[ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

Documentals

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Respon
Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12259
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

[ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#1

Entrada Autor: r5004 » dv. set. 01, 2017 18:58


"Sense Ficció" és un programa dirigit i presentat per en Joan Salvat que té com a principal objectiu emetre els millors documentals que es fan arreu del món, i també els documentals de producció pròpia que han marcat estil a TV3.
El programa és una finestra oberta a les millors produccions del gènere que ens permeten reflexionar sobre els grans reptes de la societat actual. És el primer espai d'aquesta mena que fa una televisió pública en la seva primera cadena. En el programa també s'emeten algunes de les pel·lícules documentals que pel seu valor artístic o per la seves revelacions han causat polèmica o admiració en l'àmbit internacional.
"Sense Ficció" també té un espai d'entrevistes en què Joan Salvat conversa amb persones vinculades al Documental que s'ofereix posteriorment, o amb especialistes i testimonis coneixedors del tema.

Capturador: r5004
Suplents: naroatna, Petiso

Dades tècniques:
Vídeo:
Xvid 704x384 50-60% del test de compressibilitat (aproximadament)
Àudio: Mp3 Estèreo Abr 128 Kbps / Mp3 Mono Abr 96 kbps

10x01 - Lady Diana contra Elisabet II. Un duel reial
Més informació:
El 31 d’agost es compleixen 20 anys de la mort de Lady Di. Amb motiu d’aquest aniversari, el programa estrena “Lady Diana contra Elisabet II. Un duel reial”, un documental que se centra en el pols que van lliurar durant anys la reina Elisabet II i la princesa Diana. Un conflicte generacional que es va disputar en secret portes endins del castell de Windsor.

“LADY DIANA CONTRA ELISABET II. UN DUEL REIAL”
Durant disset anys, Elisabet II, la garant de la tradició, i Diana, la princesa rebel, van lliurar un duel implacable. Un duel que gairebé li costa la corona a la reina. Aquesta és la història d'un punt d'inflexió, en què una monarquia recalcitrant anglesa es veu obligada a adaptar-se a la modernitat. Lady Diana Frances Spencer, la tercera filla del vuitè comte de Spencer, tenia 19 anys i treballava d'ajudant a la guarderia d'una escola del centre de Londres quan va conèixer el príncep Carles. Protestant, verge i aristòcrata, era la candidata ideal per convertir-se en la dona del futur rei, assegurar un hereu a la corona i de pas tranquil·litzar els pares del príncep, amoïnats pel futur de la dinastia perquè amb trenta anys el Príncep de Gal·les no semblava tenir gaire pressa per donar hereus al tron. El 29 de juliol de 1981, davant de 750 milions de telespectadors, Diana es va casar amb el príncep Carles. Molt poc després del casament, aquell conte de fades es va convertir en un duel aferrissat entre dues dones, la reina Elisabet II i la princesa Diana, una confrontació de dos mons, per una banda el tradicional i secular i per l'altra el decididament contemporani. Aquest duel tràgic canviaria radicalment la imatge de la monarquia i la seva relació amb el poble britànic. El matrimoni concertat va assegurar la continuïtat de la dinastia amb dos fills. El 1982 va néixer Guillem i dos anys més tard, Enric. La reina n’estava satisfeta. A més, volia que la princesa assumís plenament el seu paper de membre de la família reial i es dediqués a les obres de beneficiència. Una vegada més, Diana compliria els desitjos de la reina, però a la seva manera. Va decidir lluitar per una causa per la qual la corona passava de puntetes, un tema tabú, la sida. I ho va fer, tot i la desaprovació de la reina. Va començar a donar suport a causes ignorades per la família reial, com la lepra o les mines antipersona, i la premsa li va fer costat. La diferència generacional es feia cada vegada més gran entre Diana, ja anmenada "la princesa del poble", i la reina, que hi continua mantenint una distància freda. Més tard, quan Diana i la reina sabien que Carles havia reprès la relació amb la seva examant, Camilla Parker Bowles, però la premsa encara ho desconeixia, la reina faria tot el possible per evitar un escàndol i més encara un divorci. Va proposar un pacte a la seva jove. Diana podia continuar amb les seves missions humanitàries amb la condició que s'avingués a representar el paper d'esposa i mare feliç. I així ho va fer durant quatre anys. Però als 31 anys, Diana ja no era la princesa dòcil a qui la reina podia imposar el seu comportament. Al cap de deu anys d'aquell matrimoni simulat, va decidir que era hora de posar punt final a aquella comèdia. La publicació del llibre “Diana, su verdadera historia”, d’Andrew Morton, en el qual havia col·laborat, va ser la seva venjança contra la família reial. Un llibre tan explosiu va vendre més de 7 milions d'exemplars a 80 països. Sis mesos després, la parella es va separar i Diana, condemnada a l'ostracisme al palau de Kensington, va recaure en la depressió. A punt de patir una crisi nerviosa, Diana no va poder aguantar la presència constant dels mitjans de comunicació. El desembre de 1993 va anunciar la seva retirada de la vida pública. El gabinet de premsa reial va lliurar una batalla contra ella durant dos anys, fins que la princesa va decidir donar el cop final. El dia de l'aniversari de noces de la reina. El 20 de novembre de 1995, quan Elisabet II celebrava el 48è aniversari de casament, Diana concedia una entrevista al canal de televisió anglès de més audiència. “Al meu matrimoni érem tres. I això és una multitud”, va afirmar-hi. Poques setmanes després, la reina va ordenar a Carles i Diana que es divorciessin. El 30 d'agost del 1997, Diana, la seva parella Dodi Al Fayed, el fill d'un home de negocis egipci multimilionari, i el seu xòfer Henry Paul, van morir arran d’un tràgic accident de trànsit a París, quan fugien dels paparazzis. L'endemà el país es va despertar plorant i es va indignar amb el silenci de la casa reial, que es va allargar durant dies. En els sondejos d’opinió que es van publicar llavors, més d'un terç dels britànics estaven a favor de l'abdicació immediata d'Elisabet II. El primer ministre Tony Blair va convèncer la reina perquè tornés a Londres, des d’on faria un comunicat públic. El cineasta Stephen Frears, director de “La reina”, sentencia al documental: “La van matar entre tots. Tots van participar en la seva mort. No es tracta ningú d'aquella manera. L'origen de tot va ser el matrimoni. No s'hi hauria d'haver casat. Allà és on van començar els problemes. Perquè sabíem que allò es tractava d'un ritual o de protocol. Va ser com un sacrifici humà.”
10x02 - Latitud 80º - La destrucció de la primavera
Més informació:
“Latitud 80º” ens proposa una gran expedició en veler des de Barcelona cap a l'oceà Glacial Àrtic i després fins a les aigües de l’Antàrtida. A partir de l’experiència del capità Albert Bargués, el documental reflexiona sobre la idea de la llar. És un viatge que busca respostes a les inquietuds que han motivat l’ésser humà a emprendre viatges cap a territoris desconeguts, moltes vegades per trobar-se a si mateix. I després, “La destrucció de la primavera” explica el fenomen turístic que va trasbalsar dos pobles de la costa de Florida durant tres dècades.

