[ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

Moderadors: arakelov, Petiso, Nava

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19378
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#16

Entrada Autor: naroatna » dg. març 04, 2018 16:06

Afegits un parell més, i al dia !!

Fins aviat!


Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19378
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#17

Entrada Autor: naroatna » dt. març 06, 2018 0:23

Afegit el d'aquesta setmana, per cert molt interessant.

Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19378
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#18

Entrada Autor: naroatna » dt. març 13, 2018 21:13

Afegit el d'aquesta setmana:

30 minuts (2018.03.11) No és no (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
L'assetjament sexual a la feina, on el superior jeràrquic s 'aprofita de la por de les víctimes, encara és el gran desconegut.
Més informació
L'assetjament sexual en el món laboral és un dels territoris més desconeguts de la violència contra les dones. Després del cas del productor de Hollywood Harvey Weinstein, el #metoo o #jotambé, "jo també he estat assetjada", s'ha fet viral a tot el món. Què passa a Catalunya?

El "30 minuts" ha recollit el testimoni de la Mariona, la Sandra, la Jessica, noms ficticis de dones que no ensenyen la cara, com a símptoma que el tema de què volen parlar encara és tabú. Han sigut víctimes d'assetjament sexual a la feina, s'han sentit soles, han descobert que la seva empresa, en la majoria dels casos, no ha estat a l'altura i algunes han acabat als tribunals.

La por de perdre el lloc de feina, de ser culpabilitzada o no creguda pels col·legues i la dificultat d'aconseguir testimonis, fa que molt poques dones ho acabin denunciant. És més, la desigualtat de la dona al mercat laboral fa que l'assetjador, molt freqüentment, tingui una posició jeràrquicament superior dins de l'empresa. I l'assetjament és una qüestió de poder.

Grolleries inadmissibles, tocaments en parts íntimes i propostes sexuals barroeres i sota pressió, impunitat i un entorn que s'ha acostumat a aquests comportaments. El relat d'aquestes noies ens enfronta, a homes i dones, amb el masclisme quotidià.

Un reportatge de: Esther Llauradó i Jordi Zorrilla

Imatge: David Bou

Producció: Sandra Rierola

Muntatge: Moisès Casanovas.
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19378
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#19

Entrada Autor: naroatna » dg. març 18, 2018 21:38

Afegit aquest documental que se m'havia passat per alt, disculpeu el retard. :wink:

30 minuts (2018.02.11) L'ombra de Chávez (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Les últimes notícies que arriben de Veneçuela fan pensar cada cop més en un estat fallit. Però, què està passant en realitat?
Més informació
Les últimes notícies que arriben de Veneçuela fan pensar cada cop més en un estat fallit. Però, què està passant en realitat? Camina lentament cap a una dictadura o lluita amb totes les eines a l'abast contra les sancions imposades pels Estats Units?

Ja fa 4 anys que Hugo Chávez va morir, però la seva figura és omnipresent. Fent un volt pels carrers de Caracas, podem trobar-nos enormes cartells amb la seva cara.

El seu successor, Nicolás Maduro, es refereix constantment al "comandante" per combatre els seus oponents, que fa molts mesos que organitzen protestes en què reclamen la seva dimissió. Aquestes manifestacions s'han anat fent més i més violentes, i han causat desenes de morts.

Veneçuela viu sota el pes de les duríssimes sancions a què està sotmesa i sota la càrrega de la corrupció, una combinació que l'ha portat a la fallida. Tot i les vastes reserves de petroli del país, milions de veneçolans pateixen fam; els supermercats estan pràcticament buits, els aliments es venen a uns preus inabastables per a la població i els hospitals s'han quedat pràcticament sense medicaments.

Però, tot i aquest panorama, hi ha moltes persones que encara creuen en el somni de Chávez i donen suport al govern de Nicolás Maduro: són els guardians de la Revolució Bolivariana.

El "30 minuts" "L'ombra de Chávez" s'endinsa en el món dels partidaris del chavisme, els veneçolans que defensen la revolució, al costat del govern de Nicolás Maduro.

Un reportatge de François Cardona, Vicent Rimbaux i Sébastien Daguerressar.

Producció: Babel
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19378
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#20

Entrada Autor: naroatna » dt. març 20, 2018 0:28

I ens posem al dia:

30 minuts (2018.03.18) Els nens perduts del Califat (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Des que, el juny de 2014, ISIS l'autoanomenat "estat islàmic" va establir el seu "califat", va reclutar, de manera sistemàtica, nens soldats.
Més informació
Des que, el juny de 2014, ISIS l'autoanomenat "estat islàmic" va establir el seu "califat", va reclutar, de manera sistemàtica, nens soldats.

Els "lleons del Califat", com se'ls coneix, de vegades són nens molt petits, que es veuen obligats a unir-se a les files de l'organització terrorista, formant una nova generació de jihadistes que alguns cops protagonitzen els vídeos de propaganda.

Els "lleons del Califat", com se'ls coneix, de vegades són nens molt petits, que es veuen obligats a unir-se a les files de l'organització terrorista, formant una nova generació de jihadistes que alguns cops protagonitzen els vídeos de propaganda.

La periodista de l'agència Capa Sofia Amara en va trobar uns quants a l'Iraq i al reportatge expliquen la seva vida de joves soldats reclutats de manera forçada, traumatitzats per la violència dels actes que van cometre.

