[ed2k] Sense Ficció - 1ª TEMPORADA COMPLERTA !!!

[spk2010]

[url]http://www.tv3.cat/programa/27205/Sense-ficcio[/url]

Un espai dirigit per Joan Salvat que oferirà documentals de producció pròpia, coproduccions i alguns dels documentals produïts per altres cadenes de televisió o productores que han marcat la pauta del gènere aquests últims anys. El programa es planteja estar vinculat a l'actualitat, convertir-se en una finestra oberta a les produccions del gènere que donin llum i permetin reflexionar sobre els grans reptes de la societat actual, i es converteix en el primer espai d'aquesta mena que fa una televisió pública en la primera cadena i és una de les apostes de Televisió de Catalunya per a la nova temporada.

Capturadors: r5040, spk2010, xordi
Suplents: arakelov, messi20

Dades tècniques:
Vídeo:
-16:9: DVB, 704x400, XVID, 1100 kbps (aproximadament)
- 4:3: DVB, XxX, XVID, 1100 kbps (aproximadament)
Àudio: Català, MP3, AVB 128 Kbps, 48000 Hz
Mida: 500 megues/capítol, 50 minuts/capítol (aproximadament)

1x01 - King 4:3 | català-anglès
[hide]Una completa biografia d'un dels personatges mes populars dels Estats Units, Martin Luther King. El símbol de la lluita contra el racisme i de la lluita per els Drets Humans. Martin Luther King va ser assassinat , quan sortia d'un hotel, el 4 d'abril del 1968. La presa de possessió de Barak Obama, el nou president dels Estats Units, significa un punt de inflexió, la demostració d'un canvi que porta el primer candidat negra a la presidència dels Estats Units. Fa uns anys això hagués estat impensable.
"King" es la èpica història del home, de la seva lluita, i del seu temps. Les últimes 48 hores de Martin Luther King a Memphis són l'espina dorsal d'aquest especial que recull testimonis d'una gran importància, com ara l'expresident Bill Clinton, o la fins ara secretaria d'estat del govern Bush, Condoleezza Rice, entre molts altres.
[/hide]1x02 - La cursa del cotxe del futur 16:9 | català
[hide]Aquest documental passarà revista a una de les industries que esta mes en perill , com a conseqüència de la crisi econòmica: el món de l'automòbil.
El programa ens parlarà d'algunes de les investigacions fetes per persones que han buscat alternatives a la situació actual. En el documental exposa les noves tecnologies per fer que els cotxes no gastin tanta gasolina, la búsqueda de mes eficiència i fer que els vehicles respectin d'una forma molt clara el medi ambient. Les investigacions s'han fet durant anys però aquí es qüestiona el perquè cap marca de les grans empreses ha donat cap pas en la construcció de cotxes que gastin poca gasolina o comparteixin el motor de gasolina amb el motor elèctric.
[/hide]
1x03 - Lluitar contra els talibans: la història dels soldats 4:3 | català
[hide]Tothom tenia l'esperança que els soldats britànics tornarien de l'Afganistan sense haver disparat ni un tret, però ara que han passat uns quants anys de la caiguda del règim dels talibans, al sud i a l'est del país hi ha una guerra oberta, i els britànics la viuen amb tota la seva cruesa. La Gran Bretanya va enviar forces militars a Helmand, una de les zones més perilloses de l'Afganistan.
El camp d'aquesta regió està en mans dels talibans i la població rural sobreviu cultivant cascall per produir opi. Els autors del reportatge han viatjat a l'Afganistan per seguir 35 membres de la Companyia de Guardes Granaders de la Reina que anteriorment havien tingut feines com ara deixar-se fotografiar pels turistes davant del palau de Buckingham. Al cap de sis mesos, dos d'ells han mort i tretze estan ferits greus.
Els reporters han seguit aquests soldats en nombrosos combats per mostrar una història íntima i personal d'un petit grup d'homes.
[/hide]
1x04 - El xou d'Hugo Chávez 16:9 | català-anglès
[hide]L'han anomenat salvador i autòcrata, heroi dels pobres del seu país i grandiloqüent dictador potencial ansiós de dominar l'escenari mundial. Forja aliances controvertides a mesura que inventa un nou tipus de revolució a la qual anomena socialisme del segle XXI. Qui és aquest home que anomena Bush "diable" i Castro, "Déu"?. A El xou d'Hugo Chávez, Ofra Bikel, viatja a Veneçuela per oferir-nos un revelador retrat del president veneçolà.[/hide]
1x05 - Bucarest, la memòria perduda: Entrevista prèvia a Albert Solé (qualitat 3alacarta-rip) | Documental 16:9 | català
[hide]El documental explica la recerca personal que fa l'Albert (un periodista nascut a l'exili l'any 1962) per recuperar les seves arrels, emmarcades entre un doble exili.
El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d'Espanya per la seva militància antifranquista als anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn.Ara lluita contra l'Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d'unes vides atípiques en les quals es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la Guerra Freda i la lluita contra el franquisme.
[/hide]
1x06 - Bye bye Belgium 16:9 | català
[hide]"Sense Ficció"emet un documental que va causar una enorme polèmica a Bèlgica. Es tracta d'un treball de la Televisió Pública Belga Francesa (RTBF), on s'anunciava, a través d'un informatiu especial, la partició del pais i la fugida del rei belga. El documental, fet per estimular la participació en un debat sobre el futur de Bèlgica, va fer que milers de persones creguessin que el que era una ficció fos pres com un fet real i va aixecar una enorme polseguera.
El 13 de desembre del 2006, el presentador del telenotícies de la televisió belga francòfona va anunciar el final de Bèlgica: el rei havia decidit anar-se'n, el Parlament flamenc havia declarat la independència i el conflicte irresoluble entre comunitats provocava el final del país. Al llarg del programa es va presentar una sèrie de reaccions polítiques i d'esdeveniments derivats de la secessió flamenca de manera que els teleespectadors, atònits, van tenir la sensació que estaven assistint a la partició del país.
[/hide]
1x07 - Jamaa Mezwak (Joves normals) 16:9 | català
[hide]El Khader, un jove que somia fer teatre, intenta sobreviure ofegat pels deutes i la misèria, mentre el seu amic Youseff, que viu del petit tràfic de droga, busca pistes sobre el seu germà desaparegut. "Tornarà?". El mateix es pregunta l'emprenedora Rabia, una jove llicenciada en dret que està a l'atur, sobre el nòvio que té a Europa.
Com resoldran el seu futur aquests tres joves d'un barri pobre musulmà i marcat pel terrosisme? "Joves Normals" és la crònica de la vida qüotidiana del barri de Jamaa Mezwak, a la ciutat de Tetuan, al nord del Marroc, on van néixer i viure cinc dels pressumptes "terroristes islamistes" que es van suicidar quan van ser localitzats per la policia arrel de l'atemptat de l'11 de març a Madrid.
[/hide]
1x08 - Xina: Vota per mi, sisplau 16:9 | català
[hide]"Sense ficció" entrevista Esteban Beltrán, expresident d'Amnistia Internacional, per parlar d'un documental que tracta d'un experiment de democràcia en un país de partit únic, la Xina. Wuhan és una ciutat del centre de la Xina que té uns 9 milions d'habitants, i Weijun Chen, el director d'aquest documental, ha volgut fer-hi un experiment de democràcia.
Una classe de tercer de primària d'aquesta ciutat té un primer contacte amb la democràcia en ocasió de les eleccions per escollir el delegat. Els nens, de vuit anys, competeixen per aconseguir el càrrec, animats i atiats pels mestres i per uns pares que ho volen tot per als seus fills. A la Xina les eleccions només se celebren en el si del Partit Comunista, però, fa poc, milions de xinesos van poder participar en les votacions d'un programa per elegir el millor cantant d'un concurs de televisió. L'objectiu de l'experiment de Weijun Chen era veure com seria rebuda la democràcia a la Xina si algun dia s'hi implantés.