“LATITUD 80º”
La història de les grans expedicions acostuma a començar de la mateixa manera: amb la idea peregrina d'algú que, la majoria de vegades sense els recursos necessaris, es fixa una meta desmesurada i comença a imaginar les diferents maneres d'assolir-la. El fet de voler saber què hi ha més enllà, l'obsessió de travessar la línia de l'horitzó per trobar respostes, forma part del comportament humà. “Latitud 80º” recull l’experiència d'Albert Bargués, que l’any 2014 va salpar de Barcelona, a bord de l'Sterna, cap a l'oceà Glacial Àrtic. Aquesta era una expedició que es proposava arribar a la latitud 80°, emulant els viatges migratoris del xatrac àrtic, una au marina que fa la migració més llarga del regne animal: des de les zones boreals fins a les aigües de l'Antàrtida, per després tornar, sempre per les latituds on mai es pon el sol. En aquest viatge, que comença a Barcelona i passa per Tromso, els fiords de Finnmark, el cap Nord, l'illa de l'Os i Svalbard, els tripulants de l'Sterna avancen entre la natura més feréstega i viuen un viatge més enllà del passat. Un viatge fora del temps, per endinsar-se en l'entorn més inhòspit i dur dels confins de la Terra. Però els navegants no només han de trampejar les forces de la natura, a vegades el destí els juga males passades i els obstacles, les dificultats i el cansament els poden vèncer. El documental, dirigit per Guille Cascante, explica el naixement i ensorrament d'un projecte que pretenia recórrer a vela els pols gelats del planeta i proposa una reflexió sobre les motivacions i les obsessions que ens porten a endinsar-nos en allò desconegut.

