Puc posar en pràctica coneixements de la carrera per fi!!!
A veure, en tan que el so és una ona al cap i a la fi, aquesta, depenent en el punt d'oscil·lació en el qual es troba pot interferir-se i si el punt d'oscil·lació és just l'invers inclús elminar-se.
Partint d'aquesta base, moltes vegades en els canals estéreo d'una gravació, trobem ones en contrafase, punts d'oscil·lació exactament inversos, en cada canal, cosa que fa que si barrejem els dos canals a pèl, el so corresponent a les freqüències que tenim en contrafase s'anul·li.
És per això que hi ha gent dedicada, no només a fer algorismes per passar d'estereo a mono o de multicanal a stereo i mono, sinó també a dissenyar posicions de micròfons (quan en una gravació es fan servir diversos micròfons), que evitin ja de sortida aquesta incompatibilitat. En llenguatge tècnic es parla de si una diposició microfònica és "monocompatible" o no. Aquestes distribucions son usades habitualment per a gravar orquestres o bandes de jazz, i els dissenyadors que les han fet han cobrat una morterada, ja que en tot el món s'usen potser unes 10 disposicions predefinides com a màxim
Si per curiositat o necessitat teniu més dubtes, digue-ho, que a mi m'encanten aquestes fricades!!
I com a bibliografia relacionada tenim:
Técnicas de Microfonia es Estéreo, Bartlett,B Editorial IORTV, 1987, Barcelona
Però no he comparat... 
qué cutre...
voldria aprofitar per preguntar una altra cosa relacionada amb això del downmix, però aquest cop en hardware:
Però igualment l'activaré. Merci per la il·luminació d'ambdós