TotsRucs

[hide]Volem donar les gràcies a totes les persones que treballen dia i nit de manera anònima per fer possible una televisió pública al servei d'un país. Sense el seu esforç i la seva il·lusió aquest programa no seria possible. Que el seu exemple plani per la nostra terra i que la seva llavor doni fruits. Mentre tots ells siguin presents en els nostres cors, els nostres actes no seran estèrils. Com tampoc ha estat estèril la sang vessada de tants catalans que, amb el seu sacrifici han forjat la nostre nació. És per això que tots tenim amb ells un deute pendent així com les generacions futures seran deutores nostres. Segurs com estem que Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba. Per això beu, salta, riu, canya a l'estiu i munta-t'ho be. I amb serra d'or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau, reina del cel, que saps que tot el camp és un clam, som la gent blau-grana, i tant se val d'on venim perquè és català qui viu i treballa a Catalunya, de la mateixa manera que és algerià qui viu i treballa a Algèria. I per això tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer, i com més serem més riurem. I si algú hi deixa la pell, que quedi clar que al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traidor, fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor. També volem agraïr la col·laboració del departament de governació, del cos dels mossos d'esquadra i, molt especialment, de l'agent 478802/F, i és tan cert com que som vius que se'ns acosta l'hora foscant. Contraindicacions: al·lèrgies tardorals, malalties hepàtiques i insuficiència renal. La força del teu enemic és la seva feblesa i la teva febelsa és la seva força. És alhora la teva feblesa i la seva feblesa, mentre que la teva força és la teva força però recorda: mai no deixis que la força de la gravetat t'empenyi cap avall, i si caus, aixeca't, que de terra estant no deixes passar i, si un cop dret, la força de la gravetat et torna a fer caure, estigue't assegut i mira com s'ho fan els altres per mantenir l'equilibri. I sempre crida ben fort: O ens escalfem tots o llencem l'estufa al riu. I si sura, marxarà surant i si s'enfonsa, quedarà enfonsada, no serà pas ni la primera estufa al fons del riu ni l'última estufa que es perdi al mar. Perquè tantes se n'han perdut que ara no vindrà d'una. He passat per davant d'una ferreteria i he recordat el teu cos. I en sentir bordar un gos, he recordat les teves paraules d'amor. I fregant el passadís, en el motxo m'ha semblat veure els teus cabells. En tot cas, ara ets lluny, i per lluny que siguis, encara podries allunyar-te més, i tot plegat ens fa dir: Au, aneu pels camins i feu el que pugueu! I si, pel camí, us trobeu en Butros Ghali, piqueu-li el cap amb compnayonia i digueu-li: "Ei, Butros"! i en Butros us dirà: "Us ha anat ben just, companys"! i és que són tantes les criatures que hi ha damunt la capa de la terra i tan pocs els dies que tenim per estimar-les! Que el neguit ens traeix però la providència ens empara. ...I així serà fins que deixi de ser.[/hide]