(DVBrip català x lopere)
Amb el reportatge de Pere Renom i Cari Pardo, el programa científic del 33 busca respostes a una sèrie de preguntes: Què és el que fa que un cotxe "tingui nervi" com un Fórmula 1? ABS, ESP... Què signifiquen aquestes sigles? Quan es va fabricar el primer cotxe? Com és un motor per dins? Per trobar respostes, Pere Renom munta un motor peça a peça, visita el banc de proves de SEAT i rep una classe pràctica de conducció segura en un circuit.
Al llarg del reportatge, el mecànic i expilot de ral•lis Cesc Vives ensenya al reporter Pere Renom com es munta un motor d'explosió de quatre temps peça per peça. Explica quina és la funció, el moviment i la finalitat de cada peça, com es refrigera i amb quines peces s'ha de tenir molta cura a l'hora de muntar-les, com el cigonyal, la junta de culata, l'eix de lleves o el volant d'inèrcia. Mostren quines són les peces clau per obtenir-ne un bon funcionament.
A plató, Jaume Vilalta explica què és el parell motor. Un cilindre té un pistó a l'interior i quan fa l'explosió de mescla entre aire i combustible, el pistó baixa i transmet la força a través del cigonyal i altres mecanismes fins a les rodes. Un cotxe pot tenir més o menys parell motor segons la proporció dels cilindres.
A més, aclareix què és el diàmetre per carrera. Aquest determina la "personalitat" del motor ja, que segons la forma del pistó i els cilindres, presenta més o menys inèrcia. Quan el cilindre és estret i de carrera llarga té més inèrcia perquè té més recorregut i perd part de la seva potència per compensar aquestes inèrcies. En canvi, si el cilindre és ample i de carrera curta en té menys, d'inèrcia, per compensar i pot aconseguir més revolucions més ràpidament. Per tant, si volem un tractor, cilindres llargs i de carrera llarga, i si volem un Fórmula 1, cilindres curts i de carrera curta.
L'electrònica
Actualment, els motors de cotxe estan controlats per un ordinador que monitoritza tot el seu funcionament. Una sèrie de sensors recullen dades sobre diferents paràmetres que transformen en ordres concretes. L'electrònica ha permès que els motors dels turismes actuals, tot i ser més petits, conservin la potència, millorin les seves prestacions, siguin més nets i redueixin l'emissió de gasos un 80 per cent respecte al nivell dels anys 70. L'enginyer de SEAT Òscar Bonet explica quines han estat les principals contribucions de l'electrònica en la millora dels motors.
Sistemes de seguretat activa
Entre les innovacions que ha introduït l'electrònica també hi ha la seguretat. Els principals sistemes de seguretat activa són els frens ABS, el sistema de control de tracció i l'ESP, o programa electrònic d'estabilitat. Però cal saber treure'n profit. El reporter Pere Renom rep una classe pràctica en un circuit escolar amb l'instructor David Bosch. Entendre com funcionen aquests sistemes ajuda a millorar la conducció.
Dades tècniques
Durada: 31 min. Mida: 422 MB
Vídeo: DVBrip, 704x400, XviD, 1788 kbps, Qf: 0,254 – 45% Test compressibilitat,
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Quèquicom -185- El motor de bat a bat (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)
