[ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Nous !!

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

[ed2k] 30 minuts (Temp. 2015-2016) Nous !!

#1

Entrada Autor: naroatna » dc. set. 30, 2015 19:40

30 minuts
Temporada 2015-2016
DVBrip català per naroatna
30 Minuts és un programa que ha estat capaç de subtratllar de manera especial la història de Televisió de Catalunya i la percepció de la societat civil del país en aquest últim quart de segle.

30 Minuts ens ha explicat i ens explica el món que ens envolta, des de la realitat més pròxima a la més llunyana, viatjant també a la història necessària, procurant treballar sempre amb rigor i profunditat. I amb la vocació de fer-lo més entenedor. Des d’aquell món que ja es preparava, l’any 1984 (data de la posada en marxa del programa), per enderrocar cinc anys més tard el mur de Berlín i superar la dramàtica divisió dels blocs, fins al d’ara, el del segle XXI, ple d’incerteses sobre els models tradicionals d’entendre i de gestionar el planeta des de tots els àmbits. Des de la Catalunya i l’Espanya dels primers passos d’autogovern i de la consolidació democràtica a l’actual recerca del dibuix d’uns perfils més definits de projecció cap al futur.

30 Minuts vol seguir sent fidel a la interpretació i al reflex de les nostres societats, atent, com sempre, a les noves realitats i als discursos televisius que ens permetin explicar-les millor a cada moment. Al bell mig d’una revolució tecnològica històrica que gira al voltant de la comunicació humana, s’imposen nous interrogants, noves lectures i nous mètodes i plataformes de relat.

La careta del programa, nou referent d’una evolució entesa des de la coherència i la fidelitat als nostres senyals d’identitat, és tota una declaració de principis: l’obertura de finestres i d’espais a tot allò susceptible de ser explicat, mostrat. La figura de l’home despullat que s’interrogava sobre una realitat que es projectava sobre el seu cos deixa pas a la ciutat del món, de la vida, on la condició humana tracta d’adaptar-se al naixement d’una nova era marcada pel canvi de segle. 30 Minuts vol ser allà per explicar-ho.
Imatge
Dades tècniques
Durada: 30 minuts aprox.
Mida: 300 MB
Vídeo: XviD, 1296 kbps, 704x396,
Àudio: MP3, 128 kbps, 48000Hz, estèreo


E-links:

30 minuts (2015.07.19) L'Orquestra Plateria, una història (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'Orquestra Plateria va néixer quan Franco encara era viu. S'havia format per a una única actuació, però va tenir tant d'èxit que ha continuat fins ara.
Més informació
Tot va començar durant un dinar en un bar del Raval ara fa quaranta-un anys. Rafael Moll, el director artístic de la sala Zeleste, volia organitzar alguna cosa per a la nit de Cap d'Any del 1974. Amb la resta de comensals --els músics Jaume Sisa, Gato Pérez i Albert Batiste-- van decidir crear una orquestra per a l'ocasió que interpretés els èxits que agradaven als seus pares: boleros, txa-txa-txas, pasdobles... I, com que el Zeleste era al carrer Argenteria --Plateria, en aquells moments del franquisme--, el grup va ser batejat com L'Orquestra Plateria. Els seus components eren els músics més moderns de l'època; eren "melenuts", com els deien aleshores. Entre ells hi havia Manel Joseph --"el calb de la Plateria"--, el líder indiscutible de la formació fins ara.

L'Orquestra Plateria només havia de durar una nit; aquella revetlla de Cap d'Any. Però l'èxit d'aquesta primera actuació i d'altres, com la memorable participació en el primer festival de Canet Roc, el 1975, va fer que l'Orquestra Plateria continués fins avui.

La Plateria va ser la protagonista lúdica de la Transició. Va fer el paper de la recuperació del carrer. L'orquestra era present en moltes festes que s'organitzaven per reivindicar equipaments o millores urbanes; també va contribuir a recuperar les festes populars de viles i pobles, que havien estat segrestades pel franquisme.

Durant els anys vuitanta, quan feien gires per tot l'estat, el seu mànager era un capellà que més tard es convertiria en un home de l'espectacle: l'actor Carles Flavià. El capellà-manager sovint havia d'empalmar els bolos amb les misses.

El 2014, coincidint amb el quaranta aniversari de la seva creació, l'Orquestra Plateria va decidir plegar, davant de la dificultat de mantenir una formació de catorze musics en uns moments en què no sovintegen les actuacions. Per això, ara estan fent la gira del comiat per tot Catalunya. "Es tracta de morir matant", diuen els músics de "la Plate".

En el documental "L'Orquestra Plateria, una història" es fa un repàs de la vida i dels èxits d'aquesta orquestra de la mà dels protagonistes -els fundadors i els actuals membres de La Plateria- i de personatges que han estat al voltant de la formació, com Carles Flavià, els artistes Javier Mariscal, Nazario i Josep Farriol, Pepichek o el periodista Àngel Casas.

Un documental de: Santiago Torres i Ramon Vallès
Imatge de: Walter Ojeda, Carles de la Encarnación, Enric Miró, Alfons Casado
Muntatge de: Carles Señalada
Producció: Jessica Montaner
Imatge
30 minuts (2015.01.25) Bullying (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Segons dades d'Ensenyament, prop d'un 4% dels alumnes catalans de Secundària consideren que han patit episodis greus d'assetjament escolar. Com ho viuen les víctimes? Per què ho fan els agressors?
Més informació
Carla Díaz Magnien acabava de fer catorze anys quan es va suïcidar llançant-se al mar des d'un penya-segat dels afores de Gijón, la ciutat on vivia. Va ser l'últim acte de desesperació d'una adolescent que no va poder aguantar ni un dia més l'assetjament escolar que patia per part de diverses companyes de col·legi. En el reportatge "Bullying", la mare de la Carla Díaz ens explica - en una emotiva entrevista- l'infern que va viure la seva filla i la impotència que sent com a mare per no haver pogut evitar un final tan tràgic.

En el "30 minuts" d'aquest diumenge donem la paraula a les víctimes d'aquest turment: com el Manu, un noi de Cerdanyola que va patir "bullying" a causa de la seva condició d'homosexual, o en Carles, que ha hagut de deixar els estudis per l'angoixa que li provoca el simple fet d'entrar en una aula després de molts anys de ser víctima d'assetjament. Tots dos han necessitat assistència psicològica. I és que el "bullying" pot tenir conseqüències molt greus entre aquells que el pateixen. És el cas d'un grup d'adolescents que han desenvolupat trastorns alimentaris arran de les burles sobre el seu cos de què han estat objecte. Elles mateixes ens ho expliquen en primera persona.

Però, a part de les víctimes, en el reportatge també sentim la veu dels agressors; els hem trobat al centre ITA d'Argentona, on diversos adolescents que hi estan ingressats per diferents trastorns de conducta ens expliquen què els motivava a assetjar i fer la vida impossible als seus companys de classe.

El "bullying" és un fenomen que ve de lluny, però amb l'arribada d'internet i les xarxes socials l'assetjament ha adquirit una nova dimensió per l'impacte global i immediat que pot tenir qualsevol difamació. Ho saben prou bé a l'institut de Llançà, on el curs passat hi va haver un cas greu de "cyberbullying". Ens en parla la directora d'aquest centre.

Com poden afrontar aquesta problemàtica, les escoles? En el reportatge descobrirem la iniciativa d'un institut de Barcelona per tallar d'arrel qualsevol indici d'assetjament. I sembla que funciona.

Un reportatge de: Roser Oliver i Lluís Armengol
Imatge: Walter Ojeda
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Sílvia Pairó
Imatge
30 minuts (2015.09.13) Kos, en primera línia (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'illa grega de Kos, a tan sols tres milles nàutiques de la costa turca, és una de les portes d'entrada a Europa dels refugiats de la guerra i de la pobresa.
Imatge
30 minuts (2015.10.04) Parlem? (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Gràcies r5004 !!
Per primer cop en més de 100 anys de catalanisme polític, l'independentisme s'ha convertit en la força hegemònica a Catalunya. Les candidatures de Junts pel Sí i de la CUP han aconseguit la majoria absoluta al Parlament.
Més informació
Per primer cop en més de cent anys de catalanisme polític, l'independentisme s'ha convertit en la força hegemònica a Catalunya. Les candidatures de Junts pel Sí i de la CUP han aconseguit la majoria absoluta al Parlament. A partir d'ara, segons les forces guanyadores, comença la desconnexió amb l'estat espanyol. Però què n'opinen a Madrid? Per què hi ha hagut aquest resultat? Què hauria de fer l'Estat a partir d'aquest moment?

