[ed2k] L'oblit del passat-1994(VhsRip) ***COMPLETA***

Sèries i programes de TV

Moderadors: naroatna, xordi, arakelov

Respon

Autor del tema
Ferriol
Entrades: 1009
Membre des de: dv. feb. 09, 2007 13:18
Status: Desconnectat

[ed2k] L'oblit del passat-1994(VhsRip) ***COMPLETA***

#1

Entrada Autor: Ferriol » dj. abr. 05, 2018 16:32

L'oblit del passat-1994
VhsRip
Imatge

Sèrie documental que mostra el deteriorament progressiu del patrimoni artístic de diferents civilitzacions mediterrànies. Les entrevistes tracten diversos aspectes socials i culturals que ajuden a comprendre els problemes que condueixen a l'abandó dels béns culturals.
Produïda i dirigida per en JORDI LLOMPART


01-Egipte
"L'oblit del passat" analitza els diversos factors que han contribuït al deteriorament del patrimoni artístic d'Egipte, com ara l'explotació turística o el fanatisme religiós. La ciutat del Caire, amb més de quinze milions d'habitants, s'ha convertit en una autèntica torre de Babel, on turisme i ciutadans autòctons comparteixen un mateix escenari. Fins a la irrupció de la violència integrista, el turisme era una de les majors fonts d'ingressos del país, però el volum de turistes ha anat disminuint progressivament i els ingressos per al país han minvat. El documental mostra mesquites que, a causa d'haver estat reconstruïdes o, al contrari, abandonades, han perdut el valor arquitectònic i històric. Grafits, deixalles, robatoris són el pa de cada dia en piràmides de tan interès històric com les de Gizeh. El programa proposa un passeig pel petit comerç de la ciutat, una visita als temples i una ruta per pobles i ciutats al llarg del riu Nil.

02-Iemen
"L'oblit del passat" dedica el capítol al Iemen i a la reconstrucció del seu patrimoni artístic, reconegut per la Unesco. La història del Iemen es remunta a 1.500 anys abans de Crist. A la major part del territori encara es mantenen models tribals de societat, tot i que després de la guerra civil dels anys 60 del segle XX, el país va experimentar una certa obertura cap a l'exterior. El programa recorre diverses ciutats, tant del nord com del sud, i mostra com viuen els seus dotze milions d'habitants. Plasma experiències com el ramadà, que al Iemen es viu de manera intensa. Així mateix analitza com es du a a terme la reconstrucció del patrimoni artístic a ciutats com Sanà, el centre històric de la qual ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat. Els treballs de restauració es fan seguint els mètodes antics, es fan servir maons de fang i palla, calç per a les parets i vitralls de colors elaborats artesanalment, ja que les estructures tan característiques de les ciutats iemenites no permeten l'entrada de maquinària pesant. En aquest recorregut per diverses ciutats del país, tant del nord com del sud, es fa palès el contrast entre la civilització de l'interior i la de la costa.

03-Jordània-Síria
A Jordània i Síria, la història, la cultura i la religió es fonen en totes les expressions artístiques que han sobreviscut al pas del temps. "L'oblit del passat" mostra l'estat de conservació, reconstrucció, restauració i ús d'aquest patrimoni artístic. Els països del Pròxim Orient tenen al seu territori alguns dels testimonis més importants de les civilitzacions del passat. Síria i Jordània són dos dels exemples d'aquestes herències, amb restes de diferents civilitzacions que s'han anat influint i sobreposant les unes a les altres. A Jordània, la ciutat de Petra va aconseguir la seva màxima esplendor al segle IV abans de Crist, quan els nabateus van decidir fer-se sedentaris i construir una ciutat. Després de recórrer una gorja d'altes parets, s'accedeix a un temple d'enormes dimensions, amb una portalada esculpida a la roca. La sobreexplotació turística de Petra, però, comença a preocupar els conservadors del patrimoni de la Unesco. El recorregut per Jordània continua per Jerash, amb una important empremta romana; per la capital, Amman, i per diversos castells decorats amb frescos. A Síria, a la ciutat de Bosra, hi ha el teatre romà més ben conservat del món. De la capital, Damasc, cal destacar la mesquita dels Omeies i l'església cristiana més antiga del món. El programa també visita les ruïnes romanes de Palmira i d'Apamea, les sínies d'aigua i la ciutat d'Alep, un important centre de la ruta de la seda i les espècies, on es conserven tauletes amb escriptura cuneïforme.