Per mitjà d'aquesta escola, amb els seus alumnes i les seves famílies, el documental retrata una societat i una ciutat, però, a més, planteja interrogants com ara si la democràcia és un valor universal que va lligat amb la naturalesa humana o si les eleccions comporten necessàriament la manipulació.[/hide]
1x09 - Jesus Camp 4:3 | català
[hide]Documental sobre un campament cristià per a nens, situat a Dakota del Nord, en el qual s'ensenya nens de poc més de 6 anys a ser "soldats cristians de l'exèrcit de Déu". En aquests "campaments de Jesús" s'instrueix en el cristianisme evangèlic milions de nens americans amb la missió de "conquistar Amèrica per a Crist", i se'ls entrena perquè siguin "soldats" de l'exèrcit de Déu i part del futur polític d'Amèrica. Basat en les experiències de tres nens, Levi, de 12 anys; Tory, de 10, i Rachael, de 9, que assisteixen a un campament d'estiu anomenat Kids on Fire, a l'estat de Dakota, les directores Heidi Ewing i Rachel Grady mostren la missió de la pastora Becky Fischer: formar els nens des de ben petits perquè abracin el cristianisme a través de programes intensos d'instrucció evangèlica, en què se'ls ensenya que "els bruixots són enemics de Déu. Si Harry Potter hagués sortit a la Bíblia, hauria estat condemnat a mort."[/hide]
1x10 - La lluita de Darwin 4:3 | català
[hide]150 anys després que fos concebuda una de les idees més influents en la comunitat científica, "Sense ficció" emet el documental "Darwin's Struggle". En aquesta peça es mostra el procés personal que va viure Charles Darwin, del qual aquest any també se celebren els 200 anys del naixement, quan escrivia L'origen de les espècies, una obra cabdal en el seu àmbit i un dels tractats sobre biologia que han tingut més repercussió per investigar la diversitat biològica del nostre planeta.
Aquest documental de la BBC ens explica també com Darwin va desafiar el pensament victorià inspirant-se, per a la redacció del tractat, en la seva pròpia família i en les espècies animals de la campinya de Kent, a Anglaterra, on va viure des dels 33 anys.[/hide]
1x11 - El crac del 1929 (The american experience) 4:3 | català-anglès
[hide]Entrevistarem Vicenç Navarro, catedràtic d'Economia Aplicada i de Ciències Polítiques i Socials i actualment professor a la Johns Hopkins University de Baltimore. Actualment la crisi econòmica està escampant la por i la desesperació pertot arreu, una por alimentada per la restricció del crèdit i una onada d'execucions d'hipoteques que han motivat una caiguda molt pronunciada de la confiança dels consumidors.
Fa 75 anys, el 29 d'octubre de 1929, l'índex Dow Jones va caure en picat i va perdre més de 14.000 milions de dòlars de valor en un sol dia. Aquell crac va ser la crisi financera més gran del segle XX i va provocar unes turbulències econòmiques que van durar 16 anys. Durant els "Feliços anys 20", mentre la borsa pujava, no se sentien gaires veus crítiques. Semblava que tothom es podia fer ric. Personalitats de Wall Street, com ara Charles Mitchell, que presidia el National City Bank (antecessor de l'actual Citibank), o els borsistes Michael Meehan i Jesse Livermore van enginyar maneres de manipular la borsa i es van fer riquíssims, cosa que va contribuir a crear el "boom" econòmic d'aquella dècada fabulosa. El seu èxit els va convertir en els herois de l'època. La tendència alcista de la borsa semblava imparable. Però l'octubre del 1929 el mercat es va enfonsar i va arrossegar tant les fortunes dels gegants de Wall Street com els estalvis dels petits inversors. Aquest documental conté entrevistes a persones que havien treballat en el sector de les finances, economistes, inversors i descendents d'alguns d'aquells homes tan poderosos de Wall Street. En aquest moment té sentit mirar cap al 1929 perquè, tal com diu Mark Samuels, el productor executiu del documental: "Hi ha molts paral·lelismes entre la situació actual i l'explosió de la bombolla econòmica dels anys 20. D'aquí en podem treure moltes lliçons sobre la naturalesa cíclica de l'economia." Un documental produït per Ellen Houde i Muffie Meyer. The american experience. WGBH. (PBS - USA).[/hide]
1x12 - La maledicció de La Giocconda (The Mona Lisa curse) 4:3 | català-anglès
[hide]"Sense Ficció" emet un documental polèmic que, guiat pel crític d'art australià Robert Hugues i a partir del quadre La Gioconda, reflexiona sobre la manera com el mercat de l'art ha canviat en els darrers 50 anys. Un mercat que ha entrat a formar part d'una espiral inflacionista en la qual, per molts, les obres d'art han acabat cotitzant molt més enllà del seu valor artístic real. La confiança en el mercat de l'art no sembla haver sofert els efectes de la crisi financera. Entrevistarem Bartomeu Marí, director del MACBA des de l'any 2008.
La tardor del 2008 el britànic Damien Hirst va subhastar part de les seves obres a Sotheby's. Fruit de les vendes, va obtenir prop de 200 milions de dòlars, un rècord absolut per una subhasta dedicada a un sol artista. L'impacte d'aquestes vendes es va reflectir en gairebé tots els mitjans de comunicació, no tant per l'elevada xifra de l'operació, sinó perquè va tenir lloc en un context de crisi. L'acció de Hirst va demostrar que el mercat de l'art és del tot excepcional i està governat per uns impulsos que el revaloritzen contínuament i unes lleis que semblen sobrepassar el sentit comú. Aquest és el punt de partida en què es basa el documental "The Mona Lisa curse".
El crític d'art Robert Hugues, afincat a Nova York des de l'any 1970, elabora en aquest documental un al·legat vigorós contra l'augment continu de la cotització de l'art contemporani. Un augment que, per Hugues, defineix la crònica cultural de l'última dècada. L'any 1963 el quadre de Leonardo da Vinci "La Gioconda", també coneguda com la Mona Lisa, abandona temporalment el museu del Louvre i aterra a Nova York per ser exhibida al Metropolitan Museum of Art. Per Hugues, aquest moment va marcar el punt d'inflexió en la manera de concebre l'art: la Mona Lisa va ser tractada com una estrella del cinema, i a partir d'aquí les obres d'art passarien a ser observades com a simples fetitxes, deixarien de banda el seu valor pròpiament artístic i es convertirien així en objectes de mercadeig. Artistes reconeguts, gestors de museus, intermediaris i col·leccionistes multimilionaris aporten el seu testimoni en aquest documental per acabar de retratar un procés en què el matrimoni entre l'art i el capital ha tingut conseqüències que han marcat el futur del procés de producció, control i exhibició de les obres d'art.[/hide]
1x13 - Planxa! Un manifest del remix (RiP: A remix manifesto) 16:9 | català
[hide]En uns dies en què el nomenament de la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, ha estat per molts, polèmic, tenint en compte la seva posició de defensora dels drets d'autor i del cànon per còpia privada i contrària a les descàrregues lliures i a l'intercanvi d'arxius per internet, "Sense ficció" emet Un manifest del remix, un documental que ha aixecat polseguera pel que fa a la nova manera d'entendre el copyright a partir de l'ús de les noves tecnologies.
OPINIONS SOBRE Un manifest del remix: - "Una crida a l'acció poderosa, vibrant i molt divertida... Aquesta pel·lícula flueix a la perfecció." - The Globe and Mail. - "Alta energia ... atractiva i hiperarticulada. 4 estrelles " - Toronto Now. - "El documental més atractiu sobre la infracció dels drets d'autor que he vist mai" - Jian Ghomeshi, CBC. PREMIS REBUTS: - Edward Jones Audience Choice Award. 47è Ann Arbor Film Festival. - Premi especial del jurat. Festival Nouveau Cinéma Montréal. - Selecció oficial. International Documentary Festival Amsterdam. - Selecció oficial. Whistler Film Festival.
