[ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

Documentals

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Avatar de l’usuari

Adrià05
Entrades: 2808
Membre des de: dt. feb. 03, 2015 20:06
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#16

Entrada Autor: Adrià05 » dc. des. 13, 2017 22:11

Merci per l’últim, em vaig adormir a mig docu :lol:



Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 14641
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#17

Entrada Autor: r5004 » dj. des. 21, 2017 19:52

Més:

10x09 - A la recerca de Sugar Man
Més informació:
A començaments dels anys 70, Sixto Rodríguez era un cantautor de Detroit amb una breu carrera discogràfica de dos àlbums, ben rebuts per la crítica però ignorats pel públic. En canvi, a Sud-àfrica es va convertir en una icona musical i en un símbol de la resistència antiapartheid. Als anys 90, malgrat el rumor que el cantant s’havia suïcidat, un petit grup d’admiradors sud-africans va començar a investigar la seva vida. Aquest documental, guanyador d'un Oscar, és la història d’una recerca impossible que va canviar la vida d’unes persones a banda i banda de l’Atlàntic, i també és la història d'un somni fet realitat. El 1968, dos productors van viatjar fins al centre de Detroit per veure un intèrpret desconegut, un carismàtic cantautor mexicà-nord-americà anomenat Sixto Rodríguez. Els va captivar i van pensar que havien trobat un ídol de la música folk, un artista que els recordava Bob Dylan o potser encara millor. Havien treballat amb artistes com Marvin Gaye o Stevie Wonder, però estaven convençuts que el disc que van gravar posteriorment amb ell, “Cold Fact”, seria l’obra mestra de la seva carrera com a productors. Malgrat les bones crítiques, “Cold Fact” va ser un desastre comercialment i Rodríguez va tornar a desaparèixer, deixant la petjada d’històries sobre depressió i rumors que s’havia suïcidat. Una gravació pirata de “Cold Fact” va arribar a principis dels anys 70 a Sud-àfrica, on aviat es va convertir en l’himne de resistència blanca contra l’apartheid. Durant vint anys, Rodríguez va esdevenir un artista molt conegut al país i “Cold Fact” va aconseguir el disc de platí. Tot i la seva enorme popularitat, la vida i mort de Rodríguez eren tot un misteri per als seus fans. A mitjans dels 90, el “detectiu musicòleg” Craig Bartholemew i el propietari d’una botiga de discos, Stephen “Sugar” Segerman, van decidir unir forces per esbrinar el misteri de qui era i com havia mort Rodríguez. La seva recerca va ser més estimulant del que mai haurien imaginat. La història va arribar a les pantalles gràcies a la perseverança del director suec Malik Bendjelloul, que hi va treballar durant tres anys sense cobrar cap sou ni trobar inversors que confiessin en el projecte. Com que no tenia recursos per pagar l’animació ni la banda sonora, se’n va encarregar ell mateix, malgrat no haver-ho fet mai, i ho va muntar en Final Cut. Va mostrar el material als productors Simon Chinn (“Man on Wire”) i John Battsek, que es van enamorar de la pel·lícula. A partir d’aquí, la seva sort va canviar. “A la recerca de Sugar Man” (“Searching for Sugar Man”) va recaptar gairebé tres milions d’euros en taquilla només als Estats Units. Entre els anys 2012 i 2013 va guanyar els premis internacionals més destacats, entre ells l’Oscar de Hollywood a la millor pel·lícula documental, i va estar en boca de tothom. La pel·lícula es va convertir en un autèntic fenomen en mantenir-se als cinemes durant mesos.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 14641
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#18

Entrada Autor: r5004 » dj. gen. 04, 2018 20:47

Un altre:

