[ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Completa !!

[naroatna]

Afegits un parell més, i al dia !!

Fins aviat!

[naroatna]

Afegit el d'aquesta setmana, per cert molt interessant.

Fins aviat!

[naroatna]

Afegit el d'aquesta setmana:

30 minuts (2018.03.11) No és no (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'assetjament sexual a la feina, on el superior jeràrquic s 'aprofita de la por de les víctimes, encara és el gran desconegut.

Més informació

L'assetjament sexual en el món laboral és un dels territoris més desconeguts de la violència contra les dones. Després del cas del productor de Hollywood Harvey Weinstein, el #metoo o #jotambé, "jo també he estat assetjada", s'ha fet viral a tot el món. Què passa a Catalunya?

El "30 minuts" ha recollit el testimoni de la Mariona, la Sandra, la Jessica, noms ficticis de dones que no ensenyen la cara, com a símptoma que el tema de què volen parlar encara és tabú. Han sigut víctimes d'assetjament sexual a la feina, s'han sentit soles, han descobert que la seva empresa, en la majoria dels casos, no ha estat a l'altura i algunes han acabat als tribunals.

La por de perdre el lloc de feina, de ser culpabilitzada o no creguda pels col·legues i la dificultat d'aconseguir testimonis, fa que molt poques dones ho acabin denunciant. És més, la desigualtat de la dona al mercat laboral fa que l'assetjador, molt freqüentment, tingui una posició jeràrquicament superior dins de l'empresa. I l'assetjament és una qüestió de poder.

Grolleries inadmissibles, tocaments en parts íntimes i propostes sexuals barroeres i sota pressió, impunitat i un entorn que s'ha acostumat a aquests comportaments. El relat d'aquestes noies ens enfronta, a homes i dones, amb el masclisme quotidià.

Un reportatge de: Esther Llauradó i Jordi Zorrilla

Imatge: David Bou

Producció: Sandra Rierola

Muntatge: Moisès Casanovas.

[naroatna]

Afegit aquest documental que se m'havia passat per alt, disculpeu el retard.

30 minuts (2018.02.11) L'ombra de Chávez (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Les últimes notícies que arriben de Veneçuela fan pensar cada cop més en un estat fallit. Però, què està passant en realitat?

Més informació

Les últimes notícies que arriben de Veneçuela fan pensar cada cop més en un estat fallit. Però, què està passant en realitat? Camina lentament cap a una dictadura o lluita amb totes les eines a l'abast contra les sancions imposades pels Estats Units?

Ja fa 4 anys que Hugo Chávez va morir, però la seva figura és omnipresent. Fent un volt pels carrers de Caracas, podem trobar-nos enormes cartells amb la seva cara.

El seu successor, Nicolás Maduro, es refereix constantment al "comandante" per combatre els seus oponents, que fa molts mesos que organitzen protestes en què reclamen la seva dimissió. Aquestes manifestacions s'han anat fent més i més violentes, i han causat desenes de morts.

Veneçuela viu sota el pes de les duríssimes sancions a què està sotmesa i sota la càrrega de la corrupció, una combinació que l'ha portat a la fallida. Tot i les vastes reserves de petroli del país, milions de veneçolans pateixen fam; els supermercats estan pràcticament buits, els aliments es venen a uns preus inabastables per a la població i els hospitals s'han quedat pràcticament sense medicaments.

Però, tot i aquest panorama, hi ha moltes persones que encara creuen en el somni de Chávez i donen suport al govern de Nicolás Maduro: són els guardians de la Revolució Bolivariana.

El "30 minuts" "L'ombra de Chávez" s'endinsa en el món dels partidaris del chavisme, els veneçolans que defensen la revolució, al costat del govern de Nicolás Maduro.

Un reportatge de François Cardona, Vicent Rimbaux i Sébastien Daguerressar.

Producció: Babel

Fins aviat!

[naroatna]

I ens posem al dia:

30 minuts (2018.03.18) Els nens perduts del Califat (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Des que, el juny de 2014, ISIS l'autoanomenat "estat islàmic" va establir el seu "califat", va reclutar, de manera sistemàtica, nens soldats.

Més informació

Des que, el juny de 2014, ISIS l'autoanomenat "estat islàmic" va establir el seu "califat", va reclutar, de manera sistemàtica, nens soldats.

