Durant més de quatre anys, Jaume Barberà, des del plató càlid i elegant de "Singulars", ha ofert la mirada diversa i plural de més de 150 professionals de tots els àmbits, des de físics quàntics fins a politicòlegs, passant per neuròlegs, nutricionistes, filòsofs i economistes, amb un únic objectiu: escoltar per aprendre.
Ara, Barberà presenta "Retrats", una proposta que conserva l'essència i l'esperit de "Singulars": professionals de primer nivell desconeguts pel gran públic.
Però si fins ara els convidats visitaven el plató, a "Retrats" és en Jaume Barberà qui va a trobar-los en els àmbits on desenvolupen la seva especialitat, i els interrelaciona amb el contingut del seu discurs.
A "Retrats" es parla de filosofia, psicologia, nutrició, neurologia, ciència, salut, economia, finances, política, enginyeria, osteopatia, sostenibilitat, energia, emprenedoria, comerç, literatura... Però també de la vida, d'angoixes, de pors, d'inseguretats, de situacions límit, d'amor, d'il·lusió, d'esperança o de felicitat. I sempre de la mà dels personatges, els únics protagonistes del programa. Ells faran el seu discurs, com el d'un pescador del Delta o el d'un dels màxims experts en sostenibilitat dels sistemes públics de salut, o el d'un psiconeuroimmunòleg molt singular, o el d'un enginyer expert en grans infraestructures, o el d'un "coach" per a jubilats.
Alguns capítols de "Retrats" són corals, és a dir, a més d'un personatge central té la participació d'altres convidats, que enriqueixen i donen encara més diversitat a l'espai.
"Retrats" no és un programa clàssic d'entrevistes, com tampoc ho era "Singulars". "Retrats" és un programa que es basa en la conversa i on es vol crear un clima que permeti que els protagonistes exposin els seus coneixements en confiança, complicitat i sense presses.
"Retrats", personatges desconeguts que sorprenen. "Retrats", noves mirades de i sobre tot allò que ens motiva, preocupa o il·lusiona.
Retrats -3x01- (2016.02.03) Juan Gérvas, medicina de consum (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi Des de l'Ateneu de Barcelona Juan Gérvas, doctor en medicina, professor de Salut Internacional a la "Escuela Nacional de Sanidad", a la universitat Autónoma de Madrid i a la universitat Johns Hopkins de Baltimore i investigador de l'atenció primària a Espanya, Andorra, Brasil i Geòrgia. El doctor Gérvas parla amb absoluta transparència, no deixa indiferent ningú, diu el que pensa sense embuts encara que es posi en contra bona part de la comunitat mèdica.
Més informació
Juan Gérvas, medicina de consum
En el primer "Retrats" de la temporada, enregistrat a l'Ateneu de Barcelona, Jaume Barberà conversa amb Juan Gérvas, doctor en Medicina, professor de Salut Internacional a l'Escuela Nacional de Sanidad, a la Universitat Autònoma de Madrid i a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore i investigador de l'atenció primària a Espanya, Andorra, el Brasil i Geòrgia. El doctor Gérvas parla amb absoluta transparència, no deixa indiferent ningú, diu el que pensa sense embuts encara que es posi en contra bona part de la comunitat mèdica.
Recorda que als països rics es gaudeix d'una salut envejable, amb una expectativa de vida de més de 80 anys, però que s'ha caigut en una paradoxa: la fam insaciable de més salut, l'aspiració obsessiva a la joventut eterna i el rebuig a l'envelliment. "Per a què serveix la salut si no se'n gaudeix per culpa de la por a perdre-la?", planteja.
Amb la seva dona, Mercedes Pérez, també metge, ha escrit dos llibres polèmics: "Sano y salvo (y libre de las intervenciones médicas innecesarias)" i "La expropiación de la salud".
Juan Gérvas denuncia certes pràctiques mèdiques preventives que poden ser perjudicials si no innecessàries. Explica que, als EUA, hi ha estudis que calculen que hi ha 400 mil morts cada any per culpa de la medicació i d'algunes pràctiques mèdiques preventives. El doctor Gérvas planteja: "Què passaria si aquestes morts ho fossin per accidents d'avió?". Seria insostenible. I conclou: "Per què no ens escandalitzen aquestes morts ocasionades per les pràctiques mèdiques?"
"Al darrere de la prevenció exagerada hi ha una col·lisió d'interessos mèdics i industrials. Pràctiques mèdiques caríssimes i perilloses. Es defineixen les malalties per adaptar-les a nous tractaments. Es defineixen els nivells del que és 'normal', i si s'està per sota o per sobre dels nivells marcats, es passa de tenir salut a ser un malalt. Les persones, sanes o malaltes, depenen en excés dels metges, de les seves activitats i dels medicaments."
Juan Gérvas denuncia "una medicina sense límits que expropia la salut, que crea por del futur, por de l'embaràs i del part, de la menopausa, de l'envelliment i de la mort". Creu que "la medicina danya per excés d'intervencions qui no ho necessita, i per escassetat d'intervencions qui les necessita." "La bona salut comença amb un treball ben remunerat i un sostre, equitat de la riquesa i solidaritat. La desigualtat és causa de patiment i de malalties."
Retrats -3x02- (2016.02.10) Daniel Raventós i Juan Ramón Rallo - Renda bàsica, sí o no (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi Jaume Barberà aborda la qüestió "Renda bàsica universal: sí o no?" amb dues personalitats que oferiran visions contraposades sobre si és possible, o no, atorgar i finançar una Renda Bàsica Universal, que és una assignació monetària incondicionada a tota la població, independentment de la seva situació personal, laboral o social. Són Daniel Raventós, doctor en Ciències Econòmiques, professor titular de Sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Ètica Economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials. I Juan Ramón Rallo, economista, advocat, professor de la Universitat Rey Juan Carlos i director de l'Institut Juan de Mariana.
Daniel Raventós, que és un dels màxims impulsors de la Renda Bàsica Universal, la defensarà argumentant que eliminaria les bosses de pobresa, l'exclusió, la precarietat laboral, que seria l'eina perquè els treballadors tinguessin més poder de negociació amb els empresaris, incrementaria la llibertat de moltes dones que depenen exclusivament dels ingressos del marit o que augmenta la capacitat de consum.
Per la seva banda, Juan Ramón Rallo s'oposarà a la implantació d'una Renda Bàsica indicant que és una mesura injusta, contrària a l'economia, una imposició, que priva l'oportunitat d'escollir als ciutadans i impossible de finançar.
Retrats -3x03- (2016.02.17) Miquel Porta - La nostra contaminació interna (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi "RETRATS" es desplaça al dipòsit pluvial del Parc de Joan Miró de Barcelona. Al seu interior, sota terra, Jaume Barberà coversarà sobre els Components Tòxics Persistens (CTP) amb el doctor Miquel Porta. Porta és catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de la Unitat d'Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona i catedràtic adjunt de la universitat de Carolina del Nord.
Més informació
Dimecres, 17 de febrer, "Retrats" es desplaça al dipòsit pluvial del Parc de Joan Miró de Barcelona. Al seu interior, sota terra, Jaume Barberà conversarà sobre els components tòxics persistents (CTP) amb el Dr. Miquel Porta. Porta és catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de la Unitat d'Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona i catedràtic adjunt de la Universitat de Carolina del Nord.
En el decurs de la conversa, Porta explicarà que els CTP es troben en molts aliments que ingerim diàriament, circulen per la sang i s'emmagatzemen a l'organisme. Solen arribar fins a nosaltres en dosis baixes, sobretot a través de les parts més greixoses dels aliments, es dissolen en greixos corporals i l'organisme no els pot excretar.
A més, destacarà que "entre totes les fases de la vida, les més susceptibles als efectes biològics i clínics dels contaminants són les etapes embrionària i fetal, i la primera infància. Els embrions, els fetus i els nens es veuen exposats als contaminants a través de la placenta, i posteriorment a través de la lactància i l'alimentació. Moltes d'aquestes exposicions passen desapercebudes ja que els CTP són indetectables pels sentits".
D'altra banda, afirmarà que "als investigadors mèdics ens preocupen especialment perquè tenen una gran incidència en algunes de les malalties més freqüents i greus. Contribueixen a causar trastorns i malalties com la infertilitat i certes anomalies congènites, problemes d'aprenentatge i altres trastorns de la conducta, diabetis tipus 2 i potser obesitat, diversos tipus de càncer o les malalties d'Alzheimer i Parkinson".
Finalment, a l'apartat de possibles solucions a aquest problema, indicarà que "davant els CTP, poca cosa pot fer un individu sol. Podem ser més exigents amb nosaltres mateixos, alhora que ho som amb les empreses i les administracions responsables d'implementar polítiques privades i públiques més eficients de control del risc químic".
Les millors frases del "Retrats" sobre "La nostra contaminació interna"
El Dr. Miquel Porta ha explicat al "Retrats" de Jaume Barberà que "trobem el pesticida original en el 80% de la població"
Aquest dimecres, 17 de febrer, a "Retrats", Jaume Barberà ha conversat sobre els components tòxics persistents (CTP) amb el Dr. Miquel Porta. Aquestes són algunes de les millors frases del programa:
"Els components tòxics persistents es troben en molts aliments que ingerim diàriament, circulen per la nostra sang, es dissolen en greixos i l'organisme no els pot excretar."
"Les fases de la vida més susceptibles als efectes biològics i clínics dels contaminants són les etapes embrionària i fetal, i la primera infància. Els embrions, fetus i nens es veuen exposats als contaminants a través de la placenta, i posteriorment a través de la lactància i l'alimentació."
"Els components tòxics persistents són indetectables pels sentits."
"La contaminació per tòxics permanents no és un fenomen minoritari ni aïllat, sinó un fet generalitzat a la majoria de països postindustrials del món."
"Als investigadors mèdics ens preocupen especialment certs compostos tòxics persistents, perquè tenen una gran incidència en algunes de les malalties més freqüents i greus. Contribueixen a causar trastorns i malalties com la infertilitat i certes anomalies congènites, problemes d'aprenentatge i altres trastorns de la conducta, diabetis tipus 2 i potser obesitat, diversos tipus de càncer o les malalties d'Alzheimer i Parkinson."
"Les causes del procés contaminant tenen poca influència en la medicina, poca visibilitat als mitjans de comunicació, i de vegades inclús són negades per una part influent de la professió mèdica i d'altres experts."
"M'agradaria poder dir que els científics també ens equivoquem. L'autocrítica en ciència és obligatòria, no és una assignatura optativa."
"Ja seria hora d'acabar la lluna de mel entre la societat i els científics: tenim contradiccions i, sovint, hem de ballar al so que toca."
Retrats -3x04- (2016.02.24) Carme Valls - La ciència de la diferència (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi "Retrats" es desplaça al centre cívic del convent de Sant Agustí, a Barcelona, per conversar amb l'endocrinòloga i especialista en salut femenina Carme Valls. La doctora Valls ha dedicat 25 anys de la seva carrera a investigar el paper que ideologies i estereotips de gènere han jugat en la història, la ciència política, la literatura, l'antropologia i, sobretot, la medicina. I denuncia que la ciència i la medicina encara siguin predominantment masculines. De fet, la doctora afirma que "la medicina es fa des de i per a l'home".
Més informació
Les millors frases del "Retrats" sobre "La ciència de la diferència"
Aquest dimecres 24 de febrer, a "Retrats", Jaume Barberà ha conversat sobre la ciència de la diferència amb l'endocrinòloga i especialista en salut femenina Carme Valls. Aquestes són algunes de les millors frases del programa:
"La medicina es fa des de i per a l'home"
"En la majoria del món, quan una dona va a la consulta (del metge), és més fàcil que es consideri que la seva queixa és psicosomàtica que la de l'home"
"La menstruació i la menopausa són cicles vitals normals i corrents, però invisibles per a la medicina"
"La menopausa s'hauria de viure com l'inici d'una etapa més plena"
"Les diferències entre dones i homes són complementarietats, no sempre inferioritats"
"Les indústries farmacèutica i cosmètica es guanyen la vida amb la dona. Les mamografies són ara controvèrsia, ja que també poden provocar càncer per la irradiació"
"Som el país del món que recepta més antidepressius i sedants no innocus"
Retrats -3x05- (2016.03.02) Joan Antoni Melé - Créixer amb valors (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi Aquesta setmana Jaume Barberà es desplaça a l'edifici Media-TIC de Barcelona, al districte del 22@, per conversar amb Joan Antoni Melé, exbanquer, conferenciant i promotor de la banca ètica i l'empresa sostenible. Després de més de 30 anys treballant en una caixa d'estalvis, Melé va formar part de l'equip que va desenvolupar Triodos Bank i és autor de diverses obres sobre diners i consciència. El seu últims llibre, "L'economia explicada als joves", neix de la necessitat d'adreçar-se a les futures generacions perquè estiguin familiaritzades amb la ciència econòmica, però sense descuidar la seva formació humanística i, sobretot, amb valors.
