Els posteriors que estan fent de moment ja els tenim. Vaig vigilant per un si de cas, però em sembla que... En fi, n'haurem pogut repescar 5 i en teoria d'aquells més interessants.
Cap a on va tot plegat? Això és el que preguntem als nostres dos convidats, Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres, dos economistes lúcids i rigorosos acostumats a dir les coses pel seu nom. Els demanem, amb la seva capacitat d'anàlisi, que ens ajudin a saber com pot evolucionar la situació en els pròxims mesos.
Arcadi Oliveras és doctor en Ciències Econòmiques, professor del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, president de Justícia i Pau i autor del llibre “Aturem la crisi”.
Santiago Niño Becerra és catedràtic d’Estructura Econòmica a l’IQS/Universitat Ramon Llull i autor del llibre premonitori “El crash del 2010” .
Per Becerra, aquesta crisi no té culpables, s’ha gastat molt més del que es podia i ara s’ha de pagar el que es deu. Poques coses es poden fer per aturar-la. En canvi, per Oliveras, la crisi té culpables amb nom i cognoms i es poden fer moltes coses per sortir-ne.
Ens retrobem amb la doctora Teresa Guardiola. Treballa incansablement des de fa mesos en un llibre que vol que sigui un recull de tota l'experiència acumulada durant més de 60 anys de tracte directe amb els pacients. La nutrició, com ens alimentem; la respiració, i el pensament són els tres eixos que segons Teresa Guardiola són bàsics per viure millor i envellir bé. És una cita esperada, perquè després de la seva presència al nostre plató la temporada passada, hem rebut desenes de trucades, correus i comentaris al Facebook demanant-nos poder escoltar més estona els seus savis consells.
Entrevistem Maria Reig, una empresària i inversora que ha estat també membre del Parlament i del govern d'Andorra i membre de la Comissió Redactora de la Constitució andorrana. L'economia i la política són dues de les passions d'aquesta dona llicenciada en Dret i en Belles Arts.
Amb Maria Reig no parlarem de la crisi, sinó de com en podem sortir molt més forts. Els sorprendrà la claredat amb què exposarà la situació actual de Catalunya i d’Espanya. I, després, que cadascú faci el que hagi de fer.
Avui els presentem un “coach” empresarial que, de veritat, és singular, molt singular. És Emili Duró, economista i màster en Administració d’Empreses. Conferenciant internacional, imparteix els seus cursos i conferències a les empreses més importants de Catalunya i d’Espanya.
Un dia algú va gravar una de les seves conferències i la va penjar a You Tube. A causa d’aquell fet, a Emili Duró li va canviar la vida. Ell no es considera “coach” i tampoc no vol ser una persona mediàtica. Diu que més aviat és pessimista, però que lluita per no ser-ho.
En les seves conferències, Emili Duró parla de com millorar el nostre "coeficient d'optimisme" i explica la seva experiència personal per motivar els qui l'escolten. El seu no és un optimisme irreflexiu o utòpic. Amb la vehemència i expressivitat que el caracteritzen, es declara un pessimista sense concessions. El secret és valorar el que tenim i no deixar-nos endur per les emocions destructives. Emili Duró diu que és imprescindible viure el present, lluitar per començar cada nou dia com si fos el millor del que ens queda de vida.
Doncs bé, avui els presentem tota una autoritat en gastroenterologia que, a més, és un gran pediatre. Es tracta del doctor Ramón Tormo Carnicé.
El doctor Tormo és un apassionat de la seva feina i si per descobrir una intolerància o una al·lèrgia s’ha de fer ell mateix un enginy per al seu laboratori, no s’ho pensa gaire: se’l fabrica i punt.
El doctor Ramón Tormo és pediatre per la Universitat de Barcelona i també especialista en Malalties de l’Aparell Digestiu per la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant més de 30 anys va dirigir la Unitat de Gastroenterologia Pediàtrica i Nutrició de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
Venerat pels seus pacients, el doctor Tormo és dels metges que sap escoltar. Per la seva consulta passen nens i adults amb afeccions sovint difícils de diagnosticar, com les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries. Parlarem de la malaltia celíaca i de les al·lèrgies a determinats aliments, afeccions que cada cop afecten més nens i adults, i li preguntarem quins són els mecanismes de l'al·lèrgia i si hi ha alguna relació entre aquestes alteracions del sistema immunitari i la nostra dieta.
Ens visita Rafael Santandreu, llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, especialitzat en psicologia clínica al Centre di Terapia Strategica de Arrezzo, Itàlia, i formador en psicologia al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Amb ell analitzarem les creences irracionals i les necessitats fictícies que condicionen la nostra felicitat i l'estabilitat emocional. El seu llibre “El arte de no amargarse la vida” és un dels més venuts actualment en l’apartat de no ficció. Per Santandreu, “no ens afecta el que ens passa, sinó el que ens diem que ens passa”.
Singulars ha escrit:Volem saber què passarà i què s’hauria de fer per evitar el pitjor. És l’hora de les preguntes concretes i clares... Les respondrà Luis Garicano, economista de prestigi internacional i un dels que té més influència a Espanya, segons el “Financial Times”.
Al plató de "Singulars" tindrem Luis Garicano, doctor en Economia per la Universitat de Xicago i catedràtic d'Economia i Estratègia a la London School ofEconomics. Fa gairebé dos anys, el professor Garicano va ser un dels firmants del "Manifest dels 100 economistes", un document on un grup d'economistes influents proposaven al govern espanyol una sèrie de mesures per redreçar el rumb i sortir de la crisi. Les coses no han anat precisament a millor i les xifres d'atur han superat ja les previsions més pessimistes. Per Luis Garicano, només aconseguirem remuntar si s'emprenen reformes en 5 àmbits concrets: el laboral, el de l'educació i la ciència, el sector financer, el sector públic i el sistema de pensions.
Pedro Olalla és d’Astúries, escriptor, hel·lenista, filòleg, traductor, cineasta, fotògraf i professor de la Universitat d’Atenes. Fa 17 anys que viu a Grècia i ha dit que ja n’hi ha prou.