"30 minuts" ha entrevistat el portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Rafael Hernando, i els representants i líders dels partits amb possibilitats de governar Espanya a partir de les eleccions generals del novembre: Antonio Hernando, portaveu del PSOE al Congrés; Íñigo Errejón, de Podem, i Albert Rivera, de Ciutadans.
El programa també recull l'opinió dels principals experts espanyols en la qüestió catalana. Constitucionalistes, politòlegs i analistes electorals analitzaran la posició del govern i de l'estat espanyol a partir dels resultats del 27S.
Es permetrà la secessió? Es reformarà la Constitució? S'autoritzarà un referèndum? Es proposarà algun tipus de federalisme? O, per contra, s'aplicarà la llei sense cap diàleg i es produirà un xoc de trens?

Un reportatge de: Santiago Torres i Ramon Vallès
Muntatge de: Carles Señalada
Imatge de: Carles Señalada, Enric Miró, Carles de la Encarnación, Xus Navarro
Entrevistes: Ester Llauradó i Eduard Sanjuan
Producció: Carles Fernández i Sandra Rierola
Imatge
30 minuts (2015.10.11) Titulats i endeutats (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Gràcies r5004 !!
Cada any, milions d'estudiants nord-americans s'endeuten per poder pagar els estudis. Uns préstecs que han esdevingut una nova bombolla financera.
Més informació
Als Estats Units, milions d'estudiants s'endeuten per poder pagar els costosos estudis universitaris. Per poder estudiar durant uns anys, han d'estar dècades pagant. I, en alguns casos, el resultat final és la precarietat, o fins i tot la pobresa. Sembla que, a algunes persones, la universitat nord-americana els pot esguerrar la vida. Com s'ho fan els estudiants per tornar aquests préstecs? Per què els bancs els deixen tants diners? Aquests préstecs provocaran una nova bombolla financera? "Titulats i endeutats", el "30 minuts" d'aquest diumenge, aborda la Nord-amèrica que veu com molts dels seus graduats naufraguen entre deutes, perseguits i sovint enganyats per les entitats bancàries.

Per poder entendre aquest fenomen, hem de tenir present que entrar en una universitat nord-americana sense beca vol dir haver de pagar moltíssim. El reportatge s'endinsa al saló de l'ensenyament de Chicago, on comercials de tot el país van a vendre-hi els estudis dels seus centres. Allà ens adonarem del cost de les carreres universitàries. Estudiar Psicologia pot costar 135.000 euros i arribar a ser metge, uns 180.000. La concessió de crèdits per part de les entitats financeres funciona més o menys de la mateixa manera que les hipoteques "subprime": cap restricció. El resultat és la contracció d'un deute enorme per part de molts estudiants que hauran de pagar tota la vida. Un deute impossible de tornar si no s'consegueix, a curt termini, una feina amb uns ingressos considerables. El mateix president Barack Obama, segons va reconèixer fa poc, va acabar de pagar el seu deute d'estudiant fa tot just onze anys.

"Titulats i endeutats" analitza la qüestió amb graduats que passen per una fallida econòmica personal, una situació que afecta prop d'un milió d'estudiants nord-americans.

Un reportatge de: Philippe Lagnier I Nathalie Gros
Imatge: Nathalie Gros
Una producció de: CAPA PRESSE
Locució: Joel Valverde
Postproducció so: Enric Casanovas
Imatge
30 minuts (2015.10.18) Nens que no vénen de París (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Un reportatge sobre la gestació subrogada, els mal anomenats "ventres de lloguer"
Més informació
"No els dono el nen, els torno el nen, perquè no és el meu fill": és la resposta que més hem sentit en aquest reportatge, repetida per les sis gestants a qui hem entrevistat. La pregunta era la mateixa que es faran els teleespectadors: Com pot ser que una dona que durant nou mesos ha portat una criatura a dins se'n pugui desprendre?

El reportatge del "30 minuts" d'aquesta setmana no respon cap pregunta, sinó que en suscita de noves, sacseja el concepte de maternitat i paternitat i obre el debat sobre el que per uns és una tècnica més de reproducció assistida i per altres és un acte èticament reprovable.

Però, pensi el que pensi l'audiència, la realitat és que ja hi ha una generació de nens catalans que han nascut a través d'una gestació subrogada, i, cada cop més, les parelles que han optat per aquest sistema decideixen explicar la seva història en comptes d'amagar-la. Han hagut d'anar a països llunyans i pagar quantitats astronòmiques per fer-ho, ja que a Espanya, i a la majoria de països europeus, és il·legal.

Un equip del programa ha seguit la història d'algunes d'aquestes parelles fins als Estats Units, a la recerca del somni de ser pares. És el país que ofereix més garanties legals i on sembla que tot és possible.
Imatge
30 minuts (2015.11.08) Pensions, una qüestió vital (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Les pensions depenen de les generacions que vénen darrere. Per això, en un context de crisi, hi ha por de no cobrar la pensió.
Més informació
Cobrarem la pensió? Quina pensió ens quedarà? Són preguntes que cada cop es fa més gent, quan veu que a cada reforma es retalla el sistema de pensions. La jubilació als 65 anys ja és cosa del passat, a partir d'ara caldrà treballar més -fins als 67- per cobrar cada cop menys.

El reportatge del "30 minuts" que s'emet diumenge tracta d'explicar com s'ha arribat fins aquí, què fa que les pensions avui estiguin en crisi o de qui depèn que es cobrin les pensions. Però, sobretot, analitza el profund canvi demogràfic que està vivint la societat.

La pensió de jubilació es va instaurar fa un segle, quan només arribaven als 65 anys el 35% de la població. Ara arriben a l'edat de jubilació més del 90% dels ciutadans. I és que en un segle s'ha doblat l'esperança de vida, que ara és de 84 anys. Una tendència que els demògrafs diuen que continuarà el segle XXI, en què seran molt habituals els centenaris. Com l'avi centenari de Tarragona que participa en el reportatge: a través de la seva família es mostra quines expectatives de jubilació tenen les diferents generacions.

Es viu més anys i també, per tant, hi ha més jubilats durant més temps. Però cada cop hi ha menys naixements. Catalunya se situa a la cua del món en taxa de natalitat. Quines conseqüències tindrà això? Ho explicaran demògrafs i es mostrarà l'exemple d'una dona que té el seu primer fill més enllà dels quaranta anys. La generació del "baby boom", nascuda entre el 1960 i 1975, va ser la més nombrosa, però no ha tingut prou fills perquè els seus descendents els paguin la pensió.

L'equip del "30 minuts" ha viatjat a Alemanya, una país que va un parell de dècades avançat en els canvis demogràfics respecte a Catalunya. La generació més nombrosa alemanya ja s'està jubilant i, amb una natalitat molt baixa, Alemanya comença a perdre població, una situació que es viurà a Catalunya d'aquí 15 o 20 anys. A les regions més dinàmiques d'Alemanya, TV3 ha parlat amb empreses i administracions que tenen problemes per reemplaçar els treballadors que es jubilen. També ha seguit el cas d'un jove català que ha emigrat a Baden-Württemberg a formar-se i treballar. Ell, com milers d'estrangers, contribueix a pagar les pensions als jubilats alemanys, perquè a Catalunya no troba feina.

La crisi econòmica també és una de les causes del problema de les pensions. Menys feina i salaris més baixos són menys ingressos per pagar les pensions. El reportatge "Pensions, una qüestió vital" dóna veu a economistes amb visions contrastades, a favor i en contra d'allargar l'edat de jubilació i retallar les pensions, i amb propostes com ara millorar el mercat de treball per augmentar els salaris o reformular les pensions per pagar-les amb impostos.

Un reportatge d'Ignasi Gallart i Lluís Montserrat
Muntatge: Moisès Casanovas
Imatge: Carles de la Encarnación
Producció: Sandra Rierola
Imatge
30 minuts (2015.11.15) A la recerca del paradís (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
"30 minuts" aborda, a través d'una intensa investigació, el viatge de desenes de combatents que han deixat l'estat espanyol per afegir-se a fer la jihad
Imatge
30 minuts (2015.11.22) Fugir d'Estat Islàmic (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Més de quatre milions de dones viuen sotmeses a Estat Islàmic. Una xarxa secreta intenta salvar tantes dones com pot.
Més informació
L'èxode de centenars de milers de persones que fugen de la guerra a Síria i a l'Iraq continua sent imparable. Moltes n'aconsegueixen sortir abans que l'amenaça d'horror d'Estat Islàmic es faci realitat allà on viuen. Però milions de persones han quedat atrapades dins el seu "califat". I, entre aquestes, quatre milions de dones esclavitzades.

