Tor, la muntanya maleïda by Aliga
El reportatge sobre el poble de Tor es va emetre el 1997. Situat en ple cor del Pirineu, a la comarca del Pallars Sobirà, a 1.700 metres d'altitud, durant sis mesos no hi viu pràcticament ningú. No té llum, ni aigua corrent, ni telèfon. A l'hivern, només s'hi pot arribar amb moto de neu. Tor encara no havia superat l'aïllament geogràfic; però, en canvi, s'havia convertit en un dels pobles més famosos de Catalunya.
Els veïns del poble fa anys que es barallen per la propietat de la muntanya, una de les finques privades més grans de Catalunya. Algunes d'aquestes baralles han acabat a garrotades i als tribunals. A més, la zona va despertar l'interés d'empresaris i especuladors que van veure Tor com el lloc ideal per fer-hi un complex turístic d'hivern. El resultat d'aquesta lluita són tres persones mortes, molts anys de plets i odis irreconciliables entre veïns.
L'equip de "30 Minuts" va reconstruir els fets que van convertir la història d'aquest poble en una autèntica llegenda negra del Pirineu, des que les 13 famílies que hi vivien fa cent anys van decidir constituir-se en societat de copropietaris de la muntanya fins a l'arribada d'inversors que, amb la promesa de molts diners, van trencar la fràgil convivència del poble. A més, el reportatge, després de tres mesos d'investigació, aportava noves dades sobre la mort de l'últim propietari de la muntanya i veí de Tor, Josep Montané Baró, asssassinat el juliol del 1995.
Un reportatge de Carles Porta, Josep Maria Domènech i Pol Izquierdo
Muntatge de Maria Josep Tubella.
Turisme o negoci
Aquest estiu ha estat abundant en notícies sobre l'aeroport del Prat: anunci de retirada d'Iberia i, com a conseqüència, vaga del Sepla, vaga de "handling" i col·lapse de les terminals, manifestacions pels sorolls, anunci de noves línies aèries, visita de les obres de la nova ministra... I, com a teló de fons, la polèmica de qui controla la gestió de l'aeroport.
Tots els experts consideren que l'aeroport és una peça clau en el futur econòmic d'un territori. L'aeroport del Prat és, aparentment, un dels de més èxit a Europa pel seu creixement, però un estudi recent demostra que és l'aeroport europeu amb menys vols intercontinentals en relació amb el seu nombre total de passatgers. I això és un gran handicap per a la competitivitat de les empreses catalanes.
Alguns dels experts entrevistats per "30 minuts" diuen que això no és casualitat. El fet que l'aeroport del Prat depengui d'un organisme estatal com Aena l'hauria conduït a una subordinació, pel que fa a inversions i política comercial, a l'Aeroport de Barajas i a la seva nova superterminal T4.
El reportatge mostra aquesta doble cara del Prat, on el flux de turistes per companyies de baix cost ha col·locat l'aeròdrom en els primers llocs de creixement quantitatiu. En canvi, també s'expliquen les dificultats que representa per a empreses i executius l'escassedat de vols intercontinentals a través del seguiment d'una empresa que organitza una convenció a Barcelona i d'un dels seus directius.
Les seqüències actuals s'alternen amb un recordatori dels episodis que s'han viscut a l'aeroport durant aquests últims mesos i, a conseqüència d'això, les polèmiques polítiques que hi ha hagut.
La Xina: una nova dictadura
La gran transformació econòmica i social que està vivint la Xina és un dels fets més destacats i que poden canviar més la Terra en els pròxims anys. Aquest reportatge ens permet acostar-nos a la nova Xina, que evoluciona a marxes forçades, amb un dels ritmes de creixement més grans de la història de la humanitat.
Ho fem a través d'una altra dictadura que s'està imposant a poc a poc, la dictadura del mercat, de la publicitat, del consum de masses, que té la seva expressió més nítida en la dictadura de la bellesa.