“LA DESTRUCCIÓ DE LA PRIMAVERA” (“SPRING BROKE”)
Fort Lauderdale i Daytona Beach són dues poblacions de Florida que van competir durant dècades per atraure un tipus de turisme molt concret: els universitaris que volien anar a divertir-se a la platja a les vacances de primavera. Els empresaris locals i, després, les grans empreses van fer tot el que van poder per explotar aquell mercat tan llaminer. Com passa en algunes poblacions d’aquí, s’oferia diversió, beguda i sexe a bon preu, fins que els excessos dels explotadors i dels explotats es van convertir en un greu problema de convivència amb els veïns. L’èxit d’aquest fenomen, que atreia milers de joves, va acabar amb la paciència dels ciutadans.
10x03 - Alexandre Deulofeu: L'historiador del futur
Més informació:
Aquesta és l’aventura d’un home que, tot sol, es va proposar una de les empreses més grans imaginables: aconseguir la pau mundial. I ho va voler aconseguir amb l’ajuda només de la seva capacitat per entendre el funcionament de la història. Alexandre Deulofeu (l’Armentera, 1903-Figueres, 1978) és un personatge alhora excepcional i totalment desconegut. Deulofeu va ser un estudiós solitari amb una particularíssima ambició: voler entendre i predir la història, voler trobar un model matemàtic que li havia de permetre imaginar el món del futur. I el més sorprenent és que Deulofeu se’n va sortir. Ho va aconseguir. Va demostrar que es pot historiar el futur. Va desenvolupar la teoria de la matemàtica de la història en vuit volums. El pas del temps ha confirmat les seves previsions. Per exemple: en els anys 30 va preveure la desfeta de Iugoslàvia, la descolonització d’Egipte i l’Índia; el 1941, que Hitler perdria la II Guerra Mundial; els anys 40, que França perdria les seves colònies, i, en els anys 50, altres fets històrics com l’enfonsament de l’URSS o l’hegemonia d’Alemanya en l’Europa actual. D’altra banda, també va anunciar que l’estat espanyol es desintegraria al voltant del 2029. I allò que encara resulta més sorprenent és que, malgrat el seu èxit, la seva teoria revolucionària va caure en el més absolut oblit.
10x04 - Com hem canviat
Més informació:
Quines de les coses que el 1992 ens semblaven inimaginables ara formen part de la nostra vida quotidiana? Quines transformacions ens han resultat més sorprenents? “Com hem canviat” visita una família de pagesos de la Garrotxa, protagonista del reportatge “Un any a pagès” de “30 minuts” el 1992, per comprovar com s’ha transformat la societat en els últims 25 anys. En aquest programa s’acomiada Joan Salvat, director del “Sense ficció” durant nou anys i del “30 minuts” durant vint-i-quatre. A partir d’ara l’espai estarà dirigit per Montse Armengou, periodista i codirectora de reconeguts documentals com “Els internats de la por”, “Torneu-me el fill” o “Els nens perduts del franquisme”. L'any 1992, Televisió de Catalunya va produir el documental “Un any a pagès”, emès dins de l’espai “30 minuts” de TV3, en què seguia durant tot un any la vida d'una família de pagesos de la Vall d'en Bas, la família Carrera. Ara, 25 anys després, un equip de televisió ha tornat a visitar la mateixa família per saber com estan i com els ha anat. En el seu moment, la van triar perquè era una de les poques famílies que encara es dedicaven del tot a la ramaderia. Però després d'un període de canvis revolucionaris, han sabut adaptar-se als nous temps i la granja es troba en plena activitat. El documental mostra com han canviat les maneres de treballar al camp, però també és un testimoni xocant sobre com han canviat les formes de vida d’aquests catalans de la Garrotxa en 25 anys. A la comarca, per exemple, l’any 1992 hi havia 434 habitants nascuts a l’estranger; avui, en canvi, n’hi ha 9.020 registrats. La família Carrera representa, al mateix temps, un mirall de l’evolució de la nostra societat en aquest quart de segle. Per això aquest documental no explica només les transformacions d’una família, sinó que, en realitat, ens apel·la a tots nosaltres i ens revela com hem canviat. “Un any a pagès” és com es va titular aquell programa que es va fer l’any 92. Vist ara, sorprèn com acabava, perquè plantejava un dilema molt pessimista: o plegar o continuar però fent una inversió potent. Aquest era el dilema d’en Salvador, i així és com comença “Com hem canviat”.
10x05 - Veus contra l'estigma
Més informació:
“Vaig entrar a urgències pel meu propi peu. (...) No em deixaven menjar el menjar que jo havia portat de casa, no em deixaven sortir a fumar, no em deixaven veure la meva dona que estava a l’altre costat de la porta. Llavors em vaig agitar però no vaig fer cap agressió. La resposta no va ser que vingués un terapeuta, la resposta va ser que vinguessin sis de seguretat. (...) Quan em vaig deixar lligar em van sedar, em van punxar. No em van deixar anar al lavabo, tot i que ho vaig demanar.” Aquest és el relat d’Edgar Vinyals, una de les 40 persones que van ser immobilitzades el 2015 a l’Hospital de Sant Pau i una de les veus que reivindiquen reformular els protocols i tractaments envers els pacients de salut mental. L’Edgar considera que el seu és “un cas d’èxit, de recuperació”, perquè va acabar els estudis, perquè es va decidir a parlar obertament amb els amics del que li passava i es va atrevir a dir a la seva cap que prenia medicació. A més, des de l’entitat que presideix, Federació Veus, promou la defensa dels drets de les persones diagnosticades amb un problema de salut mental i que el seu missatge arribi a polítics i professionals per repensar el sistema de salut mental. El seu cas no és únic. Un grup cada dia més nombrós de persones diagnosticades amb algun trastorn mental surt de l'armari i revoluciona les estructures sanitàries i les