En aquest documental, el realitzador i activista de la web, Brett Gaylor, explora la qüestió dels drets d'autor en l'era de la informació, repassant el panorama dels mitjans de comunicació del segle XX i trencant la frontera entre usuaris i productors audiovisuals. El protagonista central del documental és Girl Talk, un músic que encapçala les llistes d'èxits remesclant les cançons d'altres artistes. Però Girl Talk és un model democràtic a imitar o és un exemple clar de pirateria? Per explorar aquesta tesi, Gaylor comptarà amb les opinions de Lawrence Lessig, l'inspirador d'un manifest contrari als drets d'autor tal com els coneixem, i del ministre de Cultura del Brasil, Gilberto Gil, entre d'altres. El documental també ha estat part d'un experiment creatiu i de participació ciutadana, ja que el realitzador ha compartit per la xarxa tot el material amb què ha fet Un manifest del remix. Algunes de les creacions dels internautes s'han incorporat en el documental. Es pot consultar aquest material a http://www.opensourcecinema.org Un manifest del remix. Un documental produït per Eye SteelFilm en coproducció amb la National Film Board de Canadà.[/hide]
1x14 - Tibet: Assassinat a la neu (Tibet: Murder in the Snow) 16:9 | català
[hide]En un incident que va fer esgarrifar el món, uns policies que patrullaven la frontera xinesa van obrir foc contra un grup de pelegrins que sortien d'amagat del Tibet pel pas de Nanga i van matar una monja tibetana de 17 anys, Kelsang Namtso. Un grup d'alpinistes de diversos països van presenciar l'escena. La van gravar i fotografiar, van ajudar a salvar els supervivents i van donar a conèixer el cas a tot el món. Aquest reportatge, amb les imatges dels alpinistes, reconstruccions i entrevistes amb els testimonis i els supervivents, explica com i per què cada any hi ha joves tibetans que es juguen la vida travessant il·legalment l'Himàlaia per anar a veure el seu líder espiritual, el Dalai Lama, o per anar a estudiar a l'Índia.[/hide]
1x15 - Memòria negra 16:9 | català
[hide]La pel·lícula aborda un tema força desconegut: la colonització espanyola a Guinea Equatorial i la seva herència política, religiosa i cultural, que es desvetlla després de la independència, el 12 d'octubre de 1969, des dels temps sagnats de la dictadura de Francisco Macías, fins a l'actual règim del seu nebot, Teodoro Obiang.
Retrat de la colonització espanyola de Guinea i de les seves conseqüències amb un recull de testimonis, d'imatges d'arxiu i la presència al·legòrica d'un guineà imaginari que ens regala petits detalls de la sabiduria del seu poble.[/hide]
1x16 La droga més perillosa del món 16:9 | català-anglès
[hide]La metamfetamina és la nova revolució en les drogues de disseny: més barata i més potent que la cocaïna, es pot fabricar a casa amb productes tan quotidians com la gasolina i les pastilles per al refredat. S'ha estès molt depressa, i actualment en consumeixen més de 26 milions de persones a tot el món. La metamfetamina no és una droga nova. Els kamikazes japonesos o els soldats de l'exèrcit nazi durant la Guerra Mundial ja en prenien per estimular-se abans d'entrar en combat: l'ús d'aquesta substància els permetia estar actius al front durant hores, sense necessitat ni de menjar ni de dormir. I com va passar amb el crack, la metamfetamina es va estendre ràpidament. L'ús d'aquesta droga ha augmentat exponencialment en els últims 10 anys. El seu consum va començar a augmentar a la costa oest dels Estats Units, i des d'allà es va estendre a la resta d'estats. 12 milions de nord-americans diuen que l'han provada, com a mínim, una vegada a la vida.[/hide]
1x17 L'ascens dels diners 16:9 | català
[hide]en aquest documental s'explica com ha estat l'evolució del diner i demostra que la història de les finances, així com la de les seves crisis, és el rerefons que s'amaga darrere de qualsevol altra tipus d'història, passant pels crèdits immobiliaris o els mercats de valors. Calés, duros, morterades, picossades... Els podem anomenar de moltes maneres. Per alguns són l'origen de tots els mals. D'altres, voldrien que cresquessin als arbres. S'adorin o es detestin, sigui quina sigui la nostra opinió, els diners són tan ineludibles com les taxes o la mateixa mort. Però què és exactament el diner? D'on procedeix? I on se'n va? L'economista Niall Ferguson, professor de la Universitat de Harvard, ens dóna algunes claus per entendre com el món s'ha vist afectat pel tsunami econòmic derivat dels problemes amb els crèdits immobiliaris de segona categoria adquirits pels nord-americans de menor solvència, els "subprime". L'actual crisi financera ha acabat demostrant que els béns immobles poden pujar i baixar de preu de la mateixa manera que ho fan les accions i que el somni de tenir una casa pròpia, nascut amb l'etapa del "New deal", ha acabat derivant en un malson global ple de persones que han viscut, virtualment, dels crèdits. Ferguson ens mostra com des de les cases d'empenyorament fins a les que es dediquen a l'embargament de cotxes als EUA, han sustentat un sistema econòmic destinat a la gent que es trobava en situació de fallida o d'insolvència: tenir deutes no estava mal vist als Estats Units. Al contrari, la diferència del capitalisme nord-americà radicava en el fet que una persona podia gaudir de bones condicions pels seus propis deutes. Així, es minimitzaven els riscos de qualsevol persona que volgués ser emprenedora. Els crèdits i els deutes han estat, fins ara, els pilars fonamentals del creixement econòmic. En "L'ascens dels diners", Ferguson fa un repàs de la història dels crèdits immobiliaris als EUA tot demostrant que els efectes que n'hem patit ara, ja s'havien començat a gestar des de la crisi el 1929 i que l'actual crisi financera no ha estat la primera ni, probablement, serà l'última crisi que visquem. D'altra banda, Ferguson ens mostrarà també com l'actual crisi ha provocat un canvi en les relacions del poder econòmic. Els Estats Units, fins ara primera potència mundial, han passat a dependre dels crèdits de potències emergents, com la Xina. A banda del mercat immobiliari, l'economia mundial s'ha sustentat també en les multinacionals i en els mercats de valors. El cas de la nord-americana Enron i les societats anònimes n'han confirmat el paper preponderant. Però amb aquestes societats també va arribar l'escàndol: la globalització ens ha portat moltes zones d'ombra, demostrant-se vulnerable a les inestabilitats del món financer i a les forces polítiques, que la banca no ha pogut controlar. Però fins quan resistirà aquest nou panorama de relacions en temps de crisi? Ha arribat el moment de replantejar-nos si l'ascens dels diners com a força motora del desenvolupament humà ha arribat a la seva fi? "L'ascens dels diners" és una producció de la BBC [/hide]
1x18 Taxi cap a la foscor 16:9 | català
