[ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

Documentals

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava


Suzume
Entrades: 193
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 21:29
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#46

Entrada Autor: Suzume » dv. maig 18, 2018 9:21

Moltes gràcies :D



Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12695
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#47

Entrada Autor: r5004 » dv. maig 25, 2018 19:39

Més:

10x24 - Desemparats. El dolor - Qualsevol cosa abans que una puta
Més informació:
"DESEMPARATS. EL DOLOR"
El primer documental del “Sense ficció” es fixa en aquells casos en què el sistema ha fallat i, per tant, ha provocat una terrible i innecessària situació de trencament familiar. En el primer capítol, el dolor d’aquestes famílies n’és el protagonista. Un dolor provocat per errades dels serveis mèdics, per les presses dels serveis socials, per les pors mediàtiques del sistema... Pares que no poden recuperar els seus fills fins passats molts anys i que, mentrestant, han d’acceptar un règim de visites escàs i vigilat. Alguns no els recuperen mai. L’administració, per protegir els menors, ha teixit una sèrie de protocols que s’han de complir. La roda, quan s’engega, costa molt d’aturar.
“QUALSEVOL COSA ABANS QUE UNA PUTA”
L’11 de juliol del 2013, Eva-Marree Kullander va morir assassinada pel seu excompany, Joel Kabagambe, a la seu dels serveis socials de Västeras, a Suècia. Tenia 27 anys i era mare de dos nens. El seu malson havia començat l’any 2009, quan es va quedar embarassada del segon. Arran de patir diversos episodis de violència masclista exercida per la seva parella, va demanar ajuda als serveis socials, on la van animar a deixar-lo. Pocs mesos després del naixement de la segona criatura, la seva situació econòmica era tan crítica que va decidir treballar com a noia de companyia a Estocolm amb el pseudònim de “Petit Jasmine”. Només van ser dues setmanes, cinc clients, però l’estigma social va marcar la resta de la seva vida. Per entendre la seva història, cal contextualitzar-la en el seu marc social i jurídic. El 1999, Suècia va ser el primer país al món a adoptar una llei que criminalitzava els clients. A la pràctica no se n’ha empresonat mai cap, però la situació de les prostitutes ha empitjorat, tot i que la seva activitat ja no és il·legal. La llei les considera víctimes de la violència sexual, tant si se’n consideren com si no. Es fa tot el possible perquè abandonin la prostitució i se les desacredita sistemàticament si no segueixen aquest rol o si no se’n penedeixen. En assabentar-se que l’Eva-Marree Kullander havia exercit com a prostituta, els serveis socials van decidir treure-li la custòdia dels fills. Es van presentar a casa seva amb la policia i, sense cap explicació, li van prendre els nens. La custòdia va passar a mans de l’exparella, tot i els seus antecedents per violència. Durant anys, l’Eva-Marree va lluitar per tots els mitjans amb l’administració i la justícia per recuperar els fills, sense èxit. Tot i que va aconseguir una sentència judicial que li concedia el dret de visitar els fills, l’exparella va anul·lar sistemàticament les visites el dia abans durant tres anys.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12695
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#48

Entrada Autor: r5004 » dc. maig 30, 2018 20:15

Més:

10x25 - Desemparats. L'abús - Desemparats. El debat
Més informació:
"DESEMPARATS. L'ABÚS"
"Sense ficció" estrena la segona part del treball d'investigació "Desemparats", que es iniciar amb el capítol "Desemparats. El dolor". En alguns casos la situació de sobreocupació i barreja de menors de diferents edats i problemàtiques fa que el centre de menors es converteixi en un malson, pitjor que el lloc d’on s’ha volgut rescatar el menor. Nois i noies que han viscut en centres de menors comparteixen a “Sense ficció” les seves experiències, abusos, intimidacions, pors i, també, l’alliberament de la sortida o l’escapada d’aquell lloc que els angoixava. L’execució dels protocols de desemparament fa créixer el nombre de menors susceptibles d’haver d’ingressar en un centre d’acollida o protecció. Això suposa unes necessitats en infraestructures que les fundacions del Tercer Sector estan disposades a assumir. Algunes fundacions, que són entitats sense ànim de lucre, creen Societats Limitades que sí que treuen beneficis de la seva vinculació amb el tercer sector. És ètic fer negoci amb els desemparats?
"DESEMPARATS. EL DEBAT"
Després del documental “Desemparats. L’abús”, el programa “Sense ficció” continuarà amb un debat sobre el sistema de protecció de menors conduït per Albert Elfa i Montse Armengou. Hi participaran Georgina Oliva, directora general de la DGAIA, Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència; Pilar Núñez, en representació de FEDAIA, Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i a l'Adolescència; Paco Cárdenas, president d’APRODEME, Associació per la Defensa del Menor; Conchita Peña, degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya; David Rodríguez, educador social i membre CGT i el psiquiatre i psicòleg Juan Luis Linares, director de l’Escola de Teràpia Familiar de l’Hospital Sant Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12695
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#49