associacions de pacients i familiars. Seguint l'estela del que ja va començar fa més d'una dècada en altres països europeus, es fan visibles amb anuncis al metro, cursos a professionals o xerrades als periodistes dels mitjans. Reclamen tenir el mateix dret que té un malalt de càncer per escollir entre possibles tractaments, i volen construir en la societat una nova mirada, lliure de prejudicis, sobre la malaltia mental. Perquè tenir un problema de salut mental no vol dir estar sempre fora de joc ni tampoc significa posseir un caràcter dèbil o més agressiu o violent que qualsevol altre. El canvi d'enfocament que proposen no tan sols té beneficis a escala individual, sinó que s'ha demostrat que redueix notablement els costos sanitaris. Aquest documental acosta a l'espectador aquesta nova visió de la malaltia mental a través del retrat en proximitat d'alguns pioners que han pres la paraula i que han alçat la veu en contra de l'estigma. “Veus contra l’estigma” mostra aquesta revolució i canvi de paradigma en el món de la salut mental a través del testimoni de l’Edgar, integrador social i president de la Federació Veus; l’Elisenda, una jove periodista; l’Àngel, enginyer en una gran companyia petroliera, i el David, pintor. A tots els han diagnosticat un trastorn mental i dediquen part del seu temps a l’activisme pels drets humans en salut mental. L’Elisenda, per exemple, és activista del Grup de Sensibilització als Mitjans de la plataforma Obertament, on també col·labora l’Àngel. En comptes de teràpies amb medicaments que els provoquen importants efectes secundaris, de contencions mecàniques (lligar persones al llit) i llargues hospitalitzacions, reclamen més inversió en tractaments psicològics i psicosocials, prevenció i recursos laborals que els permetin recuperar-se i reinserir-se en la societat. Entre els referents per aquesta renovació, destaquen el projecte finès Diàleg Obert, de renom mundial - que ha aconseguit una de les taxes d’esquizofrènia més baixes del món a Lapònia Occidental-; la feina desenvolupada per la xarxa pública de salut mental de Girona - amb una taxa de reingressos tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya i la més baixa d’Europa-, i la de la Clínica Psiquiàtrica Ticino, a Suïssa, que fa tres anys que no lliga cap pacient al llit.
10x06 - Treballar després de la crisi
Més informació:
Tenir una formació acadèmica o experiència no és garantia actualment d’aconseguir una feina. La crisi ha generat un nou model de desigualtat social. Tot i que els indicadors assenyalen una recuperació econòmica, aquesta recuperació es fonamenta en la precarietat laboral, els salaris baixos i la temporalitat. “Que repuntin indicadors econòmics no farà que visquem com fins ara. Viurem diferent”, assegura Genís Roca, un dels consultors més respectats en l’adaptació d’empreses i organitzacions als nous paràmetres digitals. Viurem diferent... però com? Aquest context social i econòmic coincideix amb l’anomenada quarta revolució industrial, la de la intel·ligència artificial i els robots. Segons els experts en robotització i automatització Carl Frey i Michael Osborne, autors de l’estudi “The Future of Employment: How Susceptible Are Jobs to Computerisation?” (El futur del treball: com de susceptibles són els llocs de treball a la informatització?), publicat per la Universitat d’Oxford, el 47% de les professions als Estats Units (CaixaBank ha extrapolat la dada a Espanya i l’ha situat al 43%) estan en risc de ser totalment automatitzades. Per ells, el futur passa per formar-se en aquest àmbit o conformar-se amb feines del ram de serveis amb sous més baixos. Aquestes dades són possibles perquè l’automatització ja no es limita als processos industrials. El documental mostra com la intel·ligència artificial comença a introduir-se en àmbits socials com els serveis d’atenció al client, que amenacen de buidar els call centers de persones, el vehicle i l’autobús autònoms, que posaran en perill la feina de taxistes i conductors, la banca o la medicina. En aquest últim camp, la intel·ligència artificial es fa servir com a una segona opinió per recomanar, per exemple, quin tractament és el més adient per a un pacient amb càncer. El robots també s’introdueixen en entorns socials. Un altre investigador d’Oxford, Shimon Whiteson, desenvolupa un robot autònom per a l’atenció a la gent gran, i a Catalunya la investigadora Carme Torras treballa amb màquines que ja són capaces de vestir persones o plegar roba. L’objectiu és desenvolupar robots que ajudin les persones amb mobilitat reduïda. Els avenços tecnològics comporten un impacte immediat sobre l’ocupació. La revolució tecnològica s’accelerarà i comportarà l’eliminació de molts llocs de treball. En un extrem quedaran les feines de serveis més difícils d’automatitzar i amb sous més baixos i, en l’altre, les noves feines qualificades relacionades amb la tecnologia. N’hi haurà prou? Quants treballadors corren el risc de no seguir el ritme? Seran expulsats del món laboral o s’hauran de conformar amb feines de baix nivell, mal pagades? Reciclar-se en feines tecnològiques és la millor opció? En aquest sentit, el documental utilitza com a fil narratiu un curs de programació per a persones a l’atur que s’ha fet al Centre d’Empreses Innovadores de Balaguer. L’esforç dels estudiants Paola Alfonso i Rafa Martínez per entrar en una de les professions amb més futur simbolitza la transformació d’un mercat laboral cada vegada més polaritzat. Tothom hi podrà accedir? Les opinions i experiències recollides apunten cap a un escenari ple d’incògnites en els pròxims anys.
r5004 l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. nov. 15, 2017 20:07, en total s’ha editat 6 vegades.