El "30 minuts" d'aquest diumenge narra la missió absolutament arriscada d'una xarxa d'activistes que mira de salvar dones, germanes i filles de molts dels homes assassinats pels milicians d'Estat Islàmic i que van ser segrestades pel grup, tant a Síria com al nord de l'Iraq. Una xarxa encapçalada per un advocat que, mitjançant contactes a l'interior del "califat", aconsegueix alliberar-les.

Som testimonis de declaracions fortament colpidores d'algunes de les dones alliberades. Relaten tot tipus de vexacions i crueltats per part dels milicians islamistes. També ens podem fer una idea molt aproximada de com viuen les dones dins dels territoris controlats per Estat Islàmic gràcies a les filmacions clandestines d'activistes que es juguen la vida -i sovint la perden- per documentar aquesta realitat.

"No vull recordar mai aquell edifici", diu Aida, una dona de 21 anys segrestada per Estat Islàmic amb els seus dos fills petits, que descriu la presó on va estar reclosa abans de poder fugir. "Hi havia 35 nenes i tres dones -diu Aida-. Jo tinc 21 anys, però era la més gran. Venien a endur-se les nenes. Un guarda va obligar una nena de nou anys a anar al lavabo. La va violar."

Keshal, una altra dona, relata els intents de suïcidi de moltes dones segrestades.

"Fugir d'Estat Islàmic" és un document esfereïdor sobre una realitat de la qual intenten i intentaran fugir milions de persones aterrides per la guerra sectària i l'horror islamista.
Imatge
30 minuts (2015.11.29) El preu del porc (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Quin és el preu del porc? És massa barat? La contaminació del medi ambient és el preu que ha de pagar el país per tenir un sector potent? Hi ha massa porcs a Catalunya i ja només queda l'opció de reduir la cabana porcina?
Més informació
Quin és el preu del porc? És massa barat? La contaminació del medi ambient és el preu que ha de pagar el país per tenir un sector potent? Hi ha massa porcs a Catalunya i ja només queda l'opció de reduir la cabana porcina? En el "30 minuts" aprofitem per fer un cop d'ull al que es fa a Alemanya, on s'aprofita la sensibilitat del consumidor que està disposat a pagar una mica més, perquè als porcs se'ls ha donat més espai per viure. És una forma diferent de reduir el nombre d'animals a les granges sense que els ramaders hi perdin diners.

A Catalunya hi ha 7 milions de porcs, un per habitant. Cada any, els escorxadors catalans maten 19 milions de porcs, mig milió a la setmana, "un holocaust diari" com afirma un assessor del sector porcí en el reportatge. Amb més de 20.000 llocs de treball directes, el porcí representa el 3% del PIB català.

Però, des de fa ja més de 20 anys que el sector arrossega un problema que no hi ha manera de resoldre i que ha anat empitjorant, la contaminació per nitrats dels aqüífers, que ja afecta més de 400 municipis de tot Catalunya. Una contaminació que podria tenir conseqüències sanitàries greus: L'aigua contaminada per nitrats és cancerígena. Per aquest motiu, a comarques com Osona, la meitat de les fonts han estat declarades no potables.

Des de sectors de defensa del medi ambient, com el Grup de Defensa del Ter, acusen la Generalitat: "L'administració s'ha dedicat a mirar a una altra banda i a fer veure que no passava res", diuen en el reportatge. Unió de Pagesos reconeix que s'aboquen molts més purins dels autoritzats. "Si a Osona s'haurien d'exportar 1 milió de metres cúbics de purins i se'n porten a fora 3 o 400.000, la resta es tiren aquí", reconeix Carles Mencos, portaveu del sindicat agrari, que denuncia que no hi ha cap mena de control. Des de la Conselleria d'Agricultura reconeixen que "no tenim mitjans per controlar cada dia el que fan els ramaders."

Davant de la pregunta de qui ha de pagar la factura ambiental, finalment sembla que es començaria a imposar el criteri que qui contamina, paga. "El cost ambiental, el sector té clar que l'ha d'assumir", diu Ricard Parés, portaveu de Porcat, l'associació de productors catalans de porcí, però afegeix, "també hem de tenir clar que ningú vol pagar més pel producte final".

Un reportatge de: Jordi Regàs, Lluís Armengol
Imatge: Enric Miró
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Carles Fernández
Imatge
30 minuts (2015.12.06) Collita 2015 (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Els vins catalans triomfen. Analitzem a fons dues experiències, dues mirades: la Terra Alta i l'Empordà.
Més informació
El documental "Collita 2015", s'endinsa en la situació actual i les perspectives de futur del vi català. Per primera vegada, el vi de les diverses denominacions d'origen catalanes juntes ha superat les vendes de La Rioja (33 per cent davant del 29 per cent) en el consum a Catalunya. En paral·lel a la conquesta del mercat metropolità, les marques intenten ampliar les exportacions, aprofitant que el vi s'ha convertit en beguda de prestigi en molts països desenvolupats i emergents. En el concert mundial, però, competeixen amb 350.000 marques.

El "30 minuts" s'ha centrat en les dues zones productores catalanes més allunyades geogràficament: l'Empordà i la Terra Alta. Coincideixen en una generació de joves formats per a la vitivinicultura que han apostat per la qualitat a partir de les varietats autòctones, com les garnatxes i les carinyenes. La Terra Alta conrea una tercera part de la superfície total mundial de garnatxa blanca, que s'ha convertit en la seva joia de la corona. En els últims vint anys, aquests joves han trencat amb la gestió de la generació anterior, orientada a la màxima producció a partir de les varietats del gust internacional, com cabernet sauvignon o merlot. Han renovat els tractaments a la vinya, amb produccions més baixes i valorant els ceps més vells, i les tècniques d'elaboració al celler. S'han beneficiat de l'evolució en el gust mundial, que ara valora els productes particulars, exclusius. Han guanyat en reconeixement, en premis als concursos i en puntuacions a les guies internacionals.

La Terra Alta depèn del vi per a la subsistència comarcal, amb un extraordinari percentatge de viticultors: 1.400 en una població total de només 11.000 persones. La Denominació d'Origen Empordà viu de les vinyes de 330 productors en dues comarques que sumen 170.000 habitants.

El caràcter turístic de les comarques gironines (gairebé cinc milions de visitants l'any passat) aporta un gruix excepcional de potencials consumidors al vi produït a l'Empordà. Només el celler La Vinyeta, per exemple, rep 7.500 participants anuals en les seves activitats lúdiques i culturals. Així, aproximadament un quaranta per cent de les vendes es fan als mateixos cellers i en establiments de proximitat (restaurants i comerços que també han apostat pel producte local). I només el vint per cent es destina a l'exportació.

A la Terra Alta, l'enoturisme és una activitat tot just incipient. Amb un volum baix de visitants, la meitat de les ampolles de vi amb DO van a l'exportació. I, a més, només un vint per cent dels quaranta milions de quilos de raïm que es veremen a la comarca acaba embotellat allà; la resta (amb el valor afegit associat) va a parar a grans marques d'altres zones. El principal repte és anar ampliant el percentatge de vi embotellat a la comarca, en la línia dels últims anys.

Un reportatge de: Ramon Anglès i Víctor Díaz Solé
Imatge: Enric Miró
Muntatge: Moisès Casanovas
Producció: Jessica Montaner
Postproducció d'àudio: Enric Casanovas
Muntatge musical: Montse Ané
Imatge
30 minuts (2016.01.17) MH17, el vol de la mort (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La investigació periodística sobre un dels fets que van trasbalsar el món: l'atac contra l'avió de passatgers MH17 sobre Ucraïna.
Més informació
Qui va provocar l’accident de l’MH17, l’avió de Malaisia Airlines que va ser abatut per un míssil quan passava per sobre d’Ucraïna el 17 de juliol del 2014 provocant la mort de 298 persones? Per què van disparar contra aquest avió comercial? Els països occidentals haurien pogut evitar la tragèdia? Per què moltes companyies aèries no van anular els vols? Tot això ho explica un interessant reportatge elaborat per la televisió pública alemanya ARD que s’acaba d’emetre al “30 minuts”. Es titula “MH17, el vol de la mort” i hem parlat amb un dels autors d’aquesta investigació periodística, Demian Von Osten, reporter de la televisió pública alemanya ARD.
Imatge
30 minuts (2016.01.24) Una família Siriana (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El reportatge retrata la història d'una família dividida com moltes d'altres de refugiats que han fugit de l'horror de la guerra a Siria i que es troben amb les dificultats que suposa adaptar-se als països europeus d'acollida.
Més informació
Darrere l'onada de refugiats que ha arribat a Europa, hi ha la història de moltes famílies dividides. En el "30 minuts" d'aquest diumenge, quatre germans separats per la guerra de Síria parlen del seu exili des de Suècia, Alemanya, Noruega i Turquia. Abans de la guerra eren una família de classe mitjana, amb una vida acomodada a Alep, però allà només queden la germana petita i els pares, que encara no han pogut marxar.

