El canal 3/24 emetrà el dictamen de la sentència en directe
Dimecres vinent, dia en què es dicta la sentència de l'11-M, TV3 alterarà la programació habitual per emetre després del "TN Vespre" l'especial de "30 minuts" "11 M Connexió Madrid", un documental de JWProductions en coproducció amb la BBC, Cuatro, TV3 i l'Institut del Cinema Danès (Danish Film Institute).
11-M: PER QUÈ? Tres anys i mig després de la massacre de Madrid, la investigació judicial i policial explica detalladament com es va fer, però tot just apunta el perquè.
Què va induir un fanàtic religiós -"El Tunisià"- i un narcotraficant de Madrid -"El Xinès"-, en tots dos casos amb més de deu anys de residència a Espanya, a organitzar, liderar i perpetrar la matança? Com van poder ajuntar-se dos homes de dos mons tan diferents? Va ser aquesta la connexió determinant per als plans extremistes? Per què i com es van radicalitzar de tal manera? Quines eren les seves vides, els seus entorns, els esdeveniments clau en les seves biografies, els seus sentiments respecte als seus veïns en les diferents fases de les seves vides? Com van aconseguir organitzar-se? De quina manera estaven al servei d'Al-Qaeda?
JWP, en coproducció amb la BBC, Cuatro, TV3-Televisió de Catalunya i l'Institut del Cinema Danès, ha investigat durant dos anys i mig l'entorn dels terroristes per mirar de respondre aquestes preguntes i presentar-ne les respostes en forma d'una història complexa, però clara, contundent i reveladora per a qualsevol classe de públic.
El resultat és aquest documental, de 90 minuts, on per primera vegada parlen en profunditat familiars directes, amics i coneguts dels dos líders terroristes. És una història explicada per testimonis presencials i per persones que van tenir contacte directe amb ells en els moments crucials.
També apareixen en la narració dels esdeveniments intervencions dels màxims responsables de la investigació criminal, fiscals, experts i membres de la comunitat musulmana. Certs moments del judici també ajuden a descobrir aspectes de la història.
El documental dedica una especial atenció a qui, després d'un atemptat, no desapareix mai: les víctimes.
El documental s'emetrà una vegada es dicti sentència del cas, tràmit judicial previst per al dia 31 d'octubre del 2007. Aquesta era una de les condicions per a l'accés a determinades informacions exclusives.
Breu història d'un projecte
Madrid, 11 de març del 2004: deu bombes exploten en trens de la xarxa metropolitana de Madrid. Moren 191 persones. Tres setmanes més tard, set dels terroristes d'un comando islamista se suïciden en un pis a Leganés (sud de Madrid), en ser descoberts per la policia. Tres anys i mig més tard, 29 persones han estat jutjades, entre el febrer i el juliol del 2007, a l'Audiència Nacional, a Madrid, per la seva presumpta participació en aquella massacre, tal com testifiquen gairebé els 100.000 folis d'investigació judicial. La sentència s'ha de conèixer en la segona quinzena d'octubre del 2007.
Connexió Madrid és la història dels dos homes que creen i lideren el comando terrorista que comet el major atemptat de la història d'Europa. El documental és un viatge a aquests mons, investigat per JWP durant dos anys i mig i recreat per primera vegada amb entrevistes en profunditat amb familiars i amics del nucli central del comando: hi apareixen un germà, l'esposa i la sogra d'"El Xinès"; companys d'universitat d'"El Tunisià" i els seus amics i coneguts; líders de la comunitat musulmana de Madrid i narcotraficants que van treballar amb "El Xinès", entre altres.
La producció ha investigat fins als últims detalls al voltant dels 100.000 folis de la investigació i ha gravat més de 400 hores d'entrevistes, reconstruccions i judici. Compta amb rodatges a Turquia, Holanda, el Regne Unit, el Marroc i Tunísia, a més d'Espanya.
Els protagonistes
L'11-M comença a gestar-se, en realitat, a principis dels anys noranta, quan arriben a Madrid els dos homes que seran -una dècada després- "cervells" de la trama.
Jamal Ahmidan
Nascut a Tànger l'any 1970, anomenat "El Xinès". És el líder operatiu de la cèl·lula de l'11-M. Fuig del Marroc el 1990, després de ser acusat d'assassinat durant una baralla. Viatja a través de Ceuta fins a Madrid. A Espanya, utilitzarà moltes identitats diferents, però mai la seva real.
El 1992 es casa amb una espanyola amb la qual té un fill. Des que arriba es dedica al tràfic de drogues, inicialment l'haixix, davant de la impossibilitat de legalitzar la seva situació. Comença distribuint droga al centre de Madrid, al cor de la "movida", però aviat s'escampa per la ciutat i cap a altres comunitats. El negoci floreix. La seva debilitat: els BMW.
No té altra manera de negociar, malgrat la seva escassa envergadura física, que la valentia i l'extrema violència amb què tracta els seus subministradors i deslleials. Jamal és un home valent, capaç d'acoquinar qualsevol. Amb el temps, també afegeix al seu negoci l'heroïna, la cocaïna i l'èxtasi. Es converteix en un narcotraficant famós als baixos fons de Madrid, especialment per la seva extrema violència. El documental s'endinsa en el submón de la immigració i els traficants de droga.