Retrats -3x06- (2016.03.09) Sònia Fernàndez-Vidal - Esperant el futur (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi Jaume Barberà conversa amb la científica i escriptora Sònia Fernández-Vidal sobre les recentment descobertes ones gravitatòries, que Einstein va preveure fa 100 anys, els misteris del nostre Sistema Solar i de l'Univers o sobre la realitat actual i el futur de la ciència. També es plantejaran preguntes al voltant de si existeixen els universos paral·lels, si podem saber què hi havia abans del Big Bang, què passaria si no existís la Lluna o si desaparegués el Sol.
Les millors frases
Aquest dimecres 9 de març, a "Retrats", Jaume Barberà ha conversat sobre els secrets de l'Univers i la ciència amb la física i escriptora Sònia Fernández-Vidal. Aquestes són algunes de les millors frases del programa:
"Cal que els científics reflexionem sobre l'impacte que poden arribar a tenir les nostres recerques."
"La ciència intenta acostar-nos la veritat, però no pretén donar respostes."
"Hi ha una tendència a fer creure que els científics som els sacerdots moderns i que hem de donar respostes. Però nosaltres no parlem de veritats, parlem de models."
"El que actualment defineix més bé la ciència moderna és el mite de la caverna, de Plató: només expliquem les ombres de la realitat."
"S'ha d'anar amb compte amb el desenvolupament tecnològic, perquè som éssers humans i ens podem equivocar."
"Cal treballar perquè hi hagi més cultura científica a la nostra societat."
"En aquests darrers anys, s'ha donat més diners als bancs que el que s'ha donat a la ciència des del naixement de Crist."
"La Cinquena Revolució Industrial serà la quàntica. De fet, ja la tenim aquí."
[hide]Jaume Barberà conversa amb Carles Cases, músic i compositor.
El dimecres 16 de març, Jaume Barberà es desplaça fins a les muntanyes de Borredà, al Berguedà, per entrevistar el compositor i músic Carles Cases. Compositor, pianista, violoncel·lista, director d'orquestra i productor amb una densa trajectòria professional.
Però la crisi, que no ha deixat ni racó ni plec sense malmetre, li ha caigut a sobre com una llosa. Viure i menjar de la creació i de l'art a Catalunya (actors, ballarins, músics, pintors, etc.) sempre ha estat una pràctica d'alt risc, amb l'estabilitat penjant d'un fil contínuament. Un fil que, en molts casos, s'ha trencat. Fa 4 anys que no té cap encàrrec i Carles Cases, malauradament, tot i tenir 57 anys, és un dels artistes catalans que, a pesar de la saviesa i experiència acumulades, es planteja marxar de Catalunya, com fan els joves catalans ben preparats que aspiren a guanyar-se la vida a altres països. Cases explica: "Sovint hi penso, en les persones desnonades. Comprenc que alguns se suïcidin."
Carles Cases ha compost vuitanta bandes sonores de pel·lícules amb directors com Gonzalo Suárez, Jaime Chávarri, Antoni Verdaguer. Ha editat quaranta discos, ha sigut productor de Gossos, Maria del Mar Bonet, Georges Moustaki, Marina Rossell.
I deu anys amb Lluís Llach, de qui ha estat l'arranjador i instrumentista i amb qui ha fet més de 700 concerts. Les seves composicions van des de la música barroca i clàssica fins al jazz o la salsa. El seu cap no pot parar de crear música, deu hores diàries, pel cap baix.
Una de les seves últimes composicions musicals, "Araguaia", deu cançons basades en poemes de Pere Casaldàliga, i "Una banda sonora", creades durant llargues temporades a Sao Félix do Araguaia, a casa del bisbe català, no troba lloc en cap programació de Catalunya. Els més entesos reconeixen que en un país "normalitzat culturalment", Cases seria un referent. Però el músic ja té les maletes fetes perquè es nega a abandonar la seva professió. "Vaig vendre la meva ànima a la música.[/hide]
Retrats -3x08- (2016.03.23) L'escola a casa - homeschooling (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi "Retrats" es desplaça al delta del Llobregat per conversar amb tres pares que han decidit no escolaritzar els seus fills i educar-los a casa. Aquesta opció, també coneguda com a "homeschooling", és una pràctica legal als Estats Units i a Europa, excepte a Espanya, Suècia, Grècia i Alemanya. Jaume Barberà també parlarà amb alguns fills dels convidats, que explicaran com viuen o han viscut aquesta experiència educativa.
[hide]Jaume Barberà conversa amb tres pares que han decidit no escolaritzar els seus fills i educar-los a casa.
El dimecres 23 de març, "Retrats" es desplaça al delta del Llobregat per conversar amb tres pares que han decidit no escolaritzar els seus fills i educar-los a casa. Aquesta opció, també coneguda com a "homeschooling", és una pràctica legal als Estats Units i a Europa, excepte a Espanya, Suècia, Grècia i Alemanya.
A Catalunya, la llei d'educació reconeix l'educació obligatòria no presencial, però l'espanyola marca l'obligatorietat de l'escolarització dels 6 als 16 anys en un centre homologat i no preveu l'educació a casa.
Per saber quins motius impulsen a educar els fills a casa, una opció que han triat més de 4.000 famílies a l'estat espanyol, conversarem amb tres pares.
La Maria Bellmunt és mare "homeschooling". Té 5 fills, és mestra, màster d'educació personalitzada, autora del llibre "Fuera del Sistema Escolar", i presideix la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació del Homeschooling, una associació de famílies que treballa per a la normalització i reconeixement de l'ensenyament a casa.
La Mònica Batlle també ha educat les seves filles a casa. Ha cursat estudis universitaris d'Informàtica i Matemàtiques i fa tallers per a mestres i famílies de Didàctica de Matemàtiques. Explica que "mai hauria pensat que desescolaritzaria les seves filles, però el sistema educatiu oficial no els funcionava". Apunta que "hi ha molts prejudicis sobre l'ensenyament en família perquè no es coneix", i explicarà els problemes que va tenir amb l'administració, quan com es va negar a escolaritzar-les.
I també coneixerem el Carles Clos, pare de tres fills, terapeuta llicenciat en Medicina Xinesa per la Universitat de Gal·les, i que quan el seu fill gran va fer 5 anys va decidir desescolaritzar-lo perquè no s'adaptava al centre on estava matriculat.
El Carles afirma que, amb l'ensenyament a casa, va optar per "assumir la meva responsabilitat de pare d'una manera integral", fet que li va comportar "problemes i pressions del Departament d'Ensenyament, fins a l'extrem d'haver de recórrer al síndic de greuges".
Finalment, en l'últim tram del programa, Jaume Barberà conversarà amb alguns fills dels convidats, que explicaran com viuen o han viscut aquesta experiència educativa.[/hide]
Retrats -3x09- (2016.03.30) Anar de debò, amb Borja de Riquer (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi Aquest dimecres, 30 de març, "Retrats" es desplaça al monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona) per conversar amb l'historiador Borja de Riquer.
Riquer, que és catedràtic emèrit d'Història Contemporània, està a punt de publicar "Anar de debò, els catalans i Espanya", un llibre que té com a intenció "reflexionar, des d'una perspectiva històrica, sobre com s'ha configurat el plet polític entre Catalunya i Espanya, des del segle XIX fins a l'actualitat".
El convidat analitzarà amb Jaume Barberà la situació actual de l'anomenat "procés català", els orígens i també els errors que, segons ell, s'han comès. Entre aquests destaca "haver volgut minimitzar la causa davant del repte polític dels ciutadans de Catalunya dels últims tres segles, presentar-ho com una cosa fàcil i no afrontar-ho amb el màxim de forces possibles unides".
Riquer, que està adscrit al grup dels coneguts com a "intel·lectuals progressistes", també valorarà la posició d'un seguit de catedràtics d'Història de l'estat espanyol que jutgen el fets del 1714 com a invenció dels historiadors nacionalistes per crear una realitat fictícia amb la intenció de servir les elits catalanes.
En el darrer tram de l'entrevista, Borja de Riquer explicarà el que serà el seu proper projecte editorial, i que es publicarà al maig. Es tracta de "Cambó en Argentina. Negocios y corrupción política", un llibre que denuncia, segons l'autor, la faceta corrupta desconeguda del polític català i que, probablement, aixecarà polèmica.
Retrats -3x10- (2016.04.06) Oncologia Integrativa, amb Pere Gascón (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi "Retrats" es desplaça al dipòsit pluvial del Parc de Joan Miró de Barcelona. Al seu interior, sota terra, Jaume Barberà coversarà sobre els Components Tòxics Persistens (CTP) amb el doctor Miquel Porta. Porta és catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de la Unitat d'Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona i catedràtic adjunt de la universitat de Carolina del Nord.
Més informació
El dimecres 6 d'abril, "Retrats" es desplaça a l'Hospital Clínic de Barcelona i a la Facultat de Medicina de la UB per conversar amb l'oncòleg Pere Gascón.
El doctor Gascón, que ha desenvolupat una gran part de la seva carrera professional als Estats Units -país on va ser escollit Metge de l'Any de l'estat de Nova Jersey l'any 1995-, és consultor sènior del Servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i professor titular de la UB. És especialista en el paper del microambient en el procés tumoral i metastàtic i en immunologia.
Gascón és un dels defensors més destacats de l'anomenada oncologia integrativa. Sosté que "els oncòlegs han d'estar oberts a altres possibilitats terapèutiques serioses. Per l'oncologia integrativa, el càncer és una malaltia complexa que no afecta tothom de la mateixa manera. No es poden afrontar de la mateixa manera tots els casos i s'exigeix una valoració individual que, a més a més, permeti estudiar si, al marge del que s'accepta convencionalment, hi ha altres disciplines, tècniques o mètodes terapèutics que puguin ser útils i tenir-les en compte."
En un altre punt de la conversa, el doctor Gascón abordarà les causes que provoquen la malaltia del càncer, incidint en els motius d'origen emocional: "avui tenim dades científiques i podem dir que, quan una persona té un sotrac molt important en la seva vida o està sotmesa a un intens estrès, sí que pot afectar. Però no un trasbals agut, sinó crònic. Estic convençut que un impacte emocional crònic té un efecte relacional amb el càncer".
Finalment, el convidat reflexionarà al voltant de l'empatia necessària dels oncòlegs amb els pacients i reconeixerà que, per motius diversos, no sempre es pot dedicar el temps necessari als malalts: "no parlem amb els malalts, no comuniquem prou, sovint només els informem".
Aquest dimecres 13 d'abril, a "Retrats", Jaume Barberà ha conversat sobre cuina amb Jaume Arnau i Pepe Sánchez-Girón, uns "crítics gastronòmics" ben diferents. Aquestes són algunes de les millors frases del programa:
"Ferran Adrià no revoluciona la cuina catalana, sinó la cuina mundial. Avui dia encara hi ha molts cuiners que viuen de la seva experiència i del que ens ha regalat als qui ens agrada gaudir del menjar".
"Quan anem a un restaurant busquem l'experiència, busquem allò que no menjaríem mai a casa; no és només el fum o el nitrogen... és més, és la investigació".
"A mi, que hi hagi un cuiner que teòricament té dues estrelles Michelin i que està més dies a la tele que al seu restaurant em fa veure que aquest noi ja no és un cuiner: ara és un presentador de tele que surt a la portada de revistes i que anuncia qualsevol producte. I això passa poc a França o a la resta del món".
"Carme Ruscalleda és una patum. No se'n pot dir res dolent: és una treballadora incansable i la seva és una perfecció prolongada en el temps, que també és molt difícil de mantenir. Ara, aquesta prolongació acabarà davallant, algun dia. Els relleus o succedanis que ha plantejat en el món culinari no han sigut bons, per exemple el seu fill. És un experiment que no ha sortit bé".
"La bombolla de la cuina a Catalunya ha explotat. S'ha desinflat i tard o d'hora caurà El Celler de Can Roca. I això és perquè ja no hi ha idees. Que a mi em venguin que la nova tendència a la cuina són els canelons i els plats tradicionals.... Au va! Això ja ho hem tingut! I això hi ha gent que ho fa molt millor!"
"La segona gran revolució de la cuina encara ha d'arribar. I no és fàcil que arribi".
"És una qüestió de prioritats. Nosaltres fem això perquè la cuina ens agrada molt. És cert que rebem critiques perquè la gent es queda amb la part superficial de les coses; però a nosaltres ens costa un esforç econòmic, físic i familiar anar a tots els restaurants que visitem".
"Ferran Adrià apunyala al cor la cuina tradicional francesa, que és com un home gran abandonat, malalt... i per això es posen tan poques estrelles Michelin a Catalunya i a Espanya. Perquè Michelin és un negoci i nosaltres som la seva màxima competència".
"Per a molta gent, tenir una estrella Michelin té un cert prestigi, perquè saben que molta gent que comença a accedir a la cuina es guia per les estelles Michelin".
"Al País Basc es pensen que tothom en sap, de cuina. És cert que fan bona cuina... però com en molts altres llocs. Però és que ells et diuen que la cuina és seva! Arzak s'aguanta perquè és un tio que ha lluitat molt; però al País Basc no s'aguanta res més".
Aquest dimecres, 20 d'abril, "Retrats" es desplaça al País Valencià, a Fontanars dels Alforins, un poble de la comarca de la Vall d'Albaida, per conversar amb el restaurador Julio Biosca.
