[ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

Documentals

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12645
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#31

Entrada Autor: r5004 » ds. feb. 10, 2018 19:13

Un altre:

10x15 - Pepe Fons, el productor
Més informació:
Molts hem crescut amb els seus anuncis. Formen part de la nostra cultura visual i fins i tot els hem incorporat en el nostre llenguatge, com quan fem servir l’expressió “cuerpo Danone”. En aquest documental coneixerem qui hi havia al darrere. Pepe Fons es considera un dels productors de cinema publicitari més importants d’Europa i més emblemàtics de l’època daurada de la publicitat. Al llarg de la seva prolífica carrera de 40 anys va produir 8.500 anuncis i va rebre centenars de premis. Els seus anuncis arrasaven a festivals internacionals. Va rebre 25 Lleons al Festival de Canes, el més prestigiós en l’àmbit publicitari. Per donar un gir radical a la manera com es feia la publicitat al país als anys 70, va decidir marxar al Regne Unit per veure com treballaven les productores líders en el món publicitari. A Londres va aprendre de la mà dels mestres, Ridley Scott i Bob Brooks, i va importar el seu model de productora, estructurada amb un productor que no feia també de realitzador, sinó que gestionava una cartera de realitzadors. Hi van treballar els mateixos Ridley Scott i Bob Brooks i es van formar molts altres. En el documental se subratlla el paper del realitzador Jaime de la Peña, qui va revolucionar el llenguatge visual publicitari després de veure una bobina amb els treballs d’Adrian Lyne, i la sòcia Laura Allende. Una nova manera de produir, un productor valent, un pressupost sense tancar amb molt marge per arriscar i, sobretot, molta creativitat van consolidar Group Films com una de les deu millors productores de publicitat del món. Pepe Fons, retirat el 1999, el realitzador publicitari Aixalà i els creatius publicitaris Lluís Bassat i Luis Casadevall recorden aquella època daurada de la publicitat, gràcies a la qual van crear anuncis que molts encara conservem en la retina, perquè, com afirma Bassat: “Si la idea és bona, de veritat, una sola vegada que la vegis és suficient, una.”


“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12645
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#32

Entrada Autor: r5004 » dt. març 06, 2018 17:49

Un altre:

10x16 - Constructing Albert :arrow: Gràcies naroatna per la captura!! :D
Més informació:
Albert Adrià té tots els ingredients d'un geni creatiu. Amb el seu germà Ferran va dur a terme la revolució gastronòmica més gran de la història. El Bulli va canviar la forma que la gent entenia el món de la gastronomia, i per això avui el cognom Adrià és sinònim de creativitat i excel·lència. “Constructing Albert” s’ha enregistrat durant els darrers quatre anys en els quals Albert Adrià ha construït elBarri, un innovador circuit gastronòmic a Barcelona format per sis restaurants que ja acumula diverses estrelles Michelin. El documental culmina amb l’obertura el mes de gener de l’Enigma, el seu projecte personal d’alta cuina. El “big bang” creatiu a nivel gastronòmic que va significar elBulli va sorgir de la ment de dos germans criats a l’Hospitalet. Des de llavors el nom Adrià és sinònim de creativitat. La cara visible d’aquell laboratori d’innovació a la cuina va ser en Ferran, i la desconeguda l’Albert, el seu germà petit, batejat per la revista “Time” com “l’arma secreta d’El Bulli”. L’Albert fugia de qualsevol protagonisme mediàtic. Per això, després de 33 anys d’exitosa carrera professional la distinció més rellevant que va aconseguir és la de ser “el cuiner més infravalorat del món”. Dos anys després del tancament d’El Bulli, l’Albert s’endinsa en una nova i transformadora aventura creativa. Al Paral·lel, a la ciutat de Barcelona, construeix un circuit gastronòmic: sis restaurants únics units pel seu segell personal. En el centre d’aquest univers batejat amb el nom d’elBarri es troba el restaurant Tickets, que ha obtingut la seva primera estrella Michelin en elevar la tapa a l’alta gastronomia; Bodega 1900, un homenatge a la vermuteria de tota la vida; el Pakta, una fusió perunojaponesa; Hoja Santa i Niño Viejo, dues formes diferents d’immersió en la millor cuina mexicana, i l’Enigma, el restaurant que Albert pretén situar entre els 10 millors del món. El documental és una producció de Trueday Films, en coproducció amb Televisió de Catalunya i Alexandra Film i la participació d’Estrella Damm, Lavazza, l’Institut Català d’Indústries Culturals i l’Estonian Film Institut. La “première” mundial va tenir lloc a la secció “Culinary Zinema” del Festival de Cinema de Sant Sebastià 2017.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Imatge


