[ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Nous !!
Moderadors: arakelov, Petiso, Nava
-
Autor del tema - Entrades: 21205
- Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
- Ubicació: Figueres - Alt Empordà
- Status: Desconnectat
Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Nous !!
Afegits quatre documentals més i al dia !!
30 minuts (2016.02.14) Els fills del pecat (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La història que va sacsejar Irlanda i el món: la fossa comuna amb més de 800 nens fills de mares solteres.
30 minuts (2016.02.21) No puc viure sense tu (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Un aparell ha irromput a les nostres vides per ocupar tots i cadascun dels nostres espais de relació. Com estan canviant els mòbils el nostre dia a dia? Com estan afectant les nostres capacitats d'atenció i de concentració? Som nosaltres qui els controlem o ens controlen ells a nosaltres?
30 minuts (2016.02.28) Embarassades i encadenades (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La llei que condemna als Emirats Àrabs Units moltes dones embarassades fora del matrimoni.
30 minuts (2016.03.06) El frau del dièsel (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Quin futur li espera al vehicle dièsel? Acabarà expulsat de les ciutats?
[hide]l cas Volkswagen ha destapat el frau de les emissions dels motors dièsel. El gegant de l'automoció europea va optar per manipular el "software" dels seus cotxes per complir amb una normativa de contaminació cada cop més estricta. Quan surten a la carretera, les emissions dels seus vehicles es disparen.
04 Mar 2016 - 13.10
L'escàndol no afecta només el líder europeu en vendes. Les altres marques europees, per carretera, també emeten molts més contaminants. Així ho demostra Axel Friedrich, un químic que havia treballat al Ministeri de Medi Ambient alemany. Està fent proves i els resultats demostren que altres marques com Renault, Opel, Mercedes o Fiat també fan cotxes bruts. Davant d'aquesta situació, la Unió Europea es trobava entre l'espasa i la paret. Si feia complir la normativa, la indústria amenaçava amb acomiadaments. Per això, el Parlament, en una votació força ajustada, ha relaxat els límits i ha permès que els cotxes, quan s'homologuin en conducció real, contaminin més del doble.
Per a les ciutats europees, on la majoria de vehicles que circulen són gasoil, el dièsel és un gran problema. La contaminació de l'aire prové majoritàriament d'aquest combustible. Cada any, a Barcelona, moren prematurament 3.500 persones, principalment, per problemes cardiorespiratoris. Però els efectes van més lluny. Així ho demostren els estudis del CREAL, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, amb seu a Barcelona. En uns estudis pioners a tot el món, el CREAL demostra que la contaminació de l'aire té efectes cognitius sobre els nens. Els seus cervells triguen més temps a desenvolupar-se i el rendiment a l'aula baixa, si el dia és contaminat. El 2012, l'OMS ja va classificar els gasos dièsel com a cancerígens. Per nombre de persones, la contaminació de l'aire és el segon factor més important de càncer de pulmó, just darrere del tabac.
Com que, amb el permís de la Unió Europea, els cotxes de gasoil continuaran sent bruts, les ciutats que superen els llindars de qualitat de l'aire probablement no els quedarà més remei que reduir el trànsit. A Alemanya, a la capital, Berlín, el 2008 es va introduir una zona de protecció ambiental que restringeix l'accés als dièsel vells. Però amb això ja veuen que no n'hi ha prou. A Barcelona, on cada dia entren i surten més d'un milió de cotxes, els experts calculen que s'hauria de reduir la xifra en un 20%. És un objectiu molt ambiciós que, si es vol aplicar, exigirà un canvi radical en el model de la mobilitat. El gran problema per a molts conductors és que el transport públic, a hores d'ara, no és una opció, és lent i no arriba a tot arreu.
Quin futur espera al vehicle dièsel? Acabarà expulsat de les ciutats?
Un reportatge de: Jordi Regàs, Sara Segarra
Imatge: Txus Navarro, Enric Miró i Carles de la Encarnación
Muntatge: Moisès Casanova
Producció: Queca Montaner[/hide]
Fins aviat!
30 minuts (2016.02.14) Els fills del pecat (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La història que va sacsejar Irlanda i el món: la fossa comuna amb més de 800 nens fills de mares solteres.
30 minuts (2016.02.21) No puc viure sense tu (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Un aparell ha irromput a les nostres vides per ocupar tots i cadascun dels nostres espais de relació. Com estan canviant els mòbils el nostre dia a dia? Com estan afectant les nostres capacitats d'atenció i de concentració? Som nosaltres qui els controlem o ens controlen ells a nosaltres?
30 minuts (2016.02.28) Embarassades i encadenades (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La llei que condemna als Emirats Àrabs Units moltes dones embarassades fora del matrimoni.
30 minuts (2016.03.06) El frau del dièsel (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Quin futur li espera al vehicle dièsel? Acabarà expulsat de les ciutats?
[hide]l cas Volkswagen ha destapat el frau de les emissions dels motors dièsel. El gegant de l'automoció europea va optar per manipular el "software" dels seus cotxes per complir amb una normativa de contaminació cada cop més estricta. Quan surten a la carretera, les emissions dels seus vehicles es disparen.
04 Mar 2016 - 13.10
L'escàndol no afecta només el líder europeu en vendes. Les altres marques europees, per carretera, també emeten molts més contaminants. Així ho demostra Axel Friedrich, un químic que havia treballat al Ministeri de Medi Ambient alemany. Està fent proves i els resultats demostren que altres marques com Renault, Opel, Mercedes o Fiat també fan cotxes bruts. Davant d'aquesta situació, la Unió Europea es trobava entre l'espasa i la paret. Si feia complir la normativa, la indústria amenaçava amb acomiadaments. Per això, el Parlament, en una votació força ajustada, ha relaxat els límits i ha permès que els cotxes, quan s'homologuin en conducció real, contaminin més del doble.