04-Turquia
"L'oblit del passat" mostra el patrimoni artístic de Turquia en un recorregut que passa per Istambul, Pèrgam, la Capadòcia i Nemrut. Mustafà Kemal Atatürk, el pare de la pàtria turca, va crear la república laica, va repel·lir els grecs i va abolir el soldanat. També va substituir els caràcters aràbics per l'alfabet llatí, va impulsar la modernització del país i la recuperació del patrimoni cultural. Istambul és una gran metròpoli amb més de deu milions d'habitants. Tot i que la capital administrativa de Turquia és Ankara, la ciutat d'Istanbul en continua sent la capital històrica, a més del pont d'unió entre Europa i l'Àsia. El programa mostra llocs d'interès d'Istambul, com ara la cisterna bizantina de Justinià, amb 336 columnes; el gran basar o la basílica de Santa Sofia, el monument cristià més emblemàtic d'Orient. La basílica, que ha passat un gran nombre de vicissituds al llarg de la seva història, ha estat restaurada en diverses ocasions. El recorregut continua a les ruïnes de la ciutat de Pèrgam. L'altar de Zeus, però, va ser traslladat peça per peça a Berlín i està exposat al Pergamonmuseum. El reportatge fa una parada a la Capadòcia. El paisatge de la regió és el resultat de l'erupció de dos volcans i de l'erosió provocada pel vent, la pluja, la neu i el gel, que hi van modelar unes formes espectaculars, com ara les "xemeneies de fades", entre Göreme i Zelve. Els habitants de la Capadòcia van convertir les increïbles formacions geològiques en refugis i la població cristiana hi va excavar esglésies. A la regió és important la indústria de l'ònix, l'alabastre i la ceràmica. El patrimoni artístic musulmà és visible als diversos caravanserralls que porten fins a la ciutat de Konya, la capital turca de l'islam. A Konya va néixer un corrent religiós místic, el sufisme, i també diversos ordes religiosos, com el dels dervixos giròvags, que veneren el poeta Mevlana. El convent que porta el seu nom és un important centre de pelegrinatge. L'itinerari finalitza a les ruïnes de Nemrut Dagi, a la regió kurda de Turquia. Després d'un camí dificultós, s'arriba fins a l'espectacular sepulcre del rei Antíoc.

05-Itàlia
"L'oblit del passat" parla en aquest capítol de la polèmica generada per diverses restauracions artístiques dutes a terme a Itàlia, com ara la dels frescos de Miquel Àngel a la Capella Sixtina o la d'"El Sant Sopar", de Leonardo da Vinci. Itàlia té dues herències importants per preservar: el món clàssic i el Renaixement. Al segle XV, el Renaixement va comportar una revolució artística, científica i humanística que va capgirar l'ordre establert i va situar l'home al centre de l'univers. El Renaixement va florir gràcies a les ciutats estat italianes que havien aconseguit créixer sobre les cendres de l'antic Imperi romà. Els rics comerciants de Florència, Venècia, Milà o Nàpols es van convertir en mecenes de les arts. El gran patrimoni artístic italià dificulta enormement la seva conservació. A més, cada cop que es du a terme un procés de restauració, es desferma la polèmica entre defensors i detractors. El programa mostra el resultat de la restauració del Coliseu, de l'Arc de Titus i de la Fontana di Trevi, a Roma, i dels frescos de la Capella Sixtina de Miquel Àngel, al Vaticà, que havien resultat malmesos per les filtracions d'aigua, el fum dels ciris, la humitat relativa i les esquerdes. També es mostra el patrimoni de la ciutat d'Asís, amb els carrerons medievals i la basílica de Sant Francesc, on hi ha les relíquies del sant i uns frescos de Giotto. El Renaixement italià va tenir la seva màxima esplendor a la Florència dels Mèdici, governadors i mecenes de les arts durant 400 anys. El gran nombre de béns culturals de la ciutat va originar la síndrome de Stendhal, una variant de l'estrès provocada per la saturació d'obres d'art. El patrimoni ha sofert atacs en diverses ocasions, com un cop de martell al "David" de Miquel Àngel, a la Galeria de l'Acadèmia, o el cotxe bomba que va esclatar a la Galeria dels Uffizi. La ciutat de Pisa va ser un important centre polític i artístic entre els segles XII i XIII, amb la Piazza del Duomo com a millor exponent. La seva torre inclinada ha estat objecte de restauració per evitar-ne l'esfondrament. A causa dels efectes de la sal de l'aigua, Venècia requereix una inversió constant en manteniment i s'hi ha arribat a plantejar el control exhaustiu del turisme. Finalment, a Milà, al convent de Santa Maria delle Grazie, hi ha la gran obra mural "El Sant Sopar", de Leonardo da Vinci. Es tracta d'una obra única, però amb molts problemes de conservació. El seu procés de restauració també ha estat força polèmic. Per frenar els signes del pas del temps del patrimoni artístic, l'any 1939 es va crear l'Institut Central de Restauració de Roma.