campbell
Entrades: 23
Membre des de: dj. oct. 02, 2008 13:53
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#33

Entrada Autor: campbell » dt. març 06, 2018 22:48

Abans que res, felicitar-vos per la magnífica feina que feu!! :D

I ara una pregunta: Potser estic equivocat però... entre aquests dos:
  • Pepe Fons, el productor / emès el 06/02/2018
  • Constructing Albert / emès el 27/02/2018
...no aniria aquest?
  • Pere Casaldàliga. Les causes i la vida / emès el 13/02/2018
Salutacions

--campbell--

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12645
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#34

Entrada Autor: r5004 » dc. març 07, 2018 10:58

campbell ha escrit:
dt. març 06, 2018 22:48
...
Potser estic equivocat però... entre aquests dos:
  • Pepe Fons, el productor / emès el 06/02/2018
  • Constructing Albert / emès el 27/02/2018
...no aniria aquest?
  • Pere Casaldàliga. Les causes i la vida / emès el 13/02/2018
...
Tens raó, però era una re-emissió i me'l vaig saltar.
viewtopic.php?f=4&t=16490&p=148621#p148621
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Imatge


campbell
Entrades: 23
Membre des de: dj. oct. 02, 2008 13:53
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#35

Entrada Autor: campbell » dc. març 07, 2018 12:22

r5004 ha escrit:
dc. març 07, 2018 10:58
Tens raó, però era una re-emissió i me'l vaig saltar.
viewtopic.php?f=4&t=16490&p=148621#p148621
Ah! Perfecte doncs. Ja m'estranyava a mi....

Salut i gràcies de nou.

--campbell-

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12645
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#36

Entrada Autor: r5004 » dv. març 09, 2018 16:49

Més:

10x17 - Ciutats a contrallum
Més informació:
“Ciutats a contrallum” és l’últim llargmetratge documental de Francesc Relea, director de “Serrat i Sabina. El símbol i el ‘cuate’”. Relea regressa a quatre ciutats que havia conegut feia vint anys, quan era corresponsal del diari “El País”, Sarajevo, Medellín, Beirut i Kigali, quan eren escenari de la més aferrissada violència, per mostrar-ne una nova cara a través de les històries de ciutadans que afronten el present amb esperança. “Ciutats a contrallum” és una pel·lícula documental que cartografia l’ànima de quatre ciutats, el nom de les quals evoca destrucció i dolor. Fa dues dècades eren un infern, ara mostren al món el que significa la resiliència, la capacitat de ressorgir de les seves cendres. El passat va ser la violència del narcoterrorisme a Medellín, el setge a Sarajevo, el camp de batalla de Beirut i el genocidi de Kigali i Ruanda. Avui mirem la transformació d’aquestes ciutats de la mà d’alguns dels seus habitants i descobrim que hi ha molt més que un canvi de cara. Les històries dels protagonistes exemplifiquen la capacitat de l’ésser humà de superar obstacles, de renéixer amb més força, vitalitat i optimisme. El hip-hop a Medellín, el cinema a Sarajevo, la marató a Beirut i el ciclisme a Kigali són molt més que activitats lúdiques. Avui són instruments del mapa urbà, que es dibuixa dia a dia en els nous temps de pau i reconstrucció.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12645
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#37

