Sinopsis: "La meva anorèxia" fa una visita a fons en una clínica londinenca que s'especialitza en el tractament de joves afectats per desordres alimentaris. Es diu Rhodes Farm. Se segueixen les històries de Natasha, de 12 anys, i Naomi, de 13, quan se sotmeten a tractament i revelen una relació obsessiva amb el menjar i, en el cas de Naomi, també amb l'exercici físic.
La Natasha és una de les pacients més joves de la història de Rhodes Farm, on va ingressar quan el seu pes va quedar per sota dels 25 quilos.
"No t'importa morir, sincerament, perquè tampoc ets tan feliç. Quan em deien "et moriràs", jo pensava, "Això ja m'ho vas dir fa una setmana, i no m'he mort, i encara he encara aconseguit perdre més pes…"
En el programa la veiem quan ja fa sis setmanes que està fent el tractament lluitant amb el seu règim alimentari a la Farm, i ara ja està a punt d'anar a casa en la seva primera visita.
La Naomi té 13 anys i fa gairebé cinc mesos que és a la clínica, però per a ella cada mos segueix sent una agonia. Cada cosa que s'empassa la porta a sentir un fracàs. En un intent desesperat per aturar el necessari augment de pes de la seva dieta diària de 2.500 calories, es dedica compulsivament a fer exercici i no es permetrà asseure's fins a l'hora d'anar a dormir a la nit.
"Literalment et forces a menjar. Només posar-t'ho a la boca ja sents el fàstic. Ho tastes i et mareges i et vénen ganes de vomitar. Em fa sentir molt passota, fastigosa, horrible, estúpida i de tot; i cada vegada em sento més deprimida -em rebaixa la meva autoestima més i més cada cop…"
Durant les dotze setmanes de filmació, la Naomi experimenta pronunciades pujades i baixades, atrapada com se sent entre tornar a casa amb la família i no voler ni un gram més de pes.
Juntament amb les altres pacients, vam viure de primera mà les mesures que les noies prenen per amagar allò que no volen menjar i per no deixar de cremar calories constantment. En alguns casos també vam veure un canvi d'actitud quan es començaven a adonar que l'anorèxia és una malaltia que les podia matar. I també vam constatar fins a quin punt és dur per a elles superar-ho.
Les noies fan una mena de diari personal en vídeo, cosa que ens dóna una visió crua i xocant de les seves idees sobre el menjar, les dietes i el greix, i del temible poder de l'anorèxia a l'hora d'influir i distorsionar la percepció de les persones que la pateixen.
Un reportatge de Sarah Waldron.
Producció Executiva: Samantha Anstiss.
Càmera: Jane Winder i Neville Kidd.
Edició: Graham Taylor.
Un reportatge de BBC (Gran Bretanya). 2007
Dades tècniques:
Vídeo: DVB, 640x468, 25fps, xvid, 1123 kbps.
Àudio: Català, mp3, 96bps, 48kHz, mono.
Mida: 500 megues.
Durada: 57 minuts ....
Elink:
60 minuts - La meva anorèxia (DVBrip català per Petiso)(totsrucs.cat).avi
[ed2k] 60 minuts - La meva anorèxia (5/6/2007)
Moderadors: arakelov, Petiso, Nava
