Jo, Claudi - I Claudius (1976)
Edició definitiva i remasteritzada amb la inclusió d'escenes eliminades
Jo, Claudi és una mítica sèrie britànica produïda per la BBC i que adapta les novel·les d'en Robert Graves (Jo, Claudi i Claudi el Déu i la seva esposa Messalina) mitjançant meravellosos guions de Jack Pullman i la direcció d'Herbert Wise.
Aquesta edició definitiva i remasteritzada recupera la versió britànica en 12 episodis - que uneix els dos primers capítols (Una ombra de mort i Coses de família) en un de sol- i restaura totes les escenes eliminades per tal d'oferir la versió més completa actualment disponible.
Productora: British Broadcasting Corporation (BBC) & London Films
Cadena: British Broadcasting Corporation (BBC)
Creador: Jack Pulman
Productor executiu: Martin Lisemore
Música: Wilfred Josephs
Direcció:Herbert Wise
Guió: Jack Pulman, Robert Graves
Intèrprets:Derek Jacobi (Claudi), Sian Phillips (Llívia), Brian Blessed (August), John Hurt (Calígula),
George Baker (Tiberi), Sheila White (Messalina),
Margaret Tyzack (Antònia), Barbara Young (Agripina), Christopher Biggins (Neró)
Sinopsi:
La sèrie, diguem-ho ja, és un fascinant, vertiginós, brutal i sagnant retrat de la Roma Imperial des del punt de vista de l'esguerrat Claudi (inoblidable Derek Jacobi), memorable i carismàtic personatge que ens conta les seves vivències mentre les escriu, a manera d'historiador, i no escatimant la narració dels aspectes més foscos i truculents d'una època amb més ombres que llums, caracteritzada per la conspiració, la traïció, les intrigues palatines, l'ambició, l'engany, els conflictes d'interessos, la depravació, el dictat de la perversió, l'onada d'assassinats de què ningú està exempt o la megalomania i bogeria dels seus governants.
Des dels temps de l'Emperador August previs al naixement de Claudi fins als últims dies del nostre protagonista i l'aparició de Neró, la sèrie di secciona amb agilitat sorprenent una etapa amplíssima que comprèn des de l'any 24 a.c. fins al 54 d.c. i que aglomera multitud d'esdeveniments per veure i no creure, per contar i no oblidar, els màxims punts d'interès del qual resideixen en l'estremidor procés de successió de personatges en el poder. Basant-se en un repartiment extraordinari d'intèrprets en estat de gràcia, uns personatges definits i desenvolupats a la perfecció i uns guions senzillament prodigiosos i modèlics per a qualsevol sèrie televisiva, un es veu seduït per la irresistible crònica d'un món despietat i regit per la desmesurada ambició pel poder. Des de la pèrfida i maquinadora Llívia (Sian Phillips), esposa del benintencionat August (Brian Blessed), fins al dement i psicòtic Calígula (John Hurt), esgarrifós Emperador, o la bella i desbocada Messalina (Sheila White), presenciem una galeria de personatges d'excepcional maldat: uns, impulsats per la seva equivocada idea de com beneficiar a Roma; altres, conduïts pel seu desequilibri mental; i altres, moguts a fi de treure profit de la situació en benefici propi.
Ja els títols de crèdit ens mostren el moll de la qüestió, l'estendard que descriu la sèrie: un escurçó repta i ensenya la seva llengua viperina. No en va, molts personatges (la majoria?) actuen com el citat rèptil: avancen zigzaguejant, disposats a donar el cop de gràcia, sense escrúpols, capaços d'anihilar als qui obstaculitzin el seu camí d'ascensió.
La sèrie presenta un clar caràcter teatral en discórrer en interiors, dotar de preponderància al diàleg i a les interpretacions i fer ús d'una cambra estàtica que només en comptades ocasions adopta un paper rellevant. Tal estatisme, la carència d'exteriors, la textura de vídeo o la sobrietat (massa?) de la posada en escena i el disseny artístic, aspectes quelcom discutibles, es veuen esmenats per complet gràcies, com deia, a uns guions superbs i uns actors impagables i totalment creïbles en els seus diversos rols.