10x10 - De bruixes, xurros i emocions - L'últim territori salvatge
Més informació:
"DE BRUIXES, XURROS I EMOCIONS"
Els anomenats familiarment cavallets ja no criden l’atenció, perquè la gent ha canviat els hàbits de lleure, mentre que la tecnologia que els mou està perdent la guerra davant d’un món cada cop més virtual i en tres dimensions. Vist en perspectiva, es podria dir que és la festa que tampoc no es viu com abans, però, malgrat el canvi global de costums, la fira encara manté quelcom que la distingeix i que li permet sobreviure. Forma part de la tradició i de la cultura mediterrània del país i forja la identitat i les emocions de les persones que la visiten. I, malgrat la seva aparent decadència, (després de mil anys de vida, nascuda a redós del comerç entre ciutats lliures), continua sent un espai de diversió que genera il·lusions, sobretot per a les famílies i, en especial, adolescents i petits. El documental “De bruixes, xurros i emocions” ha volgut endinsar-se en aquest escenari amb una mirada contemplativa. I ho ha fet acompanyant un grup de firaires al llarg de tot un estiu de festes majors catalanes. Perquè ells són una de les últimes professions nòmades en un món cada cop més sedentari, i perquè són els que fan possible la festa, amagats en les taquilles i a les sales de màquines de les seves andròmines. La seva transhumància és curiosa, van de poble en poble repartint cops d’escombra, marejant els clients o posant a prova la seva destresa i valentia i, malgrat això, cada any se’ls espera. Els firaires són gent singular, sagues centenàries de tota la vida i nouvinguts al país, d’entre els quals destaquen els marroquins i els gitanos portuguesos i, allà on van, venen fum, emocions i molta fantasia. I això és el que transmeten en el documental, expliquen records del passat, es fan preguntes sobre el futur i acaben oferint imatges d’una professió única i molt desconeguda. I és que tothom recorda un dia de sort a la tómbola, la por passada al capdamunt d’unes atraccions vertiginoses o potser el joc amb una primera parella als autos de xoc, però gairebé ningú no té present qui feia funcionar aquell univers efímer.
“L’ÚLTIM TERRITORI SALVATGE” (“THE LAST WILD”)
Elefants, lleons, lleopards, girafes, búfals, hipopòtams i molts altres animals salvatges comparteixen amb l’ésser humà el mateix vincle biològic i espiritual amb la naturalesa, però la pressió provocada per la conducta depredadora de l’home i l’extensió de la civilització a tot el planeta, amenacen molt seriosament aquest vincle i, per descomptat, la supervivència de tots els éssers vius. Mai una sola espècie, la de l’homo sàpiens, ha causat una extinció tan gran en tan poc temps. En els darrers anys, per exemple, han desaparegut el 90% de la població de guepards a l’Àfrica. A aquest pas, la desaparició de la vida salvatge sembla inevitable. El documental fa una crida per restablir el contacte amb la vida salvatge i el respecte per la natura i per totes les criatures que hi habiten, per tal de construir un nou món més positiu i sostenible. L’equip de rodatge, encapçalat pel periodista i cineasta Jordi Llompart, ha viatjat fins al Kalahari Occidental, a l’Àfrica del Sud-Oest, a Namíbia, a una de les regions més remotes i desconegudes de l’Àfrica, en busca d’imatges que demostren que la vida humana, com la vida de totes les altres criatures, és part indissociable del cicle de la natura. Els autors s’han endinsat en el Parc Nacional del Kaudum de Namíbia, una reserva de vida salvatge remota, de molt difícil accés, i també en la regió del Kavango-Zambeze, una extensa àrea fronterera que llinda amb Angola, Zàmbia i Botswana. Allà han enregistrat imatges de paratges únics i espectaculars, han visitat pobles boiximans allunyats de la civilització i s’han trobat amb grans grups d’elefants, búfals, lleons, rinoceronts, hipopòtams, cocodrils i molts altres animals, en el seu habitat salvatge. La pel·lícula, rodada en Ultra Alta Definició 4K, conté un extraordinari ventall d’imatges aèries espectaculars, plans relativament pròxims als animals, imatges insòlites de pura vida salvatge, una banda sonora molt expressiva i emocionant i un profund missatge conservacionista que porta l’espectador a una interpretació profunda i sensible de la natura en el seu estat més pur.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Asseguratòrix
Entrades: 901
Membre des de: dv. maig 15, 2009 11:37
Ubicació: Girona
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#19