Els "lleons del Califat", com se'ls coneix, de vegades són nens molt petits, que es veuen obligats a unir-se a les files de l'organització terrorista, formant una nova generació de jihadistes que alguns cops protagonitzen els vídeos de propaganda.

Els "lleons del Califat", com se'ls coneix, de vegades són nens molt petits, que es veuen obligats a unir-se a les files de l'organització terrorista, formant una nova generació de jihadistes que alguns cops protagonitzen els vídeos de propaganda.

La periodista de l'agència Capa Sofia Amara en va trobar uns quants a l'Iraq i al reportatge expliquen la seva vida de joves soldats reclutats de manera forçada, traumatitzats per la violència dels actes que van cometre.

El reportatge "Els nens perduts del Califat" recull testimonis esfereïdors i sorprenents de com l'ISIS tracta els nens que recluta per força, entre l'esclavitud i l'explotació sexual. Venudes o intercanviades, les nenes alimenten un mercat d'esclaves al cor de l'autoanomenat Califat.

La resistència fa temps que intenta salvar aquests menors presoners, abans que sigui massa tard. La periodista Sofia Amara segueix les seves operacions d'infiltració i mostra com recuperen aquests jihadistes forçats.

La pregunta que ningú gosa respondre és: Què passarà amb aquesta generació perduda? S'han de tractar els nens soldats com a víctimes o com a botxins? Serà possible tornar a recuperar aquests nens perduts del Califat?

Un reportatge de Sofia Amara

Producció: Capa Presse

Fins aviat!

[naroatna]

Seguim:

30 minuts (2018.04.08) Fora de tot, els sensellar (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Finlàndia ha aconseguit ser l'únic país d'Europa que ha reduït la xifra de persones sense llar mentre que a tot Europa ha pujat, de manera alarmant. Barcelona, a nivell espanyol, és la ciutat que té més persones dormint al carrer.

Més informació

Finlàndia ha aconseguit ser l'únic país d'Europa que ha reduït la xifra de persones sense llar mentre que a tot Europa ha pujat, de manera alarmant. Barcelona, a nivell espanyol, és la ciutat que té més persones dormint al carrer.

A Europa augmenta el nombre de persones sense llar. A Catalunya, hi ha 5.741 sensesostre i, més del 50%, a Barcelona. Per contrast, Finlàndia ha aconseguit que gairebé ningú no dormi al carrer. Com?

Des que n'hi ha registres, Barcelona no havia tingut mai abans tants sensesostre. S'han ampliat les places als centres d'acollida i pisos d'inclusió però, tot i això, els últims 9 anys no ha parat de créixer el nombre de persones que acaben al carrer. I això també passa perquè moltes persones d'arreu de Catalunya van a Barcelona a buscar aixopluc. No s'aconsegueix solucionar el problema, perquè no hi ha accés a l'habitatge i els sensellar queden en situació de bloqueig. Els pisos de lloguer són massa cars. A Barcelona, el parc públic d'habitatge és de només un 1,5%, mentre que en altres països d'Europa, com Finlàndia, és d'un 30%. Els governs europeus han permès que s'especuli amb l'habitatge i, malgrat que sigui un dret fonamental, es converteixi en un producte d'inversió.

Des del 2008, Finlàndia ha aplicat el model "Housing First", que es basa, primerament, en una llar per als sensesostre, en comptes d'allotjar-los temporalment en albergs. Com a estratègia nacional, han deixat de construir centres residencials d'inclusió i han invertit a construir habitatge social. En només els últims 3 anys i amb 78 milions d'euros han construït 2.500 pisos del model "Housing First". Han demostrat que, si se'ls dona primer un lloc segur on viure i se'ls fa un acompanyament social, els sensellar poden resoldre els seus problemes d'abús de tòxics, salut o trastorns mentals. Donar una llar és el primer pas per iniciar el procés de recuperació personal i de reinserció a la societat.

El govern finès ha fet estudis i ha provat que donar una llar individual, de manera permanent i sense condicions, amb suport, és més econòmic que una plaça en un alberg per a sensesostre.

Al Manel Rodríguez, en "Manu", com el coneix tothom, li queda molt lluny Finlàndia. En comptes d'una casa de maons, ell cada dia es construeix la seva caseta de cartró. Fa 15 anys que dorm al passeig de Picasso, de Barcelona, quan els comerços abaixen les persianes. Té tres gossos, que són la seva família, i no els vol deixar abandonats al carrer per anar a cap centre residencial de primera acollida. Ni tan sols quan fa més fred, a l'hivern. Per a ell, de moment, no hi ha cap altra solució que quedar-se al carrer.

