L'Argentina ja té el desaparegut 30.001. Es tracta de Julio López, l'home que ha tingut el trist honor de convertir-se en el primer desaparegut de la democràcia. Ara ha fet un any de la seva desaparició i sembla que ha tornat un dels malsons de la dictadura: els detinguts desapareguts.
López va ser un testimoni fonamental en el judici que l'any passat es va fer contra un dels repressors més cruels de la dictadura argentina, Miguel Etchecolatz. Julio López, l'home que va desaparèixer l'any 76 i que va sobreviure a la tortura, ha tornat a desaparèixer, ara sembla que definitivament.
Policies en actiu que van ser col·laboradors de la repressió militar podrien estar darrere de la desaparició de López amb la idea d'espantar i de donar un missatge molt clar: no consentiran que acabi la impunitat amb què han viscut.
La derogació de les lleis de punt final i obediència deguda i dels indults que van perdonar milers de criminals de la dictadura militar, ja han tingut les primeres conseqüències. Així, mentre un dels caps de la policia de Buenos Aires, Miguel Etchecolatz, era condemnat a cadena perpètua per genocidi en una sentència històrica, desapareixia un dels principals testimonis de càrrec, Julio López.
A un any de la desaparició de López, les organitzacions de drets humans han hagut de tornar a sortir al carrer amb velles consignes reclamant l'aparició amb vida dels desapareguts. Però l'impacte per la desaparició de López no ha pogut atemorir els testimonis i els judicis continuen: fa pocs dies, per primera vegada es va condemnar un capellà, Christian von Wermich, per la seva implicació en tortures i assassinats de detinguts.
La neteja dels elements residuals de la dictadura és, sens dubte, un dels reptes que haurà d'afrontar el nou president (o presidenta) que sorgeixi de les eleccions del 28 d'octubre.
Un equip del programa ha entrevistat el premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, la presidenta de Abuelas de Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, a més de diversos testimonis, víctimes, jutges i advocats d'aquests judicis. Si la llei de punt final va intentar que els culpables visquessin en la impunitat, la justícia vol ara que sigui a Argentina, un punt i seguit.
Un reportatge de: MONTSE ARMENGOU I LLUÍS MONTSERRAT
Imatge: FERRAN PRAT
Producció: CRISTINA RIVAS
Muntatge: AGUSTÍ POCH
Dades tècniques
Vídeo: TDTrip, 704x400, 25fps, xvid, 1035kbps
Àudio: TDTrip, 96kbps, 48kHz, mp3 (cbr), mono
Durada: 34 minuts
Tamany: 280mb