Biosca té 38 anys i ha cursat estudis de Dret, Ciències Polítiques i Hostaleria. És la quarta generació d'una família que s'ha dedicat a la restauració. El seu besavi va obrir una taverna "de les que anaven els avis a jugar a cartes". L'avi va ampliar el negoci i, aprofitant que el poble era en una cruïlla de diferents rutes comercials, va transformar la taverna en bar, hi va incorporar habitacions i servei de taxi. Als anys 80, el pare del Julio va afegir un restaurant al negoci.
L'any 2005, el Julio i la seva germana van fer una reforma per convertir-lo en el que és ara: un bar i un restaurant, però amb ambients separats i diferents, amb l'objectiu de replantejar la gastronomia tradicional del País Valencià.
L'any 2009, al cap de quatre anys d'haver començat la nova etapa del negoci, Casa Julio va ser reconeguda amb una estrella Michelin.
Biosca explica que "amb el temps, l'estrella va començar a pesar", van deixar de gaudir de la feina i volien tornar als orígens. Per aquest motiu, l'any 2012 va decidir renunciar a l'estrella.
Julio Biosca també té una faceta en el món de la política del País Valencià. L'any 2015 va encapçalar la llista de Compromís a les eleccions municipals. Va obtenir majoria absoluta i va desbancar el PP, que presidia l'alcaldia des de feia 12 anys. Actualment, compatibilitza l'alcaldia amb el negoci familiar.
Les millors frases
Aquest dimecres 20 d'abril, a "Retrats", Jaume Barberà ha parlat de cuina, gastronomia i política del País Valencià amb Julio Biosca, restaurador i alcalde. Aquestes són algunes de les millors frases del programa:
"Hi havia de renunciar (a l'estrella Michelin), era vital. És un orgull, però cansa. Quan un s'esgota ha de prendre decisions i la més encertada era tancar aquell fet històric, tenir-lo a la nostra memòria i continuar..."
"El reconeixement de la Guia Michelin comporta molta pressió. No la crea la guia per si mateixa, sinó tot l'efecte mediàtic, les xarxes socials... I això, a mi, m'angoixava."
"Volíem oferir una gastronomia franca, de la zona i transformar-la. No requeria una cuina molecular sinó agafar el millor de la nostra gastronomia, reformar-ho i presentar-ho d'una manera diferent. El millor reconeixement era quan un client es traslladava a la seva infantesa."
"Quan li vaig dir a la meva mare que volia presentar-me com a candidat a les eleccions municipals em va dir: 'estàs loco!'"
"S'ha utilitzat la Constitució de manera no lícita, per interessos. Com diem aquí: 'fes el que jo et digui, però no facis el que jo faci'."
"Per damunt de la política hi ha el sentit comú. Les coses són senzilles de fer: es poden fer bé o malament. Tu decideixes com les vols fer."
Aquest dimecres, 27 d'abril, "Retrats" es desplaça a l'edifici Media-TIC de Barcelona, al districte del 22@, on Jaume Barberà conversarà amb el filòsof i pedagog José Antonio Marina, un dels experts en educació més respectats de l'estat.
Marina comença la seva conversa amb Jaume Barberà fent una repassada a la situació (crítica) de l'educació al nostre país i fent un toc d'alerta tant a pares com a educadors, per recordar-los que "l'educació no és un problema que afecti només els pares amb fills en edat educativa; sinó que és un problema que afecta tota la societat" i que "no és veritat que haguem entrat en la societat del coneixement o de la tecnologia; on hem entrat és en la societat de l'aprenentatge: a partir d'ara, haurem d'estar sempre aprenent, i molt ràpidament".
L'autor i pedagog, que es mostra optimista respecte al futur educatiu del nostre país, també recorda que "hem de cridar l'atenció a la societat que això de l'educació "va de debò" i que ens estem jugant ser a Primera Divisió o convertir-nos en el bar de copes d'Europa (el lloc on la resta d'Europa, que és la que fa les coses, vingui a passar una bona estona). I afegeix que "no ens adonem que ja vam perdre el tren de la industrialització, el de l'economia del coneixement i que ara també podem perdre el tren de l'aprenentatge".
En la segona part de la conversa, Jaume Barberà acompanyarà el convidat a un altre escenari de l'edifici per comentar les propostes educatives que el filòsof recull en el seu últim llibre, "Despertad al diplodocus", i en el projecte de model educatiu que va fer al govern espanyol al "Libro blanco de la profesión docente" (en resposta a un encàrrec del Ministre d'Educació en funcions Íñigo Méndez de Vigo). Unes propostes que passen, sobretot, per reforçar la figura del professor (fent més exigents els estudis necessaris per ser docent) i, al mateix temps, per dotar-la de més prestigi, per donar més independència a cada centre i millorar els sous i la qualitat de vida dels professionals de l'ensenyament en funció dels seus mèrits. Unes mesures que, com el mateix Marina afirma, no sabem en què quedaran ni si li faran fer gaires amics; però que ben segur suposen un punt de partida per a una necessària reflexió sobre la qualitat de l'ensenyament al nostre país.
Les millors frases
El dimecres 27 d'abril, "Retrats" s'ha desplaçat a l'edifici Media-TIC de Barcelona, al districte del 22@, on Jaume Barberà ha conversat amb el filòsof i pedagog José Antonio Marina, un dels experts en educació més respectats de l'Estat.
Aquestes són algunes de les frases més destacades de la conversa:
"No és veritat que haguem entrat en la societat del coneixement o de la tecnologia; on hem entrat és en la societat de l'aprenentatge: a partir d'ara, haurem d'estar sempre aprenent, i molt ràpidament. Perquè l'aprenentatge és el recurs que té la intel·ligència humana per adaptar-se a l'entorn i millorar-lo".
"Tota persona, tota organització o societat ha d'aprendre almenys a la velocitat amb què canvia la societat; si no, quedarà totalment marginal".
"L'educació no és un problema que afecti només els pares amb fills en edat educativa; és un problema que afecta tota la societat. Perquè la societat es juga el futur en com estiguin organitzats els sistemes d'aprenentatge".
"Hem de cridar l'atenció a la societat que això de l'educació va de debò i que ens estem jugant el fet de ser a primera divisió o convertir-nos en el bar de copes d'Europa. Vaja, que siguem on la resta d'Europa, que són els que fan les coses, vinguin aquí a passar una bona estona".
"La nostra situació és que tenim un sistema educatiu mediocre. Hem fet algunes coses bé, però estem estancats en moltes d'altres".
"Els sistemes educatius orientals, que són molt rígids, valen per a aquest moment. El que no tenim és cap seguretat que valguin per al futur, sobretot tenint en compte que nosaltres no eduquem només per al treball. Nosaltres eduquem per a la felicitat personal, per a la convivència justa... per viure... Aquest és el gran talent".
"Convé que els ciutadans sàpiguen que qui està invertint més diners i més talent en educació són les grans companyies d'informàtica: estan convençudes que l'educació és el negoci del futur i hi estan apostant. I nosaltres estem badant. No ens adonem que ja vam perdre el tren de la industrialització, el de l'economia del coneixement, i que ara podem perdre el tren de l'aprenentatge".
"Des del segle XIX, l'educació està molt ideologitzada; en comptes de preocupar-nos pels alumnes ens preocupem per com organitzem l'educació per a algun altre fi, que pot ser religiós, polític o econòmic".
"El món del futur serà ferotge amb qui no aprofiti les oportunitats".
"Les humanitats no són un luxe: les necessitem per comprendre el que ens passa i per regular la convivència".
"Hi ha una segona edat d'or de l'aprenentatge, un moment en què el cervell es redissenya per complet i es torna una esponja: és dels 13 als 18 anys. I és quan els talents es consoliden. I no ho estem aprofitant".
"L'adolescència és l'edat de les oportunitats i hem de canviar la didàctica que hi estem utilitzant, perquè, si no, estem malbaratant moltíssim talent".
"Hem de defensar amb veritable convicció la igualtat d'oportunitats i l'aristocràcia dels mèrits".
"La major equitat és que cada nen pugui desenvolupar de forma excel·lent el seu talent. Això no significa que tots arribaran al mateix resultat... perquè els nens són molt diferents, i un nen pot tenir un gran talent per a la gimnàstica o per a la vida. Aquest nen ha destacat en matemàtiques? No. Ha destacat en art? No. Però ha destacat en el fet que és una persona que ha viscut una vida feliç, que es porta bé amb la família... aquest és el seu talent. Així, el que hem de fer amb cada nen és: primer, convèncer-lo que té algun talent; i després, estar molt atents a veure per on es pot desenvolupar millor".
"A Espanya mai ens hem preocupat de formar els professors. Mai".
"Einstein possiblement hauria estat molt mal professor de Secundària. I, en canvi, és un geni de la física. Però és que ser professor és una altra cosa: per ser professor has d'entendre el que li passa a l'alumne i com el motives perquè aprengui".
Aquest dimecres, 4 de maig, el programa "Retrats" es desplaça a València, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, per conversar amb la filòsofa Amparo Ariño.
Ariño, que és doctora en Filosofia per la Universitat de València i membre del consell d'AVALL (Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors), repassarà la situació de la dona i la vigència del feminisme. Afirmarà: "Sóc feminista, però m'agrada més dir que lluito contra la misogínia. Ens defensem perquè ens estan matant!". També denunciarà "alguns mitjans de comunicació que ofereixen una imatge de les dones com a objectes" i conclourà que el paper de la publicitat fa que "moltes noies joves s'identifiquin amb aquest model".
En un altre registre, defensarà la importància de la filosofia a l'ensenyament perquè "és essencial ja que ensenya a pensar i a formular preguntes" i assenyalarà que "el govern l'està retirant dels plans d'estudi perquè li convé tractar de convèncer el poble que la formació cultural és una càrrega inútil".
Amparo Ariño -que confessarà ser "feminista, atea i catalanista: tinc tots els números perquè em cremin!"- valorarà el passat i present de la realitat política del País Valencià i mostrarà un cert optimisme des que les darreres eleccions han retirat del poder el Partit Popular: "Vivim un moment agredolç, però ara podem fer un homenatge a Raimon ... i recuperar personalitats culturals. Aquí, a València, el PP voldria enfrontaments al carrer, però ara la gent ja no està per aquestes coses."
Les millors frases
Aquest dimecres 4 de maig, el programa "Retrats" s'ha desplaçat a València per conversar amb la filòsofa Amparo Ariño.
Ariño, que és doctora en Filosofia per la Universitat de València i membre del consell d'AVALL (Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors), ha repassat la situació de la dona, la vigència del feminisme, ha defensat la importància de la Filosofia a l'ensenyament i ha valorat el passat i present de la realitat política del País Valencià.
Aquestes són algunes de les frases d'aquesta conversa:
"El blaverisme era una manera de dividir la població (...) una manera de dir: 'som els de dretes, els que defensem València'."
"La situació actual de la dona a Occident és molt greu. Estan matant dones cada dia. El problema és que hi ha gent jove que pensa que això del feminisme està passat... Doncs no en diguem feminisme, diguem-ne defensa davant la misogínia!".
"El bisbe de Granada, monsenyor Martínez, va dir a missa: 'els homes tenen tots els drets sobre la dona que ha avortat'."
"El sentit de la vida és el que nosaltres li volem donar (...) una vegada et mors, desapareixes, només queda el que has fet".
"Catalanista, feminista, filòsofa, atea: tinc tots el mèrits perquè em cremin a la foguera..."
"La il·lustració generalitzada no és útil al poder, per obeir no cal pensar."
Aquest dimecres, "Retrats" es desplaça a l'antiga fàbrica Can Batlló de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc, on Jaume Barberà conversarà amb el filòsof i sociòleg César Rendueles, un dels intel·lectuals de referència de la nova esquerra alternativa a l'estat espanyol.
Militant de Podem, Rendueles ha publicat el seu segon llibre, "Capitalismo canalla", una crítica ferotge del sistema capitalista estructurada a través de les lectures favorites de l'autor.
La conversa arrenca amb l'actualitat política espanyola i els difícils equilibris dels partits hegemònics davant l'avenç de les formacions emergents com Podem o Ciutadans. Sobre el bipartidisme, César Rendueles afirma que "aquest sistema no dóna més de si, està completament deslegitimat, ens ha dut fins a aquesta crisi econòmica i política i el que necessitem és un govern de canvi. Crec que és la voluntat de la majoria social d'aquest país, però tenim molta por dels canvis, i és raonable tenir por de canviar perquè de vegades es fracassa."
Sobre el 15-M, Rendueles creu que "es va quedar a les portes dels centres laborals. No va aconseguir intervenir en l'àmbit laboral i continuem així: els sindicats han desaparegut totalment de l'escena pública, ja no se'ls escolta."
César Rendueles va néixer a Girona el 1975, però la seva joventut la va viure a Astúries i actualment resideix a Madrid. Sobre el procés català, opina que "és bo per a Espanya. Treu a la llum alguns dels problemes que el règim del 78 havia arrossegat durant dècades impedint desenvolupar algunes solucions polítiques per al conjunt de l'Estat, no només per a Catalunya o el País Basc."