En aquest reportatge també coneixem en Rafa Vilalta, que, des de fa un any i mig, viu en un dels 50 pisos de "Housing First" d'una prova pilot de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'assistència social d'UTE-Pere Claver-Suara-Garbet. Ell ha experimentat tot allò que ja ha demostrat el govern finlandès: obtenir una llar és el primer pas per superar addiccions i problemes de salut. I la Cristina, una jove de 27 anys, que ha viscut 10 anys combinant estades al carrer i en albergs, per fi podrà aconseguir un lloc per viure gràcies al programa Llars de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona.

És la primera vegada que un equip de periodistes de Catalunya i d'Espanya entra dins el sistema finlandès d'acollida als sensesostre per veure com s'ho han fet perquè ningú no dormi al carrer i per reduir el sensellarisme més que en cap altre país europeu.

Un reportatge de: Georgina Pujol i Joan Albert Lluch

Imatge: Carles de la Encarnación

Producció: Jéssica Montaner

Muntatge: Òscar Roger

Fins aviat!

[naroatna]

Ens posem al dia:

30 minuts (2018.04.22) I ara, què¿ (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
6 mesos després que el govern espanyol suspengués l'autonomia catalana, els protagonistes d'aquest període i analistes polítics debaten sobre l'aplicació que el govern espanyol ha fet de l'article 155 i sobre quines són les sortides a l'atzucac institucional.

Més informació

Sis mesos després que el govern espanyol va suspendre l'autonomia catalana, els protagonistes d'aquest període i analistes polítics debaten sobre l'aplicació que el govern espanyol ha fet de l'article 155, i sobre quines són les sortides de l'atzucac institucional.
El 130è president de la Generalitat ha dit al programa "30 minuts" que durant el seu periple per diversos països europeus, com Bèlgica, Suïssa, Finlàndia i Alemanya, ha pogut explicar el punt de vista de l'independentisme, cosa que, diu, no ha pogut fer a Espanya, i ha criticat la falta de llibertat per fer-ho. Puigdemont ha insistit en l'oferta de diàleg, i ha afegit: "Si no ens reconeixen, difícilment podrem dialogar."

Com ha afectat la paràlisi política l'administració catalana? S'ha de construir la república, i com es pot fer? O s'ha de treballar per avançar en l'autogovern? Són algunes de les qüestions que es plantegen en aquest reportatge, que analitza un dels períodes mes convulsos de la política catalana i espanyola, amb l'aplicació per primera vegada en la història de l'article 155 de la Constitució.

Recuperar les institucions i fer política, el paper dels CDRs, la desobediència i la no-violència, l'activisme social i la seva persecució, la situació dels presos polítics i l'exili són els eixos pels quals es mourà el reportatge, que té la participació d'experts constitucionalistes i politòlegs de totes les opinions.

El programa també ha viatjat a Ginebra, on ha pogut recollir l'opinió de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i ha entrevistat els responsables de diversos partits, entre els quals hi ha la líder del partit guanyador de les eleccions del 21D, Inés Arrimadas.

Un reportatge de: Toni d'Armengol i Carles Señalada

Imatge: David Bou / Carles de la Encarnación

Producció: Sandra Rierola

Documentació: Teresa Ibars.

30 minuts (2018.04.29) Robots (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El reportatge analitza els efectes sobre el mon laboral que estan tenint la nova generació de robots que, durant l'última dècada, han anat substituint progressivament molts treballadors en empreses de sectors ben diversos.

Més informació

L'última dècada, els robots han substituït, progressivament, molts treballadors en empreses de sectors ben diversos, en potències mundials com la Xina i els EUA.

Els dissenyadors i fabricants de robots defensen que són uns supertreballadors infatigables, que son dòcils i incomparablement més eficients que els humans, i asseguren que d'aquí al 2025 els robots podrien causar l'eliminació de 250 milions de llocs de treball al món.

Davant d'aquest panorama sorgeix una pregunta: quin futur els espera a les persones que perden els seus llocs de treball? Un exemple de les conseqüències de la implantació de la intel·ligència artificial és el cas nord-americà. En aquest país, entre el 1990 i el 2007, 670.000 treballadors del sector industrial van perdre les feines a causa de la robotització de les plantes i en 20 anys no s'ha regenerat pràcticament cap nou lloc de treball per aquests treballadors.