Al país on encara es practica la màxima del fill únic, les noies porten a vegades sobre les seves espatlles el pes de totes les esperances de la família i això les porta a tenir una obligació: ser guapes, atractives, tenir una bona talla, somriure i anar a la moda. Això dóna peu a tota mena d'excessos. Des de les noies que s'operen per allargar-se les cames fins a les que van a la cirurgia estètica únicament perquè els seus ulls perdin els trets orientals i semblin més europeus.
En aquest document excepcional podem veure com les xineses passen per operacions molt doloroses per aconseguir l'objectiu d'allargar-se les cames, com occidentalitzen els seus ulls o els seus pits i com es gasten els diners en cosmètics, que semblen convertir-se en una obligació social, una dictadura de l'estètica, que mai s'havia viscut d'aquesta manera al país més poblat del planeta. Una carrera cap a l'acceptació social i la bellesa que té la seva màxima expressió paradoxal en el primer concurs de Miss Cirurgia Estètica, organitzat a Pequín.
Joc brut en el futbol
Alguns intermediaris i negociants s'aprofiten dels seguidors dels equips. Durant mesos d'investigació, amb càmera oculta, un equip de la BBC ha reunit les peçes d'un trencaclosques que posa en evidència els fixatges en el món del futbol.
Quan un entrenador de futbol vol que es fitxi un jugador, ho fa només per criteris professionals? Almenys al futbol anglès, la resposta és no. El reportatge "Joc brut en el futbol" demostra el complicat entramat d'interessos entre entrenadors i representants dels jugadors, on tots s'aprofiten d'un negoci suculent. Així, doncs, un entrenador pot demanar al seu equip que es fitxi un jugador, en funció dels diners que s'embutxacarà com a comissió.
El procediment és ben senzill: una sèrie d'intermediaris corruptes contacten amb entrenadors. Un cop mostrat l'interès per un jugador, s'infla la comissió que ha de pagar el club al representant, de manera que una part es desviï cap a l'entrenador.
Una llarga investigació, rodada durant mesos amb càmera oculta, revela com els principals equips de la lliga anglesa hi estant implicats: el Chelsea, el Liverpool, el Newcastle United, el Bolton Wanderers... I entre totes les corrupteles, destaca la que envolta Sam Allardyce, un dels entrenadors més coneguts de la lliga anglesa i el nom del qual ha sonat com a possible seleccionador. Segons les proves que aporta aquesta investigació, Allardyce i el seu fill estarien implicats en aquest afer.
Tot i que fa deu anys que va saltar l'escàndol, quan es va descobrir que l'entrenador de l'Arsenal acceptava suborns, l'organisme encarregat de fer complir les normes del futbol a Anglaterra, la Football Association només ha destinat un sol home a investigar els casos de corrupció..
En un món com el del futbol que mou tants diners, molts són els que no es volen deixar perdre part del pastís. Així, diversos intermediaris no tenen empatx en confessar les elevades comissions que s'emporten ells i els entrenadors, confiats per la presència d'un hipotètic negociador, en realitat, un esquer d'aquest reportatge d'investigació. Parlem de comissions de 60.000 lliures, creuers, vacances en luxoses cases, etc. Un pas més en el joc brut del futbol.
Passió per Gaudí per DeivitTustei emès el 10/3/2002
L'obra d'Antoni Gaudí provoca passions sense precedents en la història de l'arquitectura. No només s'ha convertit en un fenomen turístic -3.000 persones visiten diàriament la Sagrada Família- o cultural, sinó que per a algunes persones Gaudí és la passió de la seva vida. "M'ha sabut molt greu néixer tan tard. A mi m'agradaria tenir 90 anys en comptes de tenir-ne 71, així tindria records directes de Gaudí", diu Joan Bassegoda Nonell, titular de la càtedra d'arquitectura Gaudí durant gairebé 40 anys i que ara, ja jubilat, segueix anant diàriament a la càtedra.