Entrada Autor: r5004 » dj. juny 07, 2018 4:51

Un altre:

10x26 - Refugiats: Un negoci a l'alça
Més informació:
Per a la gran majoria de nosaltres, els camps de refugiats responen a les necessitats d’una situació d’emergència. Però, de fet, la realitat d’aquests camps és ben diferent. El fet que s’hagin multiplicat arreu del món és una demostració clara que una situació considerada “excepcional” és, en la pràctica, un sistema durador, lucratiu i de llarg recorregut. És un autèntic mercat, en què els estats, les organitzacions internacionals i els inversors miren de sortir-hi tots guanyant. Arreu del món, 12 milions de persones viuen en camps de refugiats. Més de 60 milions transiten per un camp o un altre. Sota diverses formes, actualment els camps són habituals gairebé a tot arreu. Qui els erigeix? Amb quina legitimitat? Qui se’n beneficia? Com és que els camps proliferen i per què es mantenen? Suposen l’única solució a una política migratòria que sembla molt difícil de definir? A través d’una minuciosa recerca dins d’aquest món invisible, el documental llança una altra mirada a la migració contemporània. Descriu i revela els mecanismes que s’amaguen darrere un fenomen de gran abast: la “campificació” del món. Empesos per les guerres i les catàstrofes, desatesos per estats que no volen acollir-los, vint milions d’exiliats troben refugi als camps de refugiats. Camps de refugiats, centres de retenció, campaments d’espera... pensats com una solució humanitària d’urgència, aquests llocs d’aïllament es cronifiquen arreu del planeta. Considerats com a beneficiaris d’ajuda, els refugiats queden sotmesos a una nova llei: la del mercat. Ara les empreses privades ja són presents als camps. Confrontades amb un esclat de necessitats, els organismes humanitaris de l’ONU que gestionen els camps (l’Alt Comissariat per als Refugiats –ACNUR, en anglès UNHCR–, el Programa Alimentari Mundial...) opten per les empreses privades pensant que seran més innovadores i més barates, i que proporcionaran serveis més dignes als refugiats. Des de petites i mitjanes empreses fins a multinacionals, des de bancs fins a grups de seguretat privada, aquestes empreses penetren, així, dins un nou sector d’activitat. Un mercat d’un gran potencial, si comptem que el volum econòmic mundial del sector humanitari s’estima en uns 20.000 milions d’euros anuals. Als camps, el sector privat aixeca ciutats de barracons; empreses de tecnologia punta serveixen sistemes biomètrics per identificar els refugiats; les grans marques de distribució hi inauguren supermercats. Els seus productes, serveis i tecnologia hi troben oportunitats a gran escala. Els interessos d’aquestes empreses sempre s’admeten obertament? Els refugiats són un sector nou de consumidors? Poblacions de prova per a productes nous? Com és que l’economia de mercat s’introdueix en aquestes zones conflictives del món? Territori d’interessos econòmics, els camps de refugiats també són escenaris de mercantilització política, utilitzats a plaer per països rics que prefereixen no acollir aquestes poblacions poc atractives. En les negociacions internacionals, s’hi decideix el preu dels camps i de les crisis migratòries. L’acord firmat entre la Unió Europea i Turquia, que adjudica al govern turc la gestió dels migrants arribats al seu territori, n’és la il·lustració perfecta. El documental posa el focus en els camps de refugiats més grans d’Europa (Calais; Moria, a l’illa grega de Lesbos; Elbeyli, a Turquia), però també a Jordània (Zaatari) i a Kènia, a Dadaab, el camp de refugiats més antic del món. El film es fica entre les bambolines d’aquest mercat emergent, una cara amagada de la vida dels camps i de les crisis migratòries. “Refugiats: un negoci a l’alça” també revela els mecanismes profunds que actuen al voltant dels camps. Des dels interessos econòmics fins a la instrumentalització política, en què els estats negocien el preu d’aquestes poblacions poc desitjades, amb la finalitat de relegar-les més fàcilment a aquests indrets de vida paral·lela.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12695
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#50