Claudi és un supervivent que salva la pell en terreny minat aparençant ser un mer ximple; no obstant això, és el més lúcid i assenyat de tots els components de la família imperial. Ferm defensor de la República, porta fins a les últimes conseqüències la seva idea de govern encara que hagi d'ocupar, per força, la poltrona d'Emperador.
Jo, Claudi és una sèrie que parla, insisteixo, sobre la maldat humana generada per l'ambició i els deliris de grandesa (significatius són els capítols centrats en el dictat de Calígula); i ho fa sent un producte que combina la crua tragèdia i el culebronesc (i de vegades divertit) esdevenir de l'Imperi amb una intensitat que tira d'esquena.
Una obra mestra absoluta de la història de la televisió.
Esperem que us agradi,
L'equip (otger, PIZARRIN, rous)
Dades Tècniques:
Ripeig i Muntatge: PIZARRIN
Vídeo: otger, PIZARRIN
Àudio: otger
Qualitat: DVDrip + àudio VHS
Grandària: 800 Mb. aprox.
Codec vídeo: XviD 1.2.2 Final (doble passada)
Bitrate vídeo: 1830 Kbps Qf: 0.190 aprox.
Resolució: 720 x 534
Idiomes:
- Català: Stereo (AC3 198 Kbps 48000 kHz)
- Anglès: Stereo (AC3 198 Kbps 48000 kHz)
Subtítols en català: Forçats incrustats.
Compatible amb reproductors de sobretaula: Sí
Links i sinopsi dels capítols:
Jo Claudi (Versió remasteritzada)
Una ombra de mort-Coses de família per PIZARRIN
Sol en el seu estudi, il·luminat per un feble llum, l'ancià Tiberi Claudi Drus Neró, més conegut com a Claudi, emperador de Roma, Claudi l'idiota, el ximple o el botijós, escriu les seves memòries, començant la seva història amb anterioritat a l'època del seu naixement.
El vell Claudi recorda les maldats de la seva avia Llívia, una dona molt bonica i ambiciosa, la principal de les seves qualitats era saber esperar a veure complerts els seus desitjos. Tiberi, el fill de Llívia, pressionat per la seva mare, repudia la seva dona i es casa amb Júlia, filla del Cèsar, a qui odia profundament.
El seu germà Drus, exerceix feliç la seva vocació miltar al capdavant de les legions romanes a Germània.
Convalescent d'unes lesions, envia una carta a Tiberi en què escriu sobre la corrupció que ha vist a Roma durant una visita recent.
Llívia, que ha sentit el contingut de la missiva, li envia el seu propi metge perquè el cuidi, fet que precipita la seva mort.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [II] Entre bastidors per PIZARRIN
Malgrat els precs de Llívia, August no està disposat a permetre la tornada a Roma de Tiberi, pel seu mal comportament amb Júlia.
Tot i que la moral ha degenerat a Roma, el que fa Júlia és un escàndol públic, conegut per tots, a excepció del seu pare.
Llívia, però, s'encarregarà de treure’l de la seva ignorància.
Als jardins de l'emperador succeeix un fet extraordinari : un cadell de llop cau de les urpes d’una au als braços d’en Claudi, i Domiti interpreta el senyal com a presagi dels déus.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [III] Què en farem de Claudi? per PIZARRIN
La ment de Llívia és incansable; trama un pla per lliurar-se de Pòstum, el successor de l'actual emperador,
i fa xantatge a la jove Llívia, amenaçant-la de córrer la mateixa sort que Júlia.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [IV] La reina del verí per PIZARRIN
En Claudi porta casat un any ja, i és pare d'un nen.