Per a les ciutats europees, on la majoria de vehicles que circulen són gasoil, el dièsel és un gran problema. La contaminació de l'aire prové majoritàriament d'aquest combustible. Cada any, a Barcelona, moren prematurament 3.500 persones, principalment, per problemes cardiorespiratoris. Però els efectes van més lluny. Així ho demostren els estudis del CREAL, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, amb seu a Barcelona. En uns estudis pioners a tot el món, el CREAL demostra que la contaminació de l'aire té efectes cognitius sobre els nens. Els seus cervells triguen més temps a desenvolupar-se i el rendiment a l'aula baixa, si el dia és contaminat. El 2012, l'OMS ja va classificar els gasos dièsel com a cancerígens. Per nombre de persones, la contaminació de l'aire és el segon factor més important de càncer de pulmó, just darrere del tabac.
Com que, amb el permís de la Unió Europea, els cotxes de gasoil continuaran sent bruts, les ciutats que superen els llindars de qualitat de l'aire probablement no els quedarà més remei que reduir el trànsit. A Alemanya, a la capital, Berlín, el 2008 es va introduir una zona de protecció ambiental que restringeix l'accés als dièsel vells. Però amb això ja veuen que no n'hi ha prou. A Barcelona, on cada dia entren i surten més d'un milió de cotxes, els experts calculen que s'hauria de reduir la xifra en un 20%. És un objectiu molt ambiciós que, si es vol aplicar, exigirà un canvi radical en el model de la mobilitat. El gran problema per a molts conductors és que el transport públic, a hores d'ara, no és una opció, és lent i no arriba a tot arreu.
Quin futur espera al vehicle dièsel? Acabarà expulsat de les ciutats?
Un reportatge de: Jordi Regàs, Sara Segarra
Imatge: Txus Navarro, Enric Miró i Carles de la Encarnación
Muntatge: Moisès Casanova
Producció: Queca Montaner[/hide]
Fins aviat!
Moltes gràcies!
-
Autor del tema - Entrades: 21205
- Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
- Ubicació: Figueres - Alt Empordà
- Status: Desconnectat
Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Les guerres del Besòs (13.03.2016)
Afegit el d'aquesta setmana:
30 minuts (2016.03.13) Les guerres del Besòs (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Centenars de veïns del barri del Besòs estan en peu de guerra, des de fa mig any, amb el lema: "Fuera okupas y camellos". Protesten contra els ocupants d'una desena de pisos, alguns dels quals es dediquen al petit tràfic de drogues.
Un reportatge de: Ramon Anglès, Víctor Díaz Solé.
Imatge: Enric Miró.
Muntatge: Txus Navarro.
Fins aviat!
30 minuts (2016.03.13) Les guerres del Besòs (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Centenars de veïns del barri del Besòs estan en peu de guerra, des de fa mig any, amb el lema: "Fuera okupas y camellos". Protesten contra els ocupants d'una desena de pisos, alguns dels quals es dediquen al petit tràfic de drogues.
Un reportatge de: Ramon Anglès, Víctor Díaz Solé.
Imatge: Enric Miró.
Muntatge: Txus Navarro.
Fins aviat!
Moltes gràcies!
-
- Entrades: 902
- Membre des de: dv. maig 15, 2009 11:37
- Ubicació: Girona
- Status: Desconnectat
-
Autor del tema - Entrades: 21205
- Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
- Ubicació: Figueres - Alt Empordà
- Status: Desconnectat
Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Les guerres del Besòs (13.03.2016)
Eis, quant de temps! De res! I tant gust de saber de vos !!
Fins aviat!
Fins aviat!
Moltes gràcies!
-
Autor del tema - Entrades: 21205
- Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
- Ubicació: Figueres - Alt Empordà
- Status: Desconnectat
Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) L'àngel de Nanjing (20.03.2016)
Afegit el de diumenge passat:
30 minuts (2016.03.20) L'àngel de Nanjing (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El pont sobre el Riu Yangtze a Nanjing és un dels ponts més famosos de la La Xina. També és el lloc més popular al món per suïcidar-se. Durant els últims 11 anys Chen-Si ha evitat que es suïcidessin més de 300 persones.
Fins aviat!
30 minuts (2016.03.20) L'àngel de Nanjing (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El pont sobre el Riu Yangtze a Nanjing és un dels ponts més famosos de la La Xina. També és el lloc més popular al món per suïcidar-se. Durant els últims 11 anys Chen-Si ha evitat que es suïcidessin més de 300 persones.
Fins aviat!
Moltes gràcies!
-
Autor del tema - Entrades: 21205
- Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
- Ubicació: Figueres - Alt Empordà
- Status: Desconnectat
Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Nous !!
Ens posem al dia, disculpeu pel retard.
30 minuts (2016.04.03) Vols de deportació (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Explorem el món ocult dels vols especials de deportació de migrants que practica l'estat espanyol: la dinàmica policial que generen, les irregularitats que denuncien les víctimes i com afecta els migrants i les seves famílies.
30 minuts (2016.04.10) Trànsit, menors transsexuals (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Històricament s'ha associat la transexualitat al món dels adults però cada cop hi ha més nens i nenes que, ja de ben petits, expliciten clarament la seva disconformitat amb el gènere que se'ls va assignar en néixer.
El documental "Trànsit, menors transsexuals" s'endinsa en la realitat d'aquests menors transsexuals a través del relat en primera persona de cinc casos. Són en David (6 anys), l'Estel (11 anys), la Raquel (14 anys), en Mario (17 anys) i la Marta (23 anys), que és l'única major d'edat. Uns testimonis impactants que ens permeten entendre el patiment que viuen aquests nens i nenes abans de fer el trànsit i els difícils processos d'acceptació que, sovint, viuen els seus pares.
30 minuts (2016.04.17) #BlackLivesMatter - Les vides dels negres són importants (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Una nova generació d'activistes dels drets civils emergeix als Estats Units contra el racisme i la violència al voltant d'una campanya: #BlackLivesMatter (les vides dels negres importen)
Un reportatge de: Sally Sara
Imatge: Greg Nelson / Matt Davis
Una producció de: ABC Austràlia
Fins aviat!