Entrada Autor: Asseguratòrix » dj. gen. 11, 2018 0:18

Gràcies per tots els videus!
Suposo que també vau enregistrar el que van fer abans d'ahir de l'1-O, oi?
L'han esborrat del YouTube i del web de Tv3, i no el vaig poder veure, o sigui que l'espero en candeletes!
Bona nit!


pony
Entrades: 100
Membre des de: dt. abr. 27, 2010 10:36
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#20

Entrada Autor: pony » dj. gen. 11, 2018 12:05

jo tambe 1-o


bERTUZ
Entrades: 145
Membre des de: dl. maig 28, 2007 0:30
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#21

Entrada Autor: bERTUZ » dv. gen. 12, 2018 1:47

Un altre que espera el de l'1-O! Moltes gràcies per avançat! :)

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 14641
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#22

Entrada Autor: r5004 » dv. gen. 12, 2018 19:45

Aquí el teniu:

10x11 - 1-O - Ciutadà Quatre
Més informació:
“1-O”
El dia 6 de setembre del 2017, el govern de la Generalitat va convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Malgrat la prohibició del govern espanyol, l’1 d’octubre, en un dia plujós i en un ambient extremadament hostil, milers de persones van acudir als centres de votació. “1-O” és la crònica del que va passar en cinc d’aquests centres en un dia terrible i alhora inoblidable en què més de dos milions de persones van lluitar pacíficament per exercir el seu dret a decidir. L’1 d’octubre van votar 2.286.217 persones a Catalunya en el referèndum per la independència. Les imatges de les urnes clandestines, les votacions i les càrregues policials, que van causar 1.066 ferits, van donar la volta al món. Mai havíem estat testimonis d’una votació d’aquestes característiques. En aquest treball no apareix cap polític, sinó que es posa èmfasi en l’organització i la participació d’un poble el dia del referèndum. Ciutadans anònims van sortir als carrers i es van organitzar per fer-lo possible, malgrat els obstacles. La seva col·laboració va contribuir perquè la ciutadania pogués exercir el seu dret al vot. El seguiment de com es va desenvolupar la jornada en cinc centres electorals posa de relleu que a tot arreu es van viure els mateixos neguits, incerteses, pors i il·lusions. En cadascun del centres filmats, un ciutadà anònim narra des del seu punt de vista aquella jornada. El seu testimoni, registrat temps després, correspon a un relat elaborat després de la reflexió sobre el que va succeir aquell dia. Entre els testimonis, hi ha una cara coneguda, la de l’actriu Sílvia Bel. El documental també recull el cas de Roger Español, el jove que va perdre un ull a causa de l’impacte d’una bola de goma. Tot i que de seguida va ser tractat en un centre hospitalari, finalment en va perdre la visió. Al llarg del dia es van sentir als carrers i els col·legis electorals les proclames de “Votarem”, “Democràcia”, “Els carrers sempre seran nostres”, “No passaran” i el cant dels Segadors, per acabar finalment amb la d’”Hem votat”. No sabem què passarà en el futur, però el que ha deixat gravat en la consciència col·lectiva, és que hi ha un abans i un després de l’1 d’octubre.
"CIUTADÀ QUATRE"
El gener del 2013, Laura Poitras va començar a rebre correus electrònics xifrats amb el remitent “Citizenfour”, que assegurava tenir proves dels programes de vigilància il·legals dirigits per l’NSA, l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units, en col·laboració amb altres agències d’intel·ligència. Cinc mesos després, el juny del 2013, Poitras va viatjar a Hong Kong amb els periodistes Glenn Greenwald i Ewen MacAskill. Va ser la primera trobada de les moltes que tindria amb el misteriós confident. Poitras sempre els va enregistrar amb una càmera per deixar-ne constància. Qui havia contactat amb la directora era Edward Snowden, un analista d’alt nivell que pretenia donar a conèixer la vigilància massiva dels ciutadans dels Estats Units per part de l’NSA. Els va entregar documents classificats que posaven de manifest les invasions massives, indiscriminades i il·legals que efectuava l’NSA. Quan les revelacions de Snowden van sortir a la llum pública, va esclatar una tempesta mediàtica. Tots van haver de fer front als mitjans i vetllar per la seva seguretat, ja que a partir de llavors estaven en perill. I van haver de prendre decisions que tindrien conseqüències en les seves vides i en la de les persones més properes. Un cop hagi vist la pel·lícula, l’espectador no podrà veure de la mateixa manera el telèfon, el correu electrònic, la targeta de crèdit, el navegador web o les xarxes socials.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge


bERTUZ
Entrades: 145
Membre des de: dl. maig 28, 2007 0:30
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#23