“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12259
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#2

Entrada Autor: r5004 » dv. set. 01, 2017 18:59

Reservat.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12259
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#3

Entrada Autor: r5004 » dv. set. 01, 2017 18:59

Reservat.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."


Suzume
Entrades: 182
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 21:29
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#4

Entrada Autor: Suzume » ds. set. 02, 2017 8:57

Moltes gràcies :D

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12259
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#5

Entrada Autor: r5004 » dj. set. 07, 2017 18:18

El segon:

10x02 - Latitud 80º - La destrucció de la primavera
Més informació:
“Latitud 80º” ens proposa una gran expedició en veler des de Barcelona cap a l'oceà Glacial Àrtic i després fins a les aigües de l’Antàrtida. A partir de l’experiència del capità Albert Bargués, el documental reflexiona sobre la idea de la llar. És un viatge que busca respostes a les inquietuds que han motivat l’ésser humà a emprendre viatges cap a territoris desconeguts, moltes vegades per trobar-se a si mateix. I després, “La destrucció de la primavera” explica el fenomen turístic que va trasbalsar dos pobles de la costa de Florida durant tres dècades.

“LATITUD 80º”
La història de les grans expedicions acostuma a començar de la mateixa manera: amb la idea peregrina d'algú que, la majoria de vegades sense els recursos necessaris, es fixa una meta desmesurada i comença a imaginar les diferents maneres d'assolir-la. El fet de voler saber què hi ha més enllà, l'obsessió de travessar la línia de l'horitzó per trobar respostes, forma part del comportament humà. “Latitud 80º” recull l’experiència d'Albert Bargués, que l’any 2014 va salpar de Barcelona, a bord de l'Sterna, cap a l'oceà Glacial Àrtic. Aquesta era una expedició que es proposava arribar a la latitud 80°, emulant els viatges migratoris del xatrac àrtic, una au marina que fa la migració més llarga del regne animal: des de les zones boreals fins a les aigües de l'Antàrtida, per després tornar, sempre per les latituds on mai es pon el sol. En aquest viatge, que comença a Barcelona i passa per Tromso, els fiords de Finnmark, el cap Nord, l'illa de l'Os i Svalbard, els tripulants de l'Sterna avancen entre la natura més feréstega i viuen un viatge més enllà del passat. Un viatge fora del temps, per endinsar-se en l'entorn més inhòspit i dur dels confins de la Terra. Però els navegants no només han de trampejar les forces de la natura, a vegades el destí els juga males passades i els obstacles, les dificultats i el cansament els poden vèncer. El documental, dirigit per Guille Cascante, explica el naixement i ensorrament d'un projecte que pretenia recórrer a vela els pols gelats del planeta i proposa una reflexió sobre les motivacions i les obsessions que ens porten a endinsar-nos en allò desconegut.

