El càstig de la humiliació (2012.09.23)
Des que un xèrif de l'estat nord-americà d'Arizona, concretament a la ciutat de Phoenix, Joe Arpaio, va introduir aquest mètode, li han sortit molts imitadors. Arpaio ja és conegut mundialment per vestir amb el típic uniforme de ratlles els presos del comptat i passejar-los encadenats pels carrers de Phoenix per fer treballs de construcció a la via pública. El seu argument és simple: la humiliació que pateixen davant dels ciutadans farà desistir els altres de cometre delictes. Els seus crítics l'acusen de ser un tirà i de posar en pràctica mesures que només persegueixen la humiliació de l'individu sense cap eficàcia afegida en la comissió de delictes.
Però diversos jutges n'han seguit l'exemple, i al costat de penes de presó i multes, o com a càstig substitutori, dicten sentències que obliguen els condemants a passejar-se pels carrers amb un cartell en què admeten la seva culpabilitat i el delicte comès. És el cas de Daniel i Elosie Mireles, a la ciutat de Houston, que, a canvi de la llibertat, van acceptar tenir davant de casa seva durant sis anys un rètol que diu "el jutjat del districte 177 ha declarat culpables de robatori els ocupants d'aquesta casa". A més, Daniel i Eloise han de portar un cartell que comença dient "sóc un lladre..."
El reportatge "El càstig de la humiliació" segueix aquests casos, i d'altres en què fins i tot s'ha recorregut al show televisiu com a mètode d'escarni públic. El fenomen també ha tingut una altra deriva: ciutadans que han decidit utilitzar Internet per avergonyir públicament determinades conductes, fins i tot dels poders públics. L'exemple més significatiu és un personatge ja molt popular a la ciutat de Nova York, "Jimmy Justice", que es dedica a filmar i exposar després a Internet les conductes dels policies de la ciutat que contravenen les lleis per les quals ells multen als ciutadans.
L'avergonyiment públic, l'escarni, ens remet a èpoques pretèrites de la societat nord-americana en què s'acostumava a enquitranar i emplomallar els delinqüents o els presumptes delinqüents. Ara la moda torna, amb altres mètodes.
Dades tècniques:
Vídeo: DVBrip, 704x396, 16:9 AR=1.777, 25fps, xvid, 1300 Kbps.
Àudio: Català 128kbps, Font: DVB, 48kHz, mp3 (cbr)
Durada: 36 minuts
Mida: 370MB
Elink:
30 minuts (2012.09.23) El càstig de la humiliació (DVBrip XviD-Mp3 català per Conrad)(TotsRucs.cat).avi
