SALOME
Òpera, amb música i llibret de Richard Strauss
DVBrip x lopere. cantada en alemany - subtítols en català
Òpera, amb música i llibret de Richard Strauss
DVBrip x lopere. cantada en alemany - subtítols en català
Des del Gran Teatre del Liceu
Repartiment
[table][tr][td]
Herodes
[/td][td].............[/td][td]Robert Brubacker[/td][/tr] [tr][td]Herodias
[/td][td].............[/td][td]Jane Henschel[/td][/tr] [tr][td]Salome
[/td][td].............[/td][td]Nina Stemme[/td][/tr] [tr][td]Jochanaan
[/td][td].............[/td][td]Mark Delavan[/td][/tr] [tr][td]Narraboth
[/td][td].............[/td][td]Paco Vas[/td][/tr][/table][table][tr][td]
Orquestra Simfónica del Gran Teatre del LiceuEscenografia
[/td][td].............[/td][td]Martin Zehetgruber[/td][/tr] [tr][td]Il•luminació
[/td][td].............[/td][td]Manfred Voss[/td][/tr] [tr][td]Vestuari
[/td][td].............[/td][td]Heide Kastler[/td][/tr] [tr][td]Direcció d’escena
[/td][td].............[/td][td]Guy Joosten[/td][/tr][tr][td]Direcció musical
[/td][td].............[/td][td]Michael Boder[/td][/tr][/table]Coproducció: Gran Teatre del Liceu / La Monnaie – De Munt (Brusel•les)
Salomé és una òpera en un acte de Richard Strauss sobre llibret en alemany del compositor, basat en la traducció alemanya de Hedwig Lachmann de l'obra de teatre Salomé, d'Oscar Wilde. Va ser estrenada a la Königliches Opernhaus de Dresden el 9 de desembre de 1905. L'òpera és famosa per la seva Dansa dels set vels, que en la seva època va resultar escandalosa.
Salomé és la primera òpera que obre nous camins al gènere després de l'impacte wagnerià i sintonitza amb els nous corrents que el món de Berlín havia incorporat al teatre, en què coexisteixen simbolisme i decadentisme amb un expressionisme incipient. Acollida amb entusiasme —malgrat l'escàndol que després suscità a Berlín, Londres o Nova York—, es convertí en una de les òperes del segle XX més admirades i representades.
Sinopsi
Temps: Una nit amb lluna, en el segle I després de Crist.
Lloc: Una gran terrassa en el palau d'Herodes a Tiberíades junt al llac del mateix nom, a Judea.
El jove capità Narraboth mira des de la terrassa a la bella princesa Salomé, que es troba a la sala del banquet. Està enamorat d'ella. Se sent la veu el profeta Jochanaan des del lloc en què està captiu, en la cisterna del palau; Herodes el tem. Cansada de la festa i dels convidats, Salomé surt a la terrassa. Jochanaan acusa de la seva situació a Herodes, però sobretot a Herodies. En escoltar Jochanaan maleir sa mare, Salomé sent curiositat.
Els guàrdies de palau no compleixen les ordres de Salomé perquè deixin sortir Jochanaan, de manera que coqueteja amb Narraboth per a aconseguir el que ella desitja. Malgrat les ordres que ha rebut d'Herodes, Narraboth finalment ordena que deixin sortir Jochanaan. Quan veu Jochanaan, Salomé sent immediatament un torbador desig de tocar-lo, però ell la rebutja. Salomé li suplica un bes, i Narraboth, que no pot suportar sentir-ho, se suïcida.
Quan Jochanaan torna al calabós prega la seva salvació al Messies. Herodes fa la seva aparició, seguit de la seva esposa i de la cort. Rellisca sobre la sang de Narraboth i comença a al•lucinar. Escolta el batec d'unes ales. Malgrat les objeccions d'Herodies, Herodes mira amb luxúria Salomé, però aquesta el rebutja. Jochanaan hostiga Herodies des de la cisterna, condemnant el seu matrimoni incestuós amb el pecador Herodes. Herodies demana Herodes que el faci callar. Herodes refusa, i ella es burla de la seva por. Cinc jueus discuteixen sobre la natura de Déu. Dos natzarens parlen dels miracles de Crist; en un determinat moment evoquen la resurrecció de Llàtzer, que Herodes troba horripilant.
Herodes li demana a Salomé que vagi a menjar i beure amb ell, però ella, indolentment, refusa dues vegades, dient que ni te gana ni set. Aleshores Herodes li demana que balli per a ell, “Tanz für mich, Salome”, malgrat les objeccions de sa mare. Promet, a canvi, contentar el desig del seu cor — fins i tot si fos la meitat del seu regne. Salomé el fa jurar la seva promesa, i després es prepara per a la dansa dels set vels. En acabar la dansa, Salomé demana el cap del profeta sobre una safata de plata. Herodies riu de plaer. Herodes tracta de dissuadir-la oferint-li joies, estranys ocells o el sagrat vel del Temple. Però Salomé resta ferma en la seva petició del cap de Jochanaan, forçant Herodes a concedir-li.
Després d'un interludi orquestral, el cap del profeta és pujat des del fons de la cisterna i presentat a Salomé, tal com ella havia sol•licitat. En una de les més voluptuoses i brillants escenes d'amor mai escrites, Salomé li declara el seu amor al cap tallat de Jochanaan, i acaba besant apassionadament els llavis tan desitjats. L'aterroritzat i supersticiós Herodes, ordena els seus soldats que assassinin Salomé.
Dades tècniques
Acte únic – Durada: 1 h 54 min. – Mida: 952 MB
Vídeo: DVBrip, 704x396, XviD, 975 kbps, Qf: 0,140 – 60% Test compressibilitat
Audio: DVBrip, mp3, 192 kbps, 48 kHz, Cbr, Estèreo (VOSC)
Òpera. Salomé, de Richard Strauss. Acte únic (DVBrip x lopere cant. alemany - subt. català) (TotsRucs.cat)