Entrada Autor: bERTUZ » dv. gen. 12, 2018 20:37

Mil gràcies r5004! Bon cap de setmana a tots! :)

Avatar de l’usuari

Asseguratòrix
Entrades: 901
Membre des de: dv. maig 15, 2009 11:37
Ubicació: Girona
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#24

Entrada Autor: Asseguratòrix » ds. gen. 13, 2018 19:15

Gràcies!!

Avatar de l’usuari

Asseguratòrix
Entrades: 901
Membre des de: dv. maig 15, 2009 11:37
Ubicació: Girona
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#25

Entrada Autor: Asseguratòrix » ds. gen. 13, 2018 19:18

Per cert, a la portada del TotsRucs, l'enllaç a la pàgina de descàrrega dóna error.
No sé si se li ha de dir a la Naro...
Si te n'encarregues, Naro, com que veig que hi has fet comentaris, suposo que estas subscrita a aquest post i no cal que t'escrigui.

Gràcies!

Avatar de l’usuari

naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#26

Entrada Autor: naroatna » ds. gen. 13, 2018 19:49

Uis, corregit doncs, moltes gràcies per avisar Asseguratòrix !! :wink:

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 14641
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#27

Entrada Autor: r5004 » dv. gen. 19, 2018 19:41

Més:

10x12 - Serrat, el noi del Poble-sec - La filharmònica de l'abocador
Més informació:
"SERRAT, EL NOI DEL POBLE-SEC"
Joan Manuel Serrat s’endinsa en els records de la seva infància i joventut al barri del Poble-sec en una conversa amb el cronista de Barcelona Lluís Permanyer. El documental descobreix un Serrat desconegut, centrant-se en el noi que va créixer al Poble-sec, un barri d’immigrants i classe treballadora que el va marcar i que va definir el Serrat que, anys més tard, es convertiria en un referent musical de tota una generació. Nascut en una família humil, de pare treballador i mare costurera, i marcada per la mort de vint-i-tres familiars durant la Guerra Civil Espanyola, Serrat recorda que, tot i que no van ser temps feliços, mai no hi va faltar l’estima ni la protecció. El cantautor evoca els seus jocs en un paisatge amb senyals de postguerra. La misèria, els mendicants i la barreja d’amics amb qui hi anaven a divertir-se. La seva primera mestra i més estimada, la Conchita, jugar en un barri que desafiava la gravetat on la pilota es perdia escales avall, l'ambient dels cafès i les terrasses a l'estiu, les façanes dels espectacles, els tramvies amb gent penjada i els grans cotxes. Els cinemes de barriada, els teatres, El Molino, la Bodega Apolo, les misterioses i emocionants atraccions Apolo. Els tipus exòtics, els pispes, les noies que treballaven als espectacles, la burgesia. I també els seus carrers i places o les incursions al carrer Tàpies del barri xino, amb aquells misteriosos locals que anunciaven “gomas y lavajes”, quan passejava de nen a xafardejar-ho tot. El documental descobreix les olors, les vivències, els personatges i els llocs que van inspirar moltes de les seves cançons, com “Mi niñez”, “El meu carrer”, “Temps era temps” o “Barquito de papel”. “El mar, segurament, el descobreixo des de Can Tunis, que era on anàvem nosaltres a banyar-nos els diumenges.” Serrat recorda les excursions familiars dels diumenges carregats de truites d’albergínia i entrepans fins a la platja de Can Tunis. Llavors s’il·lumina el rostre de Serrat: “I carregada la família, doncs ens fotíem una caminata guapa. Però, bueno, però després estàvem allí, i rèiem molt... i érem... érem... costava molt que no fóssim feliços.” Dies de platja i mar que va immortalitzar anys després amb el popular tema de “Mediterráneo”. “Serrat, el noi del Poble-sec” explora la infància i joventut de Serrat a través de la nova interpretació que aporta la maduresa. Una mirada a un món de sensacions, vivències, anecdotari, temptacions i potser d'algun despertar. Un viatge al passat que compta amb fotografies inèdites de l’arxiu personal del mateix cantautor. Poc queda ja d’aquell barri marcat per la postguerra. Les botigues han canviat, els prostíbuls han tancat, els carrers s’han arreglat. La renovació és inevitable, encara que suposi desprendre’s dels records més preuats. Però tot resta a la memòria de qui ho ha viscut. “Serrat, el noi del Poble-sec” és el record nostàlgic d’una Barcelona passada, de la calidesa d’un barri treballador al peu de Montjuïc que va veure créixer el jove Serrat.
“LA FILHARMÒNICA DE L’ABOCADOR”
El multipremiat i emotiu documental de l’Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura, una agrupació musical del Paraguai que toca amb instruments fets a partir de materials de les escombraries. Una història sobre el poder transformador de la música en un entorn de pobresa i contaminació ambiental. L’Orquestra d’Instruments Reciclats està formada per nens i joves que viuen a la comunitat instal·lada a l’entorn de l’abocador de Cateura, el principal i més gran abocador d’Asunción, la capital del Paraguai, i dels voltants. Interpreten obres musicals amb instruments construïts amb escombraries per recicladors, assessorats per Favio Chávez, un tècnic ambiental que treballa a la zona des de l’any 2006. Quan la seva història es torna viral, a finals del 2012, l’orquestra es dona a conèixer arreu del món. Sota la guia de Favio Chávez, com a director d’orquestra, els joves tenen l’oportunitat de fer realitat els seus somnis, tocar a Amèrica, Europa i Àsia i amb els seus ídols. Un desastre natural, però, posa en perill la seva comunitat. Quan tot sembla tocar a la fi, en Favio ha de trobar la manera de ressuscitar l’orquestra i oferir una font d’esperança al seu poble. La pel·lícula és un testimoni del poder transformador de la música i la resiliència de l’esperit humà.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 14641
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#28