Un vespre, als jardins de palau, explica al seu germà Germànic la veritat sobre la detenció de Pòstum, fent-li saber que tot va ser un pla de la Llívia,que ha destruït sistemàticament a tots els membres de la família que s'han oposat a les seves ambicions.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [V] Una mica de justícia per PIZARRIN
En Tiberi accedeix al tron després de la mort d'August a Antioquia, segons sembla, enverinat. La seva esposa, Agripina, jura venjança sobre els culpables:
el governador de Síria, Gneu Calpurni Pisó i la seva esposa.
Mentrestant, sembla que en la mort de Germànic podria haver intervingut en Cal-lígula, el seu propi fill.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [VI] La reina del cel per PIZARRIN
L'emperador Tiberi dedica el seu regnat a instruir judicis per presumpta traïció, induït per l'ambiciós Sejà.
El seu fill Castor tracta d'obrir-li els ulls. L'altra part del seu temps el dedica a satisfer els seus impulsos sexuals, que el jove Cal-lígula acreix.
Llívia té ja vuitanta anys i és una ombra de la dona que va ser.
Claudi aconsegueix treure dels seus llavis els enverinaments que va realitzar durant la seva vida.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [VII] L'imperi del terror per PIZARRIN
L'emperador Tiberi dedica el seu regnat a instruir judicis per presumpta traïció, induït per l'ambiciós Sejà.
El seu fill Castor tracta d'obrir-li els ulls. L'altra part del seu temps el dedica a satisfer els seus impulsos sexuals, que el jove Cal-lígula acreix.
Llívia té ja vuitanta anys i és una ombra de la dona que va ser.
Claudi aconsegueix treure dels seus llavis els enverinaments que va realitzar durant la seva vida.
Llívia, que va enverinar el seu espòs per poder casar-se amb Sejà,
es troba que el Cèsar desaprova aquest matrimoni.
Ell vol que Sejà es casi amb Hel·lena, la filla de Llívia.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [VIII] Zeus, per Júpiter! per PIZARRIN
Diu Claudi:"És millor córrer un vel sobre els cinc últims anys del regnat de Tiberi, que va romandre a Capri, només dedicat a les seves perversions"
Abans de morir, Tiberi nomena Cal-lígula el seu principal hereu i a Gemel, el seu nét, segon hereu, en el cas que Cal-lígula mori abans.
Jo Claudi - I Claudius (Versió remasteritzada) [IX] Salve qui? per PIZARRIN
Cal-lígula ha transformat el palau en un bordell amb les esposes dels senadors com a bagasses, on tenen lloc tota mena de jocs i orgies. Claudi ha estat designat el porter del saló. Cal-lígula s'ha casat amb una dona deu anys major que ell, però els seus dies estan comptats, a causa dels seus abusos de tota mena.
Jo Claudi - I Claudius (Versió remasteritzada) [X] La sort dels bojos per PIZARRIN
Després de matar a Calígula i quedar-se sense emperador, els dotze mil guàrdies pretorians proclamen com nou emperador a Claudi.
La seva primera feina com a tal serà signar la sentència de mort de Casi, mà assassina de Calígula.
Jo Claudi - I Claudius (Versió remasteritzada) [XI] Un deu a Colchester per PIZARRIN
Mentre Claudi es troba fora de Roma, en la invasió de Britània, la seva esposa Messalina passa el temps en braços de continus amants.
Animada per l'actor grec Nestor, inicia una competició sexual amb una famosa prostituta anomenada Scila.
Ningú informa el Cèsar sobre els enamoraments de la seva esposa, mentrestant, Herodes prepara una rebel·lió contra l'imperi romà.
Jo Claudi - I Claudius (Versió remasteritzada) [XII] El vell rei soca per PIZARRIN
Pallas i Narcis tracten de persuadir en Claudi perquè torni a casar-se, ja que no consideren apropiat que un emperador governi tot sol.
Finalment, decideix casar-se amb Agripina, la dona més corrompuda de Roma i per la que no sent cap simpatia. Claudi utilitza la informació de la profecia de la Sibil·la per salvar el seu fill Britànic.