Entrada Autor: r5004 » dj. juny 14, 2018 19:36

Més:

10x27 - Shootball - Pedofília a l'Església: El pes del silenci
Més informació:
Shootball
La confessió davant de càmera de Joaquín Benítez, autor d'abusos sexuals a alumnes quan era professor de l'Escola Maristes Sants - Les Corts i únic acusat pel cas Maristes que anirà a judici. Durant quaranta anys, en tres escoles maristes, es va violar menors que tenien entre 6 i 14 anys. 43 exalumnes van denunciar 12 professors o religiosos. El relat de les víctimes, les seves seqüeles, i la lluita d'un pare coratge en busca de justícia.
Pedofília a l'Església: El pes del silenci
La pedofília i els abusos sexuals a menors en el si de l'Església catòlica són una xacra per a aquesta institució. Aquest documental d'investigació posa de manifest que hi ha sacerdots condemnats per pedofília que encara estan en actiu, i que, malauradament, de vegades continuen estant en contacte amb menors. També denuncia el sistema que fan servir les altes jerarquies de l'Església per protegir i encobrir els sacerdots acusats de pedofília. Un escàndol que es va escampant com una taca d'oli i que esquitxa fins i tot el mateix papa Francesc.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12695
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#51

Entrada Autor: r5004 » dc. juny 20, 2018 18:50

El d'ahir:

10x28 - Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana - L'Alguer: Un pentagrama com un carrer
Més informació:
Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana
Després de quaranta anys de dictadura franquista, la societat civil catalana es mobilitza per pensar i dissenyar com hauria de ser el país en el nou marc democràtic. Així neix, a finals del 1975, el Congrés de Cultura Catalana. El documental "Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana", dirigit per Marta Rovira i Martínez i coproduït per Televisió de Catalunya, mostra com el Congrés de Cultura Catalana va establir les bases de la recuperació de la llengua, la cultura i les institucions catalanes, en un procés històric de participació ciutadana. El Congrés va imaginar el país a través de 25 àmbits de debat, dels quals va sorgir un autèntic programa de govern que, en bona part, va ser aplicat per la Generalitat recuperada. Es van fer campanyes a favor del català com a llengua oficial, del català al carrer, de la conservació del patrimoni natural, a favor de les institucions pròpies i de la cultura tradicional. Del Congrés van sorgir moltes iniciatives, algunes de les quals encara estan vigents, com l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), la Societat Catalana de Sociolingüística, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori o la Unió de Pagesos de Mallorca, entre d'altres. Milers de persones es van reunir per discutir sobre com havia de ser el país en el nou marc democràtic, així com artistes i intel·lectuals destacats: Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Fuster, Jaume Fuster, Montserrat Roig, Muriel Casals, Isabel-Clara Simó, Maria Antònia Oliver... El documental combina imatges inèdites del Congrés amb entrevistes realitzades a personalitats del món polític, cultural i acadèmic dels Països Catalans que van tenir-hi un paper destacat. Entre d'altres, s'entrevista Joaquim Torra, Muriel Casals, Ferran Mascarell, Santiago Ramentol, Isidor Marí, Magda Oranich, Lluís Duran i Ramon Folch.

L'Alguer: Un pentagrama com un carrer
Pot, la música, salvar una llengua? Aquesta és la pregunta que ha servit de punt de partida del documental "L'Alguer: un pentagrama com un carrer", dirigit per Roger Cassany i produït per la Plataforma per la Llengua. La presència de la llengua catalana a la ciutat de l'Alguer ha disminuït de manera preocupant durant els últims cinquanta anys i la transmissió de pares a fills s'ha perdut gairebé per complet. Les cançons en són l'única excepció, l'únic àmbit en què els algueresos fan servir majoritàriament el català i, per tant, la gran esperança per revifar l'ús de la llengua a la ciutat. Amb el projecte musical "Mans, manetes", endegat per la Plataforma per la Llengua, un grup de nens algueresos, acompanyats per artistes de territoris de parla catalana, ho posen a prova.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge


Suzume
Entrades: 193
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 21:29
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#52

Entrada Autor: Suzume » dj. juny 21, 2018 6:51

Moltes gràcies :D

Respon