Un equip del programa els ha anat a buscar per retratar la seva nova vida en una Europa decidida a posar-los-ho una mica més difícil. Les daurades condicions d'asil de Suècia i Alemanya comencen a endurir-se. El dramatisme del camí ha deixat pas a una etapa menys heroica, la de la seva vida com a sol·licitants d'asil en un país que no és el seu, paralitzats i sense res a fer, mentre esperen que se'ls reconegui l'estatus de refugiat que els permetrà optar a la intimitat d'una casa, al dret a estudiar, a treballar i a viatjar, a la tranquil·litat de saber que no seran expulsats. Ser ciutadans de ple dret.

Nura: "No volem aprofitar-nos d'aquesta societat, no venim perquè ens donin diners per menjar i beure i dormir. Teníem somnis."

Turki: "Aquest temps mort d'espera és una pèrdua en la meva vida."

Mohammed Nur: "Hi ha un estat de preocupació, però nosaltres de vegades intentem comportar-nos com si no passés res."

Un reportatge d'Esther Llauradó, Joan Albert Lluch
Imatge: Enric Miró
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Sandra Rierola
Videoscribbing: Marta Barbal, Anna Ramoneda
Imatge
30 minuts (2016.02.07) I tu, vacunes¿ (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Gràcies r5004 !!
Cada cop hi ha més famílies que decideixen, per un motiu o un altre, no vacunar els seus fills. Aquest és un fet que preocupa, i molt, les autoritats sanitàries.[/quote]
Més informació
Cada cop hi ha més famílies que decideixen, per un motiu o un altre, no vacunar els seus fills. Aquest és un fet que preocupa, i molt, les autoritats sanitàries.

L'estiu passat, un nen de 6 anys d'Olot que no estava vacunat va morir a causa de la diftèria. El cas va disparar totes les alarmes. Què porta alguns pares i mares a desconfiar de les vacunes, considerades com una de les grans fites de la història de la medicina, i que cada any salven milions de vides al món?

El reportatge "I tu, vacunes?" entrevista diverses famílies contràries a la vacunació. Algunes són partidàries de medicines alternatives i naturistes, d'altres desconfien de la seguretat de les vacunes i fins i tot hi ha qui abaixa la guàrdia perquè creu que les malalties contra les quals ens vacunem ja han desaparegut o bé no són perilloses. Arguments de tota mena, que els últims anys han fet disminuir els índexs de vacunació, amb la consegüent reaparició de malalties que gairebé es consideraven eradicades als països desenvolupats. Amb quines conseqüències? Les coneixerem de primera mà a través de testimonis que han tingut algunes d'aquestes malalties. Com la Raquel, afectada pel brot de xarampió que hi va haver fa 3 anys al festival Sónar de Barcelona, i que va estar a punt de fer-li perdre la vida, o el Palash, un noi de Vilanova del Vallès a qui el virus del xarampió li ha provocat danys irreparables al cervell, i també la Roelofje, que va créixer en una comunitat calvinista d'Holanda on no vacunen per motius religiosos i que de petita es va contagiar de poliomielitis.

En el reportatge també analitzem el paper d'internet en la propagació de les idees que qüestionen les vacunes, entrevistem epidemiòlegs, pediatres, homeòpates, representants de l'Agència Europea del Medicament i del sector farmacèutic.

I ens preguntem si la vacunació és una decisió estrictament personal o de salut pública.

Un reportatge de: Roser Oliver i Sara Segarra

Imatge i muntatge: Txus Navarro

Producció: Jessica Montaner
Imatge
30 minuts (2016.02.14) Els fills del pecat (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La història que va sacsejar Irlanda i el món: la fossa comuna amb més de 800 nens fills de mares solteres.
Imatge
30 minuts (2016.02.21) No puc viure sense tu (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Un aparell ha irromput a les nostres vides per ocupar tots i cadascun dels nostres espais de relació. Com estan canviant els mòbils el nostre dia a dia? Com estan afectant les nostres capacitats d'atenció i de concentració? Som nosaltres qui els controlem o ens controlen ells a nosaltres?
Imatge
30 minuts (2016.02.28) Embarassades i encadenades (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La llei que condemna als Emirats Àrabs Units moltes dones embarassades fora del matrimoni.
Imatge
30 minuts (2016.03.06) El frau del dièsel (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Quin futur li espera al vehicle dièsel? Acabarà expulsat de les ciutats?
Més informació
El cas Volkswagen ha destapat el frau de les emissions dels motors dièsel. El gegant de l'automoció europea va optar per manipular el "software" dels seus cotxes per complir amb una normativa de contaminació cada cop més estricta. Quan surten a la carretera, les emissions dels seus vehicles es disparen.
04 Mar 2016 - 13.10

L'escàndol no afecta només el líder europeu en vendes. Les altres marques europees, per carretera, també emeten molts més contaminants. Així ho demostra Axel Friedrich, un químic que havia treballat al Ministeri de Medi Ambient alemany. Està fent proves i els resultats demostren que altres marques com Renault, Opel, Mercedes o Fiat també fan cotxes bruts. Davant d'aquesta situació, la Unió Europea es trobava entre l'espasa i la paret. Si feia complir la normativa, la indústria amenaçava amb acomiadaments. Per això, el Parlament, en una votació força ajustada, ha relaxat els límits i ha permès que els cotxes, quan s'homologuin en conducció real, contaminin més del doble.

Per a les ciutats europees, on la majoria de vehicles que circulen són gasoil, el dièsel és un gran problema. La contaminació de l'aire prové majoritàriament d'aquest combustible. Cada any, a Barcelona, moren prematurament 3.500 persones, principalment, per problemes cardiorespiratoris. Però els efectes van més lluny. Així ho demostren els estudis del CREAL, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, amb seu a Barcelona. En uns estudis pioners a tot el món, el CREAL demostra que la contaminació de l'aire té efectes cognitius sobre els nens. Els seus cervells triguen més temps a desenvolupar-se i el rendiment a l'aula baixa, si el dia és contaminat. El 2012, l'OMS ja va classificar els gasos dièsel com a cancerígens. Per nombre de persones, la contaminació de l'aire és el segon factor més important de càncer de pulmó, just darrere del tabac.

Com que, amb el permís de la Unió Europea, els cotxes de gasoil continuaran sent bruts, les ciutats que superen els llindars de qualitat de l'aire probablement no els quedarà més remei que reduir el trànsit. A Alemanya, a la capital, Berlín, el 2008 es va introduir una zona de protecció ambiental que restringeix l'accés als dièsel vells. Però amb això ja veuen que no n'hi ha prou. A Barcelona, on cada dia entren i surten més d'un milió de cotxes, els experts calculen que s'hauria de reduir la xifra en un 20%. És un objectiu molt ambiciós que, si es vol aplicar, exigirà un canvi radical en el model de la mobilitat. El gran problema per a molts conductors és que el transport públic, a hores d'ara, no és una opció, és lent i no arriba a tot arreu.

Quin futur espera al vehicle dièsel? Acabarà expulsat de les ciutats?

Un reportatge de: Jordi Regàs, Sara Segarra
Imatge: Txus Navarro, Enric Miró i Carles de la Encarnación
Muntatge: Moisès Casanova
Producció: Queca Montaner
Imatge
30 minuts (2016.03.13) Les guerres del Besòs (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Centenars de veïns del barri del Besòs estan en peu de guerra, des de fa mig any, amb el lema: "Fuera okupas y camellos". Protesten contra els ocupants d'una desena de pisos, alguns dels quals es dediquen al petit tràfic de drogues.
Més informació
Centenars de veïns del barri del Besòs estan en peu de guerra, des de fa mig any, amb el lema: "Fuera okupas y camellos". Protesten contra els ocupants d'una desena de pisos, alguns dels quals es dediquen al petit tràfic de drogues. Cada vespre fan cassolades i els dilluns es manifesten pel barri, seguint la ruta dels pisos ocupats. Intenten pressionar així els okupes perquè marxin, i les administracions, perquè actuïn. I es queixen de la lentitud judicial: "Hay leyes que están mal hechas", "la justicia está durmiendo", diuen.