Antoni Gaudí és l'únic arquitecte del món a qui han dedicat un gegant, té una associació d'amics dedicada exclusivament a defensar la seva memòria i un grup de persones el vol convertir en un sant de l'Església catòlica. Tot és fruit de la passió que desperta.
L'arquitecte japonès Hiroya Tanaka fa 25 anys que pren mides a mà, sense cap ajuda tecnològica, de totes les obres de Gaudí. Després dibuixa el plànol. Alguns d'aquests plànols fan sis metres de llargària i ha trigat vuit anys a enllestir-los. D'aquesta manera s'ha endinsat en el pensament de Gaudí, en l'obra del qual s'ha doctorat.
A un altre japonès, l'escultor Etsuro Sotoo, després d'aconseguir treballar a la Sagrada Família, on ha fet les escultures de la façana del Naixement, la seva passió per Gaudí l'ha fet convertir-se a la religió catòlica i ha estat batejat com a Lluc Miquel Àngel Etsuro Sotoo. Al temple comparteix feina i passió amb Josep Maria Subirachs, l'escultor català que per fer les figures de la façana de la passió va viure, durant 12 anys, a dins de l'obra.
L'admiració de Gaudí ha portat Mercè Mata, una dona de Barcelona que no tenia gaire experiència en construcció, a reproduir algunes de les construccions de Gaudí en el seu terreny de Corbera de Llobregat. Ja fa 13 anys que es dedica a la seva obra, amb l'ajuda d'un paleta i del seu marit.
Toni Meca és un publicitari que ha dedicat sis anys a acabar la Sagrada Família de forma virtual. Ja l'ha acabat. I ara vol fer una pel·lícula amb aquest escenari.
En el reportatge també apareixen altres apassionats, com l'escultor argentí Luis Gueilburt, que fa anys que intenta difondre, de manera absolutament privada, l'obra i la figura de Gaudí més enllà dels tòpics turístics; l'escriptora Ana Férrin, que ha bussejat durant 16 anys en la vida de Gaudí i s'ha trobat amb el gran amor de l'arquitecte; o el comissari de l'Any Gaudí, l'historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle, interessat que l'arquitecte sigui més conegut que popular...
Israel, el país de la por (per DeivitTustei) emès el 28/4/2002
Israel viu immers en una onada de por sense precedents des de la guerra del Yom Kippur, el 1973. Malgrat la seva aclaparadora superioritat militar i econòmica en front dels palestins, l'última sublevació palestina, que va començar fa un any i mig, ha deixat els israelians desorientats.
Els atemptats suïcides, que només al març van causar 125 morts a Israel, han aixecat un autèntic clam popular de revenja. Han fet que un 70 per cent dels israelians tanquessin files darrere del govern d'Ariel Sharon, que té el suport de les dues terceres parts del Parlament.
Amb aquest ampli consens social, Sharon ha llançat l'ofensiva més forta als territoris ocupats des que Israel els va conquerir, el 1967. Ha mobilitzat 30.000 civils reservistes, la partida més gran des que, fa 20 anys, el mateix Sharon va iniciar la guerra del Líban. Tot i això, són molt pocs els israelians que creuen que hi pugui haver una solució militar a la qüestió palestina. I alguns fins i tot han preferit la presó que servir en aquesta operació militar.
Un equip de "30 minuts" ha fet una fotografia de la complexa realitat social israeliana precisament durant els deu dies que van marcar el pic de l'"Operació Mur Defensiu", deu dies que han coincidit en el calendari jueu amb les festes patriòtiques d'aquest país, que acaba de complir 54 anys.
El reportatge arrenca amb el de Dia de l'Holocaust, que és el gran referent nacional israelià. Un record permanent en la ideologia sionista que Israel és l'única garantia perquè l'intent d'extermini no es torni a repetir.
Les dues altres jornades commemoratives són el Dia dels Soldats Caiguts i la Festa de la Independència.
Els israelians viuen convençuts que l'actual situació posa en perill la mateixa existència d'Israel. Com expressa un dels entrevistats, són gent que "viuen permanentment amb les maletes fetes".