06-Catalunya-Andorra
"L'oblit del passat" dedica el capítol a la restauració de les talles i pintures murals romàniques de Catalunya i Andorra. Així mateix, parla de la necessitat de conservar els edificis modernistes, que ja comencen a mostrar signes de degradació. Escultures policromades, retaules i pintures murals dels segles XI, XII i XIII, procecedents de les esglésies romàniques dels Pirineus, es van treure, a partir del 1917, dels seus emplaçaments originals per evitar que caiguessin en mans dels col·leccionistes i dels museus estrangers. Ara s'exposen al Museu Nacional d'Art de Catalunya, ubicat al Palau Nacional, un edifici que va ser l'emblema de l'Exposició Internacional celebrada a Barcelona l'any 1929. Al cor dels Pirineus, el principat d'Andorra guarda importants tresors romànics, com ara Sant Joan de Caselles, a Canillo. En aquesta església del segle XI hi ha una majestat del segle XII. Es tracta d'una escultura de pedra de Jesucrist crucificat sobre un fons de pintura mural. L'església romànica més antiga que es conserva a Andorra és la de Santa Coloma, amb fragments de pintures murals. També cal destacar Sant Martí de la Cortinada, on hi ha uns frescos restaurats. Entre els segles IX i XIII, l'arquitectura religiosa tenia un estil robust i senzill, amb murs gruixuts, absis semicirculars, finestres estretes i una decoració mural austera i sintètica. Aquestes són les característiques de l'art romànic. A partir de l'any 1917 es van començar a arrencar les pintures de les esglésies romàniques per protegir-les de l'expoli. La tècnica per arrencar les pintures era poc coneguda a Catalunya, així que van ser experts italians els encarregats de dur a terme l'operació. A esglésies com Santa Maria de Taüll o Sant Climent de Taüll hi ha reproduccions de les pintures originals. El programa també dedica un apartat a la difícil restauració del monestir de Sant Pere de Rodes. Fundat al segle VIII sobre unes ruïnes romanes, hi són visibles les diverses fases constructives. El monestir el van abandonar els monjos al segle XVIII, i, des d'aleshores, ha estat objecte d'importants robatoris, de manera que molt del seu patrimoni està dispers en col·leccions privades. Les condicions externes han obligat a protegir amb vidres la portalada del monestir de Ripoll, l'obra escultòrica més rellevant del segle IX. A la ciutat de Barcelona hi ha un important patrimoni modernista, bàsicament d'Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. La seva obra va contagiar els artesans que col·laboraven en la construcció dels edificis: vitrallers, forjadors, ceramistes, escultors, mosaïcistes... Entitats com la Fundació Amatller vetllen per la conservació del patrimoni cultural. L'industrial xocolater Antoni Amatller, interessat per l'art, va encarregar a l'arquitecte Puig i Cadafalch que reconstruís un edifici al passeig de Gràcia i el convertís en una casa que no tingués res a veure amb l'estil de l'època. L'Hospital de la Santa Creu i...