[hide]"Taxi cap a la foscor" - Guanyador de l'Òscar al Millor documental el 2008 i del Peabody Award 2008. Millor documental al Festival de cine de Tribeca el 2007 i millor guió documental pel Gremi d'Escriptors Nord-americans el 2008. Sense ficció presenta la història de com Nord-amèrica va perdre la dignitat amb l'afany per guanyar la guerra del terrorisme: "Taxi to the dark side", un documental punyent, guanyador d'un Òscar, que ens mostra com el govern de George Bush va adoptar una política d'humiliació i privació de la llibertat dissenyada per fer que els presoners polítics confessessin. Les esgarrifoses tàctiques utilitzades pels oficials de les presons d'Abu Ghraib, de Bagram i de Guantánamo van vulnerar els principis de la Convenció de Ginebra en torturar i assassinar presoners innocents com Dilawar, un taxista afganès que l'únic que havia fet va ser estar en el lloc incorrecte en el moment equivocat. El jutge Baltasar Garzón ha obert una investigació per a estudiar la violació de les convencions de Ginebra i de diversos convenis i tractats internacionals a Guantànamo. "Posa les persones en situacions demencials i les persones faran coses demencials". Damien Corsetti. Militar destinat a Bagram, Afganistan. "Taxi to the dark side" aporta una mirada incòmoda, en profunditat, a les més que qüestionables pràctiques interrogadores utilitzades pels guàrdies militars a l'Afganistan, a l'Iraq i a Guantánamo durant els anys posteriors a l'11-S. El documental parteix de la història d'un jove taxista afganès anomenat Dilawar, que, el 2002, va ser assassinat mentre estava empresonat a Bagram. A partir d'aquí, "Taxi to the dark side" mostra les mesures preventives severes que el govern dels EUA va aplicar de manera reiterada, en un intent deseperat per aconseguir informació dels detinguts a Guantánamo. Es va aprovar l'ús de mesures cruels i poc habituals, de tècniques d'interrogació que van implicar la tortura, que van ser sistemàticament exportades a les presons dels EUA a l'estranger. En examinar les pràctiques d'interrogació utilitzades a Bagram, Abu Ghraib i Guantànamo, el documental inclou el testimoni de fotografies impactants, documentació d'arxiu, comentaris d'experts i entrevistes amb diversos soldats destinats a presons de l'Afganistan i de l'Iraq. Els guàrdies admeten haver utilitzat tècniques poc ortodoxes, que inclouen l'aïllament, el fet de penjar els presos del sostre emmanillats, la prohibició de dormir, amenaces amb gossos, vexacions físiques, abusos sexuals i altres que, segons els militars, van ser ordenades i, fins i tot, supervisades, pels seus superiors. Totes aquestes mesures violaven clarament les normes humanitàries subratllades en els principis de la Convenció de Ginebra de 1949. El títol del documental fa referència, primer, a Dilawar, un taxista afganès que va ser agafat pels soldats nord-americans el 2002 i confinat a la presó i base aèria de Bagram, on va morir a causa dels cops rebuts a les extremitats inferiors després de 4 dies. En segon lloc, el títol evoca una frase que el vicepresident Dick Cheney va dir a Tim Russert, periodista de l'NBC, uns dies després dels atacs de l'11-S. "Nosaltres també hem de treballar el costat fosc", va dir Cheney sobre l'estratègia de portar els terroristes a la justícia. "Hem de passar temps a l'ombra, en el món dels serveis d'intel·ligència". "Taxi to the dark side" denuncia l'abús a les presons militars dels EUA, passant també pel cas de Mohammad al-Qahtani, sospitós de ser el 20è segrestador de l'11-S, que va ser sotmès a les noves, humiliants tàctiques d'interrogació a Guantánamo, en un intent de fer que revelés informació. Amb la presumpta aprovació del secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, aquestes tàctiques van ser exportades a l'Iraq i a l'Afganistan, on els guàrdies de les presons van supeditar els presoners a tot tipus de pràctiques vexatòries.[/hide]
1x19 La porta de la pau celestial 4:3 | català-anglès
[hide]Quan es compleixen 20 anys de les revoltes estudiantils a la plaça de Tiananmen, "Sense ficció" emet un documental multipremiat que repassa com es va gestar aquest intent de reforma democràtica protagonitzat pels estudiants xinesos l'any 1989 i que va acabar amb una dura repressió dirigida per les autoritats del país. La mort de Hu Yaobang, el 15 d'abril de 1989, va desencadenar protestes nombroses arreu del país. A la plaça de Tiananmen, de Pequín, les manifestacions de dol per la mort de Hu, líder reformista que havia estat apartat del poder, es van transformar, a poc a poc, en una gran concentració humana, la major part de la qual la integraven estudiants que reclamaven més llibertats i la sortida del poder dels polítics més conservadors. El 1989, els estudiants buscaven una reforma política i democràtica, inspirada en el diàleg, un concepte de canvi gradual que no coincidia amb els ideals revolucionaris del govern.[/hide]
1x20 Postals des de l'Antàrtida 16:9 | català
[hide]Dirigit per Francesc Masip. Presentat per Tomàs Molina i assessorat per Martí Boada.
L'Antàrtida és actualment l'únic territori pràcticament verge del planeta que es conserva, gràcies a les seves condicions climatològiques i geogràfiques i perquè està sotmès a un tractat internacional de protecció, el Tractat Antàrtic, que prescriurà l'any 2041. Però darrerament s'ha desenvolupat de manera espectacular l'única activitat econòmica legal que es pot dur a terme al continent, el turisme. Tot i que les activitats turístiques sempre s'han fet sota la vigilància internacional i amb mesures d'autocontrol, s'obre un nou interrogant: pot arribar a ser un perill per aquest continent el turisme? Entrevistarem Tomàs Molina, meteoròleg i Martí Boada, geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals. Tots dos van viatjar amb l'expedició del documental. El turisme antàrtic és motiu d'estudi per part de la comunitat científica per valorar l'impacte d'aquesta activitat en un ecosistema tan fràgil. "Postals des de l'Antàrtida" acompanya un grup de científics de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat Autònoma de Bellaterra, entre ells el científic català Martí Boada. Junts s'embarquen en el creuer Antarctic Dream, que els portarà a explorar les terres australs. La petjada humana a l'Antàrtida ha augmentat exponencialment. Entre els anys 1965 i fins al 2001 van anar a l'Antàrtida 200.000 persones en total, entre investigadors, turistes i baleners, i els turistes que van anar-hi la temporada 2008-2009 van ser 70.000. Un dels motius que preocupa més els experts és que, en augmentar el nombre de viatgers, puguin introduir-se espècies invasives als territoris verges, a partir del calçat o de les embarcacions mateixes, si els turistes i la resta de membres de la tripulació no tenen prou cura de les deixalles. A més, la despesa energètica dels viatgers de l'Antàrtida també és molt alta: aquí, un turista suposa de mitjana de despesa energètica l'equivalent a l'electricitat domèstica que consumeixen 15 persones de la Unió Europea en 1 any. Tot i així, les conclusions de l'estudi dirigit per Boada indiquen que encara som a temps de protegir aquest territori, sempre que s'apliquin fórmules de control en les expedicions antàrtiques. Una altra preocupació són els possibles accidents que històricament han protagonitzat els barcos a l'Antàrtida. A part dels danys evidents als viatgers, l'accident d'un barco pot generar vessaments de combustible, que en aquell entorn serien molt preocupants. De fet, l'expedició del documental va haver de canviar a última hora d'embarcació perquè en la que s'havia d'embarcar inicialment va tenir un accident. A part de l'estudi sobre el turisme, el viatge a l'Antàrtida, l'únic espai del món dedicat íntegrament a les investigacions científiques, ens permet contemplar uns paisatges, una flora i una fauna de gran bellesa que faran d'aquest viatge una experiència inoblidable.[/hide]
1x21 638 maneres de matar Fidel Castro 16:9 | català-anglès
[hide]"Aquesta és la història d'un assassinat. La víctima, Fidel Castro". Així és com arrenca aquest documental que aporta els testimonis de bona part dels agents, militars i civils, que van intentar assassinar Castro. Companys d'estudis els uns, rivals polítics uns altres, tots ells parlen sense complexos sobre una acció que, la majoria, consideraven necessària i justificada. Van intentar matar Castro fins a 638 vegades. Cap dels intents, però, no li va fer la més petita rascada. Darrere la figura de Fidel Castro sempre hi va haver els membres del seu servei secret, homes entregats que, des de l'ombra, van vetllar per la vida del seu president. [/hide]