A "Capitalismo canalla", Rendueles fa un recorregut per la història del capitalisme a partir de llibres com "Robinson Crusoe", "Moby Dick" o "Frankenstein", que li serveixen per posar en qüestió el món laboral, el consumisme o el neoliberalisme: "Diuen els economistes que el neoliberalisme no existeix perquè el consideren una evolució natural de les economies avançades, de les economies capitalistes. Diuen que no podem tornar enrere, a l'estat del benestar dels anys 60. Això és mentida, el neoliberalisme és una tornada enrere al capitalisme anterior a la II Guerra Mundial, una economia extremadament globalitzada i desregulada de principis del segle XX."
La conversa de Jaume Barberà amb César Rendueles es tanca amb una crítica a les bondats de les noves tecnologies, tesi que el filòsof desenvolupava en el seu primer llibre, "Sociofobia". Rendueles no creu que internet sigui un canvi tan disruptiu com ens diuen: "Els processos de canvi tecnològic són més granulars i més lents del que sembla i no sabem realment quines seran les tecnologies més importants i que constituiran un element essencial de les relacions polítiques i socials en el futur."
Les millors frases
Aquestes són algunes de les frases més destacades de l'entrevista que Jaume Barberà va mantenir amb el filòsof i sociòleg César Rendueles a "Retrats":
"Aquest sistema no dóna més de si, està completament deslegitimat, ens ha dut fins a aquesta crisi econòmica i política i el que necessitem és un govern de canvi. Crec que és la voluntat de la majoria social d'aquest país, però tenim molta por dels canvis, i és raonable tenir por de canviar perquè de vegades es fracassa".
"Una part substancial dels votants del PSOE sí que volen canvis profunds en la societat espanyola, tant polítics com econòmics, però tinc seriosos dubtes que l'aparell orgànic del PSOE estigui en condicions institucionals de participar en aquest procés de canvi".
"L' èxit del 15-M va ser sobretot expressiu, la capacitat d'expressar un patiment, una insatisfacció per culpa de la inèrcia que arrossegàvem. Des del 15-M estem experimentant com articular organitzativament i socialment aquest malestar".
"El 15-M es va quedar a les portes dels centres laborals. No va aconseguir intervenir en l'àmbit laboral i seguim així: els sindicats han desaparegut totalment de l'escena pública, ja no se'ls escolta".
"El procés és bo per a Espanya. Treu a la llum alguns dels problemes que el règim del 78 havia arrossegat durant dècades i que impedien desenvolupar algunes solucions polítiques per al conjunt de l'estat, no només per a Catalunya o el País Basc; crec que és bo que surtin a la llum i s'abordin aquestes qüestions".
"El consum no és només comprar o vendre molt, el consum també és una manera de veure el món. Què és el més important per a tu? Com et realitzes, qui vols ser? Si la resposta a tot això la tens comprant, crec que tenim un problema".
Aquest dimecres, el programa "Retrats" es desplaça al Parc Central del Poblenou i al Museu d'Història de Barcelona Oliva Artés per conversar amb el neurooncòleg Josep Dalmau.
Dalmau és un referent internacional en l'estudi de la neurologia i la psiquiatria i descobridor de 12 malalties neuroimmunològiques. Reputats col·legues seus d'arreu del món no dubten a dir que ha revolucionat el camp de la neuroimmunologia.
Ha viscut i treballat 25 anys als Estats Units, país on ha fet recerca puntera. És membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units, un dels més alts reconeixements en els camps de la salut, la ciència i la medicina del món, i des de fa cinc anys viu a cavall entre els Estats Units i Catalunya.
Actualment és professor de Neurologia a la Universitat de Pennsilvània, investigador associat dels Instituts Nacionals de la Salut (NIH), director de l'equip IDIBAPS d'Autoimmunitat contra Antígens Sinàptics, de l'Hospital Clínic de Barcelona, i professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer i l'Hospital Clínic de Barcelona.
Les millors frases
Aquest dimecres 18 de maig, el programa "Retrats" s'ha desplaçat al Parc Central del Poblenou i al Museu d'Història de Barcelona Oliva Artés per conversar amb el neurooncòleg Josep Dalmau, un referent internacional en l'estudi de la neurologia i la psiquiatria i descobridor de 12 malalties neuroimmunològiques. Reputats col·legues seus de tot el món no dubten a dir que ha revolucionat el camp de la neuroimmunologia.
Aquestes són algunes de les frases d'aquesta conversa:
"L'expressió 'Dr. Dalmau, help us' va lligada al tipus de recerca clínica i bàsica que he fet els últims 15 anys i al descobriment d'una sèrie de malalties."
"El cervell és meravellós (...) tenim mil milions de neurones i cada neurona té unes mil tres-centes connexions. És complex i fascinant."
"Som el que som gràcies al cervell. La nostra memòria ens fa ser el que som."
"És més fàcil entendre l'univers que la consciència."
"La intuïció, probablement, es basa en l'experiència prèvia."
Continua al següent missatge:
[ed2k] Retrats - Jaume Barberà T3 (DVBrip) Nou: 3x21 (22.06.2016)
Jaume Barberà conversa amb Miguel Ángel Barja, director del CFIS, que explica el funcionament d'aquest doble grau que ofereix beques a alumnes que, a més de treure bones notes, estiguin especialment motivats per afrontar un repte acadèmic important. També coneixem dos estudiants de 20 anys que ja estan al 3r curs del seu doble grau: Irene Melgarejo i David Folqué. I per últim el programa es tanca amb l'experiència d'algú que ja ha acabat el doble grau i posa en pràctica els seus coneixements al món laboral: Josep Marc Mingot, de 26 anys.
Més informació
Jaume Barberà es desplaça a la UPC de Barcelona per conèixer una oferta de doble titulació universitària molt exigent, amb un examen específic i només a l'abast d'estudiants especialment dotats.
La majoria d'universitats catalanes ofereixen la possibilitat de cursar dues carreres simultàniament, el que s'anomena "doble grau". Aquest dimecres, "Retrats" es desplaça a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Barcelona per conèixer un doble grau molt especial, ja que exigeix un examen específic més enllà de la nota de tall. L'expedient acadèmic de la majoria dels seus alumnes és d'excel·lent. És el doble grau del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS), al qual cada curs accedeixen una quarantena d'alumnes per estudiar a la vegada dues carreres com Matemàtiques, Física, Telecomunicacions o Informàtica.
A la primera part del programa, Jaume Barberà conversa amb Miguel Ángel Barja, director del CFIS, que explica el funcionament d'aquest doble grau que ofereix beques a alumnes que, a més de treure bones notes, estiguin especialment motivats per afrontar un repte acadèmic important: "Tenim interès a captar el millor talent que podem trobar. Per això fem una prova de selecció a la qual es presenten més de 200 persones."
Segons Miguel Ángel Barja, no es tracta d'una elit, sinó d'un "grup d'estudiants excel·lents, tenen un talent científic i a més unes ganes d'aprofitar aquest talent en uns estudis intensius".
El director del CFIS ens presentarà dos d'aquests estudiants. Tots dos tenen 20 anys i ja estan al 3r curs del seu doble grau: Irene Melgarejo (estudiant de Matemàtiques i Enginyeria Física) i David Folqué (Estudiant de Matemàtiques i Informàtica). En conversa amb Jaume Barberà, sabrem com és la vida d'aquests estudiants, que compaginen la seva vida familiar i personal amb jornades de 12 hores de classes i estudi. "Quan s'apropen els exàmens, la meva nòvia ja s'espera que no sortiré gaire de casa perquè estaré estudiant", confessa David Folqué.
El programa es tanca amb l'experiència d'algú que ja ha acabat el doble grau i posa en pràctica els seus coneixements al món laboral: Josep Marc Mingot, de 26 anys, llicenciat en Matemàtiques i Telecomunicacions i fundador de la "start-up" Arcvi. Ell ho va tenir molt clar des de l'inici: "Des del Batxillerat pensava: que guai que serà quan pugui estar fent matemàtiques i coses d'informàtica o telecos, que és el que a mi m'agrada." J. M. Mingot s'ha dedicat al món del "big data", l'anàlisi de grans volums de dades, que és actualment una de les sortides professionals més llamineres per als llicenciats en Matemàtiques. Tot i el seu brillant expedient acadèmic, convertir-se en emprenedor no va ser fàcil per a J. M. Mingot: "Quan veus que allà no ets el millor i que hi ha moltes coses que has de millorar és un xoc important per a l'ego, hi ha coses que has d'anar situant."
Les millors frases
Jaume Barberà ha conversat amb Miguel Ángel Barja (director del CFIS), Irene Melgarejo i David Folqué (estudiants de doble titulació) i Josep Marc Mingot (llicenciat en Matemàtiques i Telecomunicacions i fundador de l'"start-up" Arcvi)
Aquestes són algunes de les millors frases del "Retrats" que hem dedicat al doble grau.
Miguel Ángel Barja, director del CFIS, ens ha explicat el procés de selecció a la recerca dels estudiants més excel·lents:
"Tenim interès a captar el millor talent que podem trobar, per això fem una prova de selecció. En aquesta prova es presenten al voltant de 250 persones cada any, i seleccionem 40 estudiants, i aquests estudiants seleccionats poden triar la doble titulació que volen".
"La taxa d'abandonament és realment molt petita, i jo crec que això és gràcies, precisament, al nostre procés de selecció. Aproximadament, abandonen un parell d'estudiants de cada promoció, això és al voltant d'un 5%, i si hi afegim la gent que nosaltres desvinculem perquè no poden seguir el programa de doble titulació, arribem a 3-4 estudiants de cada promoció, per tant ens veuríem al voltant d'un 6-7% de taxa d'abandonament".
Irene Melgarejo, estudiant de 3r curs de Matemàtiques i Enginyeria Física, va confessar a Jaume Barberà que les bones notes ja van arribar abans de la Universitat:
"Ja era molt bona estudiant al Batxillerat i l'ESO, vaig acabar amb una nota de 10. A la Selectivitat vaig treure un 13,2, vaig baixar una mica, el dibuix tècnic era molt difícil".
David Folqué, estudiant de 3r curs de Matemàtiques i Informàtica, ha explicat els sacrificis d'estudiar dues carreres tan difícils simultàniament:
"Quan s'acosten els exàmens, la meva nòvia ja sap que no sortiré gaire de casa perquè estaré estudiant."
"Per un examen començo una setmana i mitja abans a estudiar seriosament. Durant cinc dies estudio una mitjana de sis hores diàries".
Josep Marc Mingot, llicenciat en Matemàtiques i Telecomunicacions i fundador de l'"start-up" Arcvi, va tenir clar de bon principi que volia estudiar un doble grau:
"Jo vaig notar en tot moment que (el doble grau) era exactament el que volia fer. Em va requerir un volum de feina important, perquè al CFIS o al doble grau en particular considero que hi ha dos grups de persones, uns que són més... excepcionalment brillants o llestos i uns altres que són més treballadors, que s'han de 'currar' més les coses. Considero que sóc del segon grup. Jo notava que, cada examen que feia, cada projecte que presentava, hi havia de destinar un volum d'hores importants, però malgrat haver de fer tot aquest esforç extra, notava en tot moment que era el que volia fer, m'ho estava passant molt bé."
J. M. Mingot també ens ha parlat del Big Data, una de les sortides professionals més llamineres per a llicenciats com ell:
"Per al Big Data es necessiten molts matemàtics i estadístics. De què va, això del Big Data? Quan es té un gran volum de dades, intentar extreure'n valor, ja sigui per a empreses, institucions... Per exemple, Amazon, que molta gent hi ha comprat, abans d'utilitzar les dades, simplement et mostrava els llibres que tenien en estoc. Amazon comprava nous llibres i els mostrava perquè tothom els pogués veure. Entres a la web d'Amazon i pots comprar els llibres que vulguis. Què és aprofitar el gran volum de dades? Amazon s'adona que sap el que la gent està comprant. En lloc de mostrar-los tots els llibres de cop, ho podria fer d'una manera més intel·ligent i a través dels llibres que han comprat en el passat i dels interessos que la gent té, mostrar a cada persona quin llibre en concret li pot interessar més. Doncs aquest seria un dels usos intel·ligents de les dades dels usuaris que té Amazon per mostrar els llibres més interessants. S'aprofita la informació que t'aporten les "cookies", aquesta és una de les aplicacions del Big Data."
Compartir a les xarxes socials, obre un popup, prem escape per sortir
Aquest dimecres, el programa "Retrats" es desplaça a la Serra d'Aracena (Huelva) per entrevistar Eduard Donato.
Donato és tarragoní. Va ser empresari de la construcció fins que va decidir fer un gir radical a la seva vida canviant d'ofici i de ciutat. Actualment és el responsable del millor producte ecològic del món: el pernil tacat ibèric, procedent d'una espècie que, gràcies a ell, està deixant d'estar en perill d'extinció.
El convidat fa el gir vital a finals de la dècada dels 80, quan detecta que la pressió de la feina i l'entorn de la ciutat el comença a afectar. En poc temps moren algunes persones properes, es replanteja la seva vida, renuncia als diners, a la seva empresa i recorre 40.000 quilòmetres per la costa mediterrània, la serra de Gredos i la serra de Gata fins que troba, a Huelva la Devesa de Maladúa, el lloc que buscava perquè tenia tots els requisits que volia, "el més semblant al paradís terrenal", explica.
