"LA MÚSICA ÉS VIDA"
El documental “La música és vida”, dirigit per Santiago Torres i realitzat per Ramon Vallès, recull l’experiència de mesos d’uns estudiants de batxillerat de Sabadell que fan el seu treball de recerca sobre quins efectes pot tenir la música en els pacients d’Alzheimer. Els estudiants han estat assessorats i supervisats en el seu treball per la Fundació Pasqual Maragall, dedicada a la investigació de la malaltia d’Alzheimer. Les càmeres de “Sense ficció” han estat testimoni de les sessions entre els estudiants i els pacients -desenvolupades a la fundació Avan de Sabadell- des del començament. Per a molts dels joves, aquest ha estat el primer contacte amb la malaltia. El projecte “Life Soundtrack, la banda sonora de la meva vida” s’ha basat en la confecció d’una banda sonora per a cada pacient amb aquelles cançons que han pogut tenir un significat especial al llarg de la seva vida. Així, els estudiants han hagut de familiaritzar-se amb artistes com Antonio Machín i Manolo Escobar, els balls de saló o, fins i tot, aprendre a ballar “La yenka”. Un cop elaborada la “llista d’èxits” de cada pacient, amb tota naturalitat, oblidant les càmeres, estudiants i malalts han anat interactuant -rient, cantant, ballant, explicant històries- i els joves han anat observant l’efecte de la música en els pacients. Els resultats han estat molt evidents: els estudiants han pres nota de com la música millorava de manera immediata l’estat d’ànim dels pacients, de com els estimulava una sèrie de records i, encara millor, de com els transportava a l’estat emocional del moment del record. Estaven recuperant emocions i sentiments. Com resumeix un dels estudiants, “és que després de fer aquest projecte, veus que realment la música és vida.” Però per als estudiants l’experiència ha anat més enllà de fer un treball de recerca i això es constata al llarg del documental: “hem d’agrair aquesta experiència, que ens ha fet créixer com a persones i ens ha mostrat un costat més humà... que no ens pensàvem que teníem”, conclou amb humor una de les estudiants. Els joves també han descobert emocions i sentiments. Diuen de l’Alzheimer que és una malaltia familiar. No només afecta el malalt, implica a tots els que l’envolten. El documental també recull els testimonis d’alguns dels familiars més propers dels pacients que participen en el projecte. A “La vida és música” també participen José Luís Molinuevo i Nina Gramunt, director científic i neuropsicòloga, respectivament, de la Fundació Maragall i Anna Morera, neuropsicòloga de la fundació Avan (Associació Vallès Amics de la Neurologia), tots tres directament implicats en el projecte de recerca.
"UN MONSTRE AL CAP"
Jean Carper és una veterana periodista de la CNN especialista en temes mèdics durant cinquanta anys, guardonada per una sèrie sobre el càncer cerebral i autora de més de vint llibres, sobretot de salut, nutrició, envelliment i sobre el cervell. Quan els anys 80 va tractar el tema de l’Alzheimer a la CNN, no era una malaltia coneguda com ara. Trenta anys després, descobreix que té l’apoE4. Aquest al·lel associat al gen de l’apoE és el principal factor genètic de risc d’Alzheimer. L’octogenària periodista nord-americana s’afronta als seus pitjors malsons: tenir una les malalties més temudes a la societat. Emprèn un viatge en què s’entrevistarà amb els millors investigadors internacionals en la matèria, farà de conillet d’índies per confirmar si pot desenvolupar l’Alzheimer i descobrirà tot el que pot ajudar per evitar de contraure-la. El documental arrenca amb unes estimacions científiques alarmants. Es calcula que l’any 2050 hi haurà 135 milions de pacients d’Alzheimer. Una apocalipsi que fa sentir la Jean com si visqués una autèntica pel·lícula de ciència-ficció i terror. Per això, la seva història es va teixint amb velles pel·lícules de terror i ciència-ficció, amb una mirada audaç, honesta, desenfadada i sorprenentment optimista. Una per una, Jean Carper anirà formulant les preguntes clau per entendre què és l’Alzheimer, com s’investiga, com es tracta o si es pot prevenir. Per què no va ser fins a finals dels anys 70 que es va posar la malaltia en el mapa científic, si havia estat identificada el 1906 pel doctor Alois Alzheimer? S’ha creat una por col·lectiva, un monstre, quan l’Alzheimer representa només un terç o la meitat dels afectats per demència? Es diagnostica correctament? El factor genètic és determinant per desenvolupar la malaltia, o l’estil de vida que portem hi pot incidir? En la seva recerca, Jean Carper s’entrevista amb experts dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Alemanya, Hawaii i Austràlia per esbrinar finalment si té un monstre al cap.