1x22 Embarcament immediat. BCN, l'origen 16:9 | català
[hide]Embarcament immediat" explica les raons per les quals, des dels inicis de l'aviació a Catalunya, l'aeroport es va instal·lar al terme del Prat de Llobregat. Als anys 20, fins i tot s'hi van arribar a concentrar tres aeròdroms. Amb el pas del temps, s'ha intentat, en més d'una ocasió, traslladar l'aeroport a un altre lloc. Tots els intents han fracassat. "Embarcament immediat" segueix també l'itinerari de Josep Canudas, el cap dels Serveis d'Aeronàutica de la Generalitat republicana. Ell ja va ser testimoni del primer vol que es va fer a Barcelona, a l'hipòdrom de Can Tunis, al febrer del 1910 -vol que el documental reprodueix en 3D-. Canudas dedica tots els seus esforços a dotar Barcelona d'un aeroport que estigui al nivell d'altres ciutats europees. És el primer a comprendre que un aeroport no és només un lloc on s'enlairen i aterren avions, sinó que és un motor de desenvolupament econòmic. Seguir els esforços de Canudas ha permès recuperar imatges de les primeres dècades del segle XX que reflecteixen tot el que el món de l'aviació tenia d'aventura i de risc. I, precisament, calia assumir una bona dosi de risc per muntar al 1919 una línia de correu aeri internacional. És el que fa Pierre George Latécoère, que perquè els seus avions vagin de Tolosa a Casablanca, al Marroc, fa de Barcelona la primera escala de la línia. Latécoère farà un dels tres aeròdroms que acollirà el Prat. Els testimonis de l'època parlen de les condicions del terreny, de les lleis que imposen els aiguamolls i els canyissars a l'hora de condicionar una pista d'aterratge. Unes lleis i unes dificultats que encara veiem reflectides avui, en la construcció de la T-1. L'aeroport que s'està fent ara és fruit del pacte firmat a mitjans dels anys 90 entre totes les administracions. El documental entrevista tots els que aleshores hi van establir les bases del nou model d'infraestructura. "Embarcament immediat" explora com és la convivència entre els conreus, els avions i els ocells que tenen el seu hàbitat als espais naturals protegits. Una passejada pel delta del Llobregat, per descobrir paisatges i llocs inaccessibles que envolten l'aeroport i que fan que ara, durant un enlairament o un aterratge, el territori es contempli amb una altra mirada.[/hide]
1x23 L'Olga, deu anys després 16:9 | català
[hide]Quan fa poc més de deu anys de l'emissió de la docusèrie de TV3 "Bellvitge Hospital", Sense ficció emet un documental que recupera la història d'una de les seves protagonistes: l'Olga, una noia que tenia anorèxia nerviosa. Als 32 anys, l'Olga ha tornat a oferir el seu testimoni a les càmeres de TV3 per explicar-nos com ha canviat la seva vida en aquests últims anys a l'ombra d'una malaltia que cada vegada s'estén més entre els nois i que afecta persones cada vegada més joves, situant-se al voltant dels 24 anys de mitjana, segons dades de l'Institut de Trastorns Alimentaris (ITA). Deu anys després reprenem la seva història. Ens acostem al seu present a través d'un documental en què l'Olga torna a mirar aquelles imatges, reviu la seva experiència i ens parlarà en primera persona de tot el que ha viscut, del present i de la seva lluita quotidiana contra la malaltia. En aquest viatge des del passat, l'acompanyaran el seu pare, així com també el doctor Turón, el psiquiatre que la va tractar fa 10 anys, i la Núria Ayats, antiga supervisora de psiquiatria de l'hospital.[/hide]
1x24 Munyir el rinoceront 16:9 | català
[hide]Dirigit i produït per David E. Simpson. Una producció de Kartemquin Films. Aquest documental examina de prop el conflicte entre humans i animals. És un documental únic en la manera d'explorar com es conserva la fauna salvatge, perquè ho fa des de la perspectiva de les persones que conviuen amb aquests animals. Rodat en uns escenaris naturals espectaculars, com ara Kènia i Namíbia, Milking the Rhino ofereix retrats complexos, íntims, d'africans de les comunitats rurals al capdavant d'iniciatives de conservació basades en la mateixa comunitat: una revolució que converteix els caçadors furtius en defensors de la fauna autòctona i els habitants locals en administradors de la seva terra. Els clixés dels documentals sobre fauna salvatge - matances ferotges al Serengueti, advertiments sobre les espècies en perill d'extinció - ignoren, la majoria, un fet clau del paisatge africà: els habitants, que massa sovint queden fora de les escenes que ens mostren les càmeres, tots aquells que conviuen amb els perills i afronten el cost que pot suposar per a les seves vides el fet de conviure amb la fauna salvatge. I quan se'ls mostra, els africans de les comunitats rurals sovint apareixen representats com si ells mateixos fossin el problema: cacen de manera furtiva els animals, els usurpen el seu hàbitat i s'allunyen de la nostra idea romàntica, occidental, del mite de l'Àfrica salvatge. Però això no passa a Milking the Rhino. Aquest documental mostra el que la càmera no ha fet gairebé mai i ens proposa una aproximació única per explicar una història més matisada de la conservació a l'Àfrica postcolonial. La tribu massai de Kènia i l'himba de Namíbia - dues de les societats ramaderes més antigues de la terra - han emergit d'un segle de "conservació dels homes blancs", que han desplaçat els indígenes, han prohibit la caça de subsistència i han convertit les terres en reserves nacionals, fomentant així el ressentiment local. Després d'afrontar totes les despeses, mentre que es recollien pocs beneficis per a la gestió de la fauna salvatge, els massai i els himba avui han decidit competir per aconseguir una part del pastís econòmic i per trobar un camí cap a l'autosuficiència. Milking the Rhino ens mostra una iniciativa de conservació "basada en la comunitat", un nou paradigma que intenta trobar l'equilibri entre les necessitats de la fauna local i la població. És un moviment encapçalat per agricultors i empresaris locals. Aquest model de gestió ha estat aclamat i alabat pels ecologistes. Però pot comportar alguns perills. Mentre que el personal que regenta un allotjament ecològic a Kènia afirma "mai fins ara no ens hem beneficiat d'aquests animals salvatges, però avui els munyim igual com ho fem amb el nostre ramat", el seu veí no hi està d'acord: "Un rinoceront no significa res per mi! No puc matar-lo per tenir carn com ho faria amb una vaca". I a mesura que la sequera fa disminuir la pastura, tan apreciada per la fauna com pels ramats - la desertització és un procés que ja afecta més de 110 països i cada any al món es perden prop de 6 milions d'hectàrees de terra productiva-, el compromís de la comunitat pel que fa a la conservació trontolla. Mostrant el xoc frontal d'estils de vida ancestrals amb les modernes expectatives occidentals, aquest documental explica històries íntimes, esperançadores, sobre les comunitats rurals a l'Àfrica immerses en un procés de canvi cultural profund.[/hide]
1x25 El cirurgià anglès 16:9 | català-anglès
[hide]A quines situacions es pot enfrontar un gran cirurgià per arribar a plantejar-se els principis de la professió? Com deu ser el fet d'intentar salvar una vida i, malgrat tot, equivocar-se? Quan el cirurgià anglès Henry Marsh va visitar un hospital del KGB a Kíev, a principis dels anys 90, va veure que els malalts morien de tumors poc complicats que no s'havien tractat a temps.