A més de les concentracions, l'Associació de Veïns va organitzar l'autodefensa quan la por es va estendre entre la població de gent gran. "Tenía miedo incluso la gente de hablar", "yo no iba a sentarme al parque porque están fumándose los porros, pasándose las papelinas"... Un centenar de veïns intercanvien observacions i alertes sobre moviments sospitosos mitjançant un grup de WhatsApp. I cada comunitat vigila els pisos buits susceptibles de ser ocupats. Fins i tot han arribat a bloquejar portes amb totxos o amb angles metàl·lics en absència dels propietaris.

A base de protestes, van aconseguir una presència policial permanent, amb patrulles dels Mossos d'Esquadra les vint-i-quatre hores del dia, a més de la policia local. Però no van poder impedir la mort d'un veí romanès al final de la manifestació del 9 de novembre. Dos joves que ocupaven una porteria el van apunyalar després d'una discussió. La policia va trobar a l'habitatge una plantació de marihuana.

Els fenòmens de les ocupacions d'habitatges i del tràfic de drogues és comú a molts barris de Catalunya. Els Mossos d'Esquadra consideren el Besòs un barri segur, amb uns índexs de criminalitat molt por sota de la mitjana de Catalunya. Per això encara resulta més insòlita la forma organitzada i sostinguda amb què hi han fet front els veïns d'aquest barri.

Probablement l'explicació vingui de la sensació d'aïllament i d'oblit per la situació geogràfica del barri i dels antecedents històrics.
Al barri del Besòs, tot just cinc mil habitants concentrats en una dotzena de blocs verticals, tots es coneixen: "Somos casi un pueblecito", "no me iría de aquí nunca". Però és un gran desconegut, fins i tot per als ciutadans de l'entorn proper. Està enganxat al municipi de Barcelona, al final de la Gran Via de les Corts Catalanes, amb una estètica idèntica als barris barcelonins de l'entorn. Però, com el barri veí de la Mina, pertany al municipi de Sant Adrià de Besòs, el centre del qual els queda molt allunyat: "Para ir al ayuntamiento, tenemos que pasar un río, un cinturón y una vía férrea", expliquen.
El barri es va aixecar en la dècada dels seixanta. "Nos hicieron un barrio dormitorio, sin nada." Quan, ja en plena democràcia, les administracions van intentar construir-hi gairebé dos-cents pisos més en els pocs solars buits, el barri es va plantar i va exigir equipaments als mateixos espais. El 25 d'octubre de 1990, la policia va carregar durament contra els veïns que impedien el pas de les màquines i els veïns van respondre amb tots els objectes que tenien a l'abast: pedres, rajoles, boles de petanca, ampolles, electrodomèstics... contra pilotes de goma, pots de fum i porres. "Estuvimos cinco días en guerra, con cinco noches", "fue una intifada, la intifada del Besòs", recorden. Els pisos no es van construir, i els equipaments, sí.

Els veïns que participen en la mobilització actual són majoritàriament els que van aconseguir aquella victòria, vint-i-cinc anys més vells. Per això, el gruix dels manifestants són gent gran, amb els mateixos eslògans d'abans: "El pueblo unido jamás será vencido", "aquí están, estos son, los vecinos del Besòs". I, amb diverses sentències judicials de desallotjaments, creuen que també estan a punt de guanyar, aquesta segona revolta a cops de cassola.

El reportatge del "30 minuts" reviu les dues guerres del Besòs amb el fil conductor de personatges que hi han participat: José Paredes, involuntari líder actual; Luisa Flores, representant en les negociacions del 90; Ricardo Gómez, membre de la junta aleshores i ara; Bernardo García, que adaptava cançons per a la mobilització i que intenta recuperar un pis ocupat; Yolanda Gutiérrez, que mostrava als periodistes els cartutxos disparats per la policia; Encarna Martínez, que resumeix: "Cada vez que queremos algo, tiene que ser con la lucha. Siempre con la lucha."
Un reportatge de: Ramon Anglès, Víctor Díaz Solé
Imatge: Enric Miró
Muntatge: Txus Navarro
Imatge
30 minuts (2016.03.20) L'àngel de Nanjing (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El pont sobre el Riu Yangtze a Nanjing és un dels ponts més famosos de la La Xina. També és el lloc més popular al món per suïcidar-se. Durant els últims 11 anys Chen-Si ha evitat que es suïcidessin més de 300 persones.
Imatge
30 minuts (2016.04.03) Vols de deportació (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Explorem el món ocult dels vols especials de deportació de migrants que practica l'estat espanyol: la dinàmica policial que generen, les irregularitats que denuncien les víctimes i com afecta els migrants i les seves famílies.
Més informació
Aquest reportatge explora el món ocult dels vols especials de deportació de migrants que practica l'estat espanyol: la dinàmica policial que generen, les irregularitats que denuncien les víctimes i com afecta els migrants i les seves famílies viure permanentment sota sospita amb l'amenaça de l'expulsió.

El Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha tancat temporalment per reformes. El Parlament de Catalunya, el síndic de greuges, l'Ajuntament de Barcelona i moltes associacions demanen que no torni a obrir. Cada dia hi ha més informació i control sobre els CIEs, però, més enllà d'aquests centres, que són un pas més en la via d'expulsió de migrants, les expulsions individuals o massives persisteixen.

Les expulsions des de les presons i les expulsions exprés, directes des de comissaria, augmenten i es generalitzen. Estan íntimament relacionades amb els macrovols d'expulsió, pràctica que també va en augment. Segons advocats i associacions de drets humans, molt sovint no es garanteix prou el dret de defensa, ni es respecten els drets humans bàsics dels migrants.

El reportatge s'articula a partir del testimoni de diversos migrants, alguns dels quals, després de viure anys a l'estat espanyol, han estat expulsats en un vol de deportació o se n'han deslliurat en l'últim moment. També hi participen els seus familiars, advocats estrangeristes, com José Luis Nvumba o David Querol, representants de l'Associació Catalana de Residents Senegalesos de Terrassa, SOS Racisme, Stop Deportaciones i CIEs No, així com Lluïsa Melgares, regidora de l'Ajuntament de Terrassa, l'adjunt al síndic de greuges Jaume Saura, el portaveu de la Policia Nacional a Catalunya, Antonio Navarro, i el del Sindicat Unificat de Policia, Antonio Granados.

Les companyies aèries fins avui responsables en exclusiva dels vols de deportació, Air Europa, del Grup Globalia, i Swift Air, no han volgut fer declaracions, emparant-se en un pacte de confidencialitat firmat per contracte amb el govern. El Ministeri de l'Interior no ha volgut que un càrrec polític s'expliqués públicament. El Sindicat de Pilots tampoc hi ha volgut participar.

Segons les últimes dades oficials, del 2014, l'estat espanyol va deportar 13.986 migrants per carretera, en vaixell o en avió. 2.572 persones van ser expulsades en 135 vols especials, dels quals 100 eren vols petits amb destinació al Marroc, via Ceuta i Melilla, i 35 eren macrovols internacionals, amb destins com ara el Senegal, Mali, Nigèria, Mauritània, l'Equador, Colòmbia o la República Dominicana, entre d'altres. No se sap el nombre d'expulsats en vols comercials.

Un reportatge de Xavier Montanyà i Antonio Cortés.
Muntatge: Moisés Casanovas
Producció: Carolina Trujillo
Producció executiva Batabat: Oriol Cortacans
Producció "30 minuts": Carles Fernández

Un reportatge de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Batabat SCCL
Imatge
30 minuts (2016.04.10) Trànsit, menors transsexuals (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Històricament s'ha associat la transexualitat al món dels adults però cada cop hi ha més nens i nenes que, ja de ben petits, expliciten clarament la seva disconformitat amb el gènere que se'ls va assignar en néixer.
Més informació
El documental "Trànsit, menors transsexuals" s'endinsa en la realitat d'aquests menors transsexuals a través del relat en primera persona de cinc casos. Són en David (6 anys), l'Estel (11 anys), la Raquel (14 anys), en Mario (17 anys) i la Marta (23 anys), que és l'única major d'edat. Uns testimonis impactants que ens permeten entendre el patiment que viuen aquests nens i nenes abans de fer el trànsit i els difícils processos d'acceptació que, sovint, viuen els seus pares.