SÈRIE COMPLETA
Edició definitiva i remasteritzada amb la inclusió d'escenes eliminades
Jo, Claudi és una mítica sèrie britànica produïda per la BBC i que adapta les novel·les d'en Robert Graves (Jo, Claudi i Claudi el Déu i la seva esposa Messalina) mitjançant meravellosos guions de Jack Pullman i la direcció d'Herbert Wise.
Aquesta edició definitiva i remasteritzada recupera la versió britànica en 12 episodis - que uneix els dos primers capítols (Una ombra de mort i Coses de família) en un de sol- i restaura totes les escenes eliminades per tal d'oferir la versió més completa actualment disponible.
Productora: British Broadcasting Corporation (BBC) & London Films
Cadena: British Broadcasting Corporation (BBC)
Creador: Jack Pulman
Productor executiu: Martin Lisemore
Música: Wilfred Josephs
Direcció:Herbert Wise
Guió: Jack Pulman, Robert Graves
Intèrprets:Derek Jacobi (Claudi), Sian Phillips (Llívia), Brian Blessed (August), John Hurt (Calígula),
George Baker (Tiberi), Sheila White (Messalina),
Margaret Tyzack (Antònia), Barbara Young (Agripina), Christopher Biggins (Neró)
Sinopsi:
La sèrie, diguem-ho ja, és un fascinant, vertiginós, brutal i sagnant retrat de la Roma Imperial des del punt de vista de l'esguerrat Claudi (inoblidable Derek Jacobi), memorable i carismàtic personatge que ens conta les seves vivències mentre les escriu, a manera d'historiador, i no escatimant la narració dels aspectes més foscos i truculents d'una època amb més ombres que llums, caracteritzada per la conspiració, la traïció, les intrigues palatines, l'ambició, l'engany, els conflictes d'interessos, la depravació, el dictat de la perversió, l'onada d'assassinats de què ningú està exempt o la megalomania i bogeria dels seus governants.
Des dels temps de l'Emperador August previs al naixement de Claudi fins als últims dies del nostre protagonista i l'aparició de Neró, la sèrie di secciona amb agilitat sorprenent una etapa amplíssima que comprèn des de l'any 24 a.c. fins al 54 d.c. i que aglomera multitud d'esdeveniments per veure i no creure, per contar i no oblidar, els màxims punts d'interès del qual resideixen en l'estremidor procés de successió de personatges en el poder. Basant-se en un repartiment extraordinari d'intèrprets en estat de gràcia, uns personatges definits i desenvolupats a la perfecció i uns guions senzillament prodigiosos i modèlics per a qualsevol sèrie televisiva, un es veu seduït per la irresistible crònica d'un món despietat i regit per la desmesurada ambició pel poder. Des de la pèrfida i maquinadora Llívia (Sian Phillips), esposa del benintencionat August (Brian Blessed), fins al dement i psicòtic Calígula (John Hurt), esgarrifós Emperador, o la bella i desbocada Messalina (Sheila White), presenciem una galeria de personatges d'excepcional maldat: uns, impulsats per la seva equivocada idea de com beneficiar a Roma; altres, conduïts pel seu desequilibri mental; i altres, moguts a fi de treure profit de la situació en benefici propi.
Ja els títols de crèdit ens mostren el moll de la qüestió, l'estendard que descriu la sèrie: un escurçó repta i ensenya la seva llengua viperina. No en va, molts personatges (la majoria?) actuen com el citat rèptil: avancen zigzaguejant, disposats a donar el cop de gràcia, sense escrúpols, capaços d'anihilar als qui obstaculitzin el seu camí d'ascensió.
La sèrie presenta un clar caràcter teatral en discórrer en interiors, dotar de preponderància al diàleg i a les interpretacions i fer ús d'una cambra estàtica que només en comptades ocasions adopta un paper rellevant. Tal estatisme, la carència d'exteriors, la textura de vídeo o la sobrietat (massa?) de la posada en escena i el disseny artístic, aspectes quelcom discutibles, es veuen esmenats per complet gràcies, com deia, a uns guions superbs i uns actors impagables i totalment creïbles en els seus diversos rols.