Aquest documental segueix Marsh en l'últim viatge a Ucraïna i mostra un retrat íntim on el cirurgià presenta obertament els dilemes professionals, humans, morals i ètics que sorgeixen de la relació amb els pacients. Henry Marsh és un dels neurocirurgians més famosos de Londres, però, tot i ser un pioner en la seva àrea, encara va a la feina amb una vella bicicleta sense marxes i es preocupa pel mal que pot infligir als pacients. "És com una ruleta russa amb dos revòlvers: tens un revòlver que es diu tractament, o cirurgia, i l'altre que és el de no tractar".[/hide]
1x26 Restaurare, una història de les cuines del món 16:9 | català
[hide]Barcelona és el restaurant d'Europa, la ciutat amb l'índex de bars i restaurants més alt de l'estat espanyol, país que lidera el sector de l'hostaleria al continent. Igualment, és una de les ciutats amb més diversitat cultural. Tot i que el boom de la immigració estrangera és força recent, la seva participació en la gastronomia local es remunta al segle XVIII.

A finals dels anys 50 va obrir el primer restaurant xinès de Barcelona, el "Gran Dragón". Va ser el primer contacte "exòtic" d'una ciutat amb ganes de començar a mirar un altre cop a l'exterior. Durant prop d'un segle, fins la Guerra Civil, la capital catalana havia gaudit d'una cuina refinada i afrancesada, marcadament burgesa. L'alta cuina apareix a la ciutat a meitats del segle XIX, procedent de França i es consolida durant l'Exposició Universal del 1888, primer aparador de la diversitat de productes del món. Aleshores, feia ja més de 150 anys de l'arribada dels primers fondistes italians, que van crear les bases de l'hostaleria a la ciutat.