En David, que ara té 6 anys, abans es deia Sara. Quan la Sara va començar a parlar de seguida va dir que ella en realitat era un nen, però els seus pares no li van fer gaire cas. La insistència de la nena a afirmar la seva identitat masculina i el seu comportament estrany, trist i retret preocupava cada vegada més els seus pares. "Nos fuimos a informar con los dedos cruzados de que no fuera verdad", ens diu la seva mare, tement que la seva filla fos transsexual. Després d'un difícil procés d'acceptació, els pares van acabar assumint el que li passava a la seva filla. Finalment, a l'edat de 5 anys, va fer el trànsit social: va passar a dir-se David i va començar a vestir-se i a viure com un nen. Avui, el David és immensament feliç.

L'Estel -nascuda nen- va fer el trànsit social per viure com una nena als 8 anys. Ara ja en té 11, però encara recorda amb patiment quan, amb 5 o 6 anys, ja es notava diferent de la resta i s'asseia en un racó del pati de l'escola amb un únic desig: "I si pogués ser una nena? I si pogués ser una nena?" Amb una maduresa sorprenent per a la seva edat, l'Estel ens diu que "S'ha de saber que hi ha nens amb vulva i nenes amb penis". Ara, un cop fet el trànsit, afirma que "no podria tornar a viure com un nen, seria impossible".

La Raquel té 14 anys. Fins fa un any i mig es deia Raúl. Segurament ella està en una de les etapes més difícils de la vida d'un menor transsexual: la pubertat, el moment del canvi. Malgrat els seus genitals masculins, ella sempre s'havia sentit nena. De cop i volta, cap als 12 anys, va descobrir amb horror que li sortia pèl per tot el cos i que li començava a sortir barba. Després d'un intent de suïcidi, ara està seguint un tractament amb bloquejadors hormonals que li han frenat el desenvolupament puberal dels trets masculins.

En Mario acaba de fer 17 anys. No va ser fins fa poc més d'un any que va explicar als seus pares que no era una noia, sinó un noi. Com que ja havia passat la pubertat i ja era major de 16 anys, de seguida va començar a hormonar-se amb testosterona. Ara té un aspecte totalment masculí, però hi ha una part del seu cos que li produeix un gran rebuig: són els seus pits. L'equip del programa l'ha pogut acompanyar durant l'operació per treure's els pits.

La Marta, de 23 anys, està acabant la carrera d'infermeria. Va viure com un noi fins als 18 anys, però ara fa una vida totalment normalitzada com a noia. S'ha fet una vaginoplàstia i diu que ara se sent una dona complerta. Només té un desig: trobar un home que l'estimi i poder formar un família.

Un documental de: Roser Oliver i Lluís Montserrat
Imatge: Carles de la Encarnación
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Jessica Montaner
Imatge
30 minuts (2016.04.17) #BlackLivesMatter - Les vides dels negres són importants (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Una nova generació d'activistes dels drets civils emergeix als Estats Units contra el racisme i la violència al voltant d'una campanya: #BlackLivesMatter (les vides dels negres importen)
Més informació
Un reportatge de: Sally Sara
Imatge: Greg Nelson / Matt Davis
Una producció de: ABC Austràlia
Imatge
30 minuts (2016.04.24) Les àvies de Txernòbil (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi :arrow: Gràcies r5004 !!
30 anys després de la catàstrofe de Txernòbil, a la zona nuclear d'accés prohibit i solitària regna la desolació... excepte per unes àvies irreductibles.
Més informació
El 26 d'abril de 1986, l'incendi i l'explosió del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil va provocar una de les pitjors catàstrofes ambientals de l'era moderna. Just 30 anys després, un immens sarcòfag nou cobrirà el vell, perillosament deteriorat pel pas dels anys: fa 27 anys que surt pols radioactiva per les esquerdes. La contaminació continua plenament activa al voltant de la central.

La zona d'exclusió que envolta Txernòbil és coneguda amb el nom de "zona morta". Uns 2.600 quilòmetres quadrats oficialment tancats per sempre, sota el control del ministeri d'Emergències, on la contaminació és invisible però constant. No hi ha de viure ningú, tots els residents van ser evacuats fa 30 anys però... un grup de dones irreductibles, "babuixques", àvies d'entre 70 i 80 anys d'edat, resisteixen a les seves granges, les seves llars de tota la vida. Algunes van ser evacuades el 1986 i hi van tornar al cap del temps a peu, superant els filferros que envolten la "zona morta". D'altres, com Hanna Zavorotnya, de 80 anys, mai s'han mogut d'on són: "Dispara'm un tret i cava la meva fossa, perquè si no, no aconseguiràs que marxi" li va dir al soldat que l'instava a ser evacuada immediatament. "Vaig sobreviure a Stalin i a les atrocitats dels nazis, així que no fugiré d'un enemic invisible", diu en el reportatge.

"Les àvies de Txernòbil" segueix la vida quotidiana de les àvies, els seus rituals, la subsistència a partir del conreu de productes en uns terrenys altament tòxics. No els importa. Valentyna, de 72 anys, està convençuda que, si s'hagués quedat a Kíev, ja estaria morta: "Tots els cotxes deixen anar la taula periòdica sencera a l'aire, això t'ho fiques als pulmons. Aquí a la zona d'exclusió, la vida no s'ha aturat mai. Jo no me'n vaig ni a punta de pistola"

Un equip militar especialitzat controla la radiació en el cos de les àvies i dels productes que conreen. Un control rutinari des de la complicitat i amistat entre els soldats i les dones.

Paral·lelament, una de les guies de l'agència governamental responsable de les visites controlades a la zona de Txernòbil ens detalla la informació sobre la zona d'exclusió. Una zona visitada regularment per tot tipus de "tribus", especialment pels aficionats a un videojoc que transcorre a la "zona morta", i que decideixen experimentar el risc endinsant-se en l'ecosistema inquietant i tòxic de l'àrea contaminada.
Imatge
30 minuts (2016.05.01) Essence du Bénin (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El tràfic il.legal de benzina des de Nigèria és una de les activitata econòmiques més importants al Benín. Com funciona? Des de fa quatre dècades, els traficants beninesos s'han enriquit gràcies al negoci del contraban de benzina nigeriana per tot el territori del Benín.
Imatge
Nous documentals - Segueix al següent post:
naroatna l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. des. 07, 2016 0:47, en total s’ha editat 24 vegades.


Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts - 2015

#2

Entrada Autor: naroatna » dc. set. 30, 2015 19:41

30 minuts (2016.05.08) El referèndum impossible (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El referèndum sobre la independència de Catalunya ha estat planant sobre les negociacions per formar govern a Espanya. Si el PSOE hagués acceptat la possibilitat de fer una consulta -tal com havia proposat Podem-, probablement faria mesos que a Espanya hi hauria un govern ampli d'esquerres. Però al final no hi ha hagut ni referèndum ni govern de cap tipus.

Durant la campanya electoral, Podem va defensar la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya -tot i que van anunciar que ells votarien que no-. Els principals partits amb implantació estatal -PP, PSOE i Ciutadans- es van oposar radicalment a la consulta. El resultat de les eleccions del 20-D va portar un Congrés dels Diputats molt fragmentat, i cap partit va aconseguir la majoria necessària per governar. Calia arribar a pactes; un escenari completament inaudit a Espanya.

El Partit Socialista va descartar des del primer moment la gran coalició amb el PP, i va marcar altres línies vermelles per arribar a acords d'investidura o de govern: no negociarien ni el suport ni la abstenció dels partits independentistes catalans ni arribarien a cap pacte amb partits que donessin suport a la celebració del referèndum.

Descartats acords amb Podem i els independentistes, el Partit Socialista va arribar a un pacte amb Ciutadans. En aquest acord també apareixia el referèndum de Catalunya, però en sentit contrari a la proposta de Podem: el PSOE i Ciutadans es comprometien per escrit a no permetre de cap manera la celebració de la consulta. La investidura de Pedro Sánchez va fracassar per falta de suport -PSOE i C,s no sumaven- i els socialistes van iniciar negociacions amb Podem.

Entre les propostes de Podem al Partit Socialista va tornar a sortir el tema del referèndum: Podem va proposar que el termes de la consulta fossin negociats entre el líder d'En Comú Podem -la confluència catalana de Podem-, Xavier Domènech, i el del PSC, Miquel Iceta. Un cop mes, el Partit Socialista no va acceptar la proposta del referèndum.

Significativament, en el primer ple del Congrés d'aquesta curta legislatura es van presentar dues propostes per defensar la unitat d'Espanya: una presentada pel Partit Popular, i una altra, per Ciutadans; el Partit Socialista va votar en contra de la dels populars, però a favor de la dels seus aliats de Ciutadans. L'últim ple del Senat també va abordar la defensa de la unitat d'Espanya a proposta del PP; Ciutadans va votar a favor i el Partit Socialista es va abstenir.