I no només això. Jamal és a més consumidor, però en secret. Aquest és un detall fonamental en el desenvolupament d'un sentiment de culpa que acabarà impulsant-lo a "purificar-se" atacant els infidels.
Detingut en nombroses ocasions, són clau en el seu procés de radicalització les seves estades a la presó. La més important, a Tetuan (Marroc), després d'anar a la justícia marroquina per tractar de solucionar l'acusació d'assassinat. Jamal és detingut i passarà tres anys reclòs.
Ahmidan surt de la presó el juliol del 2003.
Sarhane Ben Abdelmajid
Neix a Tunis el 10 de juliol de 1968. El seu àlies és "El Tunisià". Aterra a Espanya l'any 1994, becat per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per estudiar Ciències Econòmiques. Es matricula en aquesta matèria fins al 1998 i es dedica a diversos treballs, com la venda ambulant, la comptabilitat de la mesquita de la M-30 de Madrid i, finalment, en una immobiliària.
Sarhane és molt tímid i té grans dificultats per relacionar-se amb les dones.
Es dedica a la lectura, mai a la literatura occidental. Es va integrant en cercles cada vegada més extremistes.
Les seves conviccions religioses, que exerceix inicialment a la mesquita de la M-30, deriven progressivament cap al fanatisme, en bona mesura a causa del contacte amb extremistes que viatgen a països en conflicte, com l'Afganistan.
Aquesta mesquita va ser l'epicentre d'un enfrontament ideològic entre la majoria moderada i un petit grup d'extremistes, fenomen clau per entendre els corrents de pensament de l'islamisme a Espanya i, per extensió, a Europa.
La principal influència sobre Sarhane és la d'Amer Azizi, un marroquí que aconsegueix viatjar a un camp d'entrenament terrorista a l'Afganistan. En torna convertit en un heroi, admirat pel cercle radical.
Un any abans dels atemptats, Jamal i Sarhane no es coneixen. Viuen en mons paral·lels, fins que les seves vides s'encreuen l'octubre del 2003. Des d'aquest moment, el seu objectiu vital és un i comú: cometre un atemptat a Espanya.
El jihadisme internacional
Connexió Madrid tracta d'abordar el fenomen del terrorisme d'arrel islamista amb una perspectiva àmplia i sense apriorismes, combinant el primer pla amb el general: parlen els familiars i parla Al-Qaeda; com els drames personals es barregen i interactuen amb fenòmens globals del segle XXI: la immigració, els problemes dels "sense papers", la pobresa; com i en què s'aguanta el terrorisme islamista, tant tècnicament com ideològicament, quins "mètodes de treball" utilitza (el correu electrònic) i com s'autojustifica.
El comando de l'11-M neda a internet a la recerca de doctrina i instruccions. Encara que algun membre del comando tenia nocions de muntatge d'explosius, cap d'ells era un veritable expert en la matèria, així que persisteix el dubte sobre com aprenen els terroristes de Madrid a muntar les bombes. Se sospita que van seguir les instruccions que algú els va subministrar a través de la xarxa. En les comunicacions i els escrits -molts dels quals han estat rastrejats, localitzats i analitzats a la xarxa- es detecta, a més, que els factors d'injustícia històrica es combinen amb la geopolítica internacional i amb la visió subjectiva de l'esdevenir històric.
L'argument jihadista s'alimenta amb els vídeos de matances russes a Txetxènia, de les sèrbies a Bòsnia i de les invasions de l'Afganistan i l'Iraq, entre altres. Però va més enllà.
La investigació de l'11-M denota que el grup de Madrid acata la ideologia de la secta radical dels Takfir-Wal-Hijra.
Tot això té com a model inicial d'actuació els atemptats de l'11-S als Estats Units, amb la poderosa força simbòlica de la destrucció de les Torres Bessones i amb el naixement i la consolidació -després d'aquest acte i en cadascuna de les seves aparicions posteriors- de la figura d'un gran emir mundial: Ossama bin Laden.
L'11-M, no obstant, estrena un camí del jihadisme internacional: el comando organitza de forma absolutament autònoma la massacre, sense cap ajuda financera o logística d'Al-Qaeda. Aquesta organització -l'11-S a la memòria- proporciona la inspiració inicial i la posterior signatura de l'acte criminal. La investigació posa de relleu que la invasió de l'Afganistan comporta el desallotjament de centenars d'afins a Al-Qaeda que decideixen, en una reunió a Turquia el 2002, que la jihad pot practicar-se en qualsevol lloc on hi hagi "infidels". No és necessari que sigui en llocs envaïts. Pot ser a Europa: Europa és "terra de guerra".
El treball combina els testimonis directes amb reconstruccions de determinats moments, escenes del judici, viatges als països d'origen dels terroristes i a llocs importants en la història de la trama (Istanbul, Amsterdam...).