07-Etiòpia
"L'oblit del passat" mostra en aquest capítol les empremtes artístiques de les diferents religions que conviuen a Etiòpia: animista, cristiana i musulmana. Etiòpia té uns 55 milions d'habitants, agrupats en 80 ètnies que parlen 290 llengües diferents. L'agricultura i la ramaderia són les principals activitats econòmiques del país. El recorregut per Etiòpia comença al llac Chamo, on conviuen diverses tribus que practiquen l'animisme i tenen com a símbols funeraris uns tòtems amb imatges dels seus avantpassats. El cristianisme es va convertir en la religió oficial del regne al segle IV i la fe cristiana hi ha deixat un important patrimoni cultural. A la capital, Addis Abeba, és important la celebració del Nadal a la catedral de la Santa Trinitat. Un altre monument cristià d'interès és el monestir de Debre Líbanos, obejecte de molts pelegrinatges. A la regió del llac Tana, el més gran d'Etiòpia, hi ha un important conjunt d'esglésies cristianes amb pintures murals. Durant els segles XIV, XV i XVI, l'imperi cristià d'Etiòpia va quedar reduït i disseminat per les invasions musulmanes i els cristians es van refugiar en aquestes esglésies. A Gonder hi ha 40 esglésies i una vil·la imperial fortificada, barreja d'estil etíop i d'enginyeria militar portuguesa. A l'església de Debre Birhan Selassie hi uns murals fantàstics i la representació al sostre de 144 caps d'àngel. Als afores de Gonder hi viuen els "falasha", l'antiga comunitat jueva. Hi queden poques persones, ja que la majoria van ser traslladades a Israel. L'itinerari continua a Aksum, que va ser la capital d'un poderós regne i on destaquen els obeliscos esculpits. Es diu que en una de les seves esglésies està amagada l'arca de l'aliança, amb els deu manaments de Moisès. Més endavant hi ha la ciutat de Lalibela, amb onze esglésies excavades a la roca que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat. El recorregut finalitza a Harar, la capital de la cultura musulmana, on hi ha una interessant mesquita molt ben conservada.

08-Israel
"L'oblit del passat" mostra el patrimoni històric i artístic deixat a Israel per les tres religions que hi conviuen: judaisme, cristianisme i islamisme. La ciutat de Jerusalem és un símbol per a les tres religions dominants a Israel. Per als jueus, és l'encarnació de l'antic Israel, la terra d'Abraham, Isaac i Jacob, l'escenari de la glòria del rei David i la seu del temple de Salomó. Per als cristians, és el lloc on Jesús va fer l'últim sopar amb els apòstols. Finalment, per als musulmans, és la tercera ciutat sagrada, després de la Meca i Medina, ja que la Cúpula de la roca indica el lloc on Mahoma va pujar al cel. Jerusalem té un gran patrimoni. Els primers assentaments humans són de l'edat del bronze, i l'any 1006 abans de Crist, el rei David la va fer capital del seu regne. Les ruïnes de Siloé són l'origen de la ciutat de David. A sota, les excavacions mostren els túnels que hi portaven l'aigua. El mur de les lamentacions és un símbol per als jueus, que també preguen i repassen els textos sagrats a l'anomenada volta Wilson. L'any 1967 es va encarregar la remodelació del barri jueu i es va deixar a la vista un fragment del "cardo maximus". Altres llocs d'interès de la ciutat són la catedral de Sant Jaume, joia de la comunitat armènia, les estacions del Via Crucis i l'església del Sant Sepulcre. Del patrimoni musulmà cal destacar la mesquita d'Al-Aqsa, la mesquita de la Cúpula de la roca i les muralles que envolten la ciutat vella. El recorregut per Israel continua pel desert de Nègueb, on hi ha les ruïnes de les ciutats de Shifta i Afdat, creades pels nabateus. A Qumran, uns beduins hi van trobar els manuscrits de la mar Morta, una important font documental que es guarda a Jerusalem. La fortalesa de Massada és una destacada resta arqueològica. Va ser construïda pel rei Herodes per protegir-se dels enemics i és el símbol de la resistència jueva. Un altre jaciment important és el de Bet Sehan. Al llac Tiberíades, l'any 1986, s'hi va descobrir una de les embarcacions de pesca més antigues del món. A Betlem, l'església de la Nativitat és un dels llocs de veneració més importants del patrimoni cristià. Segons la tradició, a la cripta hi ha la cova on va néixer Jesús. A Natzaret, la ciutat on va créixer, s'hi ha dut a terme un encertat procés de restauració. En aquesta ciutat hi ha la basílica de l'Anunciació, l'església més gran del Pròxim Orient. A la cituat d'Hebron s'han hagut de crear accessos separats i controlats militarment per arribar a la mesquita i a la sinagoga. A Safed hi ha diverses sinagogues, escoles rabíniques i una escola de seguidors de la càbala, un conjunt de teories místiques i metafísiques del judaisme que interpreta de manera curiosa l'univers. El recorregut finalitza a la necròpolis de Beit Shearim, unes catacumbes emprades pels jueus en l'època de la persecució romana, i a la muntanya de les Oliveres, el cementiri més important per als jueus.

