(DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)
Fa cinc anys, els pescadors van anar a buscar els científics perquè els ajudessin a preservar-la. Va ser quan van adonar-se que hi havia massa barques pescant-ne i que els individus que capturaven, cada vegada, eren més petits. Des d’aleshores han treballat conjuntament. I ara n’estan veient els resultats.
Una gamba viu uns cinc anys. I una femella pot arribar a pondre entre 400.000 i 500.000 ous anualment. La gamba petita, quan surt de l’ou, baixa a unes profunditats superiors als 1.000 metres de fondària. A mesura que va creixent, va nedant cap amunt. Se’n diu migració ontogenètica. L’Aristeus antennatus es pesca amb barques d’arrossegament a la costa nord-oriental de l’Àfrica i a la costa mediterrània d’Espanya, França, Itàlia i Malta. Però la confraria de Palamós és la que desembarca més gamba vermella de tota la Mediterrània. Unes 130 tones l’any.
Fons d’Inversió Gamba
Els pescadors de Palamós han apostat pel Fons Gamba. Per un quilo de gamba petita, el pescador cobra a llotja uns 10 euros. Esperant un any a agafar-les, aquestes gambes triplicaran el seu pes, així que esdevindran tres quilos de gambes mitjanes. Però, a més, la gamba mitjana no es paga a 10, sinó a 30 €. Un any més, i de mitjana passarà a grossa. Triplicarà el pes, i la gamba grossa es paga a 60 € el quilo. Per tant, en dos anys, 10€ poden ser 540 €.
Els pescadors de Palamós han descobert que respectant una mica la natura poden treballar menys i guanyar més, i per això s’han deixat aconsellar per biòlegs, que els han traçat una estratègia d’explotació de la gamba. Sorprenentment, altres confraries de pescadors sembla que prefereixen 10 euros que no 540€.
La gamba és un animal de riu.
A la Catalunya submarina, canyons de 2.000 metres de fondària són a poques milles de la costa. En aquests recs hi viu la gamba, a uns mil metres de fondària.
Aquests canyons tenen l’origen geològic en falles de fa 5 milions d’anys, però estan modelats per rius submarins que flueixen dins del mar. No es tracta de corrents bastant forts, sinó d’autèntiques cascades dins del mar. Les genera la tramuntana, un vent, fort, sec i fred que produeix molta evaporació. L’evaporació fa que l’aigua restant sigui més freda i més salada, perquè la sal no s’evapora.
Els corrents baixen pels recs submarins i els erosionen. Remouen els sediments i sobretot fan una funció importantíssima per a la gamba: porten el menjar, perquè de menjar a 1.000 metres sota el mar, on no hi ha llum, n’hi ha molt poc. Els corrents freds arrosseguen els nutrients cap als canyons, i allà, com si fos un autoservei, hi ha les gambes esperant el “mannà”.
Com és una gamba
La gamba és un artròpode, com les aranyes, tot i que el seu parent terrestre més proper és el porquet de Sant Antoni. Entre els seus parents marins hi ha els crancs, la llagosta, el llamàntol i l’escamarlà.
Aquests crustacis no tenen el que s’entén com a cap. Tenen un cefalotòrax, com un cap i un tòrax junts. És un decàpode, però no té exactament 10 potes. Efectivament té 10 apèndixs que li surten del cefalotòrax, però només sis fan de pota. Els quatre primers són pinces que utilitzen per menjar.
Per caminar les fan servir poc, perquè la gamba, a diferència dels seus parents pròxims, la llagosta o l’escamarlà, neda i no camina. No neda amb les potes, sinó amb aquests rems de l’abdomen, els pleòpodes, literalment, “peus plens”.
Com tots els crustacis, no té ossos, té exosquelet, i l’ha de canviar de tant en tant. Això justifica que ens podem trobar gambes amb la closca tova: estan fent la muda. Si el que està tou és la carn, no està fent la muda: està passada.
El que és sorprenent són les antenes: en té 4, però dues d’elles llarguíssimes, més del doble de la llargada de tot el seu cos. Totes quatre tenen sensors químics, són el seu olfacte. Les antenes petites les utilitza per ensumar el menjar i les llargues per situar-se a l’entorn, perquè viu molt temps en la foscor.
Dades tècniques
Durada: 31 min. Mida: 328 MB
Vídeo: DVBrip, 704x400, XviD, 1338 kbps, Qf: 0,190 – 47% Test compressibilitat,
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Quèquicom -222- La gamba, un cas de pesca sostenible (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)