Alguns experts asseguren que els obrers humans tenen els dies comptats. En canvi, per altres, la robotització haurà de comportar una formació diferent destinada a les noves ocupacions que sorgiran i asseguraren que la creació de nous llocs de treball està garantida, un debat aquest, encara avui sense conclusions definitives.

Un reportatge de Martin Mischi i Vincent Lepreux

Imatge: Quentin Egloff i Gaël Pouvreau

Produït per Yemaya productions.

Fins aviat!

[naroatna]

El d'aquesta setmana:

30 minuts (2018.05.06) La revenja de Putin (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
De com el president rus ha protagonitzat i compartit gairebé 20 anys d'hostilitat i de desconfiança amb els EUA.

Més informació

De com el president rus ha protagonitzat i compartit gairebé 20 anys d'hostilitat i de desconfiança amb els EUA

Vladímir Putin va arrasar a les eleccions presidencials russes del 18 de març. Una de les claus del seu triomf ha estat haver aconseguit recuperar, per a l'imaginari col·lectiu de la societat russa, l'orgull patri i l'aroma de superpotència, perduts dramàticament després de l'enfonsament de la Unió Soviètica.

I, per aconseguir-ho, li ha calgut el fantasma permanent de l'enemic exterior: els Estats Units i els seus aliats occidentals. Basant-se en el fet de l'estratègia occidental auspiciada per Washington --l'ampliació i la influència de l'OTAN cap a l'est aprofitant la debilitat de la Rússia de Ieltsin--, Putin ha desplegat durant gairebé dues dècades l'estratègia política, militar i diplomàtica de la "resurrecció nacional", com a resultat del menyspreu i la humiliació que entén que han manifestat contra Rússia els Estats Units i els seus aliats.

El reportatge "La revenja de Putin" practica una anatomia d'aquest període històric d'hostilitat, que culminaria en la presumpta intervenció del president rus en el procés electoral nord-americà a favor de Donald Trump i en contra de la que considerava enemiga acèrrima i candidata clarament favorita, Hillary Clinton. Va ser, segons els autors del reportatge, la seva gran revenja.

Al rerefons fonamental de la història, el suport reiterat de Washington a les mobilitzacions i revoltes prodemocràtiques de l'Est i dels països àrabs, que Putin considerava una amenaça per a la seva pròpia supervivència.

Assessors dels diferents presidents nord-americans amb què ha tractat el president rus -Clinton, Bush i Obama-, de Borís Ielstin i del mateix Vladímir Putin, analistes polítics, especialistes en la política russa, periodistes... un ampli ventall de testimonis intervenen en "La revenja de Putin" per completar fidelment el quadre històric d'una relació plena de retrets i de desconfiança, a l'estil de la guerra freda.

Un reportatge de Michael Kirk
Una producció de FRONTLINE PBS.

Fins aviat!

[Suzume]

Moltes gràcies

[naroatna]

De res!

I doncs seguim:

30 minuts (2018.05.13) ETA, els últims dies (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El "30 minuts" viatja al País Basc els últims dies d'ETA i recorda els atemptats que van commocionar Catalunya.

Més informació

ETA ha posat punt final a la seva història. Un comunicat de perdó parcial, la dissolució de l'organització i l'acte final de Cambo, a França. Durant aquests dies decisius, el "30 minuts" ha viatjat al País Basc per parlar amb les parts implicades. Víctimes, familiars, representants polítics, negociadors i un exmembre d'ETA reflexionen sobre una història tràgica, però també sobre els interrogants i les oportunitats que s'obren en el futur. "S'ha de passar pàgina, però abans cal llegir bé la pàgina." Maixabel Lasa, Jesús Eguiguren, Joseba Egibar, Rosa Lluch, Pili Zabala, Consuelo Ordóñez, Joseba Egibar, Arnaldo Otegi, Antxón López Ruiz 'Kubati', són algunes de les veus que participen en el reportatge.

Catalunya va estar afectada pel terrorisme: atemptats com els de Vic, Hipercor i l'assassinat d'Ernest Lluch van commocionar la societat catalana. El reportatge entrevista familiars de les víctimes perquè expliquin què senten i opinen del final d'ETA.

El "30 minuts" torna al lloc dels atemptats, reconstrueix els moments de tensió i busca, sobretot, una reflexió íntima i personal dels protagonistes. Des de la distància del temps, però encara amb una vida marcada per ETA.

Un reportatge de: Genís Cormand, Carles Solà, Joan Albert Lluch i Carles de la Encarnación

Imatge: Enric Miró, Òscar Roger

Producció: Sandra Rierola

Muntatge: Txus Villanova

[Suzume]

Moltes gràcies

[naroatna]

El d'ahir:

30 minuts (2018.05.20) El preu de volar low cost (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Reportatge d'investigació on es posen de manifest les dubtoses i arriscades pràctiques de les companyies aèries de baix cost, principalment Ryanair.

Més informació

Amb bitllets a uns preus incomparables, Ryanair s'ha convertit, els últims anys, en el competidor més gran en el camp de l'aviació civil. Quin és el secret del seu èxit? Per què genera tanta polèmica?

Any rere any, la companyia creix imparablement en nombre de passatgers i amb uns preus cada vegada més baixos, un cas que ha fet posar de genolls les seves immediates competidores. Aquesta estratègia ha convertit Ryanair en la companyia més gran de la indústria aeronàutica d'Europa.
El reportatge "El preu de volar 'low-cost'" posa al descobert un atrevit i sofisticat sistema de contractació amb el qual aquesta aerolínia irlandesa aconsegueix evadir impostos i les contribucions de la seguretat social a Alemanya, un fet que sempre va en detriment dels pilots que contracta, dels fons alemanys de la seguretat social i dels ingressos públics a nivell europeu.
Però aquesta política de minimitzar els costos per abaratir el preu dels bitllets ha portat alguns pilots autònoms subcontractats per la companyia a volar tot i estar malalts perquè, si no treballen, no cobren, i a acceptar que no els paguin les vacances ni les baixes laborals. Uns quants pilots de companyies de baix cost asseguren que la pressió per l'estalvi arriba fins al punt de carregar els avions amb el combustible mínim i mirar d'estalviar-ne tant com es pugui en cada vol. Aquesta situació va provocar que la nit del 26 de juliol del 2012, i per culpa d'una tempesta que els va obligar a desviar-se de la ruta, quatre avions que no portaven combustible addicional acabessin demanant un aterratge d'emergència per evitar mals més greus. Les companyies neguen aquesta pressió sobre els pilots i asseguren que l'única pressió que tenen és que els vols siguin segurs.
Sigui com sigui, l'exemple de Ryanair, amb els seus preus immillorables, ha fet que altres línies aèries estiguin copiant aquest model d'ocupació i de baix cost, un sistema audaç i sofisticat que pretén fer compatibles els vols barats sense deixar de complir les normes de seguretat aèria.

Un reportatge de: Jan Schmitt, Georg Wellmann i Thomas Kramer
Produït per WRD

Fins aviat!

[naroatna]

Més:

30 minuts (2018.05.27) Arriba España (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Analitzem el fenomen de la ultradreta, un col·lectiu reduït i a vegades violent, habitualment circumscrit a les manifestacions del 12-O, però que davant del repte independentista s'ha mobilitzat i capta l'interès dels mitjans i ciutadans.

Més informació

"Con Francisco Franco, al menos se vivía tranquilo." Aquesta és l'opinió d'Albert Bruguera, el delegat del partit Democracia Nacional. "Creo que lo que se hizo en Blanquerna no es nada más ni nada menos que lo que debe hacer un español bien nacido por la defensa de su patria", afirma Manuel Andrino, cap nacional de la Falange i un dels protagonistes de l'atac a la delegació a Madrid de la Generalitat al setembre del 2013. Andrino i 13 encausats més s'enfronten ara a penes d'entre 3 i 4 anys de presó per un delicte d'odi. Melisa Ruiz, portaveu d'Hogar Social Madrid, trenca la nostàlgia pel franquisme i centra el seu discurs en la xenofòbia i l'oposició a l'acollida de refugiats: "Nosotros somos España, y 'ellos' son el triste fenómeno de la inmigración. Y por tanto, hay que ayudarnos entre nosotros, sí."