09-Al-Andalus
"L'oblit del passat" dedica el capítol al patrimoni artístic que es conserva del regne musulmà d'Al-Andalus, amb exponents interessants a Sevilla, Granada i Còrdova. També es recorren diverses ciutats de Tunísia i el Marroc. La debilitat de l'herència grecoromana a l'àrea de la Mediterrània va afavorir la ràpida penetració de l'islam. A partir de l'any 660, les tropes àrabs van recórrer el nord d'Àfrica, van travessar l'estret de Gibraltar i van arribar a la Península Ibèrica. Van deixar com a herència un patrimoni cultural sense precedents en tota aquesta àrea, per exemple la mesquita de Kairouan, a Tunísia. Després de la conquesta de la Península, al segle VIII, Còrdova es va convertir en la capital d'Al-Andalus i, al segle X, Abderraman III va proclamar el califat independent. El palau de Medina Azahara va ser la residència califal. Una de les obres cabdals de l'arquitectura islàmica és la mesquita de Còrdova, aixecada l'any 785 sobre una basílica visigòtica. Sevilla conserva un altre monument islàmic d'interès, la Giralda, del segle XII, que té un minaret de dues torres. L'edifici de la mesquita va ser transformat en catedral catòlica. Té un interior fastuós, on es guarden les despulles de Cristòfol Colom. També cal destacar els Reials Alcàssers, amb una interessant barreja d'estils. Després de la conquesta de Sevilla, Granada va esdevenir l'últim reducte de la civilització musulmana a la Península. L'any 1238 es va començar a construir l'Alhambra, que vol dir "castell vermell". L'entrada, l'any 1492, dels Reis Catòlics a Granada només va deixar dos opcions als musulmans: l'assimilació o l'exili al nord d'Àfrica. La ciutat de Tertus, a Tunísia, va ser fundada per musulmans exiliats, un fet que és visible a la seva mesquita. A la ciutat imperial de Fes, la mesquita de Karouine es va convertir en un important focus cultural, seu d'una universitat i d'una biblioteca que guarda veritables joies, com un Alcorà del segle IX. La medina de la ciutat ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat i ha estat sotmesa a una important restauració. La ciutat de Marràqueix es va fundar al segle XI i ràpidament va protagonitzar una destacada expansió comercial i artesanal. Cal destacar-ne les llargues muralles, les portes, la plaça de Jemaa el Fna, la mesquita de Kutubia, la mesquita de l'Alcassaba o la seu del Ministeri de Cultura. El recorregut continua per la regió de l'Atles, amb l'alcassaba de Ben Haddou i diverses alcassabes d'interès. Finalment, a Casablanca, el primer port de pesca del Marroc, l'any 1993 es va inaugurar la tercera mesquita més gran i monumental després de la de la Meca i Medina.

