[Projecte] L'anell del nibelung (Tetralogia)
Publicat: dt. gen. 17, 2012 17:28
Wagnerians, wagnerianes i operistes en general:
Tinc el goig d'anunciar-vos que, si tot va bé, publicaré les quatre òperes del Sr. Ricard que formen la famosa tetralogia "L'anell del Nibelung" que són:
- L'Or del Rin (Das Rheingold)
- La Valquíria (Die Walküre)
- Sigfrid (Siegfried)
- El Capvespre dels Déus (Götterdämmerung)
En la versió del Liceu de 2003 - 2004, amb subtítols en català i en l'idioma original, l'alemany.
L'argument gira al voltant d'un anell màgic que atorga el poder de dominar el món, forjat pel nan nibelung Alberich usant l'or robat del fons del riu Rin. Diversos personatges mítics lluiten per la possessió de l'anell, incloent-hi Wotan (Odin), el cap dels déus. Les intrigues de Wotan, a través de generacions, per a intentar vèncer les seves pròpies limitacions, proporcionen la línia argumental principal. L'heroi Sigfrid aconsegueix l'anell, tal i com Wotan volia, però és finalment traït i assassinat. Finalment, la valquíria Brünnhilde, amant de Sigfrid i filla rebutjada per Wotan, torna l'anell al Rin. Els déus són destruïts.
Per a un argument detallat, consulteu cadascuna de les òperes del cicle.
Wagner va crear la història de l' Anell fusionant elements dels mites germànics i escandinaus, així com de les llegendes populars. Les Edda de la mitologia nòrdica van proporcionar la major part del material per a Das Rheingold, que també compta amb elements argumentals del conte El gat amb botes, mentre que Die Walküre està basada fonamentalment en les Volsunga saga. Siegfried conté elements de les Edda, les Volsunga Saga, Thidreksaga, i fins i tot en dos contes de fades dels Germans Grimm: El conte del noi que va aprendre el que era la por i La bella dorment del bosc. La darrera òpera de la tetralogia, Götterdämmerung, segueix el poema alt-alemany del Segle XII conegut com Nibelungenlied, que sembla haver estat la inspiració original de l' Anell, i del qual va prendre el nom el cicle complet.
Per a combinar totes aquestes fonts diferents en una narració coherent, Wagner va afegir-hi molts conceptes contemporanis. Un dels temes principals de l' Anell és la lluita per l'Amor, que també està associat amb la Natura i la Llibertat, contra el Poder, que està associat amb la Civilització i la Llei. En la primera escena de l' Anell, el deforme nan Alberich desencadena la trama en renunciar a l'Amor, fent-se palès que aquesta renúncia li permet adquirir el poder de dominar el món a través de la forja d'un anell màgic. En la darrera escena de Das Rheinglod l'anell li és robat, però Alberich pronuncia una maledicció contra els seus futurs posseïdors: "Tot aquell que posseeixi l'Anell, per l'Anell serà esclavitzat."
Des de la seva concepció, l' Anell ha estat objecte d'una plètora d'interpretacions. George Bernard Shaw, a The Perfect Wagnerite, argüeix que l' Anell és essencialment una crítica socialista a la societat industrial i els seus abusos. Robert Donington a Wagner's Ring and its Symbols l'interpreta, en termes de la psicologia Jungiana, com una concepció del desenvolupament d'arquetips inconscients en la ment, conduents a la individualització. Peter Kjærulff, a The Ringbearer's Diary, interpreta l' Anell com un intent d'exposar una estructura d'idees que ell qualifica com "L'anell maleït", que també relaciona amb "El Senyor dels Anells de John R.R. Tolkien i amb l'Anell de Giges de Plató.
Espero que us agradin
Tinc el goig d'anunciar-vos que, si tot va bé, publicaré les quatre òperes del Sr. Ricard que formen la famosa tetralogia "L'anell del Nibelung" que són:
- L'Or del Rin (Das Rheingold)
- La Valquíria (Die Walküre)
- Sigfrid (Siegfried)
- El Capvespre dels Déus (Götterdämmerung)
En la versió del Liceu de 2003 - 2004, amb subtítols en català i en l'idioma original, l'alemany.
L'argument gira al voltant d'un anell màgic que atorga el poder de dominar el món, forjat pel nan nibelung Alberich usant l'or robat del fons del riu Rin. Diversos personatges mítics lluiten per la possessió de l'anell, incloent-hi Wotan (Odin), el cap dels déus. Les intrigues de Wotan, a través de generacions, per a intentar vèncer les seves pròpies limitacions, proporcionen la línia argumental principal. L'heroi Sigfrid aconsegueix l'anell, tal i com Wotan volia, però és finalment traït i assassinat. Finalment, la valquíria Brünnhilde, amant de Sigfrid i filla rebutjada per Wotan, torna l'anell al Rin. Els déus són destruïts.
Per a un argument detallat, consulteu cadascuna de les òperes del cicle.
Wagner va crear la història de l' Anell fusionant elements dels mites germànics i escandinaus, així com de les llegendes populars. Les Edda de la mitologia nòrdica van proporcionar la major part del material per a Das Rheingold, que també compta amb elements argumentals del conte El gat amb botes, mentre que Die Walküre està basada fonamentalment en les Volsunga saga. Siegfried conté elements de les Edda, les Volsunga Saga, Thidreksaga, i fins i tot en dos contes de fades dels Germans Grimm: El conte del noi que va aprendre el que era la por i La bella dorment del bosc. La darrera òpera de la tetralogia, Götterdämmerung, segueix el poema alt-alemany del Segle XII conegut com Nibelungenlied, que sembla haver estat la inspiració original de l' Anell, i del qual va prendre el nom el cicle complet.
Per a combinar totes aquestes fonts diferents en una narració coherent, Wagner va afegir-hi molts conceptes contemporanis. Un dels temes principals de l' Anell és la lluita per l'Amor, que també està associat amb la Natura i la Llibertat, contra el Poder, que està associat amb la Civilització i la Llei. En la primera escena de l' Anell, el deforme nan Alberich desencadena la trama en renunciar a l'Amor, fent-se palès que aquesta renúncia li permet adquirir el poder de dominar el món a través de la forja d'un anell màgic. En la darrera escena de Das Rheinglod l'anell li és robat, però Alberich pronuncia una maledicció contra els seus futurs posseïdors: "Tot aquell que posseeixi l'Anell, per l'Anell serà esclavitzat."
Des de la seva concepció, l' Anell ha estat objecte d'una plètora d'interpretacions. George Bernard Shaw, a The Perfect Wagnerite, argüeix que l' Anell és essencialment una crítica socialista a la societat industrial i els seus abusos. Robert Donington a Wagner's Ring and its Symbols l'interpreta, en termes de la psicologia Jungiana, com una concepció del desenvolupament d'arquetips inconscients en la ment, conduents a la individualització. Peter Kjærulff, a The Ringbearer's Diary, interpreta l' Anell com un intent d'exposar una estructura d'idees que ell qualifica com "L'anell maleït", que també relaciona amb "El Senyor dels Anells de John R.R. Tolkien i amb l'Anell de Giges de Plató.
Espero que us agradin
