Sèrie dramàtica centrada en la vida quotidiana d'una família (pares, àvia i dues filles) que tenen una granja en un barri de Barcelona: les relacions amb els clients, les relacions a l'interior de la família, els problemes quotidians, etc.
La sèrie, el primer "culebrot" de producció pròpia, va néixer, amb episodis més breus, com a pròleg per il·lustrar el debat del programa "La vida en un xip". A partir de la temporada 1989-1990, tot i continuar formant part del programa i centrar-se en el tema del debat, la sèrie adquireix vida pròpia, i a partir de la temporada 1990-1991 els capítols tenen continuïtat narrativa.
Fitxa tècnica
Sèrie coproduïda per TV3 i Dco
Direcció: Joaquim Maria Puyal
Guió: Jaume Cabré
Producció executiva: Ramon Fusté
Intèrprets: Rosa Serra (Carme), Xavier Serrat (Joan), Pepita Oliveras (Angelina), Josep Antón Soló (Cisco), Laura Barrufet (Sònia), Elisa Hermosa (Laia), Pepa López (Serafina), Joan Borràs (Soteras), Boris Ruiz (Mercader), Pep Linuesa (Sergi)
La granja a El Club: "Hem tornat a recrear el plató tal com era l'any 1989 i parlem amb molts dels seus protagonistes": http://www.tv3.cat/videos/60679
Antecedents i història de La granja
L'any 1989 comença amb la tornada de Joaquim Maria Puyal com a director i presentador d'un macro-programa de debat la nit dels divendres, en el qual s'inclou la minisèrie La granja, a cavall entre la realitat i la ficció. Puyal tornava així a donar la cara a la petita pantalla després de l'experiència del Vostè jutja i de l'èxit popular del concurs Tres pics i repicó, en el què es va mantenir darrere les càmeres per donar l'alternativa televisiva al seu col·laborador, Antoni Bassas.
El 6 de gener de 1989 comença l'emissió de La vida en un xip, un debat que dóna veu als teleespectadors sobre els temes més quotidians. Realitat i ficció s'interrelacionen en una fórmula singular i original de Joaquim Mª Puyal i que seria aplaudida setmana rere setmana per l'audiència. Com a pròleg d'aquest debat neix La granja, un serial que cada setmana obria l'edició del Xip, convertint la granja-bar de la Carme i en Joan en el punt de reunió per milers de teleespectadors. L'èxit d'aquestes històries, reals i quotidianes, acabarien per conformar una sèrie autònoma. Les converses en directe d'en Puyal amb algun dels personatges de la història presentada al capítol servia com a introducció i per donar pas al tema de debat.
Joaquim Mª Puyal, amb motiu del desè aniversari de TV3, explicava el com i el per què de La granja:
"Tal com jo entenc que ha de ser la normalitat del nostre país, hem de fer tot allò que ens sigui possible per activar i consolidar la indústria àudio-visaul que, partint de la nostra realitat, pugui situar en el mercat internacional productes competitius. La llarga tradició teatral de Catalunya és un excel·lent punt de partida per aconseguir-ho. Amb aquesta idea i gràcies a la confiança que m'ha demostrat sempre la direcció de Televisió de Catalunya vaig situar peces dramàtiques al "Vostè Jutja" (amb la consolidació d'en Rafèques),i he mantingut sistemàticament la col·laboració amb els actors en els altres projectes (Vicenteta, Jordi Bocagrossa, Doctor Martí, etc.), "El joc del segle" (Lloll Bertrán, Jordi Martínez, Imma Colomer...), etc.
A final del 88 em vaig decidir a fer La granja amb l'objectiu de conduir l'altíssima audiència dels informatius de TV3 des del T/N vespre fins al debat de masses que havia de ser La vida en un xip a través d'una serie de ficció. Ara, després d'haver estudiat la producció de dramàtics a les televisions més importants d'Europa i Amèrica, crec que podríem fer a Catalunya un producte guanyador a escala mundial. Però això són figues d'un altre paner. Tornem a La granja.
A mi em feia por que si el Xip començava amb un debat "tècnic" perdríem una quota d'audiència difícil de recuperar més tard. Vaig decidir que La granja fos un calçador que introduiria els espectadors habituals de sèries populars de ficció en un tema de controvèrsia -la pregunta de La vida en un xip- gairebé sense adonar-se'n. Em sembla que va ser una bona pensada. L'audiència es va deixar arrossegar. Els guionistes, els actors, els tècnics, el especialistes de tot ordre i, naturalment, els directors de la sèrie van saber interpretar la meva idea i millorar-la amb el seu talent. Ho van fer tan bé que moltes vegades quan veig algun capítol en les reemissions em quedo embadalit mirant-lo: aquell era un bon grup de professionals.