El reportatge "Els nens perduts del Califat" recull testimonis esfereïdors i sorprenents de com l'ISIS tracta els nens que recluta per força, entre l'esclavitud i l'explotació sexual. Venudes o intercanviades, les nenes alimenten un mercat d'esclaves al cor de l'autoanomenat Califat.

La resistència fa temps que intenta salvar aquests menors presoners, abans que sigui massa tard. La periodista Sofia Amara segueix les seves operacions d'infiltració i mostra com recuperen aquests jihadistes forçats.

La pregunta que ningú gosa respondre és: Què passarà amb aquesta generació perduda? S'han de tractar els nens soldats com a víctimes o com a botxins? Serà possible tornar a recuperar aquests nens perduts del Califat?

Un reportatge de Sofia Amara

Producció: Capa Presse
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Avatar de l’usuari

Autor del tema
naroatna
Entrades: 19378
Membre des de: ds. des. 30, 2006 23:43
Ubicació: Figueres - Alt Empordà
Status: Desconnectat

Re: [ed2k] 30 minuts (Temp. 2017-2018) Nous !!

#21

Entrada Autor: naroatna » dl. abr. 09, 2018 23:18

Seguim:

30 minuts (2018.04.08) Fora de tot, els sensellar (IPTVrip català per naroatna)(TotsRucs.cat).avi
Finlàndia ha aconseguit ser l'únic país d'Europa que ha reduït la xifra de persones sense llar mentre que a tot Europa ha pujat, de manera alarmant. Barcelona, a nivell espanyol, és la ciutat que té més persones dormint al carrer.
Més informació
Finlàndia ha aconseguit ser l'únic país d'Europa que ha reduït la xifra de persones sense llar mentre que a tot Europa ha pujat, de manera alarmant. Barcelona, a nivell espanyol, és la ciutat que té més persones dormint al carrer.

A Europa augmenta el nombre de persones sense llar. A Catalunya, hi ha 5.741 sensesostre i, més del 50%, a Barcelona. Per contrast, Finlàndia ha aconseguit que gairebé ningú no dormi al carrer. Com?

Des que n'hi ha registres, Barcelona no havia tingut mai abans tants sensesostre. S'han ampliat les places als centres d'acollida i pisos d'inclusió però, tot i això, els últims 9 anys no ha parat de créixer el nombre de persones que acaben al carrer. I això també passa perquè moltes persones d'arreu de Catalunya van a Barcelona a buscar aixopluc. No s'aconsegueix solucionar el problema, perquè no hi ha accés a l'habitatge i els sensellar queden en situació de bloqueig. Els pisos de lloguer són massa cars. A Barcelona, el parc públic d'habitatge és de només un 1,5%, mentre que en altres països d'Europa, com Finlàndia, és d'un 30%. Els governs europeus han permès que s'especuli amb l'habitatge i, malgrat que sigui un dret fonamental, es converteixi en un producte d'inversió.

Des del 2008, Finlàndia ha aplicat el model "Housing First", que es basa, primerament, en una llar per als sensesostre, en comptes d'allotjar-los temporalment en albergs. Com a estratègia nacional, han deixat de construir centres residencials d'inclusió i han invertit a construir habitatge social. En només els últims 3 anys i amb 78 milions d'euros han construït 2.500 pisos del model "Housing First". Han demostrat que, si se'ls dona primer un lloc segur on viure i se'ls fa un acompanyament social, els sensellar poden resoldre els seus problemes d'abús de tòxics, salut o trastorns mentals. Donar una llar és el primer pas per iniciar el procés de recuperació personal i de reinserció a la societat.

El govern finès ha fet estudis i ha provat que donar una llar individual, de manera permanent i sense condicions, amb suport, és més econòmic que una plaça en un alberg per a sensesostre.

Al Manel Rodríguez, en "Manu", com el coneix tothom, li queda molt lluny Finlàndia. En comptes d'una casa de maons, ell cada dia es construeix la seva caseta de cartró. Fa 15 anys que dorm al passeig de Picasso, de Barcelona, quan els comerços abaixen les persianes. Té tres gossos, que són la seva família, i no els vol deixar abandonats al carrer per anar a cap centre residencial de primera acollida. Ni tan sols quan fa més fred, a l'hivern. Per a ell, de moment, no hi ha cap altra solució que quedar-se al carrer.

En aquest reportatge també coneixem en Rafa Vilalta, que, des de fa un any i mig, viu en un dels 50 pisos de "Housing First" d'una prova pilot de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'assistència social d'UTE-Pere Claver-Suara-Garbet. Ell ha experimentat tot allò que ja ha demostrat el govern finlandès: obtenir una llar és el primer pas per superar addiccions i problemes de salut. I la Cristina, una jove de 27 anys, que ha viscut 10 anys combinant estades al carrer i en albergs, per fi podrà aconseguir un lloc per viure gràcies al programa Llars de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona.

És la primera vegada que un equip de periodistes de Catalunya i d'Espanya entra dins el sistema finlandès d'acollida als sensesostre per veure com s'ho han fet perquè ningú no dormi al carrer i per reduir el sensellarisme més que en cap altre país europeu.

Un reportatge de: Georgina Pujol i Joan Albert Lluch

Imatge: Carles de la Encarnación

Producció: Jéssica Montaner

Muntatge: Òscar Roger
Fins aviat!
Imatge

Moltes gràcies!

Respon