Claudi és un supervivent que salva la pell en terreny minat aparençant ser un mer ximple; no obstant això, és el més lúcid i assenyat de tots els components de la família imperial. Ferm defensor de la República, porta fins a les últimes conseqüències la seva idea de govern encara que hagi d'ocupar, per força, la poltrona d'Emperador.
Jo, Claudi és una sèrie que parla, insisteixo, sobre la maldat humana generada per l'ambició i els deliris de grandesa (significatius són els capítols centrats en el dictat de Calígula); i ho fa sent un producte que combina la crua tragèdia i el culebronesc (i de vegades divertit) esdevenir de l'Imperi amb una intensitat que tira d'esquena.
Una obra mestra absoluta de la història de la televisió.
Esperem que us agradi,
L'equip (otger, PIZARRIN, rous)
Spolier
Ripeig i Muntatge: PIZARRIN
Vídeo: otger, PIZARRIN
Àudio: otger
Qualitat: DVDrip + àudio VHS
Grandària: 800 Mb. aprox.
Codec vídeo: XviD 1.2.2 Final (doble passada)
Bitrate vídeo: 1830 Kbps Qf: 0.190 aprox.
Resolució: 720 x 534
Idiomes:
- Català: Stereo (AC3 198 Kbps 48000 kHz)
- Anglès: Stereo (AC3 198 Kbps 48000 kHz)
Subtítols en català: Forçats incrustats.
Compatible amb reproductors de sobretaula: Sí
Links i sinopsi dels capítols:
Jo Claudi (Versió remasteritzada)
Una ombra de mort-Coses de família per PIZARRINSol en el seu estudi, il·luminat per un feble llum, l'ancià Tiberi Claudi Drus Neró, més conegut com a Claudi, emperador de Roma, Claudi l'idiota, el ximple o el botijós, escriu les seves memòries, començant la seva història amb anterioritat a l'època del seu naixement.
El vell Claudi recorda les maldats de la seva avia Llívia, una dona molt bonica i ambiciosa, la principal de les seves qualitats era saber esperar a veure complerts els seus desitjos. Tiberi, el fill de Llívia, pressionat per la seva mare, repudia la seva dona i es casa amb Júlia, filla del Cèsar, a qui odia profundament.
El seu germà Drus, exerceix feliç la seva vocació miltar al capdavant de les legions romanes a Germània.
Convalescent d'unes lesions, envia una carta a Tiberi en què escriu sobre la corrupció que ha vist a Roma durant una visita recent.
Llívia, que ha sentit el contingut de la missiva, li envia el seu propi metge perquè el cuidi, fet que precipita la seva mort.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [II] Entre bastidors per PIZARRIN
Malgrat els precs de Llívia, August no està disposat a permetre la tornada a Roma de Tiberi, pel seu mal comportament amb Júlia.
Tot i que la moral ha degenerat a Roma, el que fa Júlia és un escàndol públic, conegut per tots, a excepció del seu pare.
Llívia, però, s'encarregarà de treure’l de la seva ignorància.
Als jardins de l'emperador succeeix un fet extraordinari : un cadell de llop cau de les urpes d’una au als braços d’en Claudi, i Domiti interpreta el senyal com a presagi dels déus.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [III] Què en farem de Claudi? per PIZARRIN
La ment de Llívia és incansable; trama un pla per lliurar-se de Pòstum, el successor de l'actual emperador,
i fa xantatge a la jove Llívia, amenaçant-la de córrer la mateixa sort que Júlia.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [IV] La reina del verí per PIZARRIN
En Claudi porta casat un any ja, i és pare d'un nen.