Al cap de cinc anys, quan se li acaben els diners, decideix emprendre una iniciativa que no s'hauria imaginat mai: criar porcs ibèrics de pota negra: "com que tenia alzines, hi havia glans, i com que tenia glans, vaig criar porcs", afirma.
L'any 2004 descobreix el porc tacat ibèric a través de la Diputació de Huelva: una raça en perill d'extinció. Compra, a preu simbòlic, 10 femelles i 2 mascles i comença a criar-los "per salvar una espècie, no per negoci, ja que estava relegat del mercat perquè les seves potes són blanques i el creixement, lent".
Actualment, els pernils de porc tacat ibèric són els més cars del món. Cada peça té un valor de 4.100 euros i en ven anualment entre 80 i 100 unitats per a clients espanyols, la resta d'Europa i Hong Kong. No en vol produir més perquè "seria tornar a l'estrès de Tarragona."
Les millors frases
Aquest dimecres 1 de juny el programa "Retrats" s'ha desplaçat a la Serra d'Aracena (Huelva) per entrevistar Eduard Donato.
Donato és tarragoní. Va ser empresari de la construcció fins que va decidir fer un gir radical a la seva vida canviant d'ofici i de ciutat. Actualment és el responsable del millor producte ecològic del món: el pernil tacat ibèric, procedent d'una espècie que, gràcies a ell, està deixant d'estar en perill d'extinció. Aquestes són algunes de les seves millors frases:
"Una retirada a temps és una victòria."
"(A la feina) s'ha de tenir paciència, passió i plaer."
"No podem permetre que un patrimoni genètic desaparegui, tant vegetal com animal."
"Sovint, la vida et dóna una segona oportunitat. (...) No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita."
"Jo coneixia el porc només al plat (...) per aprendre a criar-los no cal anar a la universitat."
"Avui dia sembla que tinguem pressa fins i tot per morir-nos."
"Els castellans diuen: ''los temores producen tumores'. I és ben cert."
"El temps no passa, som nosaltres els que passem pel temps. El temps no passa mai."
Jonathan Tepper és conegut pels espectadors de TV3 a través de les diverses entrevistes que Jaume Barberà li va fer al programa "Singulars" entre el 2010 i el 2013.
Els detractors d'aquest expert en economia global diuen que les seves prediccions són apocalíptiques i exagerades, però com Jonathan Tepper explica a l'entrevista, "som al 2016, hem tingut 2 anys de deflació, que és el que vam predir, hem tingut rescats bancaris i hi ha hagut una millora cíclica més deguda a Mario Draghi i al Banc Central Europeu que no pas a les polítiques del govern espanyol, tant de Zapatero com de Rajoy".
Per Tepper, fan falta canvis més radicals per redreçar l'economia espanyola, que passen per "reduir el deute a les llars, intentar incrementar la productivitat i intentar invertir en coses que puguin produir un rendiment en el futur, en lloc d'invertir en companyies que ja haurien d'haver fet fallida o rescatar bancs".
Jonathan Tepper reconeix que la situació ha millorat després dels anys més forts de la crisi, però avisa que "en la pròxima recessió començarem des d'un punt molt més baix que el 2007".
Jonathan Tepper té la seu de la seva consultoria financera a la City de Londres, on confessa que, actualment, "no es parla gaire del procés català. M'estranya com a Espanya no es deixa votar sobre la independència de Catalunya després que en els referèndums d'Escòcia o el Quebec van perdre els independentistes".
A la segona part de la conversa amb Jaume Barberà, Jonathan Tepper explica una faceta poc coneguda de la seva biografia: la seva infantesa a San Blas, un dels barris madrilenys més castigats per la venda i consum d'heroïna a principi dels anys 80. Els seus pares, missioners presbiterians, i els 4 fills s'hi van traslladar a viure quan en Jonathan tenia 7 anys. Allà, la família Tepper va obrir un centre de rehabilitació de toxicòmans i en Jonathan i els seus germans van conviure amb els ionquis del barri. Alguns d'ells van ser els millors amics d'infantesa d'en Jonathan, que en l'entrevista explica com el seu pare, brillant estudiant d'economia a Cambridge i Harvard, va preferir dedicar la seva vida a ajudar els altres des de la seva vocació religiosa i altruista.
Recorda Tepper: "Sortíem de casa a jugar a futbol i vèiem gent xutant-se. Al descampat hi havia un campament gitano on els toxicòmans venien a comprar la droga. A l'entrada hi havia una pintada inspirada en "L'infern", de Dante: "Abandoneu tota esperança els que aquí entreu".
Les millors frases
Jaume Barberà ha tingut a "Retrats" una nova conversa amb un dels personatges que ens va descobrir al programa "Singulars", l'economista i analista financer Jonathan Tepper.
Durant el programa, Tepper va insistir que l'economia espanyola encara té diverses assignatures pendents:
"Des del 2007 (...) ja es veia que hi havia problemes als mercats internacionals en molts països. Finalment, el 2012, hi va haver el rescat dels bancs espanyols. Havien passat 4 anys, la fallida de Lehman Brothers va ser el 2008. Es va desaprofitar molt de temps, es van fer molt pocs canvis o reformes. I el que a mi em sembla més increïble: quan hi havia el govern socialista de Zapatero, Rajoy i el PP criticaven tot el que passava dient que era un desastre, que Espanya se n'anava en orris. Després, en un tres i no res, quan hi ha canvi de govern i mana el PP ja està tot solucionat, no hi ha cap problema, no hi ha urgència per canviar les coses... S'ha fet molt poc, primer deien que no hi havia crisi i, després del canvi de govern, van dir que ja estava tot solucionat."
Per Jonathan Tepper, la cura de la crisi no són les injeccions de liquiditat del Banc Central Europeu:
"Crec que la millor cura és reduir el deute a les llars, intentar incrementar la productivitat i intentar invertir en coses que puguin produir un rendiment en el futur, en lloc d'invertir en companyies que ja haurien d'haver fet fallida o rescatar bancs. S'ha deixat passar molt de temps sense reformar-los i, quan s'ha fet, hi ha hagut poca reforma de la despesa pública."
"La situació ha millorat en els últims dos anys, sobretot gràcies al Banc Central Europeu. Quan tinguem la pròxima recessió, començarem des d'un punt molt pitjor que al 2007."
Sobre el procés català, Tepper ha dit:
"A la City de Londres no es parla gaire del procés català. M'estranya com a Espanya no es deixa votar sobre la independència de Catalunya després que als referèndums d'Escòcia o el Quebec van perdre els independentistes".
Finalment, hem conegut una faceta molt personal d'aquest analista econòmic: la seva infantesa al barri madrileny de San Blas als anys 80, un barri que era el centre del consum i la distribució d'heroïna i on els seus pares van fundar un centre de rehabilitació de toxicòmans:
"Sortíem de casa a jugar a futbol i vèiem gent xutant-se. Al descampat hi havia un campament gitano on els toxicòmans venien a comprar la droga. A l'entrada hi havia una pintada inspirada en "L'infern" de Dant: "Aquells que entreu, abandoneu totes les esperances".
Aquest dimecres, el programa "Retrats" entrevistarà el metge i "coach" Mario Alonso.
Alonso, que és metge especialista en Cirurgia General i Aparell Digestiu, també és un destacat expert en motivació, creativitat, comunicació, treball en equip, lideratge i gestió de l'estrès. Després de 26 anys dedicats a la medicina, actualment imparteix conferències i cursos per tot el món a diferents universitats, empreses i institucions.
Format en el camp de la intel·ligència humana a la Facultat Superior d'Educació de la Universitat de Harvard, i en psicologia positiva al Body Mind Institute de la mateixa universitat, s'ha especialitzat en el camp de l'autoajuda. Davant d'un conflicte, els seus raonaments busquen potenciar allò que hi ha de bo en l'ésser humà i motivar-lo per treure el màxim profit de les seves possibilitats, en lloc de centrar-se en els defectes i errors que l'han provocat.
En el decurs del programa, Alonso analitzarà per què, segons dades del Fòrum Català d'Atenció Primària, l'any 2014 a Catalunya es van receptar 6,3 milions d'envasos d'antidepressius i 7 milions d'ansiolítics.
També comentarà la resistència a renunciar a viure instal·lats a la nostra zona de confort, quan el món que ens envolta és volàtil, incert, complex i ambigu. Abordarà la deshumanització de la medicina, com a reflex d'una societat cada vegada més deshumanitzada, i denunciarà la falta d'ètica com a origen i motiu de la gran crisi econòmica que estem vivint.
Les millors frases
Alonso és un destacat expert en motivació, creativitat, comunicació, treball en equip, lideratge i gestió de l'estrès.
En el decurs del programa, Alonso ha analitzat per què l'any 2014 a Catalunya es van receptar 6,3 milions d'envasos d'antidepressius i 7 milions d'ansiolítics.
També ha comentat la resistència a renunciar a viure instal·lats a la nostra zona de confort, quan el món que ens envolta és volàtil, incert, complex i ambigu. Ha abordat la deshumanització de la medicina, com a reflex d'una societat cada vegada més deshumanitzada, i ha denunciat la falta d'ètica com a origen i motiu de la gran crisi econòmica que estem vivint.
Aquestes han estat algunes de les seves millors intervencions:
"Vivim en un món volàtil, incert, complex i ambigu: tot allò que no ens agrada i que ens treu de la nostra zona de confort."
"Rebutgem la diferència per arrogància i, per valorar-la, necessitem humilitat."
"Albert Einstein va dir que la pregunta més important que s'ha de fer un ésser humà és: vivim en un univers hostil o amistós?"
"Podem sortir endavant, però només cooperant entre nosaltres."
"És imprescindible que introduïm a la nostra vida el sentit de la gratitud."
"La diferència és una oportunitat per avançar, ser més grans, més autèntics i crear prosperitat."
Retrats -3x21- (2016.06.22) Xevi Verdaguer, la salut emocional (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi Aquest dimecres, Xevi Verdaguer, a Retrats" . El programa es desplaça a la vall de Bianya (la Garrotxa) per conversar amb Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta.
Verdaguer parlarà sobre com tenir un bon estat de SALUT EMOCIONAL a través de l'alimentació i l'activitat física, i donarà molta rellevància a la producció de SEROTONINA, més coneguda com "l'hormona de la felicitat", un neurotransmissor que produeix una sensació de benestar i relaxació.
Estudis científics recents haurien descrit quins són els bacteris intestinals que fabriquen el 80% de la nostra serotonina. Bacteris específics que tots hauríem de tenir per poder gaudir d'una bona salut i estabilitat emocional. Per fabricar-la, el cervell necessita un aminoàcid anomenat TRIPTÒFAN, que també regula la secreció de melatonina, una hormona que modula la qualitat i la quantitat del son, és un potent antioxidant i és essencial per al correcte funcionament del sistema immunitari.
Segons Verdaguer, les emocions i l'estat d'ànim estan íntimament relacionats amb la nostra salut intestinal.
Les millors frases
Aquest dimecres 22 de juny el programa "Retrats" ha conversat amb el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer.
Verdaguer ha desenvolupat part de la seva trajectòria en un context de medicina global, col·laborant amb metges i hospitals per aconseguir tractaments eficaços per a determinades malalties. La seva base: la importància de l'alimentació en la salut humana, entenent l'estómac com un "segon cervell".
Aquestes són algunes de les millors frases del programa:
"L'excés d'estrès provoca que no es pugui fabricar prou serotonina."
"La gent que fabrica poca serotonina ho sabrà per què se sentirà més deprimida, no dormirà bé i tindrà estrenyiment."
"L'excés continuat d'estrès fa baixar els nivells de testosterona a mínims."
"L'intestí fabrica el 80 per cent de la serotonina; el cervell només el 20 per cent restant."
"Fabriquem la serotonina a través d'un aminoàcid, el triptòfan, que es troba a la majoria d'aliments que mengem."
Re: [ed2k] Retrats - Jaume Barberà T3 (DVBrip) Nou: 3x03 - La nostra contaminació interna - Miquel Porta (17-02-2016)
Publicat: dt. feb. 23, 2016 0:38
Autor: naroatna
Afegit el de la setmana passada, molt interessant també. Disculpeu el retard.
3x03 - La nostra contaminació interna - Miquel Porta (17-02-2016).
Fins aviat!
Re: [ed2k] Retrats - Jaume Barberà T3 (DVBrip) Nou: 3x04 - Carme Valls - La ciència de la diferència (24-02-2016)
Publicat: dc. març 02, 2016 0:58
Autor: naroatna
Afegit: Retrats -3x04- (2016.02.24) Carme Valls - La ciència de la diferència.
Fins aviat!
Re: [ed2k] Retrats - Jaume Barberà T3 (DVBrip) Nou: 3x05 - Joan Antoni Melé - Créixer amb valors (02-03-2016)
Publicat: dl. març 07, 2016 0:15
Autor: naroatna
Afegit Retrats -3x05- Joan Antoni Melé - Créixer amb valors (02-03-2016)
Fins aviat!