30 minuts (2016.04.03) Vols de deportació (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Explorem el món ocult dels vols especials de deportació de migrants que practica l'estat espanyol: la dinàmica policial que generen, les irregularitats que denuncien les víctimes i com afecta els migrants i les seves famílies.
Més informació
Històricament s'ha associat la transexualitat al món dels adults però cada cop hi ha més nens i nenes que, ja de ben petits, expliciten clarament la seva disconformitat amb el gènere que se'ls va assignar en néixer.
El documental "Trànsit, menors transsexuals" s'endinsa en la realitat d'aquests menors transsexuals a través del relat en primera persona de cinc casos. Són en David (6 anys), l'Estel (11 anys), la Raquel (14 anys), en Mario (17 anys) i la Marta (23 anys), que és l'única major d'edat. Uns testimonis impactants que ens permeten entendre el patiment que viuen aquests nens i nenes abans de fer el trànsit i els difícils processos d'acceptació que, sovint, viuen els seus pares.
Més informació
Una nova generació d'activistes dels drets civils emergeix als Estats Units contra el racisme i la violència al voltant d'una campanya: #BlackLivesMatter (les vides dels negres importen)
Un reportatge de: Sally Sara
Imatge: Greg Nelson / Matt Davis
Una producció de: ABC Austràlia
Fins aviat!
Moltes gràcies!
Re: [ed2k] 30 minuts (2015) Nous !!!
Per petició:
30 minuts (2016.04.24) Les àvies de Txernòbil (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
30 anys després de la catàstrofe de Txernòbil, a la zona nuclear d'accés prohibit i solitària regna la desolació... excepte per unes àvies irreductibles.
[hide]El 26 d'abril de 1986, l'incendi i l'explosió del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil va provocar una de les pitjors catàstrofes ambientals de l'era moderna. Just 30 anys després, un immens sarcòfag nou cobrirà el vell, perillosament deteriorat pel pas dels anys: fa 27 anys que surt pols radioactiva per les esquerdes. La contaminació continua plenament activa al voltant de la central.
La zona d'exclusió que envolta Txernòbil és coneguda amb el nom de "zona morta". Uns 2.600 quilòmetres quadrats oficialment tancats per sempre, sota el control del ministeri d'Emergències, on la contaminació és invisible però constant. No hi ha de viure ningú, tots els residents van ser evacuats fa 30 anys però... un grup de dones irreductibles, "babuixques", àvies d'entre 70 i 80 anys d'edat, resisteixen a les seves granges, les seves llars de tota la vida. Algunes van ser evacuades el 1986 i hi van tornar al cap del temps a peu, superant els filferros que envolten la "zona morta". D'altres, com Hanna Zavorotnya, de 80 anys, mai s'han mogut d'on són: "Dispara'm un tret i cava la meva fossa, perquè si no, no aconseguiràs que marxi" li va dir al soldat que l'instava a ser evacuada immediatament. "Vaig sobreviure a Stalin i a les atrocitats dels nazis, així que no fugiré d'un enemic invisible", diu en el reportatge.
"Les àvies de Txernòbil" segueix la vida quotidiana de les àvies, els seus rituals, la subsistència a partir del conreu de productes en uns terrenys altament tòxics. No els importa. Valentyna, de 72 anys, està convençuda que, si s'hagués quedat a Kíev, ja estaria morta: "Tots els cotxes deixen anar la taula periòdica sencera a l'aire, això t'ho fiques als pulmons. Aquí a la zona d'exclusió, la vida no s'ha aturat mai. Jo no me'n vaig ni a punta de pistola"
Un equip militar especialitzat controla la radiació en el cos de les àvies i dels productes que conreen. Un control rutinari des de la complicitat i amistat entre els soldats i les dones.
Paral·lelament, una de les guies de l'agència governamental responsable de les visites controlades a la zona de Txernòbil ens detalla la informació sobre la zona d'exclusió. Una zona visitada regularment per tot tipus de "tribus", especialment pels aficionats a un videojoc que transcorre a la "zona morta", i que decideixen experimentar el risc endinsant-se en l'ecosistema inquietant i tòxic de l'àrea contaminada.[/hide]
30 minuts (2016.04.24) Les àvies de Txernòbil (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
30 anys després de la catàstrofe de Txernòbil, a la zona nuclear d'accés prohibit i solitària regna la desolació... excepte per unes àvies irreductibles.
[hide]El 26 d'abril de 1986, l'incendi i l'explosió del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil va provocar una de les pitjors catàstrofes ambientals de l'era moderna. Just 30 anys després, un immens sarcòfag nou cobrirà el vell, perillosament deteriorat pel pas dels anys: fa 27 anys que surt pols radioactiva per les esquerdes. La contaminació continua plenament activa al voltant de la central.
La zona d'exclusió que envolta Txernòbil és coneguda amb el nom de "zona morta". Uns 2.600 quilòmetres quadrats oficialment tancats per sempre, sota el control del ministeri d'Emergències, on la contaminació és invisible però constant. No hi ha de viure ningú, tots els residents van ser evacuats fa 30 anys però... un grup de dones irreductibles, "babuixques", àvies d'entre 70 i 80 anys d'edat, resisteixen a les seves granges, les seves llars de tota la vida. Algunes van ser evacuades el 1986 i hi van tornar al cap del temps a peu, superant els filferros que envolten la "zona morta". D'altres, com Hanna Zavorotnya, de 80 anys, mai s'han mogut d'on són: "Dispara'm un tret i cava la meva fossa, perquè si no, no aconseguiràs que marxi" li va dir al soldat que l'instava a ser evacuada immediatament. "Vaig sobreviure a Stalin i a les atrocitats dels nazis, així que no fugiré d'un enemic invisible", diu en el reportatge.