Gravaven un capítol nou cada tres o quatre dies. Havien de fer un esforç per tenir-ho tota a punt en el moment precís i poder complir els terminis previstos. I de vegades improvisar. Com quan un actor va tenir un accident i a corre-cuita vam haver de fer que el seu personatge tingués també un accident per poder justificar la cama enguixada... o el dia que una actriu se'n va anar a viure a un altre ciutat i nosaltres vam haver de fer desaparèixer argumentalment el seu personatge... Ara, passat el temps, tot això ho recordo amb simpatia, però aleshores si no haguéssim tingut una magnífica producció no ho hauríem pogut resoldre. D'aquella Granja n'estic orgullós. I a tota la gent que la va fer li'n dono les gràcies. Moltes".
La granja tenia una durada inicial de 15 minuts, que a poc a poc va anar arribant fins gairebé la mitja hora. Va començar gravant-se el mateix divendres al matí en el Poble Espanyol, on es va muntar una fidel reproducció d'una típica granja-bar de barri, regentada per una família. Malgrat tot, l'obligatorietat inicial d'introduir un element de l'actualitat informativa de la jornada dintre del guió, imposava un ritme excessiu, tant a nivell de producció com d'interpretació, i va acabar per desestimar-se. A partir d'aquest moment cada capítol de La granja es gravava en dos o tres dies, durant la setmana.
Coproduïda per TV3 i Dco -la productora de Puyal- amb Ramon Fusté al davant de la producció executiva, i l'equip de guionistes dirigits per Jaume Cabré, la realització de La granja va córrer en un primer moment a càrrec de l'ex-cap de programes de TV3, Lluís Maria Güell, mentre que Jordi Roura es feia càrrec de la realització en directe del debat de La vida en un xip.
Al llarg de més de 100 emissions de La vida en un xip, La granja es va convertir en la sèrie més carismàtica produïda i emesa per TV3, fins l'estrena de Poble Nou. Tot i que l'objectiu inicial de Puyal era fer una "sèrie amable, sense problemes transcendents", el cert és que La granja va constituir un fenomen sociològic. La proximitat de les seves històries i la tipologia dels personatges amb la realitat quotidiana fins i tot va motivar que part de l'audiència els atorgués l'estatut d'individus reals.
Pepita Oliveras (l'àvia), Pepa López (Serafina), Xavier Serrat (Joan), Josep Antón Soló (l'avi), Rosa Serra (Carme, la mestressa), Joan Borràs (Soteras) Laura Barrufet y Elisa Hermosa (les filles) van perdre la seva identitat com actors i actrius i van adquirir la dels personatges que interpretaven. Juntament amb ells van desfilar per la pantalla molts altres actors interpretant molt diversos personatges. Els guions de la sèrie van ser mereixedors del Premi Nacional de Literatura per guions atorgats per la Generalitat de Catalunya l'abril de 1992.
L'emissió de La granja es prolongaria fins a la desaparició en pantalla de La vida en un xip abans del període estival del 1992, per decisió personal d'en Joaquim Mª Puyal. Malgrat això, les històries de La granja -ja convertida en una sèrie de ficció amb entitat pròpia- serien repetides aquell mateix estiu, de dilluns a divendres, just després del TN vespre, i la seva emissió s'estendria fins el 1993. Es tornaria a reemetre l'estiu de 1995, de dilluns a divendres a les 19:35, com a telesèrie de 117 episodis.
A en Quimgagarin per la seva paciència i constància a l'hora de gravar els capítols, per haver-los conservat durant més de 15 anys i per cedir-nos les cintes de vídeo, MOLTES GRÀCIES!
Osti, quina il·lusió tornar a veure en Mercader i el "Salut i peles"!
Moltes gràcies.
Una cosa: Tothom ho veu amb la veu desfassada?. És que a mi no se m'acobla bé.
Muchisimas gracias por este aporte , me hace revivir mis años de juventud, y verla ahora de nuevo es una pasada, graciasssssssssssss,
y perdon por no escribir en catalan, en mis tiempos no pude aprenderlo, aunque soy catalana de pura sangre.
Ostres , excel.lent sèrie , quins records , jo tenia 11 anyets m' enrecordo moltissim , quins temps , gràcies a qui ha cedit les cintes i la seva conservació i qui ho està ripejant , excelent a tots dos
Moltes gràcies als que han fet possible que puguem tornar a veure aquella entranyable sèrie de tv3. Es tot un regal, sense dubte.
Una pregunta...
Quan penjareu tots els capitols? Teniu alguna planificació? Es que tinc el monoooo...
i per cedir-nos les cintes de vídeo, MOLTES GRÀCIES!