El documental ha descobert que el submón de la immigració dels "sense papers" -petits narcotraficants amb identitats falses, amb esporàdiques estades a la presó, violents i desarrelats- pot produir grans criminals. Posa de relleu la dificultat que existeix a les forces policials per identificar aquells elements més radicals i el debat que la pròpia comunitat musulmana té en contra dels partidaris de la jihad violenta.
En una línia argumental secundària, Connexió Madrid explica també, i amb accés exclusiu durant la vista oral a jutges i fiscals, especialment a la fiscal principal del cas, Olga Sánchez, de quina manera la justícia espanyola ha abordat el judici més important celebrat en el món en contra de presumptes terroristes. L'Audiència Nacional espanyola ha volgut demostrar que en la lluita contra el terrorisme, ni tan sols el d'aquest calibre, no són necessaris altres mètodes que els de l'acusació i la defensa amb totes les garanties. El judici ha estat expressament públic en les seves sessions.
El documental dóna una meticulosa atenció a les víctimes de l'atemptat. Sense sensacionalisme, exposa el dramatisme de les històries de José Luis i Eva, que van perdre les seves parelles aquell matí, i de José Alberto, immigrant equatorià, que hi va perdre un fill.
L'equip
Justin Webster, director i guionista. Va guanyar un Prix Europa (2005) i un premi Grimme (Alemanya, 2006) amb el documental "F. C. Barcelona Confidencial" (BBC / TVC / Arte). Documentals seus han guanyat premis al Regne Unit, Espanya i Cuba. Dirigeix JWP des del 1996.
Ignacio Orovio, periodista de "La Vanguardia", redactor especialitzat en informació terrorista, corresponsal judicial a Madrid entre el 2002 i el 2005 i a Barcelona des del 2005 fins ara.
Rafael Logedo, investigador, responsable de l'anàlisi de la documentació judicial.
René Álvarez, productor, responsable de la gravació completa del judici des del febrer fins al juliol de 2007, i Diego Salazar, productor i coordinador de rodatges.
Stephen Oliver, ajudant de direcció, ha treballat com a productor en diverses feines a JWP i ha dirigit els seus propis documentals.
Jim Loomis, codirector de fotografia i muntador, ha treballat en diversos projectes premiats de JWP.
Cosmo Campbell, codirector de fotografia per a les reconstruccions, ha treballat en diverses pel·lícules i en publicitat.
Daniel Wolf, productor executiu, exeditor de sèries de la BBC, director, productor i productor executiu d'un centenar de documentals.
Claus Ladegaard, productor executiu, ha col·laborat en diverses coproduccions internacionals.
Sumpta Ayuso, cap de producció i responsable financera per a JWP.
Mette Mailand, coproductora a Easy Film, a Copenhaguen.
Thomas Hamann, postproducció en HD Online Grading, Mango Chutney Pictures, Copenhaguen.
Torsten Larsen, postproducció de so, Everest Sound, Copenhaguen.
Albert Alay, compositor de la música, Barcelona.
Carla Fibla (corresponsal de "La Vanguardia" i la Cadena SER a el Magreb), Kamal Ben Younes, Mahmut Kaya i Emmy Dexler són experimentats periodistes que han col·laborat com a productors al Marroc, Tunísia, Turquia i Holanda.
Premis i crítiques a produccions de JWP
"El fotògraf de l'èxode"
Producció entre JWP, TV3 i Al Jazeera International.
Seleccionat pels Prix Europa 2006, guanyador al Festival Internacional de Grans Reportatges 2007 (França), guanyador del Festival Internacional de Documentals, Cuba, 2007, "per la impecable qualitat audiovisual en el tractament d'un tema de valor universal."
"F. C. Barcelona Confidencial (Barça)"
Producció entre JWP, BBC, TV3, Arte i l'Institut de Cinema Danès.
"L'esplèndid documental observacional de Justin Webster" ("The Daily Telegraph"); "Un fascinant i revelador punt de vista sobre com es gestiona un club de futbol modern" ("The Times"); "L'extraordinari documental del realitzador Justin Webster" ("The Guardian"); "L'immillorable reportage-verité" ("El Periódico de Catalunya"); "Un pas més a tractar la informació com un fi en si, i no a fer que la realitat sembli el que no és" ("El País"). Guanyador del Prix Europa 2005 per la seva "profunditat periodística". Guanyador del Premi Adolphe Grimme 2006.
"Chiringuitos financieros" (Boiler rooms)
Producció de JWP per a Channel 4 i TV3.
"...realizó lo imposible, una historia financiera apasionante e interesante en la televisión. Es la mejor forma de investigación periodística: la estrella es la historia, no el reportero." Finalista en els Foreign Press Association Awards, Londres, 2003.
"Convoy del dinero" (Cash convoy)
Producció de JWP i Channel 4.
"Seriós, analític, intel·ligent." Guanyador en els Workworld Media Awards, Londres, 2002.
Dades tècniques
Vídeo: TDTrip, 704x384 (16:9), 25fps, xvid, 1005kbps
Àudio: TDTrip, 96kbps, 48kHz, mp3 (cbr), mono
Durada: 92 minuts
Mida: 730 MB