"Les àvies de Txernòbil" segueix la vida quotidiana de les àvies, els seus rituals, la subsistència a partir del conreu de productes en uns terrenys altament tòxics. No els importa. Valentyna, de 72 anys, està convençuda que, si s'hagués quedat a Kíev, ja estaria morta: "Tots els cotxes deixen anar la taula periòdica sencera a l'aire, això t'ho fiques als pulmons. Aquí a la zona d'exclusió, la vida no s'ha aturat mai. Jo no me'n vaig ni a punta de pistola"
Un equip militar especialitzat controla la radiació en el cos de les àvies i dels productes que conreen. Un control rutinari des de la complicitat i amistat entre els soldats i les dones.
Paral·lelament, una de les guies de l'agència governamental responsable de les visites controlades a la zona de Txernòbil ens detalla la informació sobre la zona d'exclusió. Una zona visitada regularment per tot tipus de "tribus", especialment pels aficionats a un videojoc que transcorre a la "zona morta", i que decideixen experimentar el risc endinsant-se en l'ecosistema inquietant i tòxic de l'àrea contaminada.[/hide]
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
-
Autor del tema - Entrades: 21205
- Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
- Ubicació: Figueres - Alt Empordà
- Status: Desconnectat
Re: [ed2k] 30 minuts (2015) Nous !!!
Afegit al post inicial. Moltes gràcies r5004 !!r5004 ha escrit:Per petició:
30 minuts (2016.04.24) Les àvies de Txernòbil (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
30 anys després de la catàstrofe de Txernòbil, a la zona nuclear d'accés prohibit i solitària regna la desolació... excepte per unes àvies irreductibles.
[hide]El 26 d'abril de 1986, l'incendi i l'explosió del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil va provocar una de les pitjors catàstrofes ambientals de l'era moderna. Just 30 anys després, un immens sarcòfag nou cobrirà el vell, perillosament deteriorat pel pas dels anys: fa 27 anys que surt pols radioactiva per les esquerdes. La contaminació continua plenament activa al voltant de la central.
La zona d'exclusió que envolta Txernòbil és coneguda amb el nom de "zona morta". Uns 2.600 quilòmetres quadrats oficialment tancats per sempre, sota el control del ministeri d'Emergències, on la contaminació és invisible però constant. No hi ha de viure ningú, tots els residents van ser evacuats fa 30 anys però... un grup de dones irreductibles, "babuixques", àvies d'entre 70 i 80 anys d'edat, resisteixen a les seves granges, les seves llars de tota la vida. Algunes van ser evacuades el 1986 i hi van tornar al cap del temps a peu, superant els filferros que envolten la "zona morta". D'altres, com Hanna Zavorotnya, de 80 anys, mai s'han mogut d'on són: "Dispara'm un tret i cava la meva fossa, perquè si no, no aconseguiràs que marxi" li va dir al soldat que l'instava a ser evacuada immediatament. "Vaig sobreviure a Stalin i a les atrocitats dels nazis, així que no fugiré d'un enemic invisible", diu en el reportatge.
"Les àvies de Txernòbil" segueix la vida quotidiana de les àvies, els seus rituals, la subsistència a partir del conreu de productes en uns terrenys altament tòxics. No els importa. Valentyna, de 72 anys, està convençuda que, si s'hagués quedat a Kíev, ja estaria morta: "Tots els cotxes deixen anar la taula periòdica sencera a l'aire, això t'ho fiques als pulmons. Aquí a la zona d'exclusió, la vida no s'ha aturat mai. Jo no me'n vaig ni a punta de pistola"
Un equip militar especialitzat controla la radiació en el cos de les àvies i dels productes que conreen. Un control rutinari des de la complicitat i amistat entre els soldats i les dones.
Paral·lelament, una de les guies de l'agència governamental responsable de les visites controlades a la zona de Txernòbil ens detalla la informació sobre la zona d'exclusió. Una zona visitada regularment per tot tipus de "tribus", especialment pels aficionats a un videojoc que transcorre a la "zona morta", i que decideixen experimentar el risc endinsant-se en l'ecosistema inquietant i tòxic de l'àrea contaminada.[/hide]
Fins aviat!
Moltes gràcies!
-
Autor del tema - Entrades: 21205
- Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
- Ubicació: Figueres - Alt Empordà
- Status: Desconnectat
Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Nou: Essence du Bénin
Un més:
30 minuts (2016.05.01) Essence du Bénin (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El tràfic il.legal de benzina des de Nigèria és una de les activitata econòmiques més importants al Benín. Com funciona? Des de fa quatre dècades, els traficants beninesos s'han enriquit gràcies al negoci del contraban de benzina nigeriana per tot el territori del Benín.
Fins aviat!
30 minuts (2016.05.01) Essence du Bénin (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El tràfic il.legal de benzina des de Nigèria és una de les activitata econòmiques més importants al Benín. Com funciona? Des de fa quatre dècades, els traficants beninesos s'han enriquit gràcies al negoci del contraban de benzina nigeriana per tot el territori del Benín.
Fins aviat!
Moltes gràcies!
-
Autor del tema - Entrades: 21205
- Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
- Ubicació: Figueres - Alt Empordà
- Status: Desconnectat
Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Nous !!
Un parell més:
30 minuts (2016.05.08) El referèndum impossible (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El referèndum sobre la independència de Catalunya ha estat planant sobre les negociacions per formar govern a Espanya. Si el PSOE hagués acceptat la possibilitat de fer una consulta -tal com havia proposat Podem-, probablement faria mesos que a Espanya hi hauria un govern ampli d'esquerres. Però al final no hi ha hagut ni referèndum ni govern de cap tipus.
Durant la campanya electoral, Podem va defensar la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya -tot i que van anunciar que ells votarien que no-. Els principals partits amb implantació estatal -PP, PSOE i Ciutadans- es van oposar radicalment a la consulta. El resultat de les eleccions del 20-D va portar un Congrés dels Diputats molt fragmentat, i cap partit va aconseguir la majoria necessària per governar. Calia arribar a pactes; un escenari completament inaudit a Espanya.