Re: [ed2k] Retrats - Jaume Barberà T3 (DVBrip) Nou: 3x05 - Joan Antoni Melé - Créixer amb valors (02-03-2016)
Publicat: ds. març 12, 2016 22:53
Autor: naroatna
Afegit el d'aquesta setmana:
Retrats -3x06- (2016.03.09) Sònia Fernàndez-Vidal - Esperant el futur (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi Jaume Barberà conversa amb la científica i escriptora Sònia Fernández-Vidal sobre les recentment descobertes ones gravitatòries, que Einstein va preveure fa 100 anys, els misteris del nostre Sistema Solar i de l'Univers o sobre la realitat actual i el futur de la ciència. També es plantejaran preguntes al voltant de si existeixen els universos paral·lels, si podem saber què hi havia abans del Big Bang, què passaria si no existís la Lluna o si desaparegués el Sol.
Les millors frases
Aquest dimecres 9 de març, a "Retrats", Jaume Barberà ha conversat sobre els secrets de l'Univers i la ciència amb la física i escriptora Sònia Fernández-Vidal. Aquestes són algunes de les millors frases del programa:
"Cal que els científics reflexionem sobre l'impacte que poden arribar a tenir les nostres recerques."
"La ciència intenta acostar-nos la veritat, però no pretén donar respostes."
"Hi ha una tendència a fer creure que els científics som els sacerdots moderns i que hem de donar respostes. Però nosaltres no parlem de veritats, parlem de models."
"El que actualment defineix més bé la ciència moderna és el mite de la caverna, de Plató: només expliquem les ombres de la realitat."
"S'ha d'anar amb compte amb el desenvolupament tecnològic, perquè som éssers humans i ens podem equivocar."
"Cal treballar perquè hi hagi més cultura científica a la nostra societat."
"En aquests darrers anys, s'ha donat més diners als bancs que el que s'ha donat a la ciència des del naixement de Crist."
"La Cinquena Revolució Industrial serà la quàntica. De fet, ja la tenim aquí."
Fins aviat!
Re: [ed2k] Retrats - Jaume Barberà T3 (DVBrip) Nou: 3x07 i 3x08 !!
[hide]Jaume Barberà conversa amb Carles Cases, músic i compositor.
El dimecres 16 de març, Jaume Barberà es desplaça fins a les muntanyes de Borredà, al Berguedà, per entrevistar el compositor i músic Carles Cases. Compositor, pianista, violoncel·lista, director d'orquestra i productor amb una densa trajectòria professional.
Però la crisi, que no ha deixat ni racó ni plec sense malmetre, li ha caigut a sobre com una llosa. Viure i menjar de la creació i de l'art a Catalunya (actors, ballarins, músics, pintors, etc.) sempre ha estat una pràctica d'alt risc, amb l'estabilitat penjant d'un fil contínuament. Un fil que, en molts casos, s'ha trencat. Fa 4 anys que no té cap encàrrec i Carles Cases, malauradament, tot i tenir 57 anys, és un dels artistes catalans que, a pesar de la saviesa i experiència acumulades, es planteja marxar de Catalunya, com fan els joves catalans ben preparats que aspiren a guanyar-se la vida a altres països. Cases explica: "Sovint hi penso, en les persones desnonades. Comprenc que alguns se suïcidin."
Carles Cases ha compost vuitanta bandes sonores de pel·lícules amb directors com Gonzalo Suárez, Jaime Chávarri, Antoni Verdaguer. Ha editat quaranta discos, ha sigut productor de Gossos, Maria del Mar Bonet, Georges Moustaki, Marina Rossell.
I deu anys amb Lluís Llach, de qui ha estat l'arranjador i instrumentista i amb qui ha fet més de 700 concerts. Les seves composicions van des de la música barroca i clàssica fins al jazz o la salsa. El seu cap no pot parar de crear música, deu hores diàries, pel cap baix.
Una de les seves últimes composicions musicals, "Araguaia", deu cançons basades en poemes de Pere Casaldàliga, i "Una banda sonora", creades durant llargues temporades a Sao Félix do Araguaia, a casa del bisbe català, no troba lloc en cap programació de Catalunya. Els més entesos reconeixen que en un país "normalitzat culturalment", Cases seria un referent. Però el músic ja té les maletes fetes perquè es nega a abandonar la seva professió. "Vaig vendre la meva ànima a la música.[/hide]
Retrats -3x08- (2016.03.23) L'escola a casa - homeschooling (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi "Retrats" es desplaça al delta del Llobregat per conversar amb tres pares que han decidit no escolaritzar els seus fills i educar-los a casa. Aquesta opció, també coneguda com a "homeschooling", és una pràctica legal als Estats Units i a Europa, excepte a Espanya, Suècia, Grècia i Alemanya. Jaume Barberà també parlarà amb alguns fills dels convidats, que explicaran com viuen o han viscut aquesta experiència educativa.
[hide]Jaume Barberà conversa amb tres pares que han decidit no escolaritzar els seus fills i educar-los a casa.
El dimecres 23 de març, "Retrats" es desplaça al delta del Llobregat per conversar amb tres pares que han decidit no escolaritzar els seus fills i educar-los a casa. Aquesta opció, també coneguda com a "homeschooling", és una pràctica legal als Estats Units i a Europa, excepte a Espanya, Suècia, Grècia i Alemanya.
A Catalunya, la llei d'educació reconeix l'educació obligatòria no presencial, però l'espanyola marca l'obligatorietat de l'escolarització dels 6 als 16 anys en un centre homologat i no preveu l'educació a casa.
Per saber quins motius impulsen a educar els fills a casa, una opció que han triat més de 4.000 famílies a l'estat espanyol, conversarem amb tres pares.
La Maria Bellmunt és mare "homeschooling". Té 5 fills, és mestra, màster d'educació personalitzada, autora del llibre "Fuera del Sistema Escolar", i presideix la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació del Homeschooling, una associació de famílies que treballa per a la normalització i reconeixement de l'ensenyament a casa.
La Mònica Batlle també ha educat les seves filles a casa. Ha cursat estudis universitaris d'Informàtica i Matemàtiques i fa tallers per a mestres i famílies de Didàctica de Matemàtiques. Explica que "mai hauria pensat que desescolaritzaria les seves filles, però el sistema educatiu oficial no els funcionava". Apunta que "hi ha molts prejudicis sobre l'ensenyament en família perquè no es coneix", i explicarà els problemes que va tenir amb l'administració, quan com es va negar a escolaritzar-les.
I també coneixerem el Carles Clos, pare de tres fills, terapeuta llicenciat en Medicina Xinesa per la Universitat de Gal·les, i que quan el seu fill gran va fer 5 anys va decidir desescolaritzar-lo perquè no s'adaptava al centre on estava matriculat.
El Carles afirma que, amb l'ensenyament a casa, va optar per "assumir la meva responsabilitat de pare d'una manera integral", fet que li va comportar "problemes i pressions del Departament d'Ensenyament, fins a l'extrem d'haver de recórrer al síndic de greuges".
Finalment, en l'últim tram del programa, Jaume Barberà conversarà amb alguns fills dels convidats, que explicaran com viuen o han viscut aquesta experiència educativa.[/hide]
Fins aviat!
Re: [ed2k] Retrats - Jaume Barberà T3 (DVBrip) Nou: 3x07 i 3x08 !!
Publicat: dl. abr. 04, 2016 23:32
Autor: naroatna
Seguim:
Retrats -3x09- (2016.03.30) Anar de debò, amb Borja de Riquer (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi Aquest dimecres, 30 de març, "Retrats" es desplaça al monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona) per conversar amb l'historiador Borja de Riquer.
Riquer, que és catedràtic emèrit d'Història Contemporània, està a punt de publicar "Anar de debò, els catalans i Espanya", un llibre que té com a intenció "reflexionar, des d'una perspectiva històrica, sobre com s'ha configurat el plet polític entre Catalunya i Espanya, des del segle XIX fins a l'actualitat".
El convidat analitzarà amb Jaume Barberà la situació actual de l'anomenat "procés català", els orígens i també els errors que, segons ell, s'han comès. Entre aquests destaca "haver volgut minimitzar la causa davant del repte polític dels ciutadans de Catalunya dels últims tres segles, presentar-ho com una cosa fàcil i no afrontar-ho amb el màxim de forces possibles unides".
Riquer, que està adscrit al grup dels coneguts com a "intel·lectuals progressistes", també valorarà la posició d'un seguit de catedràtics d'Història de l'estat espanyol que jutgen el fets del 1714 com a invenció dels historiadors nacionalistes per crear una realitat fictícia amb la intenció de servir les elits catalanes.
En el darrer tram de l'entrevista, Borja de Riquer explicarà el que serà el seu proper projecte editorial, i que es publicarà al maig. Es tracta de "Cambó en Argentina. Negocios y corrupción política", un llibre que denuncia, segons l'autor, la faceta corrupta desconeguda del polític català i que, probablement, aixecarà polèmica.
Fins aviat!
Re: [ed2k] Retrats - Jaume Barberà T3 (DVBrip) Nou: 3x10 i 3x11 (13.04.2013)
Publicat: dg. abr. 17, 2016 23:37
Autor: naroatna
I un parell més:
Retrats -3x10- (2016.04.06) Oncologia Integrativa, amb Pere Gascón (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi "Retrats" es desplaça al dipòsit pluvial del Parc de Joan Miró de Barcelona. Al seu interior, sota terra, Jaume Barberà coversarà sobre els Components Tòxics Persistens (CTP) amb el doctor Miquel Porta. Porta és catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de la Unitat d'Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona i catedràtic adjunt de la universitat de Carolina del Nord.
Més informació
El dimecres 6 d'abril, "Retrats" es desplaça a l'Hospital Clínic de Barcelona i a la Facultat de Medicina de la UB per conversar amb l'oncòleg Pere Gascón.
El doctor Gascón, que ha desenvolupat una gran part de la seva carrera professional als Estats Units -país on va ser escollit Metge de l'Any de l'estat de Nova Jersey l'any 1995-, és consultor sènior del Servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i professor titular de la UB. És especialista en el paper del microambient en el procés tumoral i metastàtic i en immunologia.
Gascón és un dels defensors més destacats de l'anomenada oncologia integrativa. Sosté que "els oncòlegs han d'estar oberts a altres possibilitats terapèutiques serioses. Per l'oncologia integrativa, el càncer és una malaltia complexa que no afecta tothom de la mateixa manera. No es poden afrontar de la mateixa manera tots els casos i s'exigeix una valoració individual que, a més a més, permeti estudiar si, al marge del que s'accepta convencionalment, hi ha altres disciplines, tècniques o mètodes terapèutics que puguin ser útils i tenir-les en compte."
En un altre punt de la conversa, el doctor Gascón abordarà les causes que provoquen la malaltia del càncer, incidint en els motius d'origen emocional: "avui tenim dades científiques i podem dir que, quan una persona té un sotrac molt important en la seva vida o està sotmesa a un intens estrès, sí que pot afectar. Però no un trasbals agut, sinó crònic. Estic convençut que un impacte emocional crònic té un efecte relacional amb el càncer".
Finalment, el convidat reflexionarà al voltant de l'empatia necessària dels oncòlegs amb els pacients i reconeixerà que, per motius diversos, no sempre es pot dedicar el temps necessari als malalts: "no parlem amb els malalts, no comuniquem prou, sovint només els informem".
Aquest dimecres 13 d'abril, a "Retrats", Jaume Barberà ha conversat sobre cuina amb Jaume Arnau i Pepe Sánchez-Girón, uns "crítics gastronòmics" ben diferents. Aquestes són algunes de les millors frases del programa:
"Ferran Adrià no revoluciona la cuina catalana, sinó la cuina mundial. Avui dia encara hi ha molts cuiners que viuen de la seva experiència i del que ens ha regalat als qui ens agrada gaudir del menjar".
"Quan anem a un restaurant busquem l'experiència, busquem allò que no menjaríem mai a casa; no és només el fum o el nitrogen... és més, és la investigació".
"A mi, que hi hagi un cuiner que teòricament té dues estrelles Michelin i que està més dies a la tele que al seu restaurant em fa veure que aquest noi ja no és un cuiner: ara és un presentador de tele que surt a la portada de revistes i que anuncia qualsevol producte. I això passa poc a França o a la resta del món".
"Carme Ruscalleda és una patum. No se'n pot dir res dolent: és una treballadora incansable i la seva és una perfecció prolongada en el temps, que també és molt difícil de mantenir. Ara, aquesta prolongació acabarà davallant, algun dia. Els relleus o succedanis que ha plantejat en el món culinari no han sigut bons, per exemple el seu fill. És un experiment que no ha sortit bé".
"La bombolla de la cuina a Catalunya ha explotat. S'ha desinflat i tard o d'hora caurà El Celler de Can Roca. I això és perquè ja no hi ha idees. Que a mi em venguin que la nova tendència a la cuina són els canelons i els plats tradicionals.... Au va! Això ja ho hem tingut! I això hi ha gent que ho fa molt millor!"
"La segona gran revolució de la cuina encara ha d'arribar. I no és fàcil que arribi".
"És una qüestió de prioritats. Nosaltres fem això perquè la cuina ens agrada molt. És cert que rebem critiques perquè la gent es queda amb la part superficial de les coses; però a nosaltres ens costa un esforç econòmic, físic i familiar anar a tots els restaurants que visitem".
