Entre Putin, Escòcia i Catalunya

[boigandorra]

Avui m'ha donat per repassar la Primera Guerra Mundial per allò que estem commemorant l'aniversari. Doncs bé, he fet un escrit. Potser no interessar, però per als que sí, m'agradaria que me'n donéssiu la vostra opinió. Puc haver dit bestieses, rectificaré si així ho creieu. Gràcies.

Evocava el Papa l’altre dia la Tercera Guerra Mundial. No sé si tercera, però en qualsevol cas la situació actual em fa pensar en la primera. Va començar quan un nacionalista serbi va matar l’arxiduc austro-hongarès, després que aquest imperi annexionés Bòsnia-Hercegovina. Aquest any commemorem els cent anys d’aquesta trista guerra, però de la qual encara no hem après res. Serà veritat allò que l’home ensopega sempre sobre la mateixa pedra. Rússia volia annexionar-se els Balcans i per això es camuflava sota el lema “salvem els eslaus”. L’ànsia imperialista i expansionista la va portar a la guerra contra els imperis centrals. En aquella època ja tenia sota domini seu a Finlàndia, Ucraïna, Polònia,... Doncs avui sembla que Putin vulgui reconstruir aquest imperi sota una versió 2.0 de l’URSS. França, per la seva banda, va entrar en aquesta guerra, entre altres, perquè havia d’alliberar els pobles oprimits del domini alemany i austro-hongarès. Encara sort que els algerians estan aquí avui per recordar-los que, els colonitzats algerians van participar en aquesta guerra per força i sense saber-ne els motius i que un cop finalitzada l’imperi que va signar a favor dels 14 punts de Wilson, entre els quals el dret a autodeterminació, no els volia donar la independència. Avui la Unió Europea, i salvem les distàncies sisplau, sembla que segueixi una política d’englutiment envers els nous països de l’est, cosa que entra en confrontació amb l’imperialisme de Putin. Tots dos, moguts per l’interès, sembla que reprodueixin una situació ja viscuda i que vulguin negar l’evidència. En aquella guerra el què de la qüestió estava, al cap i a la fi, en l’autodeterminació dels Balkans. Avui no estem tan lluny de l’època. Els grans imperis segueixen sent això, grans imperis. Espanya es comporta com l’Àustria-Hongria de l’època, l’autodeterminació catalana “és un problema intern”. França els hi la nega, no vagi ser que Flandes l’aconsegueixi. Això sí, quan cal parlar del Quebec, aquí és una altra història. Alemanya, com Itàlia, “aquí no ha passat res” no vagi ser que es “balcanitzi l’Europa de l’oest”. Però clar, Zapatero també deia que “aquí no passa res” quan finalment sí que passava i ja no sabia com salvar el vaixell. Precisament, mentrestant Obama va evocant Vies Balcàniques, va advertint als grans que deixin viure els petits,... No sé, però a Catalunya també se n’ha fet una. L’ONU, per la seva banda, el residu de la Societat de Nacions de Wilson, en fi,...! Dic residu perquè no té cap autoritat. Amb els meus respectes per un senyor a qui tinc simpatia, Ban Ki-moon sembla una marioneta. Certament els mateixos estatunidencs han contribuït a que això sigui així. I miraculosament els britànics, de sobte, deixen els escocesos decidir el seu futur. Penso que en aquest punt podríem dir que se’ls pot envejar. I tornem a Rússia, la propaganda oficial d’aquest país va en la línia de “salvem Ucraïna”. Doncs bé, estic com el Financial Times, Europa no pot continuar amagant l’evidència, com tampoc es podia amagar l’any 1914.