Entrada Autor: r5004 » ds. març 24, 2018 14:47

Un altre:

10x18 - 17A: Lliçons apreses? - 17A: Deures pendents
Més informació:
“17A: LLIÇONS APRESES?”
“17A: lliçons apreses?”, produït per TV3, dirigit per Montserrat Besses i realitzat per Pere López, té l’objectiu d’analitzar i comprendre els processos, els comportaments i els patrons de conducta que es donen en els atemptats terroristes. El punt de partida és el “No tinc por” dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost. El documental intenta explicar com uns joves, que no han viscut en la marginació social, han canviat de manera tan radical el rumb de les seves vides sense que ningú se n’hagi adonat. Aquests joves, un cop reclutats i consolidats com a cèl·lula jihadista disposada a atemptar, tenen, en alguns aspectes, uns comportaments semblants al d’altres cèl·lules que han actuat a Europa; en canvi, en altres, trenquen els esquemes. El treball de Montserrat Besses recorda els atemptats del 17 d’agost i s’endinsa en els seus preparatius per analitzar tots els passos, entendre a què responen uns determinats comportaments i el “modus operandi” de l’anomenada cèl·lula de Ripoll. El cas, que continua sota secret de sumari, deixa en l’aire dos interrogants essencials: les connexions internacionals (especialment amb França i Bèlgica) i els contactes d’Abdelbaki es- Satty amb el Centre Nacional d’Intel·ligència. A més, el documental compta amb la participació de testimonis que havien conegut i tractat aquests joves, persones que han conegut i tractat joves que han trencat amb el seu entorn familiar per entrar en l’òrbita de la radicalitat religiosa i violenta, i amb diversos experts en la matèria, com Dolores Delgado, fiscal coordinadora de terrorisme jihadista de l’Audiència Provincial; el politòleg i especialista en el món àrab Gilles Kepel; Núria Perpinyà, tècnica de Convivència i Participació Ciutadana de Ripoll; Joan Antón-Mellón, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i especialista en serveis d’intel·ligència; Jordi Moreras, professor d’Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili; Lurdes Vidal, directora de l'àrea de Món Àrab i Mediterrani de l'Institut Europeu de la Mediterrània, i Antonio Díaz, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Cadis i especialista en serveis d’intel·ligència, entre d’altres.
“17A: DEURES PENDENTS”
Montserrat Besses i Joan Carles Peris presentaran un programa en directe en què es tractarà, entre altres temes, el paper de l’escola en el moment de detectar i evitar processos de radicalització. Tenim les eines adequades? Quin ha de ser el paper dels docents? La finalitat de “17A: deures pendents” és abordar les preguntes i polèmiques que els atemptats han posat damunt de la taula. Des del paper dels confidents i la imprescindible coordinació policial, fins a la nova etapa que comença ara: la derrota militar del califat. Aquest tema obre nous interrogants a nivell nacional: quina política s’ha de seguir amb els retornats de Síria? Augmenta el perill de nous atemptats, o disminueix? El programa reflexionarà sobre el paper dels mitjans de comunicació a l’hora d’informar sobre atemptats terroristes i analitzarà l’eina propagandística d’Estat Islàmic, així com la fiabilitat dels seus comunicats. En el debat hi participaran Lurdes Vidal, directora del Món Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània; Jordi Moreras, professor d’Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili; Fatiha el- Mouali, membre de la Plataforma contra el Feixisme i el Racisme; Jofre Montoto, analista en temes de seguretat; Moussa Bourekba, investigador del CIDOB, i Lluís Paradell, inspector del cos dels Mossos d’Esquadra.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12645
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#38

Entrada Autor: r5004 » dv. març 30, 2018 12:26

Més:

10x19 - Dins el mateix vaixell
Més informació:
Mentre que l’economia i la productivitat mundials augmenten constantment, la renda mitjana dels treballadors no creix. A més, al mercat laboral moltes feines desapareixen a causa dels avenços tecnològics i, com que no se’n creen de noves, l’índex d’ocupació continua baixant. Ara la feina no és per sempre ni garanteix tenir cobertes les necessitats bàsiques. Les desigualtats socials augmenten dins de cada país de manera inexorable. Pel que fa la distribució de la riquesa, els experts comparen el moment actual amb l’època dels faraons, 2.000 anys abans de Crist. Als Estats Units, per exemple, només un 1% de la població acumula el 40% de la riquesa de tot el país, mentre que un 80% només el 7%. D’altra banda, si seguim consumint al ritme actual, la previsió és que d’aquí 30 anys necessitaríem quatre planetes com el nostre. Hi ha cap manera de reorientar i revertir aquesta situació? A partir de la imatge d’un vaixell, com a metàfora de la nostra civilització, “Dins el mateix vaixell” ("In the same boat") analitza noves idees, com la renda bàsica o la repartició del treball, com una possible solució a través del testimoni de pensadors, filòsofs, economistes de primer ordre mundial i gent anònima. Hi intervenen el sociòleg Zygmunt Bauman, desaparegut el gener del 2017; el president de l’Uruguai (2010-2015), José Mujica; els economistes Serge Latouche, Anthony B. Atkinson, Mauro Gallegati, Mariana Mazzucato i Daniel Raventós, fundador de la Xarxa Renda Bàsica; l’acadèmic nord-americà, actualment director del Centre del MIT per al negoci digital i investigador associat a l'Oficina Nacional d'Investigació Econòmica (EUA) Erik Brynjolfsson; l’empresari Nick Hanauer, capitalista fundador d’Amazon; l’historiador i periodista Ruther Bregman i l’actor Àlex Brendemühl, que interpreta el paper de locutor de ràdio.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12645
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#39

Entrada Autor: r5004 » ds. abr. 07, 2018 11:08

Un altre:

10x20 - La teoria sueca de l'amor
Més informació:
L’any 1972 el govern socialdemòcrata d’Olof Palme publica un manifest titulat “La família del futur: una política socialista per a la família”, amb el qual es pretenen establir les directrius de la política estatal en relació al concepte tradicional de família. Aquest manifest establia que “tota relació humana veritable s’ha de basar en el principi d’independència entre les persones”. El model social nòrdic de la societat del benestar és un referent internacional. Segons la ONU, Suècia té un dels nivells de pobresa més baixos del món i s’hi distribueixen els ingressos de forma més igualitària. Però què passa amb les relacions entre les persones? És Suècia un model de societat feliç? Ningú no podia pensar que al cap els anys aquest sistema de benestar produiria una societat d’individus incapaç de socialitzar-se. L’any 2016 Suècia té una estadística devastadora. La meitat de la població viu sola, la taxa més alta del mon. La meitat de la clientela de l’empresa danesa amb el banc d’esperma més gran del mon son dones solteres sueques que volen crear una família soles. El 25 % de la gent mor sola sense que ningú reclami el seu cos, raó per la qual l’estat ha creat una agència per intentar localitzar-ne els familiars i, en cas que no se’n trobin, gestionar les seves propietats i pertinences, i més de 25.000 voluntaris dediquen el seu temps lliure a buscar persones desaparegudes en veïnats i boscos de tot el país. Com a contrapunt al mapa social suec, Gandini presenta la història del doctor Erichsen, un cirurgià suec que, després de treballar-hi trenta anys, va marxar a viure amb la seva dona a Etiòpia, on el nivell de pobresa econòmica és inversament proporcional al grau de felicitat de la seva població. A l’humil hospital d’Aira (a 500 km de la capital), Erichsen aconsegueix autèntics miracles operant en condicions precàries amb materials que no són d’us mèdic. Els radis d’una bicicleta, brides, bobines de niló, una llinya de pescar o un trepant elèctric comprat en el supermercat es converteixen en improvisades però efectives eines en mans del cirurgià. I la gran recompensa, l’agraïment i el somriure dels pacients. Sense cap mena de dubte, el doctor Erichsen és un gran i revelador personatge en “La teoria sueca de l’amor”. Per això, va ser el protagonista la següent producció d’Erik Gandini, “El cirurgià rebel” (“The Rebel Surgeon”) (2017).
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Imatge


bERTUZ
Entrades: 128
Membre des de: dl. maig 28, 2007 0:30
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#40