"Ferran Adrià apunyala al cor la cuina tradicional francesa, que és com un home gran abandonat, malalt... i per això es posen tan poques estrelles Michelin a Catalunya i a Espanya. Perquè Michelin és un negoci i nosaltres som la seva màxima competència".
"Per a molta gent, tenir una estrella Michelin té un cert prestigi, perquè saben que molta gent que comença a accedir a la cuina es guia per les estelles Michelin".
"Al País Basc es pensen que tothom en sap, de cuina. És cert que fan bona cuina... però com en molts altres llocs. Però és que ells et diuen que la cuina és seva! Arzak s'aguanta perquè és un tio que ha lluitat molt; però al País Basc no s'aguanta res més".
No afegeixo imatges ni més informació per fer-ne més via doncs darrerament vaig una mica atrafegada i no em volia endarrerir encara més. Disculpes pel retard, en especial als suplents. Mooooltes gràcies per la vostra paciència.
Aquest dimecres, 20 d'abril, "Retrats" es desplaça al País Valencià, a Fontanars dels Alforins, un poble de la comarca de la Vall d'Albaida, per conversar amb el restaurador Julio Biosca.
Biosca té 38 anys i ha cursat estudis de Dret, Ciències Polítiques i Hostaleria. És la quarta generació d'una família que s'ha dedicat a la restauració. El seu besavi va obrir una taverna "de les que anaven els avis a jugar a cartes". L'avi va ampliar el negoci i, aprofitant que el poble era en una cruïlla de diferents rutes comercials, va transformar la taverna en bar, hi va incorporar habitacions i servei de taxi. Als anys 80, el pare del Julio va afegir un restaurant al negoci.
L'any 2005, el Julio i la seva germana van fer una reforma per convertir-lo en el que és ara: un bar i un restaurant, però amb ambients separats i diferents, amb l'objectiu de replantejar la gastronomia tradicional del País Valencià.
L'any 2009, al cap de quatre anys d'haver començat la nova etapa del negoci, Casa Julio va ser reconeguda amb una estrella Michelin.
Biosca explica que "amb el temps, l'estrella va començar a pesar", van deixar de gaudir de la feina i volien tornar als orígens. Per aquest motiu, l'any 2012 va decidir renunciar a l'estrella.
Julio Biosca també té una faceta en el món de la política del País Valencià. L'any 2015 va encapçalar la llista de Compromís a les eleccions municipals. Va obtenir majoria absoluta i va desbancar el PP, que presidia l'alcaldia des de feia 12 anys. Actualment, compatibilitza l'alcaldia amb el negoci familiar.
Les millors frases
Aquest dimecres 20 d'abril, a "Retrats", Jaume Barberà ha parlat de cuina, gastronomia i política del País Valencià amb Julio Biosca, restaurador i alcalde. Aquestes són algunes de les millors frases del programa:
"Hi havia de renunciar (a l'estrella Michelin), era vital. És un orgull, però cansa. Quan un s'esgota ha de prendre decisions i la més encertada era tancar aquell fet històric, tenir-lo a la nostra memòria i continuar..."
"El reconeixement de la Guia Michelin comporta molta pressió. No la crea la guia per si mateixa, sinó tot l'efecte mediàtic, les xarxes socials... I això, a mi, m'angoixava."
"Volíem oferir una gastronomia franca, de la zona i transformar-la. No requeria una cuina molecular sinó agafar el millor de la nostra gastronomia, reformar-ho i presentar-ho d'una manera diferent. El millor reconeixement era quan un client es traslladava a la seva infantesa."
"Quan li vaig dir a la meva mare que volia presentar-me com a candidat a les eleccions municipals em va dir: 'estàs loco!'"
"S'ha utilitzat la Constitució de manera no lícita, per interessos. Com diem aquí: 'fes el que jo et digui, però no facis el que jo faci'."
"Per damunt de la política hi ha el sentit comú. Les coses són senzilles de fer: es poden fer bé o malament. Tu decideixes com les vols fer."
Aquest dimecres, 27 d'abril, "Retrats" es desplaça a l'edifici Media-TIC de Barcelona, al districte del 22@, on Jaume Barberà conversarà amb el filòsof i pedagog José Antonio Marina, un dels experts en educació més respectats de l'estat.
Marina comença la seva conversa amb Jaume Barberà fent una repassada a la situació (crítica) de l'educació al nostre país i fent un toc d'alerta tant a pares com a educadors, per recordar-los que "l'educació no és un problema que afecti només els pares amb fills en edat educativa; sinó que és un problema que afecta tota la societat" i que "no és veritat que haguem entrat en la societat del coneixement o de la tecnologia; on hem entrat és en la societat de l'aprenentatge: a partir d'ara, haurem d'estar sempre aprenent, i molt ràpidament".
L'autor i pedagog, que es mostra optimista respecte al futur educatiu del nostre país, també recorda que "hem de cridar l'atenció a la societat que això de l'educació "va de debò" i que ens estem jugant ser a Primera Divisió o convertir-nos en el bar de copes d'Europa (el lloc on la resta d'Europa, que és la que fa les coses, vingui a passar una bona estona). I afegeix que "no ens adonem que ja vam perdre el tren de la industrialització, el de l'economia del coneixement i que ara també podem perdre el tren de l'aprenentatge".
En la segona part de la conversa, Jaume Barberà acompanyarà el convidat a un altre escenari de l'edifici per comentar les propostes educatives que el filòsof recull en el seu últim llibre, "Despertad al diplodocus", i en el projecte de model educatiu que va fer al govern espanyol al "Libro blanco de la profesión docente" (en resposta a un encàrrec del Ministre d'Educació en funcions Íñigo Méndez de Vigo). Unes propostes que passen, sobretot, per reforçar la figura del professor (fent més exigents els estudis necessaris per ser docent) i, al mateix temps, per dotar-la de més prestigi, per donar més independència a cada centre i millorar els sous i la qualitat de vida dels professionals de l'ensenyament en funció dels seus mèrits. Unes mesures que, com el mateix Marina afirma, no sabem en què quedaran ni si li faran fer gaires amics; però que ben segur suposen un punt de partida per a una necessària reflexió sobre la qualitat de l'ensenyament al nostre país.
Les millors frases
El dimecres 27 d'abril, "Retrats" s'ha desplaçat a l'edifici Media-TIC de Barcelona, al districte del 22@, on Jaume Barberà ha conversat amb el filòsof i pedagog José Antonio Marina, un dels experts en educació més respectats de l'Estat.
Aquestes són algunes de les frases més destacades de la conversa:
"No és veritat que haguem entrat en la societat del coneixement o de la tecnologia; on hem entrat és en la societat de l'aprenentatge: a partir d'ara, haurem d'estar sempre aprenent, i molt ràpidament. Perquè l'aprenentatge és el recurs que té la intel·ligència humana per adaptar-se a l'entorn i millorar-lo".
"Tota persona, tota organització o societat ha d'aprendre almenys a la velocitat amb què canvia la societat; si no, quedarà totalment marginal".
"L'educació no és un problema que afecti només els pares amb fills en edat educativa; és un problema que afecta tota la societat. Perquè la societat es juga el futur en com estiguin organitzats els sistemes d'aprenentatge".
"Hem de cridar l'atenció a la societat que això de l'educació va de debò i que ens estem jugant el fet de ser a primera divisió o convertir-nos en el bar de copes d'Europa. Vaja, que siguem on la resta d'Europa, que són els que fan les coses, vinguin aquí a passar una bona estona".
"La nostra situació és que tenim un sistema educatiu mediocre. Hem fet algunes coses bé, però estem estancats en moltes d'altres".
"Els sistemes educatius orientals, que són molt rígids, valen per a aquest moment. El que no tenim és cap seguretat que valguin per al futur, sobretot tenint en compte que nosaltres no eduquem només per al treball. Nosaltres eduquem per a la felicitat personal, per a la convivència justa... per viure... Aquest és el gran talent".
"Convé que els ciutadans sàpiguen que qui està invertint més diners i més talent en educació són les grans companyies d'informàtica: estan convençudes que l'educació és el negoci del futur i hi estan apostant. I nosaltres estem badant. No ens adonem que ja vam perdre el tren de la industrialització, el de l'economia del coneixement, i que ara podem perdre el tren de l'aprenentatge".
"Des del segle XIX, l'educació està molt ideologitzada; en comptes de preocupar-nos pels alumnes ens preocupem per com organitzem l'educació per a algun altre fi, que pot ser religiós, polític o econòmic".
"El món del futur serà ferotge amb qui no aprofiti les oportunitats".
"Les humanitats no són un luxe: les necessitem per comprendre el que ens passa i per regular la convivència".
"Hi ha una segona edat d'or de l'aprenentatge, un moment en què el cervell es redissenya per complet i es torna una esponja: és dels 13 als 18 anys. I és quan els talents es consoliden. I no ho estem aprofitant".
"L'adolescència és l'edat de les oportunitats i hem de canviar la didàctica que hi estem utilitzant, perquè, si no, estem malbaratant moltíssim talent".
"Hem de defensar amb veritable convicció la igualtat d'oportunitats i l'aristocràcia dels mèrits".
"La major equitat és que cada nen pugui desenvolupar de forma excel·lent el seu talent. Això no significa que tots arribaran al mateix resultat... perquè els nens són molt diferents, i un nen pot tenir un gran talent per a la gimnàstica o per a la vida. Aquest nen ha destacat en matemàtiques? No. Ha destacat en art? No. Però ha destacat en el fet que és una persona que ha viscut una vida feliç, que es porta bé amb la família... aquest és el seu talent. Així, el que hem de fer amb cada nen és: primer, convèncer-lo que té algun talent; i després, estar molt atents a veure per on es pot desenvolupar millor".
"A Espanya mai ens hem preocupat de formar els professors. Mai".
"Einstein possiblement hauria estat molt mal professor de Secundària. I, en canvi, és un geni de la física. Però és que ser professor és una altra cosa: per ser professor has d'entendre el que li passa a l'alumne i com el motives perquè aprengui".
Aquest dimecres, 4 de maig, el programa "Retrats" es desplaça a València, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, per conversar amb la filòsofa Amparo Ariño.
Ariño, que és doctora en Filosofia per la Universitat de València i membre del consell d'AVALL (Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors), repassarà la situació de la dona i la vigència del feminisme. Afirmarà: "Sóc feminista, però m'agrada més dir que lluito contra la misogínia. Ens defensem perquè ens estan matant!". També denunciarà "alguns mitjans de comunicació que ofereixen una imatge de les dones com a objectes" i conclourà que el paper de la publicitat fa que "moltes noies joves s'identifiquin amb aquest model".
En un altre registre, defensarà la importància de la filosofia a l'ensenyament perquè "és essencial ja que ensenya a pensar i a formular preguntes" i assenyalarà que "el govern l'està retirant dels plans d'estudi perquè li convé tractar de convèncer el poble que la formació cultural és una càrrega inútil".
Amparo Ariño -que confessarà ser "feminista, atea i catalanista: tinc tots els números perquè em cremin!"- valorarà el passat i present de la realitat política del País Valencià i mostrarà un cert optimisme des que les darreres eleccions han retirat del poder el Partit Popular: "Vivim un moment agredolç, però ara podem fer un homenatge a Raimon ... i recuperar personalitats culturals. Aquí, a València, el PP voldria enfrontaments al carrer, però ara la gent ja no està per aquestes coses."
Les millors frases
Aquest dimecres 4 de maig, el programa "Retrats" s'ha desplaçat a València per conversar amb la filòsofa Amparo Ariño.
Ariño, que és doctora en Filosofia per la Universitat de València i membre del consell d'AVALL (Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors), ha repassat la situació de la dona, la vigència del feminisme, ha defensat la importància de la Filosofia a l'ensenyament i ha valorat el passat i present de la realitat política del País Valencià.
Aquestes són algunes de les frases d'aquesta conversa:
"El blaverisme era una manera de dividir la població (...) una manera de dir: 'som els de dretes, els que defensem València'."
"La situació actual de la dona a Occident és molt greu. Estan matant dones cada dia. El problema és que hi ha gent jove que pensa que això del feminisme està passat... Doncs no en diguem feminisme, diguem-ne defensa davant la misogínia!".
"El bisbe de Granada, monsenyor Martínez, va dir a missa: 'els homes tenen tots els drets sobre la dona que ha avortat'."
"El sentit de la vida és el que nosaltres li volem donar (...) una vegada et mors, desapareixes, només queda el que has fet".
"Catalanista, feminista, filòsofa, atea: tinc tots el mèrits perquè em cremin a la foguera..."
"La il·lustració generalitzada no és útil al poder, per obeir no cal pensar."
Aquest dimecres, "Retrats" es desplaça a l'antiga fàbrica Can Batlló de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc, on Jaume Barberà conversarà amb el filòsof i sociòleg César Rendueles, un dels intel·lectuals de referència de la nova esquerra alternativa a l'estat espanyol.
Militant de Podem, Rendueles ha publicat el seu segon llibre, "Capitalismo canalla", una crítica ferotge del sistema capitalista estructurada a través de les lectures favorites de l'autor.