El Partit Socialista va descartar des del primer moment la gran coalició amb el PP, i va marcar altres línies vermelles per arribar a acords d'investidura o de govern: no negociarien ni el suport ni la abstenció dels partits independentistes catalans ni arribarien a cap pacte amb partits que donessin suport a la celebració del referèndum.
Descartats acords amb Podem i els independentistes, el Partit Socialista va arribar a un pacte amb Ciutadans. En aquest acord també apareixia el referèndum de Catalunya, però en sentit contrari a la proposta de Podem: el PSOE i Ciutadans es comprometien per escrit a no permetre de cap manera la celebració de la consulta. La investidura de Pedro Sánchez va fracassar per falta de suport -PSOE i C,s no sumaven- i els socialistes van iniciar negociacions amb Podem.
Entre les propostes de Podem al Partit Socialista va tornar a sortir el tema del referèndum: Podem va proposar que el termes de la consulta fossin negociats entre el líder d'En Comú Podem -la confluència catalana de Podem-, Xavier Domènech, i el del PSC, Miquel Iceta. Un cop mes, el Partit Socialista no va acceptar la proposta del referèndum.
Significativament, en el primer ple del Congrés d'aquesta curta legislatura es van presentar dues propostes per defensar la unitat d'Espanya: una presentada pel Partit Popular, i una altra, per Ciutadans; el Partit Socialista va votar en contra de la dels populars, però a favor de la dels seus aliats de Ciutadans. L'últim ple del Senat també va abordar la defensa de la unitat d'Espanya a proposta del PP; Ciutadans va votar a favor i el Partit Socialista es va abstenir.
Però per què el Partit Socialista no vol sentir a parlar d'un referèndum acordat amb Espanya, encara que fos consultiu, si fins a les eleccions catalanes del 2012 el PSC també ho defensava?
És impossible celebrar aquest referèndum? El programa fa un repàs a les principals fites d'aquesta legislatura espanyola, i busca respostes amb protagonistes polítics i experts constitucionalistes.
30 minuts (2016.05.15) L'Aràbia Saudita, al descobert (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Activistes que es juguen la vida mostren la cara oculta d'un dels països més secrets i intransigents del planeta.
L'Aràbia Saudita és un dels principals aliats d'Occident. El petroli i el seu rol geoestratègic passen per sobre de qualsevol consideració basada en la defensa dels drets humans. Aquesta aliança econòmica i militar comença a trontollar pel paper que jugar la monarquia saudita en l'exportació de la visió més rigorista i intolerant de l'Islam. Una proposta confessional, la wahhabita, que també està a l'origen dels substrat ideològic de grups terroristes com Al Qaeda o Estat Islàmic.
Ryad, per la forta pressió internacional, ha decidit combatre militarment Daesh, Estat Islàmic, però, alhora, comparteix si no els mètodes sí la visió més intransigent de l'islam.
"Penso que la ideologia que prové d'allà representa una amenaça molt real per a nosaltres. Moralment, ens hauríem de plantar. Crec que ara toca pagar el preu del que s'ha fet", diu en el reportatge Jonathan Shaw, ajudant del cap de l'Estat Major britànic.
El reportatge "L'Aràbia Saudita, al descobert" ens mostra precisament allò que "moralment" és insostenible: decapitacions públiques d'opositors o de condemnats per delictes penals, persecució sistemàtica de blogaires i d'opositors, un règim d'opressió asfixiant per a les dones, la difusió entre els infants del rigor islàmic més intolerant basat en l'odi a "l'infidel".
De la mà d'activistes que es juguen la vida, amb càmeres ocultes, accedim a l'Aràbia Saudita oculta i amagada, impossible de mostrar pels mitjans de comunicació per la més estricta censura i secretisme imposat per la monarquia saudita. L'exdirector de Política Islàmica de la CIA assegura que, si els saudites no afronten la seva responsabilitat, "encara que derrotem Estat Islàmic, sortirà una altra organització terrorista que potser tindrà un altre nom, però que continuarà tenint aquesta ideologia que prové de l'Aràbia Saudita".
Fins aviat!
30 minuts (2016.05.08) El referèndum impossible (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El referèndum sobre la independència de Catalunya ha estat planant sobre les negociacions per formar govern a Espanya. Si el PSOE hagués acceptat la possibilitat de fer una consulta -tal com havia proposat Podem-, probablement faria mesos que a Espanya hi hauria un govern ampli d'esquerres. Però al final no hi ha hagut ni referèndum ni govern de cap tipus.
Durant la campanya electoral, Podem va defensar la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya -tot i que van anunciar que ells votarien que no-. Els principals partits amb implantació estatal -PP, PSOE i Ciutadans- es van oposar radicalment a la consulta. El resultat de les eleccions del 20-D va portar un Congrés dels Diputats molt fragmentat, i cap partit va aconseguir la majoria necessària per governar. Calia arribar a pactes; un escenari completament inaudit a Espanya.
El Partit Socialista va descartar des del primer moment la gran coalició amb el PP, i va marcar altres línies vermelles per arribar a acords d'investidura o de govern: no negociarien ni el suport ni la abstenció dels partits independentistes catalans ni arribarien a cap pacte amb partits que donessin suport a la celebració del referèndum.
Descartats acords amb Podem i els independentistes, el Partit Socialista va arribar a un pacte amb Ciutadans. En aquest acord també apareixia el referèndum de Catalunya, però en sentit contrari a la proposta de Podem: el PSOE i Ciutadans es comprometien per escrit a no permetre de cap manera la celebració de la consulta. La investidura de Pedro Sánchez va fracassar per falta de suport -PSOE i C,s no sumaven- i els socialistes van iniciar negociacions amb Podem.
Entre les propostes de Podem al Partit Socialista va tornar a sortir el tema del referèndum: Podem va proposar que el termes de la consulta fossin negociats entre el líder d'En Comú Podem -la confluència catalana de Podem-, Xavier Domènech, i el del PSC, Miquel Iceta. Un cop mes, el Partit Socialista no va acceptar la proposta del referèndum.
Significativament, en el primer ple del Congrés d'aquesta curta legislatura es van presentar dues propostes per defensar la unitat d'Espanya: una presentada pel Partit Popular, i una altra, per Ciutadans; el Partit Socialista va votar en contra de la dels populars, però a favor de la dels seus aliats de Ciutadans. L'últim ple del Senat també va abordar la defensa de la unitat d'Espanya a proposta del PP; Ciutadans va votar a favor i el Partit Socialista es va abstenir.
Però per què el Partit Socialista no vol sentir a parlar d'un referèndum acordat amb Espanya, encara que fos consultiu, si fins a les eleccions catalanes del 2012 el PSC també ho defensava?
És impossible celebrar aquest referèndum? El programa fa un repàs a les principals fites d'aquesta legislatura espanyola, i busca respostes amb protagonistes polítics i experts constitucionalistes.
30 minuts (2016.05.15) L'Aràbia Saudita, al descobert (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Activistes que es juguen la vida mostren la cara oculta d'un dels països més secrets i intransigents del planeta.
L'Aràbia Saudita és un dels principals aliats d'Occident. El petroli i el seu rol geoestratègic passen per sobre de qualsevol consideració basada en la defensa dels drets humans. Aquesta aliança econòmica i militar comença a trontollar pel paper que jugar la monarquia saudita en l'exportació de la visió més rigorista i intolerant de l'Islam. Una proposta confessional, la wahhabita, que també està a l'origen dels substrat ideològic de grups terroristes com Al Qaeda o Estat Islàmic.
Ryad, per la forta pressió internacional, ha decidit combatre militarment Daesh, Estat Islàmic, però, alhora, comparteix si no els mètodes sí la visió més intransigent de l'islam.
"Penso que la ideologia que prové d'allà representa una amenaça molt real per a nosaltres. Moralment, ens hauríem de plantar. Crec que ara toca pagar el preu del que s'ha fet", diu en el reportatge Jonathan Shaw, ajudant del cap de l'Estat Major britànic.
El reportatge "L'Aràbia Saudita, al descobert" ens mostra precisament allò que "moralment" és insostenible: decapitacions públiques d'opositors o de condemnats per delictes penals, persecució sistemàtica de blogaires i d'opositors, un règim d'opressió asfixiant per a les dones, la difusió entre els infants del rigor islàmic més intolerant basat en l'odi a "l'infidel".
De la mà d'activistes que es juguen la vida, amb càmeres ocultes, accedim a l'Aràbia Saudita oculta i amagada, impossible de mostrar pels mitjans de comunicació per la més estricta censura i secretisme imposat per la monarquia saudita. L'exdirector de Política Islàmica de la CIA assegura que, si els saudites no afronten la seva responsabilitat, "encara que derrotem Estat Islàmic, sortirà una altra organització terrorista que potser tindrà un altre nom, però que continuarà tenint aquesta ideologia que prové de l'Aràbia Saudita".
Fins aviat!
Moltes gràcies!
Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Nous !!
Moltes gràcies
-
Autor del tema - Entrades: 21205
- Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
- Ubicació: Figueres - Alt Empordà
- Status: Desconnectat
Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Nous !!
De res!
Afegit el d'aquesta setmana i al dia!
30 minuts (2016.05.29) Desarmar Estat Islàmic (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Encara hi ha qui s'està mobilitzant des de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic? Hi ha alguna manera per aconseguir contrarestar la narrativa jihadista, desmuntar el seu discurs i evitar que altres s'hi afegeixin? Com ho estem afrontant des del nostre país?
[hide]El diumenge 29 de maig, a les 21.55, "30 minuts" estrena "Desarmar Estat Islàmic" un nou reportatge d'Anna Teixidor que dona continuïtat a "A la recerca del Paradís", emès l'any passat. En aquest cas se centra més en les experiències de prevenció de la radicalització i de la desradicalització jihadista en països com Dinamarca i Anglaterra.
Encara hi ha qui s'està mobilitzant des de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic? Hi ha alguna manera per aconseguir contrarestar la narrativa jihadista, desmuntar el seu discurs i evitar que altres s'hi afegeixin? Com ho estem afrontant des del nostre país? En aquesta edició, seguim alguns dels programes de prevenció de la radicalització i de la desradicalització que duen a terme altres països de la Unió Europea, com ara, Anglaterra i Dinamarca.
Darrere la mobilització de més de 5.000 europeus que s'han desplaçat a Síria i a l'Iraq, hi ha la història de molts musulmans i conversos que s'han deixat seduir a través de les eines de captació, semblants a les d'una secta, que han utilitzat els reclutadors d'Estat Islàmic. En el "30 minuts" d'aquest diumenge, el programa ha aconseguit localitzar una de les primeres famílies que hauria sortit de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic. Així mateix, a partir d'alguns casos individuals, es mostra el perible d'aquells que s'hi han sentit atrets, però també donem veu als que s'hi han oposat i han lluitat en contra del discurs jihadista.
El reportatge "Desarmar Estat Islàmic" aporta el testimoni del danès Morten Storm, que de musulmà convertit va passar a ser radical i, finalment, va treballar d'espia pels serveis secrets del seu país, dels anglesos i de la CIA. El seu testimoni, que ha donat la volta al món, aporta un altre punt de vista sobre quina resposta ha de donar Europa als retornats de Síria i l'Iraq. En aquest sentit, el reportatge dóna a conèixer els programes de desradicalització que s'estan duent a terme a Anglaterra i a Dinamarca. Uns programes que, de moment, ni tan sols s'han plantejat a l'estat espanyol encara que des de fa un any s'està treballant en el disseny d'estratègies per prevenir la radicalització.