Entrada Autor: bERTUZ » dj. abr. 19, 2018 17:02

Bona tarda,

Penjareu el d'Espanya en dues trinxeres? Moltes gràcies! :)

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12645
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#41

Entrada Autor: r5004 » dj. abr. 19, 2018 19:46

bERTUZ ha escrit:
dj. abr. 19, 2018 17:02
Bona tarda,

Penjareu el d'Espanya en dues trinxeres? Moltes gràcies! :)
Es clar. :D

10x21 - Espanya en dues trinxeres. La Guerra Civil en color
Més informació:
“Espanya en dues trinxeres. La Guerra Civil en color” és un llargmetratge documental dirigit per Francesc Escribano i Luis Carrizo que explica la Guerra Civil Espanyola des de la distància històrica i amb una nova mirada que permet fer-ho com mai fins ara s’havia fet: en color. S’han combinat les darreres tècniques digitals amb l’esforç tècnic i creatiu d’un equip de més de 50 persones. S’ha digitalitzat, restaurat i acolorit el material original filmat entre 1936 i 1939 amb l’objectiu d’apropar aquests documents únics al gran públic i a les noves generacions. El documental és una producció de Minoria Absoluta amb la participació de Veo Televisión-DMAX, que ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Filmoteca Española i a l’ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
19 de maig de 1939. Els exèrcits de Franco marxen pel centre de Madrid. Els vencedors de la guerra celebren el seu triomf amb una desfilada espectacular. Mentrestant, l’Espanya vençuda, la que va defensar la República, marxa cap a l’exili. Mig milió de persones abandonen el seu país sense saber quin serà el seu destí. Aquest és el final de tres anys de guerra civil en què el país ha patit l’enfrontament més atroç entre els ciutadans. Una guerra que deixa més de 100.000 combatents morts, gairebé 200.000 civils assassinats a la rereguarda i encara no se sap quantes víctimes en els atacs a pobles i ciutats. Una tragèdia que es va gestant durant els anys convulsos de la segona República i que esclata el juliol de 1936 amb un cop d’estat militar. Els revoltats no van aconseguir derrocar el govern i la República no va aconseguir sufocar la rebel·lió. El cop es va convertir en una guerra civil. Durant gairebé mil dies, la Guerra Civil es va estendre per tot el territori espanyol, es lluita en ciutats i pobles i es marca el país a foc i sang. La República es desgasta amb divisions internes i no és capaç d’aguantar una guerra llarga. Els revoltats demostren la seva superioritat militar i combaten sense pietat fins a conquerir el darrer metre del país. L’1 d’abril de 1939, Francisco Franco firma l’últim comunicat de guerra. Ell és el vencedor absolut. Ell serà el cabdill d’Espanya.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Imatge


Suzume
Entrades: 190
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 21:29
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#42

Entrada Autor: Suzume » dv. abr. 20, 2018 5:52

Moltes gràcies pel 10x21 :D


bERTUZ
Entrades: 128
Membre des de: dl. maig 28, 2007 0:30
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#43

Entrada Autor: bERTUZ » dv. abr. 20, 2018 19:30

Moltes gràcies r5004!!! Bon cap de setmana! :)

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12645
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#44

Entrada Autor: r5004 » ds. maig 12, 2018 19:20

Un altre:

10x22 - La música és vida - Un monstre al cap :arrow: Gràcies naroatna per la captura!! :D
Més informació:
"LA MÚSICA ÉS VIDA"
El documental “La música és vida”, dirigit per Santiago Torres i realitzat per Ramon Vallès, recull l’experiència de mesos d’uns estudiants de batxillerat de Sabadell que fan el seu treball de recerca sobre quins efectes pot tenir la música en els pacients d’Alzheimer. Els estudiants han estat assessorats i supervisats en el seu treball per la Fundació Pasqual Maragall, dedicada a la investigació de la malaltia d’Alzheimer. Les càmeres de “Sense ficció” han estat testimoni de les sessions entre els estudiants i els pacients -desenvolupades a la fundació Avan de Sabadell- des del començament. Per a molts dels joves, aquest ha estat el primer contacte amb la malaltia. El projecte “Life Soundtrack, la banda sonora de la meva vida” s’ha basat en la confecció d’una banda sonora per a cada pacient amb aquelles cançons que han pogut tenir un significat especial al llarg de la seva vida. Així, els estudiants han hagut de familiaritzar-se amb artistes com Antonio Machín i Manolo Escobar, els balls de saló o, fins i tot, aprendre a ballar “La yenka”. Un cop elaborada la “llista d’èxits” de cada pacient, amb tota naturalitat, oblidant les càmeres, estudiants i malalts han anat interactuant -rient, cantant, ballant, explicant històries- i els joves han anat observant l’efecte de la música en els pacients. Els resultats han estat molt evidents: els estudiants han pres nota de com la música millorava de manera immediata l’estat d’ànim dels pacients, de com els estimulava una sèrie de records i, encara millor, de com els transportava a l’estat emocional del moment del record. Estaven recuperant emocions i sentiments. Com resumeix un dels estudiants, “és que després de fer aquest projecte, veus que realment la música és vida.” Però per als estudiants l’experiència ha anat més enllà de fer un treball de recerca i això es constata al llarg del documental: “hem d’agrair aquesta experiència, que ens ha fet créixer com a persones i ens ha mostrat un costat més humà... que no ens pensàvem que teníem”, conclou amb humor una de les estudiants. Els joves també han descobert emocions i sentiments. Diuen de l’Alzheimer que és una malaltia familiar. No només afecta el malalt, implica a tots els que l’envolten. El documental també recull els testimonis d’alguns dels familiars més propers dels pacients que participen en el projecte. A “La vida és música” també participen José Luís Molinuevo i Nina Gramunt, director científic i neuropsicòloga, respectivament, de la Fundació Maragall i Anna Morera, neuropsicòloga de la fundació Avan (Associació Vallès Amics de la Neurologia), tots tres directament implicats en el projecte de recerca.
"UN MONSTRE AL CAP"
Jean Carper és una veterana periodista de la CNN especialista en temes mèdics durant cinquanta anys, guardonada per una sèrie sobre el càncer cerebral i autora de més de vint llibres, sobretot de salut, nutrició, envelliment i sobre el cervell. Quan els anys 80 va tractar el tema de l’Alzheimer a la CNN, no era una malaltia coneguda com ara. Trenta anys després, descobreix que té l’apoE4. Aquest al·lel associat al gen de l’apoE és el principal factor genètic de risc d’Alzheimer. L’octogenària periodista nord-americana s’afronta als seus pitjors malsons: tenir una les malalties més temudes a la societat. Emprèn un viatge en què s’entrevistarà amb els millors investigadors internacionals en la matèria, farà de conillet d’índies per confirmar si pot desenvolupar l’Alzheimer i descobrirà tot el que pot ajudar per evitar de contraure-la. El documental arrenca amb unes estimacions científiques alarmants. Es calcula que l’any 2050 hi haurà 135 milions de pacients d’Alzheimer. Una apocalipsi que fa sentir la Jean com si visqués una autèntica pel·lícula de ciència-ficció i terror. Per això, la seva història es va teixint amb velles pel·lícules de terror i ciència-ficció, amb una mirada audaç, honesta, desenfadada i sorprenentment optimista. Una per una, Jean Carper anirà formulant les preguntes clau per entendre què és l’Alzheimer, com s’investiga, com es tracta o si es pot prevenir. Per què no va ser fins a finals dels anys 70 que es va posar la malaltia en el mapa científic, si havia estat identificada el 1906 pel doctor Alois Alzheimer? S’ha creat una por col·lectiva, un monstre, quan l’Alzheimer representa només un terç o la meitat dels afectats per demència? Es diagnostica correctament? El factor genètic és determinant per desenvolupar la malaltia, o l’estil de vida que portem hi pot incidir? En la seva recerca, Jean Carper s’entrevista amb experts dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Alemanya, Hawaii i Austràlia per esbrinar finalment si té un monstre al cap.
El documental "Un monstre al cap", al ser un IPTVrip no té audiodescripció, encara que al principi ho indiqui.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12645
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#45