“LA DESTRUCCIÓ DE LA PRIMAVERA” (“SPRING BROKE”)
Fort Lauderdale i Daytona Beach són dues poblacions de Florida que van competir durant dècades per atraure un tipus de turisme molt concret: els universitaris que volien anar a divertir-se a la platja a les vacances de primavera. Els empresaris locals i, després, les grans empreses van fer tot el que van poder per explotar aquell mercat tan llaminer. Com passa en algunes poblacions d’aquí, s’oferia diversió, beguda i sexe a bon preu, fins que els excessos dels explotadors i dels explotats es van convertir en un greu problema de convivència amb els veïns. L’èxit d’aquest fenomen, que atreia milers de joves, va acabar amb la paciència dels ciutadans.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Avatar de l’usuari

naroatna
Entrades: 19136
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#6

Entrada Autor: naroatna » dl. set. 18, 2017 22:42

Amb el teu permís r5004. :wink:

Teaser del documental «Alexandre Deulofeu, l’historiador del futur», que TV3 emetrà demà dimarts 19 de setembre del 2017.

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12259
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#7

Entrada Autor: r5004 » dt. set. 19, 2017 8:47

naroatna ha escrit:
dl. set. 18, 2017 22:42
Amb el teu permís r5004. :wink:
...
I tant! :D
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12259
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#8

Entrada Autor: r5004 » dj. set. 21, 2017 19:18

naroatna ha escrit:
dl. set. 18, 2017 22:42
Amb el teu permís r5004. :wink:
...
Un altre figuerenc il·lustre... :wink: :wink:

10x03 - Alexandre Deulofeu: L'historiador del futur
Més informació:
Aquesta és l’aventura d’un home que, tot sol, es va proposar una de les empreses més grans imaginables: aconseguir la pau mundial. I ho va voler aconseguir amb l’ajuda només de la seva capacitat per entendre el funcionament de la història. Alexandre Deulofeu (l’Armentera, 1903-Figueres, 1978) és un personatge alhora excepcional i totalment desconegut. Deulofeu va ser un estudiós solitari amb una particularíssima ambició: voler entendre i predir la història, voler trobar un model matemàtic que li havia de permetre imaginar el món del futur. I el més sorprenent és que Deulofeu se’n va sortir. Ho va aconseguir. Va demostrar que es pot historiar el futur. Va desenvolupar la teoria de la matemàtica de la història en vuit volums. El pas del temps ha confirmat les seves previsions. Per exemple: en els anys 30 va preveure la desfeta de Iugoslàvia, la descolonització d’Egipte i l’Índia; el 1941, que Hitler perdria la II Guerra Mundial; els anys 40, que França perdria les seves colònies, i, en els anys 50, altres fets històrics com l’enfonsament de l’URSS o l’hegemonia d’Alemanya en l’Europa actual. D’altra banda, també va anunciar que l’estat espanyol es desintegraria al voltant del 2029. I allò que encara resulta més sorprenent és que, malgrat el seu èxit, la seva teoria revolucionària va caure en el més absolut oblit.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Avatar de l’usuari

naroatna
Entrades: 19136
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#9

Entrada Autor: naroatna » dj. set. 21, 2017 23:33

Moooooltes gràcies r5004 !! :wink: :wink:

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Asseguratòrix
Entrades: 845
Membre des de: dv. maig 15, 2009 11:37
Ubicació: Girona
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#10

Entrada Autor: Asseguratòrix » dg. set. 24, 2017 14:29

Gràcies!!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12259
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#11

Entrada Autor: r5004 » dc. oct. 25, 2017 19:21

Reprenem el Sense Ficció, després d'uns dies de pausa:

10x04 - Com hem canviat
Més informació:
Quines de les coses que el 1992 ens semblaven inimaginables ara formen part de la nostra vida quotidiana? Quines transformacions ens han resultat més sorprenents? “Com hem canviat” visita una família de pagesos de la Garrotxa, protagonista del reportatge “Un any a pagès” de “30 minuts” el 1992, per comprovar com s’ha transformat la societat en els últims 25 anys. En aquest programa s’acomiada Joan Salvat, director del “Sense ficció” durant nou anys i del “30 minuts” durant vint-i-quatre. A partir d’ara l’espai estarà dirigit per Montse Armengou, periodista i codirectora de reconeguts documentals com “Els internats de la por”, “Torneu-me el fill” o “Els nens perduts del franquisme”. L'any 1992, Televisió de Catalunya va produir el documental “Un any a pagès”, emès dins de l’espai “30 minuts” de TV3, en què seguia durant tot un any la vida d'una família de pagesos de la Vall d'en Bas, la família Carrera. Ara, 25 anys després, un equip de televisió ha tornat a visitar la mateixa família per saber com estan i com els ha anat. En el seu moment, la van triar perquè era una de les poques famílies que encara es dedicaven del tot a la ramaderia. Però després d'un període de canvis revolucionaris, han sabut adaptar-se als nous temps i la granja es troba en plena activitat. El documental mostra com han canviat les maneres de treballar al camp, però també és un testimoni xocant sobre com han canviat les formes de vida d’aquests catalans de la Garrotxa en 25 anys. A la comarca, per exemple, l’any 1992 hi havia 434 habitants nascuts a l’estranger; avui, en canvi, n’hi ha 9.020 registrats. La família Carrera representa, al mateix temps, un mirall de l’evolució de la nostra societat en aquest quart de segle. Per això aquest documental no explica només les transformacions d’una família, sinó que, en realitat, ens apel·la a tots nosaltres i ens revela com hem canviat. “Un any a pagès” és com es va titular aquell programa que es va fer l’any 92. Vist ara, sorprèn com acabava, perquè plantejava un dilema molt pessimista: o plegar o continuar però fent una inversió potent. Aquest era el dilema d’en Salvador, i així és com comença “Com hem canviat”.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12259
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#12

Entrada Autor: r5004 » dc. nov. 08, 2017 20:20

Tot i que estava anunciat un Sense Ficció doble, a causa de la vaga només han emès el primer.

10x05 - Veus contra l'estigma
Més informació:
“Vaig entrar a urgències pel meu propi peu. (...) No em deixaven menjar el menjar que jo havia portat de casa, no em deixaven sortir a fumar, no em deixaven veure la meva dona que estava a l’altre costat de la porta. Llavors em vaig agitar però no vaig fer cap agressió. La resposta no va ser que vingués un terapeuta, la resposta va ser que vinguessin sis de seguretat. (...) Quan em vaig deixar lligar em van sedar, em van punxar. No em van deixar anar al lavabo, tot i que ho vaig demanar.” Aquest és el relat d’Edgar Vinyals, una de les 40 persones que van ser immobilitzades el 2015 a l’Hospital de Sant Pau i una de les veus que reivindiquen reformular els protocols i tractaments envers els pacients de salut mental. L’Edgar considera que el seu és “un cas d’èxit, de recuperació”, perquè va acabar els estudis, perquè es va decidir a parlar obertament amb els amics del que li passava i es va atrevir a dir a la seva cap que prenia medicació. A més, des de l’entitat que presideix, Federació Veus, promou la defensa dels drets de les persones diagnosticades amb un problema de salut mental i que el seu missatge arribi a polítics i professionals per repensar el sistema de salut mental. El seu cas no és únic. Un grup cada dia més nombrós de persones diagnosticades amb algun trastorn mental surt de l'armari i revoluciona les estructures sanitàries i les associacions de pacients i familiars. Seguint l'estela del que ja va començar fa més d'una dècada en altres països europeus, es fan visibles amb anuncis al metro, cursos a professionals o xerrades als periodistes dels mitjans. Reclamen tenir el mateix dret que té un malalt de càncer per escollir entre possibles tractaments, i volen construir en la societat una nova mirada, lliure de prejudicis, sobre la malaltia mental. Perquè tenir un problema de salut mental no vol dir estar sempre fora de joc ni tampoc significa posseir un caràcter dèbil o més agressiu o violent que qualsevol altre. El canvi d'enfocament que proposen no tan sols té beneficis a escala individual, sinó que s'ha demostrat que redueix notablement els costos sanitaris. Aquest documental acosta a l'espectador aquesta nova visió de la malaltia mental a través del retrat en proximitat d'alguns pioners que han pres la paraula i que han alçat la veu en contra de l'estigma. “Veus contra l’estigma” mostra aquesta revolució i canvi de paradigma en el món de la salut mental a través del testimoni de l’Edgar, integrador social i president de la Federació Veus; l’Elisenda, una jove periodista; l’Àngel, enginyer en una gran companyia petroliera, i el David, pintor. A tots els han diagnosticat un trastorn mental i dediquen part del seu temps a l’activisme pels drets humans en salut mental. L’Elisenda, per exemple, és activista del Grup de Sensibilització als Mitjans de la plataforma Obertament, on també col·labora l’Àngel. En comptes de teràpies amb medicaments que els provoquen importants efectes secundaris, de contencions mecàniques (lligar persones al llit) i llargues hospitalitzacions, reclamen més inversió en tractaments psicològics i psicosocials, prevenció i recursos laborals que els permetin recuperar-se i reinserir-se en la societat. Entre els referents per aquesta renovació, destaquen el projecte finès Diàleg Obert, de renom mundial - que ha aconseguit una de les taxes d’esquizofrènia més baixes del món a Lapònia Occidental-; la feina desenvolupada per la xarxa pública de salut mental de Girona - amb una taxa de reingressos tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya i la més baixa d’Europa-, i la de la Clínica Psiquiàtrica Ticino, a Suïssa, que fa tres anys que no lliga cap pacient al llit.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Avatar de l’usuari