Entrada Autor: r5004 » dc. gen. 24, 2018 20:24

El d'ahir. El segon documental, Suñol, un crit valent, era una repetició del Sense Ficció 8x15.

10x13 - Gamper, l'inventor del Barça
Més informació:
“GAMPER, L’INVENTOR DEL BARÇA”
El Barça és, avui, el club esportiu més gran del món. Milions de persones d'arreu estan pendents de les seves estrelles. Però això no sempre ha estat així. Quan es va fundar, el Barça estava format per un grup d'amics que, simplement, volien jugar a futbol. I el líder d'aquell grup, la persona que va encendre aquella flama i que es va preocupar per mantenir-la viva, va ser un jove suís de 22 anys acabat d'arribar a Barcelona. Es deia Hans Gamper. Avui dia dona nom a la ciutat esportiva del club, al trofeu d'estiu i a un carrer del barri de les Corts, però tot i la gran importància que va tenir la seva figura, de Joan Gamper, fundador del Barça, se'n sap ben poc. Quins van ser els seus orígens suïssos? Què el va portar a Barcelona? Com es va forjar la fundació del Barça? Quin llegat va deixar com a president? Per què va haver de marxar de Catalunya? En quines circumstàncies va morir? Quins dels valors de l'actual Barça tenen origen en la seva figura? El documental viatja en el temps, entre el passat i el futur, en gran part amb els seus tres nets: Manuel, Xavier i Emma Gamper. Per primera vegada, obren els àlbums fotogràfics de la família, confeccionats pel mateix fundador del Barça, plens d'imatges inèdites. Emma, la més jove, ha dedicat part de la seva vida a redescobrir el seu avi. Juntament amb els seus cosins, evoca la figura de Joan Gamper. Tots tres reflexionen sobre les raons per les quals se'ls va ocultar qui havia estat fins que van ser grans. Entre Suïssa i Catalunya, “Gamper, l'inventor del Barça” ressegueix els anys en què el futbol va néixer com a esport reglamentat, com va arribar a Barcelona amb Gamper i altres joves entusiastes, quins problemes socials i polítics va trobar a la Catalunya de l'època, per què un suís va abraçar la causa catalanista i de quina manera el seu caràcter i la seva empenta van impregnar de manera decisiva la personalitat del Barça. El documental també narra diversos episodis de la història del club, com el de la pròpia fundació, la crisi institucional de 1908 en què Gamper va salvar el club de la seva desaparició, o la gran xiulada de l'himne espanyol de 1925, que va suposar un gran punt d'inflexió en la vida de Joan Gamper. Un seguit d'experts i testimonis catalans i suïssos ajuden a omplir els nombrosos buits d'informació al voltant d'algú que va arribar a Barcelona com a Hans, va morir com a Joan i va deixar el llegat immens d'haver inventat el Barça.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Adrià05
Entrades: 2808
Membre des de: dt. feb. 03, 2015 20:06
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#29