Tots aquests grups, esperonats pel procés independentista, s'han mobilitzat a Catalunya durant els últims mesos com mai ho havien fet abans. "El que ara està en joc és la indivisibilitat territorial de l'Estat, que és un dels pilars bàsics de l'extrema dreta des dels anys 70.", explica el professor d'Història Carles Viñas. La reacció és lògica, considera Xavier Casals, que també és professor d'Història: "Hi ha el temor que Catalunya es converteixi en una segona Cuba. Si es rearma i fins i tot es fa una proclamació d'una república catalana, el mínim que es pot esperar és que hi hagi una resposta del nacionalisme espanyol."

Casals també afronta la pregunta del creixement d'aquests grups: "La meva percepció del tema és que a Catalunya l'extrema dreta és una presència absent. És a dir, electoralment i institucionalment, no existeix, però se'n parla de forma recurrent." Xavier Rius-Sant, periodista especialitzat en la ultradreta, afegeix: "Amb el tema del 'no' a la independència i la unitat d'Espanya, aquests grups han liderat les manifestacions al carrer. Però la pregunta és: quan això s'afluixi, aguantaran aquesta gent? Seguiran militant? O serà rendible per fer candidatures a les municipals?"

Hogar Social no descarta presentar-se a unes eleccions. Josep Anglada, a qui van expulsar del partit que va fundar, Plataforma per Catalunya, també està convençut que hi ha espai electoral per a un discurs obertament contrari a la immigració. "Ens ha de preocupar, això?", l'hi preguntem a Xavier Casals. L'historiador respon: "El que ens hauria de preocupar és l'escenari general. És a dir, quan els partits tradicionals deixin de funcionar, quan la política institucional no sap donar respostes als ciutadans, doncs, apareixen nous actors."

Un reportatge de Jordi Regàs i Sara Segarra

Càmera i muntatge: Txus Navarro

Producció: Carles Fernández

Fins aviat!

[Suzume]

Moltes gràcies

[naroatna]

El d'aquesta setmana:

30 minuts (2018.06.10) Hackers 1-O (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Internet ha viscut aquesta tardor a Catalunya un episodi de repressió i resistència sense precedents a Europa. És la lluita entre un estat espanyol emparat per la justícia i un ciberactivisme voluntari que espontàniament pren el relleu de la Generalitat per construir a contrarellotge el sistema informàtic de l'1 d'octubre. El joc del gat i la rata culmina la jornada del referèndum quan té lloc a la xarxa una autèntica ciberguerra

Més informació"

Amb el tancament de la primera web del referèndum de la Generalitat, el dia 13 de setembre, va començar una persecució legal que es va desbocar les setmanes següents amb successives ordres judicials destinades a bloquejar més de cent pàgines web, la majoria, privades. Entre les ordres més polèmiques hi ha, la que obliga la Fundació.cat a exercir de censor revisant i bloquejant els continguts que parlin del referèndum, d'entre les cent mil pàgines web del domini.cat que té registrades.

El contrapunt a aquest atac és l'aparició espontània d'un "hacktivisme" no organitzat que hi respon copiant i multiplicant les pàgines oficials i difonent eines perquè els usuaris es puguin saltar els bloquejos. La comunitat digital es rebel·la contra el que veuen com un atac alarmant a la neutralitat de la xarxa i se sumen a la causa autèntics mites com Julian Assange, Edward Snowden, Peter Sunde i grups com Anonymous.

Aquesta lluita té el seu punt culminant el dia 1 d'octubre. Amb una Generalitat molt vigilada des de finals de setembre, el lideratge del sistema informàtic l'han assumit una desena d'activistes voluntaris que aconsegueixen mantenir viu el cens universal de votants, contra atacs informàtics de primera magnitud. El més visible és el que impulsen alguns usuaris d'una coneguda comunitat virtual espanyola. El reportatge dona veu a molts dels activistes informàtics que han estat testimonis o han format part d'aquest ampli entramat que va fer possible la votació. I investiga alguns aspectes més desconeguts, com ara qui hi havia darrere l'atac al referèndum, el paper de les grans operadores de telecomunicacions espanyoles en la censura, el polèmic sumari que s'està instruint des del jutjat número 13 de Barcelona o el silenci i la inhibició, fins ara, de les institucions europees que haurien de vetllar per la llibertat d'expressió a les xarxes.

Un reportatge de: Mariona Bassa i Víctor Díaz

Imatge: David Bou i Òscar Roger

Producció: Jèssica Montaner

Muntatge: Carles Señalada.

Fins aviat!