Sense Ficció recorre ara aquella Barcelona i l'actual de la mà de gastrònoms, historiadors, escriptors i, evidentment, dels mateixos restauradors vinguts d'arreu del món, protagonistes, tots ells, d'un canvi cultural que ha marcat les últimes dècades. Fins als anys 80, el flux migratori internacional va ser molt reduït i no existia tampoc, sense espais especialitzats ni internet, el contacte amb les gastronomies de fora.

Ara, però, els restaurants són petits consolats que ens acosten noves mirades i sabors sense sortir de viatge. Restaurant ve del llatí restaurare, en el sentit de refer-se, i això és el que també han aconseguit moltes famílies nouvingudes, refent aquí la seva vida.

Direcció, guió i realització: Josep Mulet
Producció: Alba Casals-Potrony
Imatge: Jaume Altadill
Postproducció de video: Lluís Matilló
Muntatge musical: Josep Lluís Jornet
Postproducció d'àudio: Joan Esquirol [/hide]
1x27 A l'ombra de la lluna 16:9 | català
[hide]El 20 de juliol es compleixen 40 anys d'un esdeveniment que va captivar tot el món: l'arribada de l'home a la lluna; la primera vegada, però no la darrera, que l'home posaria el peu en aquest satèl·lit. "Sense ficció" emet un documental excepcional que recull el testimoni de tots els astronautes, la majoria dels quals són, avui en dia, avis septuagenaris, que van arribar a la lluna amb totes les missions del programa Apol·lo, vigent fins a l'any 1972. En aquest documental, que mostra imatges inèdites fins ara ocultes en els arxius de la NASA, Michael Collins i Buzz Aldrin són només alguns dels noms que narren amb les seves pròpies paraules el somni d'arribar a la lluna. "In the shadow of the moon" aconsegueix reunir per primera vegada, i molt probablement l'última, els membres supervivents de totes les missions de l'Apol·lo que es van dirigir a la lluna. [/hide]

