Apa, que els disfruteu (o no)
Embolicant la troca
- Hi havia una nena que es deia Caputxeta Groga.
- No, Vermella!
- Ah, sí! Caputxeta Vermella. La seva mare la va cridar i li va dir: “Escolta, Caputxeta Verda...”
- Que no, Vermella!
- Ah, sí, Vermella. “Vés a casa la tia Pascàsia i porta-li aquesta pela de patata.”
- No: “Vés a casa l’àvia i porta-li aquesta coca”!
- D’acord, d’acord! La nena se’n va anar al bosc i va trobar una girafa.
- Apa, quin embolic! Va trobar un llop, i no pas una girafa!
- I el llop li va preguntar: “Quant fan sis per vuit?”
- De cap manera. El llop li va preguntar: “On vas?”
- Tens raó. I la Caputxeta Negra va contestar...
- Era la Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!
- Sí, i va contestar: “Vaig a plaça a comprar salsa de tomàquet”.
- I ara! “Vaig a casa l’àvia que està malalta, però no sé trobar el camí.”
- Justa la fusta! I el cavall va dir...
- Quin cavall? Era un llop!
- O, hi tant! I va dir això: “Agafa l’autobús número setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, gira cap a la dreta, trobaràs tres graonets i un dineret per terra; deixa estar els tres graonets, agafa el dineret, i compra’t un xiclet”.
- Avi avi, no en saps, eh? d'explicar històries... Tot ho confons, tot ho barreges! Però tanmateix, el xiclet, bé me’l podries comprar.
- D’acord: vet aquí el dineret.
I l’avi va tornar a llegir el seu diari.
- No, Vermella!
- Ah, sí! Caputxeta Vermella. La seva mare la va cridar i li va dir: “Escolta, Caputxeta Verda...”
- Que no, Vermella!
- Ah, sí, Vermella. “Vés a casa la tia Pascàsia i porta-li aquesta pela de patata.”
- No: “Vés a casa l’àvia i porta-li aquesta coca”!
- D’acord, d’acord! La nena se’n va anar al bosc i va trobar una girafa.
- Apa, quin embolic! Va trobar un llop, i no pas una girafa!
- I el llop li va preguntar: “Quant fan sis per vuit?”
- De cap manera. El llop li va preguntar: “On vas?”
- Tens raó. I la Caputxeta Negra va contestar...
- Era la Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!
- Sí, i va contestar: “Vaig a plaça a comprar salsa de tomàquet”.
- I ara! “Vaig a casa l’àvia que està malalta, però no sé trobar el camí.”
- Justa la fusta! I el cavall va dir...
- Quin cavall? Era un llop!
- O, hi tant! I va dir això: “Agafa l’autobús número setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, gira cap a la dreta, trobaràs tres graonets i un dineret per terra; deixa estar els tres graonets, agafa el dineret, i compra’t un xiclet”.
- Avi avi, no en saps, eh? d'explicar històries... Tot ho confons, tot ho barreges! Però tanmateix, el xiclet, bé me’l podries comprar.
- D’acord: vet aquí el dineret.
I l’avi va tornar a llegir el seu diari.
Els homes de mantega
En Joanet Rodamon, gran viatger i famós explorador, va anar a parar una vegada al país dels homes de mantega. Si s’estaven al sol es fonien, havien de posar-se sempre a l’ombra, i vivien en una ciutat on en lloc de cases, hi havia neveres. En Joanet passava pels carrers i els veia recolzats a les finestres de les seves neveres, amb una bossa de gel al cap. A la porta de cada nevera hi havia un telèfon per parlar amb l’inquilí.
- Escolti?
- Digui’m.
- Amb qui parlo?
- Sóc el rei dels homes de mantega. Tot és nata de primera qualitat. Llet de vaca suïssa. S’ha fixat en el frigorífic?
- Ja ho crec! És d’or massís. Però no surt mai d’aquí?
- A l’hivern, si fa prou fred, en un cotxe de gel.
- I si el sol surt de cop i volta dels núvols mentre la Seva Majestat fa la seva passejadeta?
- No pot fer-ho, no està permès. Els meus guàrdies el tancarien a la presó.
- Bum! - va dir en Joanet.
I se’n va anar cap a una altra terra.
- Escolti?
- Digui’m.
- Amb qui parlo?
- Sóc el rei dels homes de mantega. Tot és nata de primera qualitat. Llet de vaca suïssa. S’ha fixat en el frigorífic?
- Ja ho crec! És d’or massís. Però no surt mai d’aquí?
- A l’hivern, si fa prou fred, en un cotxe de gel.
- I si el sol surt de cop i volta dels núvols mentre la Seva Majestat fa la seva passejadeta?
- No pot fer-ho, no està permès. Els meus guàrdies el tancarien a la presó.
- Bum! - va dir en Joanet.
I se’n va anar cap a una altra terra.
Història del país de Fartanera
En el llunyà i antic país de Fartanera, a l’est del ducat de Beubé, va regnar, en primer lloc, Fartaner el Païdor, anomenat així perquè després d’haver-se menjat els macarrons, rosegava també el plat i el digeria d’allò més bé.
Li va succeir en el tron Fartaner Segon, anomenat Tres Culleres, perquè es menjava l’escudella fent servir alhora tres culleres d’argent: ell n’agafava dues amb les seves mans, i la tercera la hi aguantava la Reina, i pobre d’ella si no era ben plena.
Després d’ell, en aquest ordre, van pujar al tron de Fartanera, que estava col.locat al cap d’una taula parada de nit i de dia:
Fartaner Tercer, anomenat l’Entremès;
Fartaner Quart, anomeant Llonza a la Parmesana;
Fartaner Cinquè, el Famèlic;
Fartaner Sisè, l’Esqueixapollastres;
Fartaner Setè, anomenat Que En Queda?, que va devorar fins i tot la seva corona, i això que era de ferro fos;
Fartaner Vuitè, anomenat Crosta de Formatge, que un dia que ja no va trobar res sobre la taula que es pogués menjar, es va empassar les tovalles;
Fartaner Novè; anomenat Barres d’Acer, que es va menjar el tron amb tots els coixins.
I així es va acabar la dinastia.
Li va succeir en el tron Fartaner Segon, anomenat Tres Culleres, perquè es menjava l’escudella fent servir alhora tres culleres d’argent: ell n’agafava dues amb les seves mans, i la tercera la hi aguantava la Reina, i pobre d’ella si no era ben plena.
Després d’ell, en aquest ordre, van pujar al tron de Fartanera, que estava col.locat al cap d’una taula parada de nit i de dia:
Fartaner Tercer, anomenat l’Entremès;
Fartaner Quart, anomeant Llonza a la Parmesana;
Fartaner Cinquè, el Famèlic;
Fartaner Sisè, l’Esqueixapollastres;
Fartaner Setè, anomenat Que En Queda?, que va devorar fins i tot la seva corona, i això que era de ferro fos;
Fartaner Vuitè, anomenat Crosta de Formatge, que un dia que ja no va trobar res sobre la taula que es pogués menjar, es va empassar les tovalles;
Fartaner Novè; anomenat Barres d’Acer, que es va menjar el tron amb tots els coixins.
I així es va acabar la dinastia.
(m'encanta aquest llibre!!)