10-França
"L'oblit del passat" repassa les diferents iniciatives de restauració i conservació del patrimoni cultural de França, en ciutats com ara Nimes, Carcassona, Chartres o París. El recorregut comença a Nimes, on l'amfiteatre romà del segle I abans de Crist és utilitzat com a plaça de toros. També cal destacar-hi la Maison Carrée, un dels temples romans millor conservats del món. Un dels millors exemples de recuperació del patrimoni medieval és Carcassona. La Ciutadella, reconstruïda al segle XIX, està encerclada per una doble muralla amb cinquanta-dues torres. La seva restauració, obra de Viollet-le-Duc, va ser força polèmica, sobretot per les teulades de pissarra cònica, que no eren pròpies de la zona. A Carcassona hi ha la basílica de Saint-Nazaire, amb un baix relleu que representa el setge de Tolosa. Carcassona va ser un important centre càtar, fins que al segle XIII la ciutat va ser adscrita al domini reial. Una altra joia medieval és l'abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe, amb unes esplèndides pintures murals dels segles XI al XIII. A la regió de la Dordonya hi ha diverses coves amb pintures rupestres, com les de Lascaux i de Rouffignac, i a Tursac s'hi ha creat un parc prehistòric. Un altre monument d'interès és la fortalesa abadia normanda del Mont-Saint-Michel, edificada en un paratge natural insòlit, damunt d'un promontori rocós de setanta-cinc metres, aïllat de la costa per les marees. La catedral gòtica de Chartres es va construir sobre una basílica del segle IV i té un conjunt espectacular de vitralls, com també escultures destacables als pòrtics. El palau de Versalles va ser la seu dels monarques Lluís XIV, XV i XVI i té unes proporcions grandioses. La visita finalitza a París, una de les principals destinacions turístiques europees. Cal destacar-hi la catedral gòtica de Notre-Dame, restaurada per Viollet-le-Duc; la Torre Eiffel, edificada amb motiu de l'Exposició Universal de 1889, i el Museu del Louvre, amb un fons de 430.000 peces d'art. El reportatge també mostra com funcionen dos dels principals centres dedicats a la conservació i restauració del patrimoni, que fan servir noves tecnologies. D'una banda, el Laboratori de Recerca de Monuments Històrics de Champs-sur-Marne, on es fan treballs especialitzats amb l'ús de microscopis electrònics, raigs làser, aparells de cromatografia i anàlisis microbiològiques. De l'altra, el Laboratori de Recerca dels Museus de França, on s'utilitza un reactor nuclear per analitzar la composició molecular de les obres danyades.