[spk2010]

Publicat el de la setmana passada:
La cursa del cotxe del futur

apa, adéu!!!

[lauriqui]

Ho poso a baixar, gràcies!!!

[Kaku]

Jo també el poso a baixar!

[r5004]

Ja està llest el 1x03, Lluitar contra els talibans: la història dels soldats.

Mentre l'spk2010 no actualitza el fil, us el podeu baixar de la web.

[spk2010]

Gràcies r5004!!!

[spk2010]

afegit el quart:
El xou d'Hugo Chávez

apa, adéu!!

[xordi]

Afegit el 1x01 - King!

[spk2010]

afegit el 1x06, de part d'en r5004 i afegit l'enllaç al fil de "Bucarest, la memòria perduda", publicat anteriorment per en xordi.

[marcl]

Molt bó. Gràcies!!!

[spk2010]

Molt bó. Gràcies!!!

de res, i benvingut marcl!!!

afegit el 1x07 - Jamaa Mezwak (Joves normals)

adéu!!

[lauriqui]

GRÀCIES! Posant-me al dia...

[spk2010]

Afegida l'entrevista al director del documental "Bucarest, la memòria perduda" i actualitzat l'enllaç al documental:

• 1x05 Entrevista prèvia a Albert Solé
  1x05 Bucarest, la memòria perduda

Adéu!!

[spk2010]

de la ma d'en r5004, ens arriba:

1x09 - Jesus Camp

[zergi]

algú va poder ripejar el de la Xina?el posareu?
1x08 - Xina: Vota per mi, sisplau

Salut!