Les experiències d'Anglaterra i Dinamarca constaten que aquest fenomen és molt més complex del que pot semblar aparentment i que cada país ha d'actuar segons el seu context econòmic, social i cultural i els models d'integració pels quals han apostat. Malgrat la diversitat de perspectives en què ho està abordant cadascun dels països europeus, el reportatge esbossa un debat clau de la mobilització jihadista: és possible que aquells que han anat a Síria i a l'Iraq, atrets per Estat Islàmic, puguin tornar algun dia als seus països d'origen? N'hi ha prou amb penes de presó? Com s'han de reincorporar a la societat? Han de rebre algun tipus d'ajuda? Malauradament, moltes d'aquestes preguntes encara ara són difícils de respondre amb rotunditat.
Un reportatge de Marc Faro, Joan Albert Lluch i Anna Teixidor
Producció: Carles Fernández
Imatge: Marc Faro
Muntatge: Moisès Casanovas[/hide]
Fins aviat!
Afegit el d'aquesta setmana i al dia!
30 minuts (2016.05.29) Desarmar Estat Islàmic (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Encara hi ha qui s'està mobilitzant des de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic? Hi ha alguna manera per aconseguir contrarestar la narrativa jihadista, desmuntar el seu discurs i evitar que altres s'hi afegeixin? Com ho estem afrontant des del nostre país?
[hide]El diumenge 29 de maig, a les 21.55, "30 minuts" estrena "Desarmar Estat Islàmic" un nou reportatge d'Anna Teixidor que dona continuïtat a "A la recerca del Paradís", emès l'any passat. En aquest cas se centra més en les experiències de prevenció de la radicalització i de la desradicalització jihadista en països com Dinamarca i Anglaterra.
Encara hi ha qui s'està mobilitzant des de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic? Hi ha alguna manera per aconseguir contrarestar la narrativa jihadista, desmuntar el seu discurs i evitar que altres s'hi afegeixin? Com ho estem afrontant des del nostre país? En aquesta edició, seguim alguns dels programes de prevenció de la radicalització i de la desradicalització que duen a terme altres països de la Unió Europea, com ara, Anglaterra i Dinamarca.
Darrere la mobilització de més de 5.000 europeus que s'han desplaçat a Síria i a l'Iraq, hi ha la història de molts musulmans i conversos que s'han deixat seduir a través de les eines de captació, semblants a les d'una secta, que han utilitzat els reclutadors d'Estat Islàmic. En el "30 minuts" d'aquest diumenge, el programa ha aconseguit localitzar una de les primeres famílies que hauria sortit de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic. Així mateix, a partir d'alguns casos individuals, es mostra el perible d'aquells que s'hi han sentit atrets, però també donem veu als que s'hi han oposat i han lluitat en contra del discurs jihadista.
El reportatge "Desarmar Estat Islàmic" aporta el testimoni del danès Morten Storm, que de musulmà convertit va passar a ser radical i, finalment, va treballar d'espia pels serveis secrets del seu país, dels anglesos i de la CIA. El seu testimoni, que ha donat la volta al món, aporta un altre punt de vista sobre quina resposta ha de donar Europa als retornats de Síria i l'Iraq. En aquest sentit, el reportatge dóna a conèixer els programes de desradicalització que s'estan duent a terme a Anglaterra i a Dinamarca. Uns programes que, de moment, ni tan sols s'han plantejat a l'estat espanyol encara que des de fa un any s'està treballant en el disseny d'estratègies per prevenir la radicalització.
Les experiències d'Anglaterra i Dinamarca constaten que aquest fenomen és molt més complex del que pot semblar aparentment i que cada país ha d'actuar segons el seu context econòmic, social i cultural i els models d'integració pels quals han apostat. Malgrat la diversitat de perspectives en què ho està abordant cadascun dels països europeus, el reportatge esbossa un debat clau de la mobilització jihadista: és possible que aquells que han anat a Síria i a l'Iraq, atrets per Estat Islàmic, puguin tornar algun dia als seus països d'origen? N'hi ha prou amb penes de presó? Com s'han de reincorporar a la societat? Han de rebre algun tipus d'ajuda? Malauradament, moltes d'aquestes preguntes encara ara són difícils de respondre amb rotunditat.
Un reportatge de Marc Faro, Joan Albert Lluch i Anna Teixidor
Producció: Carles Fernández
Imatge: Marc Faro
Muntatge: Moisès Casanovas[/hide]
Fins aviat!
Moltes gràcies!
Re: [ed2k] 30 minuts - 2015
Per petició:
30 minuts (2016.06.12) El meu pare és un maltractador (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
La violència masclista des del punt de vista dels menors.
[hide]Pilar Gallardo, mare Leonor
Eso lo dijo la jueza: "Es de ser mala madre, no querer que su padre vea a su hija. Que haya sido malo contigo no significa que sea mal padre"
Amb la història de la Leonor comença aquest reportatge. Tot i que no hi és. Va ser assassinada pel seu pare, condemnat per maltractaments a la mare, durant un règim de visites. Una fiscal de Màlaga va lluitar molt fins aconseguir que la Leonor fos la primera menor d'edat a l'estat espanyol considerada per un jutge com a víctima de violència masclista.
Aquest cas va suposar un canvi de perspectiva, perquè, des que es va aprovar la llei integral contra la violència de gènere, la víctima era només la mare. Els menors quedaven en un segon pla.
El 97 per cent dels homes amb ordre d'allunyament de la parella tenen concedit un règim de visites per als fills, fins i tot en alguns casos la custòdia compartida. S'haurien de reduir o fins i tot suprimir aquests règims de visites?
El 30 minuts ha volgut donar veu a aquests fills testimonis de violència masclista, hagin estat o no, directament maltractats. A les conseqüències emocionals innegables, s'afegeix el calvari judicial que han de viure aquests nens i adolescents, situats enmig d'una guerra en què -diuen ells- no se'ls escolta. Alguns casos mediàtics, de mares víctimes de maltractament, que es neguen a portar els seus fills amb el pare, han posat el tema a debat. Els nens poden ser un altre pas de rosca del maltractament.