La conversa arrenca amb l'actualitat política espanyola i els difícils equilibris dels partits hegemònics davant l'avenç de les formacions emergents com Podem o Ciutadans. Sobre el bipartidisme, César Rendueles afirma que "aquest sistema no dóna més de si, està completament deslegitimat, ens ha dut fins a aquesta crisi econòmica i política i el que necessitem és un govern de canvi. Crec que és la voluntat de la majoria social d'aquest país, però tenim molta por dels canvis, i és raonable tenir por de canviar perquè de vegades es fracassa."
Sobre el 15-M, Rendueles creu que "es va quedar a les portes dels centres laborals. No va aconseguir intervenir en l'àmbit laboral i continuem així: els sindicats han desaparegut totalment de l'escena pública, ja no se'ls escolta."
César Rendueles va néixer a Girona el 1975, però la seva joventut la va viure a Astúries i actualment resideix a Madrid. Sobre el procés català, opina que "és bo per a Espanya. Treu a la llum alguns dels problemes que el règim del 78 havia arrossegat durant dècades impedint desenvolupar algunes solucions polítiques per al conjunt de l'Estat, no només per a Catalunya o el País Basc."
A "Capitalismo canalla", Rendueles fa un recorregut per la història del capitalisme a partir de llibres com "Robinson Crusoe", "Moby Dick" o "Frankenstein", que li serveixen per posar en qüestió el món laboral, el consumisme o el neoliberalisme: "Diuen els economistes que el neoliberalisme no existeix perquè el consideren una evolució natural de les economies avançades, de les economies capitalistes. Diuen que no podem tornar enrere, a l'estat del benestar dels anys 60. Això és mentida, el neoliberalisme és una tornada enrere al capitalisme anterior a la II Guerra Mundial, una economia extremadament globalitzada i desregulada de principis del segle XX."
La conversa de Jaume Barberà amb César Rendueles es tanca amb una crítica a les bondats de les noves tecnologies, tesi que el filòsof desenvolupava en el seu primer llibre, "Sociofobia". Rendueles no creu que internet sigui un canvi tan disruptiu com ens diuen: "Els processos de canvi tecnològic són més granulars i més lents del que sembla i no sabem realment quines seran les tecnologies més importants i que constituiran un element essencial de les relacions polítiques i socials en el futur."
Les millors frases
Aquestes són algunes de les frases més destacades de l'entrevista que Jaume Barberà va mantenir amb el filòsof i sociòleg César Rendueles a "Retrats":
"Aquest sistema no dóna més de si, està completament deslegitimat, ens ha dut fins a aquesta crisi econòmica i política i el que necessitem és un govern de canvi. Crec que és la voluntat de la majoria social d'aquest país, però tenim molta por dels canvis, i és raonable tenir por de canviar perquè de vegades es fracassa".
"Una part substancial dels votants del PSOE sí que volen canvis profunds en la societat espanyola, tant polítics com econòmics, però tinc seriosos dubtes que l'aparell orgànic del PSOE estigui en condicions institucionals de participar en aquest procés de canvi".
"L' èxit del 15-M va ser sobretot expressiu, la capacitat d'expressar un patiment, una insatisfacció per culpa de la inèrcia que arrossegàvem. Des del 15-M estem experimentant com articular organitzativament i socialment aquest malestar".
"El 15-M es va quedar a les portes dels centres laborals. No va aconseguir intervenir en l'àmbit laboral i seguim així: els sindicats han desaparegut totalment de l'escena pública, ja no se'ls escolta".
"El procés és bo per a Espanya. Treu a la llum alguns dels problemes que el règim del 78 havia arrossegat durant dècades i que impedien desenvolupar algunes solucions polítiques per al conjunt de l'estat, no només per a Catalunya o el País Basc; crec que és bo que surtin a la llum i s'abordin aquestes qüestions".
"El consum no és només comprar o vendre molt, el consum també és una manera de veure el món. Què és el més important per a tu? Com et realitzes, qui vols ser? Si la resposta a tot això la tens comprant, crec que tenim un problema".
Aquest dimecres, el programa "Retrats" es desplaça al Parc Central del Poblenou i al Museu d'Història de Barcelona Oliva Artés per conversar amb el neurooncòleg Josep Dalmau.
Dalmau és un referent internacional en l'estudi de la neurologia i la psiquiatria i descobridor de 12 malalties neuroimmunològiques. Reputats col·legues seus d'arreu del món no dubten a dir que ha revolucionat el camp de la neuroimmunologia.
Ha viscut i treballat 25 anys als Estats Units, país on ha fet recerca puntera. És membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units, un dels més alts reconeixements en els camps de la salut, la ciència i la medicina del món, i des de fa cinc anys viu a cavall entre els Estats Units i Catalunya.
Actualment és professor de Neurologia a la Universitat de Pennsilvània, investigador associat dels Instituts Nacionals de la Salut (NIH), director de l'equip IDIBAPS d'Autoimmunitat contra Antígens Sinàptics, de l'Hospital Clínic de Barcelona, i professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer i l'Hospital Clínic de Barcelona.
Les millors frases
Aquest dimecres 18 de maig, el programa "Retrats" s'ha desplaçat al Parc Central del Poblenou i al Museu d'Història de Barcelona Oliva Artés per conversar amb el neurooncòleg Josep Dalmau, un referent internacional en l'estudi de la neurologia i la psiquiatria i descobridor de 12 malalties neuroimmunològiques. Reputats col·legues seus de tot el món no dubten a dir que ha revolucionat el camp de la neuroimmunologia.
Aquestes són algunes de les frases d'aquesta conversa:
"L'expressió 'Dr. Dalmau, help us' va lligada al tipus de recerca clínica i bàsica que he fet els últims 15 anys i al descobriment d'una sèrie de malalties."
"El cervell és meravellós (...) tenim mil milions de neurones i cada neurona té unes mil tres-centes connexions. És complex i fascinant."
"Som el que som gràcies al cervell. La nostra memòria ens fa ser el que som."
"És més fàcil entendre l'univers que la consciència."
"La intuïció, probablement, es basa en l'experiència prèvia."
Jaume Barberà conversa amb Miguel Ángel Barja, director del CFIS, que explica el funcionament d'aquest doble grau que ofereix beques a alumnes que, a més de treure bones notes, estiguin especialment motivats per afrontar un repte acadèmic important. També coneixem dos estudiants de 20 anys que ja estan al 3r curs del seu doble grau: Irene Melgarejo i David Folqué. I per últim el programa es tanca amb l'experiència d'algú que ja ha acabat el doble grau i posa en pràctica els seus coneixements al món laboral: Josep Marc Mingot, de 26 anys.
Més informació
Jaume Barberà es desplaça a la UPC de Barcelona per conèixer una oferta de doble titulació universitària molt exigent, amb un examen específic i només a l'abast d'estudiants especialment dotats.
La majoria d'universitats catalanes ofereixen la possibilitat de cursar dues carreres simultàniament, el que s'anomena "doble grau". Aquest dimecres, "Retrats" es desplaça a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Barcelona per conèixer un doble grau molt especial, ja que exigeix un examen específic més enllà de la nota de tall. L'expedient acadèmic de la majoria dels seus alumnes és d'excel·lent. És el doble grau del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS), al qual cada curs accedeixen una quarantena d'alumnes per estudiar a la vegada dues carreres com Matemàtiques, Física, Telecomunicacions o Informàtica.
A la primera part del programa, Jaume Barberà conversa amb Miguel Ángel Barja, director del CFIS, que explica el funcionament d'aquest doble grau que ofereix beques a alumnes que, a més de treure bones notes, estiguin especialment motivats per afrontar un repte acadèmic important: "Tenim interès a captar el millor talent que podem trobar. Per això fem una prova de selecció a la qual es presenten més de 200 persones."
Segons Miguel Ángel Barja, no es tracta d'una elit, sinó d'un "grup d'estudiants excel·lents, tenen un talent científic i a més unes ganes d'aprofitar aquest talent en uns estudis intensius".
El director del CFIS ens presentarà dos d'aquests estudiants. Tots dos tenen 20 anys i ja estan al 3r curs del seu doble grau: Irene Melgarejo (estudiant de Matemàtiques i Enginyeria Física) i David Folqué (Estudiant de Matemàtiques i Informàtica). En conversa amb Jaume Barberà, sabrem com és la vida d'aquests estudiants, que compaginen la seva vida familiar i personal amb jornades de 12 hores de classes i estudi. "Quan s'apropen els exàmens, la meva nòvia ja s'espera que no sortiré gaire de casa perquè estaré estudiant", confessa David Folqué.
El programa es tanca amb l'experiència d'algú que ja ha acabat el doble grau i posa en pràctica els seus coneixements al món laboral: Josep Marc Mingot, de 26 anys, llicenciat en Matemàtiques i Telecomunicacions i fundador de la "start-up" Arcvi. Ell ho va tenir molt clar des de l'inici: "Des del Batxillerat pensava: que guai que serà quan pugui estar fent matemàtiques i coses d'informàtica o telecos, que és el que a mi m'agrada." J. M. Mingot s'ha dedicat al món del "big data", l'anàlisi de grans volums de dades, que és actualment una de les sortides professionals més llamineres per als llicenciats en Matemàtiques. Tot i el seu brillant expedient acadèmic, convertir-se en emprenedor no va ser fàcil per a J. M. Mingot: "Quan veus que allà no ets el millor i que hi ha moltes coses que has de millorar és un xoc important per a l'ego, hi ha coses que has d'anar situant."
Les millors frases
Jaume Barberà ha conversat amb Miguel Ángel Barja (director del CFIS), Irene Melgarejo i David Folqué (estudiants de doble titulació) i Josep Marc Mingot (llicenciat en Matemàtiques i Telecomunicacions i fundador de l'"start-up" Arcvi)
Aquestes són algunes de les millors frases del "Retrats" que hem dedicat al doble grau.
Miguel Ángel Barja, director del CFIS, ens ha explicat el procés de selecció a la recerca dels estudiants més excel·lents:
"Tenim interès a captar el millor talent que podem trobar, per això fem una prova de selecció. En aquesta prova es presenten al voltant de 250 persones cada any, i seleccionem 40 estudiants, i aquests estudiants seleccionats poden triar la doble titulació que volen".
"La taxa d'abandonament és realment molt petita, i jo crec que això és gràcies, precisament, al nostre procés de selecció. Aproximadament, abandonen un parell d'estudiants de cada promoció, això és al voltant d'un 5%, i si hi afegim la gent que nosaltres desvinculem perquè no poden seguir el programa de doble titulació, arribem a 3-4 estudiants de cada promoció, per tant ens veuríem al voltant d'un 6-7% de taxa d'abandonament".
Irene Melgarejo, estudiant de 3r curs de Matemàtiques i Enginyeria Física, va confessar a Jaume Barberà que les bones notes ja van arribar abans de la Universitat:
"Ja era molt bona estudiant al Batxillerat i l'ESO, vaig acabar amb una nota de 10. A la Selectivitat vaig treure un 13,2, vaig baixar una mica, el dibuix tècnic era molt difícil".
David Folqué, estudiant de 3r curs de Matemàtiques i Informàtica, ha explicat els sacrificis d'estudiar dues carreres tan difícils simultàniament:
"Quan s'acosten els exàmens, la meva nòvia ja sap que no sortiré gaire de casa perquè estaré estudiant."
"Per un examen començo una setmana i mitja abans a estudiar seriosament. Durant cinc dies estudio una mitjana de sis hores diàries".
Josep Marc Mingot, llicenciat en Matemàtiques i Telecomunicacions i fundador de l'"start-up" Arcvi, va tenir clar de bon principi que volia estudiar un doble grau:
"Jo vaig notar en tot moment que (el doble grau) era exactament el que volia fer. Em va requerir un volum de feina important, perquè al CFIS o al doble grau en particular considero que hi ha dos grups de persones, uns que són més... excepcionalment brillants o llestos i uns altres que són més treballadors, que s'han de 'currar' més les coses. Considero que sóc del segon grup. Jo notava que, cada examen que feia, cada projecte que presentava, hi havia de destinar un volum d'hores importants, però malgrat haver de fer tot aquest esforç extra, notava en tot moment que era el que volia fer, m'ho estava passant molt bé."
J. M. Mingot també ens ha parlat del Big Data, una de les sortides professionals més llamineres per a llicenciats com ell:
"Per al Big Data es necessiten molts matemàtics i estadístics. De què va, això del Big Data? Quan es té un gran volum de dades, intentar extreure'n valor, ja sigui per a empreses, institucions... Per exemple, Amazon, que molta gent hi ha comprat, abans d'utilitzar les dades, simplement et mostrava els llibres que tenien en estoc. Amazon comprava nous llibres i els mostrava perquè tothom els pogués veure. Entres a la web d'Amazon i pots comprar els llibres que vulguis. Què és aprofitar el gran volum de dades? Amazon s'adona que sap el que la gent està comprant. En lloc de mostrar-los tots els llibres de cop, ho podria fer d'una manera més intel·ligent i a través dels llibres que han comprat en el passat i dels interessos que la gent té, mostrar a cada persona quin llibre en concret li pot interessar més. Doncs aquest seria un dels usos intel·ligents de les dades dels usuaris que té Amazon per mostrar els llibres més interessants. S'aprofita la informació que t'aporten les "cookies", aquesta és una de les aplicacions del Big Data."
Compartir a les xarxes socials, obre un popup, prem escape per sortir