Entrada Autor: r5004 » dj. maig 17, 2018 19:42

Més:

10x23 - Els homes del silenci - Espies en l'arena. Objectiu Espanya
Més informació:
"ELS HOMES DEL SILENCI"
El 23 d'octubre del 2017 es va commemorar el quaranta aniversari de la històrica frase de Josep Tarradellas, "Ja soc aquí", pronunciada des del balcó de la Generalitat de Catalunya. "Els homes del silenci" és la història poc coneguda del grup de persones que van treballar a la rebotiga de la política en un moment històric complex, per fer possible el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn de Josep Tarradellas a Catalunya el 23 d'octubre del 1977. Aquestes dues decisions, absolutament rupturistes en el seu moment, van generar enormes tensions entre els sectors més ultraconservadors del franquisme. El documental aporta dos elements nous que no s'havien explicat fins ara d’aquest procés. El primer és que els contactes amb Tarradellas van començar molt abans del que se sabia, gràcies a Manuel Milián Mestre, periodista i assessor de Manuel Fraga (1970-80), a començaments del 1976, i, en segon lloc, treu a la llum una sèrie d'entrevistes que es van fer entre els anys 1986 i 1988. La negociació va implicar molta gent, trobades i informes, i va fer possible que dos caràcters tan oposats com els d'Adolfo Suárez i Josep Tarradellas poguessin construir ponts d'entesa. Fernando Ónega, director de premsa de Presidència del govern de Suárez (1977-1978), recorda la primera trobada entre tots dos, el 21 de juny de 1977, com “un diàleg entre dos galls. Suárez deia que el president del govern era ell. Tarradellas responia que hi podria haver un milió de persones que el seguirien i li donarien suport. I Suárez replicava: ‘Vostè no és ningú. Vostè serà el que digui jo’”. Va ser el principi d’unes intenses i controvertides negociacions entre els dos polítics.
“ESPIES EN L’ARENA. OBJECTIU ESPANYA”
El 1943, un grup de republicans espanyols exiliats al nord d'Àfrica van ser reclutats, amb la col·laboració del Partit Comunista d'Espanya per l'Office of Strategic Services, predecessora de la CIA, que els va entrenar en tècniques d'espionatge i sabotatge. De juny a desembre del 1943, els agents espanyols va realitzar tres desembarcaments clandestins a les costes de Màlaga amb la missió de recaptar informació militar davant una possible invasió alemanya d'Espanya i, si era possible, preparar el terreny de cara a una resposta bèl·lica aliada, la coneguda com a operació Backbone. El documental, que barreja animacions creades per Luis Ozonas, imatge real i d'arxiu, revela la història completa d'aquest tràgic i desconegut succés, i creua per primera vegada fonts documentals nord-americanes, britàniques i espanyoles. Pablo Azorín i Marta Hierro, directors d’“Espies en l’arena. Objectiu Espanya”, van localitzar els familiars de diversos dels participants en aquesta operació clandestina, van accedir al sumari judicial dels detinguts el 1944, custodiat a l'Arxiu General i Històric de Defensa, a imatges inèdites d'Espanya el 1943 procedents del National Archives Records and Administration dels Estats Units i de la Filmoteca Espanyola i a documents, també inèdits, de l'Arxiu Històric del Partit Comunista d'Espanya i dels Arxius Britànics. D'aquesta manera, els directors van poder contrastar la documentació per conformar un relat històricament rigorós.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Imatge

Respon