Un tema polèmic, en què xoquen les posicions més feministes amb les d'associacions que alguns anomenen "postmasclistes", en què s'enfronten les decisions judicials amb el punt de vista dels psicòlegs que treballen amb violència de gènere. Un debat que evidencia els encerts i les mancances de llei, deu anys després de la seva aprovació.
Patricia Fernández, filla
Las situaciones de violencia que yo vivía las concebía como algo normal. Es decir, no había visto lo que pasaba en otra casas… Entonces para mí lo que pasaba en la mía no tenía porque ser distinto.
Rocío Muñoz, mare
Primer vaig començar mirant-me el meu fill, no? Dient, què li estic fent? Li estic fent una putada. No es mereix això, aquesta vida. Això és el que em va fer obrir els ulls.[/hide]
30 minuts (2016.06.12) El meu pare és un maltractador (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
La violència masclista des del punt de vista dels menors.
[hide]Pilar Gallardo, mare Leonor
Eso lo dijo la jueza: "Es de ser mala madre, no querer que su padre vea a su hija. Que haya sido malo contigo no significa que sea mal padre"
Amb la història de la Leonor comença aquest reportatge. Tot i que no hi és. Va ser assassinada pel seu pare, condemnat per maltractaments a la mare, durant un règim de visites. Una fiscal de Màlaga va lluitar molt fins aconseguir que la Leonor fos la primera menor d'edat a l'estat espanyol considerada per un jutge com a víctima de violència masclista.
Aquest cas va suposar un canvi de perspectiva, perquè, des que es va aprovar la llei integral contra la violència de gènere, la víctima era només la mare. Els menors quedaven en un segon pla.
El 97 per cent dels homes amb ordre d'allunyament de la parella tenen concedit un règim de visites per als fills, fins i tot en alguns casos la custòdia compartida. S'haurien de reduir o fins i tot suprimir aquests règims de visites?
El 30 minuts ha volgut donar veu a aquests fills testimonis de violència masclista, hagin estat o no, directament maltractats. A les conseqüències emocionals innegables, s'afegeix el calvari judicial que han de viure aquests nens i adolescents, situats enmig d'una guerra en què -diuen ells- no se'ls escolta. Alguns casos mediàtics, de mares víctimes de maltractament, que es neguen a portar els seus fills amb el pare, han posat el tema a debat. Els nens poden ser un altre pas de rosca del maltractament.
Un tema polèmic, en què xoquen les posicions més feministes amb les d'associacions que alguns anomenen "postmasclistes", en què s'enfronten les decisions judicials amb el punt de vista dels psicòlegs que treballen amb violència de gènere. Un debat que evidencia els encerts i les mancances de llei, deu anys després de la seva aprovació.
Patricia Fernández, filla
Las situaciones de violencia que yo vivía las concebía como algo normal. Es decir, no había visto lo que pasaba en otra casas… Entonces para mí lo que pasaba en la mía no tenía porque ser distinto.
Rocío Muñoz, mare
Primer vaig començar mirant-me el meu fill, no? Dient, què li estic fent? Li estic fent una putada. No es mereix això, aquesta vida. Això és el que em va fer obrir els ulls.[/hide]
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
-
Autor del tema - Entrades: 21205
- Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
- Ubicació: Figueres - Alt Empordà
- Status: Desconnectat
Re: [ed2k] 30 minuts - 2015
Afegit el post inicial. Moltes gràcies r5004 !!
r5004 ha escrit:Per petició:
30 minuts (2016.06.12) El meu pare és un maltractador (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
La violència masclista des del punt de vista dels menors.
[hide]Pilar Gallardo, mare Leonor
Eso lo dijo la jueza: "Es de ser mala madre, no querer que su padre vea a su hija. Que haya sido malo contigo no significa que sea mal padre"
Amb la història de la Leonor comença aquest reportatge. Tot i que no hi és. Va ser assassinada pel seu pare, condemnat per maltractaments a la mare, durant un règim de visites. Una fiscal de Màlaga va lluitar molt fins aconseguir que la Leonor fos la primera menor d'edat a l'estat espanyol considerada per un jutge com a víctima de violència masclista.
Aquest cas va suposar un canvi de perspectiva, perquè, des que es va aprovar la llei integral contra la violència de gènere, la víctima era només la mare. Els menors quedaven en un segon pla.
El 97 per cent dels homes amb ordre d'allunyament de la parella tenen concedit un règim de visites per als fills, fins i tot en alguns casos la custòdia compartida. S'haurien de reduir o fins i tot suprimir aquests règims de visites?
El 30 minuts ha volgut donar veu a aquests fills testimonis de violència masclista, hagin estat o no, directament maltractats. A les conseqüències emocionals innegables, s'afegeix el calvari judicial que han de viure aquests nens i adolescents, situats enmig d'una guerra en què -diuen ells- no se'ls escolta. Alguns casos mediàtics, de mares víctimes de maltractament, que es neguen a portar els seus fills amb el pare, han posat el tema a debat. Els nens poden ser un altre pas de rosca del maltractament.
Un tema polèmic, en què xoquen les posicions més feministes amb les d'associacions que alguns anomenen "postmasclistes", en què s'enfronten les decisions judicials amb el punt de vista dels psicòlegs que treballen amb violència de gènere. Un debat que evidencia els encerts i les mancances de llei, deu anys després de la seva aprovació.
Patricia Fernández, filla
Las situaciones de violencia que yo vivía las concebía como algo normal. Es decir, no había visto lo que pasaba en otra casas… Entonces para mí lo que pasaba en la mía no tenía porque ser distinto.
Rocío Muñoz, mare
Primer vaig començar mirant-me el meu fill, no? Dient, què li estic fent? Li estic fent una putada. No es mereix això, aquesta vida. Això és el que em va fer obrir els ulls.[/hide]
Moltes gràcies!