[ed2k] Quèquicom -111- Correbous, toros i toreros

[Fulipopo]

Quèquicom -111- Correbous, toros i toreros
TDTrip català per Fulipopo

Coincidint amb la discussió a la Mesa del Parlament de Catalunya de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per prohibir les curses de braus, Quèquicom s'apropa al món dels toros des d'una perspectiva científica. ¿Es pot afirmar, per exemple, que els braus no pateixen perquè segreguen endorfines? ¿Quins òrgans queden afectats per les banderilles i altres eines de matar? ¿Cal distingir entre les corrides amb sang i les festes populars com els correbous on no es fereix l'animal? Hi participen els veterinaris Jordi Vendrell i Jaume Fatjó.

El correbou més antic del qual es té constància històrica data de principis del segle XV a Tortosa. Ara, a Catalunya hi ha 26 poblacions on se celebren festes com el bou capllaçat o embolat. A les Terres de l'Ebre molts pobles tenen correbous fins a tres cops cada dia durant les festes d'estiu. Un grup de veterinaris que hi està a favor fa una revisió de la salut dels animals abans i després de cada acte, en el qual no es pot ferir l'animal. El veterinari Jordi Vendrell assegura que físicament l'animal no pateix i que l'estrès que passa és tolerable.
Miquel Piris visita la ramaderia de Pedro Fumadó, una de les tres dedicades a la cria de toros que hi ha a Catalunya. És al bell mig del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Allà li expliquen que els toros que es dediquen a correbous viuen en llibertat de sis a vuit anys. Si hi algun exemplar indultat pel seu coratge se li permet morir de vell. Si té aquest privilegi, pot arribar a viure 30 anys. La resta d'animals són sacrificats per menjar.
Piris entra a un corral vestit de color vermell per veure si l'ataquen els toros. Es demostra que és un mite, es van apartant cap a un racó. Un toro envesteix quan es troba sense escapatòria o quan alguna cosa o persona que es mou, sigui del color que sigui, envaeix el seu espai.
Marc Boada, des del plató, explica que en les corrides el picador i el banderiller tenen la funció de ferir i cansar el toro sense deixar-lo invàlid. Llavors el torero pot fer la seva feina amb menys perill. Boada ensenya les "eines de matar" i mostra quins òrgans travessen per debilitar-lo primer i per rematar-lo al final. Fa dos segles que es maten toros d'aquesta manera.
Segons un polèmic estudi del veterinari Juan Carlos Illera, el toro a la plaça no sent dolor perquè segrega grans quantitats d'endorfines. Molts veterinaris estudiosos del comportament animal, com l'etòleg Jaume Fatjó, no hi estan d'acord en absolut.
El programa explica, finalment, que els braus i les vaques de llet tenen l'origen en l'ur (bos primigenius), un bòvid ja extingit raó per la qual són variants seleccionades de la mateixa espècie.
L'espectacle per a uns o el patiment de l'animal per a altres.

Text de presentació procedent del Blog Quèquicom (http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=39849)

Quèquicom -111- Correbous, toros i toreros (TDTrip català per Fulipopo)(TotsRucs.cat).avi

Novament hi ha una discrepància, aquest cop força gran, entre el nom del programa que apareix al llistat de TV3 ("Toros i correbous, espectacle per a uns, patiment per a altres") i el que realment surt al video ("Correbous, toros i toreros"). I com sempre, he triat el títol que apareix al video.