11-Balcans
"L'oblit del passat" recorre en aquest capítol Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Macedònia i mostra els efectes de la guerra dels Balcans sobre el patrimoni artístic i monumental. El programa comença a la ciutat de Vukovar, a l'Eslavònia oriental, on, la tardor de 1991, la meitat de la població d'origen serbi es va aixecar en armes contra els seus veïns croats perquè no acceptaven formar part de la recent proclamada República de Croàcia. Els rebels van tenir l'ajuda de l'exèrcit federal iugoslau. Vukovar havia estat una pròspera capital de província i port fluvial del Danubi sota l'òrbita de l'Imperi austrohongarès. La ciutat va quedar completament destruïda i el seu patrimoni històric, saquejat. Els croats de Vukovar es van refugiar a Zagreb i hi van crear un ajuntament a l'exili, que va treballar per la recuperació del patrimoni cultural. Durant la guerra dels Balcans, els monuments van ser emprats com a símbol d'exaltació patriòtica. A Croàcia, els monuments catòlics de tradició austríaca es contraposaven al patrimoni ortodox serbi d'arrels orientals. Karlovac, a l'Eslavònia oriental, és una ciutat barroca, fundada al segle XVI. Primer va ser conquerida pels serbis i, més tard, alliberada per les forces croates. Durant la guerra s'hi van destruir diversos edificis monumentals, com l'església ortodoxa de Sant Nicolau. A la regió de Zadernin, els extremistes serbis, ajudats per l'exèrcit iugoslau, van dur a terme una campanya de destrucció sistemàtica del patrimoni croat. La ciutat de Zàdar, a la costa dàlmata, va patir forts bombardejos que van afectar el seu ric patrimoni. Split, la més gran de les ciutats històriques dàlmates, va tenir una gran influència durant l'època clàssica. N'és una mostra el palau de Dioclecià, protegit per la UNESCO. La ciutat de Dubrovnik, considerada la "perla de l'Adriàtic", va ser bombardejada a consciència. Hi van quedar afectades les cases, els edificis públics, les esglésies, els monestirs, els palaus i les muralles medievals. El febrer de 1992, una majoria de votants de Bòsnia i Hercegovina van decidir independitzar-se de Iugoslàvia, seguint els passos de Croàcia. Els serbis no ho van acceptar i es va desencadenar una guerra que es va allargar fins al 1995. A més, al sud del país, l'aliança incial entre croats i musulmans es va trencar i les dues comunitats es van acabar enfrontant en una guerra fraticida. A Pociteli, els croats hi van destruir els centres culturals i les mesquites musulmanes. La ciutat de Mostar va ser castigada per l'exèrcit federal iugoslau i les milícies sèrbies, però també pels croats. El patrimoni turc va quedar molt malmès i el pont Vell, l'orgull i símbol de la ciutat, destruït. La cituat de Sarajevo va ser castigada durant un llarg setge. La Gran Mesquita va ser un dels blancs preferits de l'artilleria sèrbia, juntament amb la Biblioteca Nacional, que guardava més de dos milions d'exemplars catalogats i que va ser totalment destruïda. La minoria...

12-Grècia
"L'oblit del passat" mostra en aquesta ocasió el ric patrimoni cultural de Grècia, amb extraordinaris exemples a Atenes, Olímpia, Delfos, Meteora, Creta o Rodes. A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, Atenes va ser la ciutat més influent de Grècia, amb personatges tan destacats com Pèricles, Sòcrates, Plató o Aristòtil. Atenes va créixer al voltant d'un vell monticle poblat des de l'edat del bronze: l'Acros. L'any 447 abans de Crist, Pèricles va demanar a Fídies que convertís la vella Acròpoli en un santuari dedicat a Atenea. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon, els Propileus i el temple d'Atena Nike. El Partenó va patir un incendi, diverses transformacions i els efectes de les guerres, el pillatge i els terratrèmols. Ha estat objecte de diverses restauracions i actualment pateix els efectes de la contaminació. A començament del segle XIX, el britànic Lord Elguin es va endur cap a Anglaterra frisos del Partenó, estàtues dels frontons, una cariàtide de l'Erectèon i diverse mètopes, que actualment s'exposen al Museu Britànic. Grècia ha demanat en diverses ocasions el retorn d'aquest llegat. L'Àgora va ser el lloc de reunió d'Atenes entre els segles V i III abans de Crist i va veure néixer la democràcia al Consell de Senadors. Cal destacar-ne el temple dòric de l'Efestèion i el pòrtic d'Atal. El recorregut continua pel cap Súnion, amb el temple de Posidó sobre un promontori, i per la península del Peloponès, bressol de cituats com Corint, Esparta, Epidaure o Micenes, que va donar nom a la civilització micènica. Les restes de la ciutat de Micenes van ser descobertes per Heinrich Schliemann. A la Porta dels Lleons de Micenes hi ha un baix relleu que es considera l'escultura monumental més antiga d'Europa. Entre les peces del tresor de Micenes hi ha la màscara d'Agamèmnon. Una altra ciutat rescatada del passat és Olímpia, seu dels jocs olímpics, que s'hi celebraven des del 776 abans de Crist i que tenien un caràcter sagrat. A Delfos, a les muntanyes del Parnàs, hi ha un santuari dedicat a Apol·lo. La ciutat era famosa per l'oracle, les respostes del qual transmetia una sacerdotessa. La visita a Grècia continua al monestir d'Hosios Loukas, que conserva una església bizantina, i als monestirs ortodoxos dels Meteors, que daten del segle XIV i estan penjats a les parets de les muntanyes. A Creta, a la ciutat de Cnossos, hi ha el bressol de la civilització minoica. Les excavacions les va començar, a principis del segle XX, l'arqueòleg britànic Arthur Evans i encara continuen. L'illa de Rodes, al Dodecanès, és coneguda pel mite del Colós de Rodes, una estàtua colossal de bronze de l'any 290 abans de Crist, que representava el déu Hèlios i estava considerada com una de les Set Meravelles del Món. La ciutat de Rodes conserva un interessant patrimoni medieval, i Lindos, un temple dòric i un castell ubicats sobre un promontori.