Autor del tema
r5004
Entrades: 12259
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] Sense Ficció - 10ª temporada (2017-2018)

#13

Entrada Autor: r5004 » dc. nov. 15, 2017 20:07

Més:

10x06 - Treballar després de la crisi
Més informació:
Tenir una formació acadèmica o experiència no és garantia actualment d’aconseguir una feina. La crisi ha generat un nou model de desigualtat social. Tot i que els indicadors assenyalen una recuperació econòmica, aquesta recuperació es fonamenta en la precarietat laboral, els salaris baixos i la temporalitat. “Que repuntin indicadors econòmics no farà que visquem com fins ara. Viurem diferent”, assegura Genís Roca, un dels consultors més respectats en l’adaptació d’empreses i organitzacions als nous paràmetres digitals. Viurem diferent... però com? Aquest context social i econòmic coincideix amb l’anomenada quarta revolució industrial, la de la intel·ligència artificial i els robots. Segons els experts en robotització i automatització Carl Frey i Michael Osborne, autors de l’estudi “The Future of Employment: How Susceptible Are Jobs to Computerisation?” (El futur del treball: com de susceptibles són els llocs de treball a la informatització?), publicat per la Universitat d’Oxford, el 47% de les professions als Estats Units (CaixaBank ha extrapolat la dada a Espanya i l’ha situat al 43%) estan en risc de ser totalment automatitzades. Per ells, el futur passa per formar-se en aquest àmbit o conformar-se amb feines del ram de serveis amb sous més baixos. Aquestes dades són possibles perquè l’automatització ja no es limita als processos industrials. El documental mostra com la intel·ligència artificial comença a introduir-se en àmbits socials com els serveis d’atenció al client, que amenacen de buidar els call centers de persones, el vehicle i l’autobús autònoms, que posaran en perill la feina de taxistes i conductors, la banca o la medicina. En aquest últim camp, la intel·ligència artificial es fa servir com a una segona opinió per recomanar, per exemple, quin tractament és el més adient per a un pacient amb càncer. El robots també s’introdueixen en entorns socials. Un altre investigador d’Oxford, Shimon Whiteson, desenvolupa un robot autònom per a l’atenció a la gent gran, i a Catalunya la investigadora Carme Torras treballa amb màquines que ja són capaces de vestir persones o plegar roba. L’objectiu és desenvolupar robots que ajudin les persones amb mobilitat reduïda. Els avenços tecnològics comporten un impacte immediat sobre l’ocupació. La revolució tecnològica s’accelerarà i comportarà l’eliminació de molts llocs de treball. En un extrem quedaran les feines de serveis més difícils d’automatitzar i amb sous més baixos i, en l’altre, les noves feines qualificades relacionades amb la tecnologia. N’hi haurà prou? Quants treballadors corren el risc de no seguir el ritme? Seran expulsats del món laboral o s’hauran de conformar amb feines de baix nivell, mal pagades? Reciclar-se en feines tecnològiques és la millor opció? En aquest sentit, el documental utilitza com a fil narratiu un curs de programació per a persones a l’atur que s’ha fet al Centre d’Empreses Innovadores de Balaguer. L’esforç dels estudiants Paola Alfonso i Rafa Martínez per entrar en una de les professions amb més futur simbolitza la transformació d’un mercat laboral cada vegada més polaritzat. Tothom hi podrà accedir? Les opinions i experiències recollides apunten cap a un escenari ple d’incògnites en els pròxims anys.
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia arriba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot."

Respon