Una prova d'aquesta inseguretat nacional és la venda d'armes a particulars. En el programa es parla amb un venedor d'armes que fins i tot s'ha fabricat un camp de tir mòbil per vendre a domicili.
El reportatge inclou entrevistes amb l'exprimer ministre Ehud Barak, l'home que va nar més enllà en les negociacions amb els palestins abans de perdre les eleccions, fa 14 mesos, i amb el seu ministre d'Afers Estrangers, Schlomo ben Ami. Ara, el primer dóna suport a la política de Sharon, mentre que Ben Ami n'és un dels principals crítics.
Menorca, a cavall de dues èpoques (per DeivitTustei) emès el 23/6/2002
A Menorca volen un model de turisme que no destrueixi el patrimoni natural de l'illa i que no faci desaparèixer les activitats tradicionals que han marcat la seva cultura. Menorca és reconeguda per la Unesco com a Reserva de la Biosfera i té protegit bona part del seu territori. La meitat de les terres són propietat d'unes quantes famílies de la noblesa i ja fa anys que es va començar un conflicte entre el dret d'accés, dels menorquins i dels visitants, a tot allò que és patrimoni públic i el pas pels camins privats per arribar-hi. El Camí de Cavalls, un camí històric de circumval·lació de l'illa, ha estat reivindicat anys i anys i ha sigut motiu d'enfrontament i conflictes amb els propietaris de les terres. Als camins que porten a platges verges, els propietaris hi han posat peatges que barren el dret de pas.
Amb motiu de les festes de Sant Joan, a Ciutadella, el "30 minuts" va fer un reportatge l'any 1998, "Terra noble", on se seguia el paper de l'aristocràcia, tant en les festes com en el domini territorial de Menorca, i els conflictes que se'n deriven ara que l'illa ja no és una societat agrària, que el turisme és l'activitat més important i que els criteris de protecció del territori per impedir l'especulació urbanística tenen un ampli consens social.
L'any 99, en les eleccions autonòmiques, es va capgirar el mapa polític a les Illes i els que sempre havien manat van passar a l'oposició. Han passat moltes coses, i ara ho hem actualitzat en aquest reportatge: "A cavall de dues èpoques".
El Parlament de les Illes va aprovar, l'any 2000, la Llei del Camí de Cavalls. El Consell Insular de Menorca acaba d'aprovar-ne el traçat definitiu. Alguns propietaris neguen la validesa de la llei i del traçat i pensen recórrer als tribunals. El Ministeri de Medi Ambient proposa ara un "sendero litoral" que segueix només la costa i que acontenta els propietaris de finques, amb un rerefons de picabaralla política amb el govern autonòmic. El conflicte continua obert.
Una part dels diners de l'ecotaxa que s'invertiran a Menorca es volen dedicar a comprar les servituds de pas del "camí de cavalls" als propietaris, perquè la gent pugui transitar per les finques.
En els camins d'accés a les cales verges continua havent-hi els peatges que imposen alguns propietaris i el govern es prepara per fer expropiacions i incorporar-los a la xarxa pública de camins. El Pla Territorial Insular preveu incrementar la protecció del territori, del quaranta per cent actual fins al seixanta per cent de la superfície. S'aturen les expectatives d'urbanitzar i a les zones rurals només seran possibles activitats d'agroturisme si van lligades a l'activitat agrària i a les construccions ja existents. És la opció per un model de turisme, sostenible per a uns i excessivament limitador per a d'altres, que pretén la salvaguarda del patrimoni natural i cultural d'una illa privilegiada.
I com sempre, per Sant Joan, a Ciutadella, nobles, pagesos i menestrals reviuen els rituals que reflecteixen els estaments tradicionals de Menorca, i a les places i carrers hi haurà l'alegria de la gent, la música, el gin i els bots dels cavalls i els cavallers. Una festa viva que aquest any és candidata a ser considerada Patrimoni Universal de la Humanitat.
) i decidim en quin format el pengem.