13-Una visió mediterrània
"L'oblit del passat" mostra, en aquest capítol, l'estat de conservació de les restes arqueològiques de diferents ciutats de l'àmbit mediterrani. El programa presta una atenció especial al patrimoni històric i cultural de l'illa de Sicília. El recorregut comença a les ruïnes de la ciutat de Cartago, a Tunísia. Cartago va ser fundada l'any 814 abans de Crist. La seva empenta comercial i militar va fer que els fenicis controlessin les rutes marítimes i les principals colònies del Mediterrani. La lluita amb Roma, amb les tres guerres Púniques, va comportar la destrucció total de Cartago, l'any 146 abans de Crist. Fins al segle VII hi va haver una nova ciutat edificada pels romans. El Museu del Bardo de Tunis conserva un gran nombre de mosaics de la ciutat. El programa compara diferents models de museus que conserven patrimoni de la Mediterrània: el Museu del Caire, que guarda col·leccions tan espectaculars com el tresor de Tutankamon; el Museu del Louvre, on es barreja art i negoci, i el Museu Pèrgam, a Berlín, un edifici fet expressament per acollir els frisos de Pèrgam, les portes de Babilònia i la biblioteca d'Efes. L'any 1926 es va desenterrar l'Esfinx de Gizeh, un monument dedicat al rei Kefren del 2550 abans de Crist. Va ser en aquest moment que va començar a patir els problemes que l'estan destruint: condensació, erosió, contaminació i filtracions d'aigua. El reportatge també parla de ciutats abandonades al Iemen i al Marroc, i de ciutats destruïdes i recuperades, com Apamea, a Síria. Així mateix fa referència a la mà de l'home, com la destrucció de monuments durant la guerra dels Balcans. Pel que fa als monuments religiosos, es parla dels conflictes entre jueus, cristians i palestins per controlar el patrimoni de Jerusalem i de la construcció de grans temples, com la Sagrada Família de Barcelona, la gran mesquita del rei Hassan a Casablanca o el santuari della Madonna delle Lacrime a Siracusa. Precisament, l'última part del programa està dedicada al patrimoni històric i cultural de Sicília. La ruta comença a Siracusa, que va ser un dels grans centres hel·lenístics de la Mediterrània clàssica. La ciutat va ser fundada al segle VIII abans de Crist i cal destacar-ne la cova anomenada "l'orella de Dionís", el teatre grec més gran del món i el barri barroc d'Ortígia, amb una catredal construïda sobre un temple dòric. Catània, fundada al segle VII abans de Crist, també conserva un important patrimoni barroc i monuments tan característics com la font de l'Elefant. La seva història ha estat marcada per l'Etna, el volcà més gran i actiu d'Europa. Taormina té un atractiu teatre grec des d'on es pot gaudir d'un panorama envejable. El recorregut finalitza a la capital, Palerm. La ciutat es caracteritza per la decadència del seu patrimoni, amb molts edificis abandonats o en estat ruïnós. A la ciutat és visible el domini de la Corona catalanoaragonesa, amb mostres de gòtic català. Així mateix, també hi ha bons exemples d'arquitectura...

14-Especial oblit
"L'oblit del passat" fa una edició especial amb un fons musical sobre les imatges més representatives del programa.a.


Salut i sort
Imatge

Respon