Però per què el Partit Socialista no vol sentir a parlar d'un referèndum acordat amb Espanya, encara que fos consultiu, si fins a les eleccions catalanes del 2012 el PSC també ho defensava?

És impossible celebrar aquest referèndum? El programa fa un repàs a les principals fites d'aquesta legislatura espanyola, i busca respostes amb protagonistes polítics i experts constitucionalistes.

Imatge
30 minuts (2016.05.15) L'Aràbia Saudita, al descobert (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Activistes que es juguen la vida mostren la cara oculta d'un dels països més secrets i intransigents del planeta.

L'Aràbia Saudita és un dels principals aliats d'Occident. El petroli i el seu rol geoestratègic passen per sobre de qualsevol consideració basada en la defensa dels drets humans. Aquesta aliança econòmica i militar comença a trontollar pel paper que jugar la monarquia saudita en l'exportació de la visió més rigorista i intolerant de l'Islam. Una proposta confessional, la wahhabita, que també està a l'origen dels substrat ideològic de grups terroristes com Al Qaeda o Estat Islàmic.

Ryad, per la forta pressió internacional, ha decidit combatre militarment Daesh, Estat Islàmic, però, alhora, comparteix si no els mètodes sí la visió més intransigent de l'islam.

"Penso que la ideologia que prové d'allà representa una amenaça molt real per a nosaltres. Moralment, ens hauríem de plantar. Crec que ara toca pagar el preu del que s'ha fet", diu en el reportatge Jonathan Shaw, ajudant del cap de l'Estat Major britànic.
El reportatge "L'Aràbia Saudita, al descobert" ens mostra precisament allò que "moralment" és insostenible: decapitacions públiques d'opositors o de condemnats per delictes penals, persecució sistemàtica de blogaires i d'opositors, un règim d'opressió asfixiant per a les dones, la difusió entre els infants del rigor islàmic més intolerant basat en l'odi a "l'infidel".

De la mà d'activistes que es juguen la vida, amb càmeres ocultes, accedim a l'Aràbia Saudita oculta i amagada, impossible de mostrar pels mitjans de comunicació per la més estricta censura i secretisme imposat per la monarquia saudita. L'exdirector de Política Islàmica de la CIA assegura que, si els saudites no afronten la seva responsabilitat, "encara que derrotem Estat Islàmic, sortirà una altra organització terrorista que potser tindrà un altre nom, però que continuarà tenint aquesta ideologia que prové de l'Aràbia Saudita".


30 minuts (2016.05.29) Desarmar Estat Islàmic (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Encara hi ha qui s'està mobilitzant des de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic? Hi ha alguna manera per aconseguir contrarestar la narrativa jihadista, desmuntar el seu discurs i evitar que altres s'hi afegeixin? Com ho estem afrontant des del nostre país?

[hide]El diumenge 29 de maig, a les 21.55, "30 minuts" estrena "Desarmar Estat Islàmic" un nou reportatge d'Anna Teixidor que dona continuïtat a "A la recerca del Paradís", emès l'any passat. En aquest cas se centra més en les experiències de prevenció de la radicalització i de la desradicalització jihadista en països com Dinamarca i Anglaterra.

Encara hi ha qui s'està mobilitzant des de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic? Hi ha alguna manera per aconseguir contrarestar la narrativa jihadista, desmuntar el seu discurs i evitar que altres s'hi afegeixin? Com ho estem afrontant des del nostre país? En aquesta edició, seguim alguns dels programes de prevenció de la radicalització i de la desradicalització que duen a terme altres països de la Unió Europea, com ara, Anglaterra i Dinamarca.

Darrere la mobilització de més de 5.000 europeus que s'han desplaçat a Síria i a l'Iraq, hi ha la història de molts musulmans i conversos que s'han deixat seduir a través de les eines de captació, semblants a les d'una secta, que han utilitzat els reclutadors d'Estat Islàmic. En el "30 minuts" d'aquest diumenge, el programa ha aconseguit localitzar una de les primeres famílies que hauria sortit de Catalunya per afegir-se a Estat Islàmic. Així mateix, a partir d'alguns casos individuals, es mostra el perible d'aquells que s'hi han sentit atrets, però també donem veu als que s'hi han oposat i han lluitat en contra del discurs jihadista.

El reportatge "Desarmar Estat Islàmic" aporta el testimoni del danès Morten Storm, que de musulmà convertit va passar a ser radical i, finalment, va treballar d'espia pels serveis secrets del seu país, dels anglesos i de la CIA. El seu testimoni, que ha donat la volta al món, aporta un altre punt de vista sobre quina resposta ha de donar Europa als retornats de Síria i l'Iraq. En aquest sentit, el reportatge dóna a conèixer els programes de desradicalització que s'estan duent a terme a Anglaterra i a Dinamarca. Uns programes que, de moment, ni tan sols s'han plantejat a l'estat espanyol encara que des de fa un any s'està treballant en el disseny d'estratègies per prevenir la radicalització.

Les experiències d'Anglaterra i Dinamarca constaten que aquest fenomen és molt més complex del que pot semblar aparentment i que cada país ha d'actuar segons el seu context econòmic, social i cultural i els models d'integració pels quals han apostat. Malgrat la diversitat de perspectives en què ho està abordant cadascun dels països europeus, el reportatge esbossa un debat clau de la mobilització jihadista: és possible que aquells que han anat a Síria i a l'Iraq, atrets per Estat Islàmic, puguin tornar algun dia als seus països d'origen? N'hi ha prou amb penes de presó? Com s'han de reincorporar a la societat? Han de rebre algun tipus d'ajuda? Malauradament, moltes d'aquestes preguntes encara ara són difícils de respondre amb rotunditat.

Un reportatge de Marc Faro, Joan Albert Lluch i Anna Teixidor
Producció: Carles Fernández
Imatge: Marc Faro
Muntatge: Moisès Casanovas[/hide]

30 minuts (2016.06.12) El meu pare és un maltractador (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
La violència masclista des del punt de vista dels menors.

[hide]Pilar Gallardo, mare Leonor
Eso lo dijo la jueza: "Es de ser mala madre, no querer que su padre vea a su hija. Que haya sido malo contigo no significa que sea mal padre"

Amb la història de la Leonor comença aquest reportatge. Tot i que no hi és. Va ser assassinada pel seu pare, condemnat per maltractaments a la mare, durant un règim de visites. Una fiscal de Màlaga va lluitar molt fins aconseguir que la Leonor fos la primera menor d'edat a l'estat espanyol considerada per un jutge com a víctima de violència masclista.
Aquest cas va suposar un canvi de perspectiva, perquè, des que es va aprovar la llei integral contra la violència de gènere, la víctima era només la mare. Els menors quedaven en un segon pla.

El 97 per cent dels homes amb ordre d'allunyament de la parella tenen concedit un règim de visites per als fills, fins i tot en alguns casos la custòdia compartida. S'haurien de reduir o fins i tot suprimir aquests règims de visites?

El 30 minuts ha volgut donar veu a aquests fills testimonis de violència masclista, hagin estat o no, directament maltractats. A les conseqüències emocionals innegables, s'afegeix el calvari judicial que han de viure aquests nens i adolescents, situats enmig d'una guerra en què -diuen ells- no se'ls escolta. Alguns casos mediàtics, de mares víctimes de maltractament, que es neguen a portar els seus fills amb el pare, han posat el tema a debat. Els nens poden ser un altre pas de rosca del maltractament.

Un tema polèmic, en què xoquen les posicions més feministes amb les d'associacions que alguns anomenen "postmasclistes", en què s'enfronten les decisions judicials amb el punt de vista dels psicòlegs que treballen amb violència de gènere. Un debat que evidencia els encerts i les mancances de llei, deu anys després de la seva aprovació.

Patricia Fernández, filla
Las situaciones de violencia que yo vivía las concebía como algo normal. Es decir, no había visto lo que pasaba en otra casas… Entonces para mí lo que pasaba en la mía no tenía porque ser distinto.

Rocío Muñoz, mare
Primer vaig començar mirant-me el meu fill, no? Dient, què li estic fent? Li estic fent una putada. No es mereix això, aquesta vida. Això és el que em va fer obrir els ulls.[/hide]
naroatna l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. ago. 24, 2016 22:43, en total s’ha editat 4 vegades.
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts - 2015

#3

Entrada Autor: naroatna » dc. set. 30, 2015 19:41

Espai reservat
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts - 2015

#4

Entrada Autor: naroatna » dc. set. 30, 2015 19:55

Vinga doncs per començar he afegit el dos que han emès aquest setembre, ni que el de "Bullying" és una reemissió de l'emès el gener passat.