Entrada Autor: Adrià05 » dc. gen. 24, 2018 21:06

Merciii! ;)

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 14641
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#30

Entrada Autor: r5004 » dc. gen. 31, 2018 20:33

Més:

10x14 - Les 7 caixes
Més informació:
La Dory, una farmacèutica i òptica catalana, va veure capgirada la seva vida quan, el 2002, en morir la seva mare, va descobrir dalt d’un armari de casa seva set caixes perfectament retolades i ordenades. Plenes de fotografies, cartes i records de família, les set caixes semblaven un joc de pistes preparat perquè algú reconstruís la història. A mesura que anava obrint caixes, la Dory descobria una història i uns orígens, els seus, que eren molt diferents dels que li havien explicat i dels valors catòlics amb què l’havien educat: la seva família era jueva i va ser víctima de l’Holocaust nazi. Eren set caixes de secrets, dolor i patiment, però, alhora, set caixes plenes de valentia, amor i esperança. Set caixes que han estat guardades durant dècades en un armari, però que poden trasbalsar la memòria d’una família. Per primer cop, la Dory coneix els seus orígens jueus i qui eren els seus avis materns i els seus avis paterns, tiets, cosins... En definitiva, la seva família directa i que no va conèixer mai, exceptuant el seu avi patern i el seu tiet, Julius... Fent memòria, a la Dory li ve al cap que, quan tenia 18 anys, els seus pares ja havien deixat entreveure que els seus orígens eren jueus, però en cap moment no havia imaginat que havien fugit de l’alemanya nazi per jueus, ni dels perills que van haver de passar en la seva fugida, ni molt menys que la història de la seva família estigués escrita amb sang per tot Europa. A partir d’aquell moment, la Dory investiga no només els seus veritables orígens, sinó que també viatja a diferents països per trobar tots els descendents dels seus familiars. Amb molt coratge, la Dory decideix explicar el testimoni d’una història familiar que, alhora, és el testimoni de tot un poble. Es proposa trencar un silenci que, no només s’havia mantingut durant la II Guerra Mundial, sinó durant tota la seva vida. Un silenci nascut de la por. Trencar aquest silenci, per a ella, és extirpar la por i és sinònim de llibertat. Aquesta és la història de la Dory Sontheimer i de com el descobriment d’un secret guardat pels seus pares va posar la seva vida de cap per avall. Un relat que la protagonista va recollir inicialment en el llibre “Las siete cajas” (Circe, Capital Books) / “Les set caixes” (Angle Editorial) i que ara s’ha convertit en el documental “Les 7 caixes”. Acompanyats per historiadors, escriptors, periodistes i persones anònimes, aquest treball fa un viatge físic i emocional per Catalunya, França, Alemanya, els Estats Units, el Canadà, Anglaterra, la República Txeca, Israel i l’Argentina. El documental segueix el rastre de la família de la Dory i fa possible la trobada amb els seus familiars, fins fa poc desconeguts, amb qui es reunirà per primera vegada. I tot això amb un sol objectiu: aconseguir restaurar el nom, la dignitat i el record d’aquelles persones que ho van perdre tot, víctimes del nazisme i l’Holocaust.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Respon