(DVBrip català x lopere)
Cardiopaties congènites
Quaranta morts sobtades en una mateixa família de dues mil persones a Canàries. Fins que no van saber que la causa era cardíaca i hi van poder posar remei, els membres d’aquell tronc familiar vivien atemorits perquè no sabien si moririen de cop. “Quèquicom” retrata aquest cas i visita el Centre de Genètica Cardiovascular de Girona, on l’equip del cardiòleg Ramon Brugada ha trobat la causa genètica de la malaltia coronària dels familiars de Canàries, anomenada taquicàrdia catecolaminèrgica polimòrfica ventricular. 200 persones han heretat la malaltia i molts d’ells ara porten implantat sota la pell un desfibril•lador, que en cas d’aturada cardíaca es posa en marxa i els salva la vida.
El desfibril•lador
De fet, a Catalunya cada any moren gairebé quatre mil persones de mort sobtada cardíaca, deu vegades més que d’accidents de trànsit. Per això, el Dr. Ramon Brugada, juntament amb la Diputació de Girona, el Dipsalut, ha posat en marxa: “Girona, territori cardioprotegit”. I es preveu la implantació de desfibril•ladors públics pels carrers de tots els pobles gironins. I per què un desfibril•lador? Perquè és un aparell molt fàcil de fer-lo servir, i si una persona té una aturada cardiorespiratòria el pot salvar. Mai li farà mal, perquè l’aparell és tan automàtic que només actua en cas necessari. “Quèquicom” grava una sessió explicativa que es fa als nens de l’escola Salvador-Vilarrasa, de Besalú. El cardiòleg els explica, amb l’ajuda d’un ninot, com han d’actuar.
Com actua un desfibril•lador ?
7.000 litres és la quantitat de sang que bomba el cor en un sol dia, cada dia de l’any i durant tots els anys de la nostra vida. La contracció del cor és progressiva: comença per un extrem i acaba per l’altre, com en una manxa de peu. És un mecanisme molt eficient.
Tota l’activació muscular en el nostre organisme és elèctrica. El transmissor elèctric del cor és el sodi (Na). Per tal d’aconseguir una contracció progressiva perfecta, l’activació elèctrica es produeix per simpatia o en cascada. Sobtadament, aquesta cadència es pot desordenar. Quan les contraccions de les fibres musculars són descontrolades, es diu que el cor ha començat a fibril•lar. Tremola, però ja no bombeja. Cada minut que passa és pitjor: al cap de 5 o 6 minuts es pot perdre la memòria, la parla, la capacitat de moure membres... Finalment, quan s’arriba als 10 minuts s’està a les portes de la mort.
En aquestes situacions és urgent aplicar el desfibril•lador. Aquest aparell aplicarà un xoc elèctric al cor, l’aturarà i li farà un rèset, de manera que reprendrà el funcionament normal.
Gràcies a la implantació de desfibril•ladors al carrer i als portàtils, que ara també duen els policies locals a la província de Girona, els de Calonge van salvar la vida a un estiuejant.
La prova d’esforç
I com es pot saber si es té el cor sa? Amb una prova d’esforç. La reportera Samantha Vall estressa el seu cor i el posa al màxim de pulsacions per minut sobre una cinta rodant.
I com se sap la freqüència cardíaca màxima d’una persona? Amb una fórmula matemàtica molt senzilla: 220 pulsacions menys l’edat. Una persona de 20 anys, 220-20= 200. Només que aquesta persona arribi al 80% de 200, ja és suficient per donar per bona la prova.
Mentre la Samantha fa la prova d’esforç, li fan també un electrocardiograma i un ecocardiograma. La primera prova et diu en quin estat es troba l’electricitat del cor. Aquesta electricitat la generen les cèl•lules cardíaques perquè el cor bategui. Si falla l’electricitat del cor tenim una arítmia, cosa que vol dir que el batec es descompensa i el cor pot entrar en fibril•lació auricular. Llavors el cor tremola, no batega i per tant no arriba sang al cervell. La persona es desmaia i en 10 minuts, mor. L’altra prova, l’ecocardiograma, et diu com està mecànicament el cor: si el múscul es contrau i relaxa bé.
Es recomana que totes les persones abans de fer exercici es facin una prova d’esforç. Tot i així a vegades cal més d’una prova per detectar el problema. És el que li va passar al futbolista belga, Anthony Van Loo, que li van detectar una arítmia greu quan va pujar de categoria. Ell ha decidit continuar jugant a futbol amb un desfibril•lador automàtic implantat. “Quèquicom” té les imatges del dia en què, durant un partit, va caure a terra sense motiu aparent i el desfibril•lador li va salvar la vida. Però el cas de l’Anthony és excepcional. La majoria de la gent que porta desfibril•lador sota la pell deixa l’esport d’alt rendiment.
La Samantha visita el Rubén, un noi que té la baixa laboral perquè va arribar a l’hospital amb un 35% de capacitat de bombeig, quan l’habitual és un 70%. Ell porta un desfibril•lador amb radiofreqüència, de manera que diàriament l’aparell envia les dades a l’Hospital Clínic de Barcelona, i allí, la infermera Mariona Matas les recull i mira si hi ha hagut alguna incidència. És l’àngel de la guarda d’aquests pacients.
La mort sobtada en les persones que porten desfibril•lador és de l’1%, mentre que, si no els hi posen, al cap de 3 anys moren per mort sobtada cardíaca del 40 al 60% d’aquestes persones..
Dades tècniques
Durada: 26 min.
Mida: 272 MB
Vídeo: DVBrip, 688x396, XviD, 1361 kbps, Qf: 0,200 – 47% Test compressibilitat,
Audio: DVBrip, mp3, 128 kbps, 44,1 kHz, Cbr, Estèreo, (català)
Quèquicom -153- El cor: recuperar el batec (DVBrip català x lopere) (TotsRucs.cat)