En principi la meva idea seria anar publicant els documentals de 30 minuts que vagin emetent a partir d'ara, ni que però ficant-los tots seguits en un mateix post perquè a mi em fa molta ànsia el fet de crear-ne un de nou per cadascú.

De gravacions anteriors també en tinc, a mida que pugui ja miraré d'anar-les pujant.

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

r5004
Entrades: 14641
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts - 2015

#5

Entrada Autor: r5004 » ds. oct. 10, 2015 19:09

Per petició: :D

30 minuts (2015.10.04) Parlem? (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
Per primer cop en més de 100 anys de catalanisme polític, l'independentisme s'ha convertit en la força hegemònica a Catalunya. Les candidatures de Junts pel Sí i de la CUP han aconseguit la majoria absoluta al Parlament.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts - 2015

#6

Entrada Autor: naroatna » dg. oct. 11, 2015 11:54

r5004 ha escrit:Per petició: :D

30 minuts (2015.10.04) Parlem? (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
Per primer cop en més de 100 anys de catalanisme polític, l'independentisme s'ha convertit en la força hegemònica a Catalunya. Les candidatures de Junts pel Sí i de la CUP han aconseguit la majoria absoluta al Parlament.
Afegit al post inicial. I novament moltíssimes gràcies r5004 !!

(K)

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

r5004
Entrades: 14641
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts - 2015

#7

Entrada Autor: r5004 » dc. oct. 14, 2015 19:14

Per petició: :D :D

30 minuts (2015.10.11) Titulats i endeutats (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
Cada any, milions d'estudiants nord-americans s'endeuten per poder pagar els estudis. Uns préstecs que han esdevingut una nova bombolla financera.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts - 2015

#8

Entrada Autor: naroatna » dc. oct. 14, 2015 22:05

r5004 ha escrit:Per petició: :D :D

30 minuts (2015.10.11) Titulats i endeutats (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
Cada any, milions d'estudiants nord-americans s'endeuten per poder pagar els estudis. Uns préstecs que han esdevingut una nova bombolla financera.
Mooooooltes gràciesssssssss r5004 !!

(K)

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (2015) Nou: Nens que no vénen de París (18.10.2015)

#9

Entrada Autor: naroatna » dl. oct. 19, 2015 23:03

Afegit el d'aquesta setmana:

30 minuts (2015.10.18) Nens que no vénen de París (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Un reportatge sobre la gestació subrogada, els mal anomenats "ventres de lloguer"

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (2015) Nous: A la recerca del paradis

#10

Entrada Autor: naroatna » dj. nov. 19, 2015 1:20

Afegits aquest parell més i al dia!

30 minuts (2015.11.08) Pensions, una qüestió vital (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Les pensions depenen de les generacions que vénen darrere. Per això, en un context de crisi, hi ha por de no cobrar la pensió.

30 minuts (2015.11.15) A la recerca del paradís (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
"30 minuts" aborda, a través d'una intensa investigació, el viatge de desenes de combatents que han deixat l'estat espanyol per afegir-se a fer la jihad

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!


Suzume
Entrades: 213
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 21:29
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts - 2015

#11

Entrada Autor: Suzume » dv. des. 04, 2015 7:14

r5004 i naro ha escrit:30 minuts (2015.10.04) Parlem? (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
Per primer cop en més de 100 anys de catalanisme polític, l'independentisme s'ha convertit en la força hegemònica a Catalunya. Les candidatures de Junts pel Sí i de la CUP han aconseguit la majoria absoluta al Parlament.

30 minuts (2015.11.08) Pensions, una qüestió vital (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Les pensions depenen de les generacions que vénen darrere. Per això, en un context de crisi, hi ha por de no cobrar la pensió.

Moltes gràcies per aquests dos capítols :D

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (2015) Nous !!!

#12

Entrada Autor: naroatna » dc. des. 30, 2015 0:51

I ens tornem a posar al dia amb els tres darrers 30 minuts emesos aquest 2015:

30 minuts (2015.11.22) Fugir d'Estat Islàmic (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Més de quatre milions de dones viuen sotmeses a Estat Islàmic. Una xarxa secreta intenta salvar tantes dones com pot.

30 minuts (2015.11.29) El preu del porc (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Quin és el preu del porc? És massa barat? La contaminació del medi ambient és el preu que ha de pagar el país per tenir un sector potent? Hi ha massa porcs a Catalunya i ja només queda l'opció de reduir la cabana porcina?

30 minuts (2015.12.06) Collita 2015 (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Els vins catalans triomfen. Analitzem a fons dues experiències, dues mirades: la Terra Alta i l'Empordà.

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (2015) Nous !!!

#13

Entrada Autor: naroatna » ds. gen. 30, 2016 0:50

Afegits un parell més i al dia !!

30 minuts (2016.01.17) MH17, el vol de la mort (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
La investigació periodística sobre un dels fets que van trasbalsar el món: l'atac contra l'avió de passatgers MH17 sobre Ucraïna.
Qui va provocar l’accident de l’MH17, l’avió de Malaisia Airlines que va ser abatut per un míssil quan passava per sobre d’Ucraïna el 17 de juliol del 2014 provocant la mort de 298 persones? Per què van disparar contra aquest avió comercial? Els països occidentals haurien pogut evitar la tragèdia? Per què moltes companyies aèries no van anular els vols? Tot això ho explica un interessant reportatge elaborat per la televisió pública alemanya ARD que s’acaba d’emetre al “30 minuts”. Es titula “MH17, el vol de la mort” i hem parlat amb un dels autors d’aquesta investigació periodística, Demian Von Osten, reporter de la televisió pública alemanya ARD.
Imatge
30 minuts (2016.01.24) Una família Siriana (DVBrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
El reportatge retrata la història d'una família dividida com moltes d'altres de refugiats que han fugit de l'horror de la guerra a Siria i que es troben amb les dificultats que suposa adaptar-se als països europeus d'acollida.
[hide]Darrere l'onada de refugiats que ha arribat a Europa, hi ha la història de moltes famílies dividides. En el "30 minuts" d'aquest diumenge, quatre germans separats per la guerra de Síria parlen del seu exili des de Suècia, Alemanya, Noruega i Turquia. Abans de la guerra eren una família de classe mitjana, amb una vida acomodada a Alep, però allà només queden la germana petita i els pares, que encara no han pogut marxar.

Un equip del programa els ha anat a buscar per retratar la seva nova vida en una Europa decidida a posar-los-ho una mica més difícil. Les daurades condicions d'asil de Suècia i Alemanya comencen a endurir-se. El dramatisme del camí ha deixat pas a una etapa menys heroica, la de la seva vida com a sol·licitants d'asil en un país que no és el seu, paralitzats i sense res a fer, mentre esperen que se'ls reconegui l'estatus de refugiat que els permetrà optar a la intimitat d'una casa, al dret a estudiar, a treballar i a viatjar, a la tranquil·litat de saber que no seran expulsats. Ser ciutadans de ple dret.

Nura: "No volem aprofitar-nos d'aquesta societat, no venim perquè ens donin diners per menjar i beure i dormir. Teníem somnis."

Turki: "Aquest temps mort d'espera és una pèrdua en la meva vida."

Mohammed Nur: "Hi ha un estat de preocupació, però nosaltres de vegades intentem comportar-nos com si no passés res."

Un reportatge d'Esther Llauradó, Joan Albert Lluch
Imatge: Enric Miró
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Sandra Rierola
Videoscribbing: Marta Barbal, Anna Ramoneda[/hide]
Imatge
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

r5004
Entrades: 14641
Membre des de: dc. nov. 01, 2006 8:08
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts - 2015

#14

Entrada Autor: r5004 » dt. feb. 09, 2016 20:23

Per petició: :D

30 minuts (2016.02.07) I tu, vacunes¿ (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
Cada cop hi ha més famílies que decideixen, per un motiu o un altre, no vacunar els seus fills. Aquest és un fet que preocupa, i molt, les autoritats sanitàries.
"Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense."
Imatge

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 21181
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts - 2015

#15

Entrada Autor: naroatna » dc. feb. 10, 2016 0:51

r5004 ha escrit:Per petició: :D

30 minuts (2016.02.07) I tu, vacunes¿ (DVBrip català per r5004)(TotsRucs.cat).avi
Cada cop hi ha més famílies que decideixen, per un motiu o un altre, no vacunar els seus fills. Aquest és un fet que preocupa, i molt, les autoritats sanitàries.
Moltes gràcies r5004 !! :D :D :D

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Respon