No hi ha mai normes ni seccions fixes. Cada capítol és un itinerari diferent depenent del que demani el color en si. També les bandes sonores i la veu en off tenen les característiques d'aquell color.
La veu del vermell és profunda i sensual. La del blanc és innocent i neta. La del marró és gruixuda i rovellada.
"Colors en sèrie" està realitzat, en bona part, per l'equip de programes com "Silenci?", "3r 3a" i "Afectes sonors". I vol ser un acostament contemporani en un nou llenguatge televisiu a un element indispensable de la nostra vida i la nostra cultura.
"Colors en sèrie" consta de deu capítols de 20 minuts de durada.
Cada capítol és un monogràfic sobre un color.
Fitxa tècnica:
Temporada: Única.
Nº capítols: 10.
Nacionalitat: Catalana.
Font video i audio: TDT (33).
Duració programa: 20 minuts.
Codec video: XviD 1.1 (sense logo del 33).
Codec audio: MP3 128 kbps.
Caratula:
Caràtula DVD i galetes gràcies a Sedmikrasky
Elinks:
01 Blanc: del cel a la terra
Resum: EL COLOR MÉS NET ÉS EL MÉS TÒXIC. EL BLANC, ORIGINALMENT, MATAVA. La llum, el cel, els núvols.
El color de la innocència, de les núvies i dels ocells blancs ens porta felicitat i bones vibracions. També és el color més funcional que hi ha, i amb el qual es fabriquen més objectes. I sobretot és el color al qual s'enfronten tots els creadors. Els esquimals distingeixen més de 80 tipus de blanc. La raó? La neu.
02 - Verd: de la vida a la mort
Resum: 1821. Napoleó mor a l'illa de Santa Elena. El culpable: el verd El color de la natura per exel·lència representa també la llibertat a occident. En canvi, per a un islàmic, és el color sagrat. El verd és la vida en estat pur però també és el color de la tecnologia, el dels soldats, i el del "nightshot".
03 - Groc, el camí de la contradicció NOVA VERSIÓ
Resum: VAN GOGH ERA UN OBSÉS DEL GROC. VA PINTAR COMPULSIVAMENT EN GROC FINS A LA MORT, el groc desprèn festa i alegria, però també hi ha gent que l'identifica amb l'odi, la bogeria, la mala sort, la malaltia i el verí, sobretot si es posa al costat del negre.
Definitivament és el color més contradictori de tota la paleta, un color que s'estima i s'odia. Quan ens enfadem, la bilis ens fa tornar grocs.
04 - Vermell: dóna'm la vida
Resum: El telèfon vermell no va existir mai. Els toros no persegueixen mai el vermell. El color de la sang. El que dóna la vida. El primer color que l'home va designar, el primer que els nadons veuen quan neixen i el que distingim amb més facilitat sobre qualsevol fons. El que els daltònics confonen. Les emocions són vermelles i també ho és el sexe i l'amor.
05 - Blau, confia en mi
Resum: ABANS DE LES GUERRES MUNDIALS, MOLTS NENS VESTIEN DE ROSA. LES NENES, DE BLAU.
Per què hi ha tants uniformes blaus? Ben senzill: És el color de la confiança. Però també el dels prínceps, el de l'amor ideal i el dels menjars impossibles. No és un color masculí, al contrari: Durant molt de temps, les nenes anaven vestides de blau i no de rosa.
06 - Marró, la vida secreta de la bellesa
Resum: CADA DIA ENTRES EN CONTACTE AMB UNA CAPSA MARRÓ ENTRE 10 I 15 VEGADES
El color de la terra és el més despreciat. Molt poques persones el destaquen com el seu color favorit i és que, sens dubte, és el color més comú, el que es troba més fàcilment, i per això és poc apreciat. Cal mirar-ho a fons i molt de prop per trobar-hi la bellesa.
07 - Taronja, moviment continu
08 - Rosa, enganxós o diví
09 - Negre, el túnel al final de la llum
10 - Gris plata, reflexe multicolor
Especial Colors d'Europa:
Després de l'èxit de "Colors en sèrie", el 33 presenta "Els colors d'Europa", un programa amb un to narratiu metafòric que busca més aixecar emocions i explicar anècdotes que ser un documental exhaustiu.
Amb aquest objectiu, els autors han fet una llista de valors i conceptes que defineixen Europa i els han donat un color. Així, es parteix del blanc, que és el color de la democràcia. Passen pel marró, que és la geografia, els conreus, el treball, la immigració; el vermell, que és la solidaritat; el groc, que és la imaginació; el taronja, que és la innovació i la modernitat, o el violeta, que és la paritat. També hi ha referències al verd, que és la llibertat, i al negre, que són les guerres i la memòria històrica, fins a arribar finalment al blau, que és el color institucional d'Europa, i al multicolor, que defineix perfectament el lema de la UE: unitat en la diversitat.
Colors d'Europa
