(DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)
Aliments, productes d’higiene i neteja, envasos de plàstic... Vivim dins d’una sopa de substàncies químiques que podrien actuar com a falses hormones. Molts materials que crèiem segurs i innocus poden no ser-ho tant. Els disruptors endocrins o pertorbadors hormonals causen efectes adversos per a la salut humana a dosis baixes i tenen desconcertats tant epidemiòlegs com toxicòlegs. Molts científics creuen que són els responsables de l’augment de certs tipus de càncers, obesitat, diabetis, problemes de tiroides i asma infantil. Entre ells, els catedràtics Nicolás Olea, de la Universitat de Granada, i Miquel Porta, de la UAB i de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica. A l’Hospital Universitari de Múrcia, Georgina Pujol coneix una nena que amb 4 anys ja té pubertat precoç atribuïda a l’exposició a plaguicides organofosforats. Al plató, Jaume Vilalta, ens explicarà què són les hormones i com funcionen els disruptors endocrins.
Segons el Dr. Miquel Porta el 100% dels catalans, igual que els francesos, suecs o canadencs, tenim disruptors endocrins al cos. Explica que els estudis científics demostren que és habitual que els aliments continguin restes de plaguicides i residus d’origen industrial. I després, quan mesuren aquesta substància en l’organisme humà, allà les troben. Les troben tant en el teixit gras, com en la sang o l’orina. El Dr. Porta afirma que una bona part de les leucèmies infantils o dels limfomes o d’altres tipus de càncers són causats per aquestes substàncies.
Investigadors com el catedràtic Nicolás Olea han vist que l’origen d’aquestes malalties és en els primers mesos després de la fecundació. Això vol dir que hi ha finestres d’exposició crítiques i que quan s’hi està exposat de manera permanent, et toca la loteria. L’embaràs i els primers nou mesos marquen la resta de la nostra vida. La mare és com una esponja que va acumulant tòxics ambientals al llarg dels anys. Regala moltes coses bones al fill, però també li passa els contaminants que té al seu cos. I a través de la llet materna també li transmet aquests compostos químics. Els metges diuen que és millor donar el pit durant sis mesos o més perquè llavors hi ha més beneficis que riscos.
En aquest capítol hi participen el Dr. Nicolás Olea, catedràtic de Medicina de la Universitat de Granada i coordinador d’Investigació de l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat. La seva especialitat és radiologia i oncologia. També hi intervé el Dr. Miquel Porta, catedràtic de salut pública de la Universitat Autònoma de Barcelona i cap de la Unitat d’Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona, a banda de ser catedràtic adjunt de la Universitat de Carolina del Nord. La doctora Carme Valls-Llobet és especialista en Medicina Interna i Endocrinologia, experta en Sensibilitat química múltiple i és directora del Programa Dones, Salut i Qualitat de Vida al Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) de Catalunya. La Dra. Maribel Casas és investigadora del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental de Catalunya (CREAL) i una de les coordinadores del projecte INMA (Infància i Medi Ambient) a Sabadell. Aquest estudi forma part d’Hèlix, un projecte europeu innovador que estudia els riscos ambientals del còctel químic als quals estan exposats mares i nens. També hi apareix el doctor Juan Antonio Ortega, director de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l’Hospital Universitari Virgen de l’Arrixaca de Múrcia. Entrevistem el Dr. Arjan W. Kleij, responsable de grup a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ); Manuel Fernández, director general de la regió Ibèrica de Plastics Europe, que és una de les associacions empresarials líders a Europa de la indústria dels plàstics i representa més de 100 empreses que produeixen més del 90% de polímers en els 28 països de la Unió Europea, i Alicia Martin, Consumer Protection Senior Manager també de Plastics Europe.
Anem a Valira, una empresa catalana que fabrica tàpers sense Bisfenol A (un disruptor endocrí) des de molt abans que la Unió Europea prohibís l’ús d’aquesta substància en biberons i envasos d’aliments per a nens menors de 3 anys. També hi apareixen investigadors del grup de recerca en neurocomportament i salut del Laboratori de Toxicologia i salut mediambiental de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira Virgili, com Fiona Peris, Jennifer Calzado i el doctor Jordi Blanco.
Dades tècniques
Durada: 59 min. Mida: 616 MB
Vídeo: DVBrip, 704x400, XviD, 1336 kbps, Qf: 0,190 – 54% Test compressibilitat,
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Quèquicom -231- Disruptors endocrins. Falses hormones (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)