Un vespre, als jardins de palau, explica al seu germà Germànic la veritat sobre la detenció de Pòstum, fent-li saber que tot va ser un pla de la Llívia,que ha destruït sistemàticament a tots els membres de la família que s'han oposat a les seves ambicions.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [V] Una mica de justícia per PIZARRIN
En Tiberi accedeix al tron després de la mort d'August a Antioquia, segons sembla, enverinat. La seva esposa, Agripina, jura venjança sobre els culpables:
el governador de Síria, Gneu Calpurni Pisó i la seva esposa.
Mentrestant, sembla que en la mort de Germànic podria haver intervingut en Cal-lígula, el seu propi fill.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [VI] La reina del cel per PIZARRIN
L'emperador Tiberi dedica el seu regnat a instruir judicis per presumpta traïció, induït per l'ambiciós Sejà.
El seu fill Castor tracta d'obrir-li els ulls. L'altra part del seu temps el dedica a satisfer els seus impulsos sexuals, que el jove Cal-lígula acreix.
Llívia té ja vuitanta anys i és una ombra de la dona que va ser.
Claudi aconsegueix treure dels seus llavis els enverinaments que va realitzar durant la seva vida.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [VII] L'imperi del terror per PIZARRIN
L'emperador Tiberi dedica el seu regnat a instruir judicis per presumpta traïció, induït per l'ambiciós Sejà.
El seu fill Castor tracta d'obrir-li els ulls. L'altra part del seu temps el dedica a satisfer els seus impulsos sexuals, que el jove Cal-lígula acreix.
Llívia té ja vuitanta anys i és una ombra de la dona que va ser.
Claudi aconsegueix treure dels seus llavis els enverinaments que va realitzar durant la seva vida.
Llívia, que va enverinar el seu espòs per poder casar-se amb Sejà,
es troba que el Cèsar desaprova aquest matrimoni.
Ell vol que Sejà es casi amb Hel·lena, la filla de Llívia.
Jo Claudi (Versió remasteritzada) [VIII] Zeus, per Júpiter! per PIZARRIN
Diu Claudi:"És millor córrer un vel sobre els cinc últims anys del regnat de Tiberi, que va romandre a Capri, només dedicat a les seves perversions"
Abans de morir, Tiberi nomena Cal-lígula el seu principal hereu i a Gemel, el seu nét, segon hereu, en el cas que Cal-lígula mori abans.
Jo Claudi - I Claudius (Versió remasteritzada) [IX] Salve qui? per PIZARRIN
Cal-lígula ha transformat el palau en un bordell amb les esposes dels senadors com a bagasses, on tenen lloc tota mena de jocs i orgies. Claudi ha estat designat el porter del saló. Cal-lígula s'ha casat amb una dona deu anys major que ell, però els seus dies estan comptats, a causa dels seus abusos de tota mena.
Jo Claudi - I Claudius (Versió remasteritzada) [X] La sort dels bojos per PIZARRIN
Després de matar a Calígula i quedar-se sense emperador, els dotze mil guàrdies pretorians proclamen com nou emperador a Claudi.
La seva primera feina com a tal serà signar la sentència de mort de Casi, mà assassina de Calígula.
Jo Claudi - I Claudius (Versió remasteritzada) [XI] Un deu a Colchester per PIZARRIN
Mentre Claudi es troba fora de Roma, en la invasió de Britània, la seva esposa Messalina passa el temps en braços de continus amants.
Animada per l'actor grec Nestor, inicia una competició sexual amb una famosa prostituta anomenada Scila.
Ningú informa el Cèsar sobre els enamoraments de la seva esposa, mentrestant, Herodes prepara una rebel·lió contra l'imperi romà.
Jo Claudi - I Claudius (Versió remasteritzada) [XII] El vell rei soca per PIZARRIN
Pallas i Narcis tracten de persuadir en Claudi perquè torni a casar-se, ja que no consideren apropiat que un emperador governi tot sol.
Finalment, decideix casar-se amb Agripina, la dona més corrompuda de Roma i per la que no sent cap simpatia. Claudi utilitza la informació de la profecia de la Sibil·la per salvar el seu fill Britànic.
SÈRIE COMPLETA
