Quemada (Cremada), va canviar el seu nom real espanyol pel portuguès de «Queimada» a causa de l'amenaça del dictador militar Franco de prohibir l'exhibició del film a l'Estat espanyol. Devia considerar que difonia la «llegenda negra» --mes no era llegenda, sinó història-- del paper dels colonitzadors espanyols a Amèrica. El productor Grimaldi i el director Pontecorvo varen haver de convertir en portuguesos els espanyols, contra qualsevol base històrica: els pobres portuguesos mai havien colonitzat cap illa de les Antilles Petites. En Marlon Brando, que era un admirador del director, va acceptar el paper de protagonista. El rodatge va començar a Colòmbia i va acabar al Marroc.
En Gillo Pontecorvo, poc abans de morir, amb l'ajuda del seu amic Ennio Morricone, va tornar a muntar la versió «portuguesa» del film, però amb la durada original que tenia (124 minuts) i que us oferim ara, doblat en italià. Mes fins i tot ací podreu sentir que en els diàlegs es parla de «portuguesos», no pas d'espanyols. Els sotstítols que hem confeccionat han mirat de restituir allò que ni el mateix director havia gosat fer: parlar obertament d'espanyols, tal i com va ser en realitat. Ells són els «dolents» del film, no pas els pobres portuguesos.
Convé aclarir que els fets en què es basa la història eren reals. El 1520, en el Carib, els espanyols varen calar foc a una illa sencera per a sufocar una revolta indígena. L'illa es va conèixer com Quemada i es va repoblar amb esclaus negres africans per a dedicar-la al cultiu de la canya de sucre.
Després del malson del film «Queimada», cremat i retallat (12 minuts de film) per por de la dictadura militar franquista, en Gillo Pontecorvo va estar deu anys sense filmar res. Quan ho faria, seria per dur al cinema l'execució d'en Carrero Blanco. Però, d'això, ja en parlarem quan calgui.
El millor del film: l'escena final, contundent i incontestable.
Sinopsi: Sir William Walker és un aristocràtic agent anglès, que arriba a l'illa de Quemada per a assegurar per al seu país el control de les plantacions de canya de sucre. A l'illa coneixerà el mulat Teddy Sánchez, amb aspiracions polítiques. També es farà amic d'un negre: José Dolores. El mirarà d'adoctrinar en les teories revolucionàries, per a poder posar fi a la dominació espanyola de l'illa.
El film ens parla del pas del capitalisme mercantil, basat en la esclavitud, al capitalisme assalariat en el segle XIX.
CAPTURES:
